Marta Roqueta és una analista de gènere i periodista.

Marta Roqueta
Fundadora i editora de la revista digital Zena, sobre cultura popular amb perspectiva de gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de l’School of Oriental and African Studies (University of London) i beca Nativitat Yarza d’Estudis Feministes (Fundació Josep Irla).
El passat dia 30 d’octubre vam fer-li una entrevista via Skype sobre la seva visió subjectiva de Joc de Trons.
- Com vas començar amb el món de l’anàlisi de gènere a les sèries?
“Doncs perquè jo estava especialitzada en feminisme i tenia un blog on parlava de temes feministes en general. Com que sóc periodista, anava a actes i que feia era apuntar en el blog les coses importants d’aquest.
Tinc uns amics que són molt “frikis” que són periodistes culturals i filòsofs. De vegades, quan quedàvem per anar al cine o a la botiga de còmics, parlàvem sobre gènere i Joc de Trons i coses que observàvem a les sèries. Al final el que vam decidir va ser, posar-ho també al blog.
El blog,”Zena” es va acabar convertint només en anàlisi de cultura popular respecte al gènere.”
- Creus que les dones poderoses estan altament sexualitzades?
“Algunes ho estan, és a dir, la Cersei i la Daenerys en un principi ho estaven. Les dones de Dhorm també perquè allà hi ha una imatge molt orientalista de les dones. La idea del exotisme de la dona fora del sistema, està molt sexualitzada.
El cas de la Daenerys i Cersei si que hi ha una rivalitat com i passa moltes vegades amb les heroïnes d’acció que són personatges amb molt de caràcter i força però que de vegades estan molt sexualitzades.
De totes maneres, a mesura que la serie avança, tant la Daenerys com la Cersei que són les dues que tenen més força, se les sexualitza menys. Tenim una sèrie de personatges com Arya o la Brienne de Tarth, que directament tenen un comportament que s’adapta més a la idea de masculinitat. Aquestes no estan gens sexualitzades. Per tant, hi ha diversos arquetips, però si que és cert que alguns personatges són molt sexualitzats.”
- I els que no són tan poderosos, també estan així de sexualitzats?
“El sistema de gènere que hi ha allà és un sistema en el qual les dones, sobretot les de classe alta, serveixen per perpetuar els llinatges. És a dir, les dones són un objecte intercanviat. Per exemple, a Cersei la casen amb el rei i, quan aquest mor, la volen casar amb el Loras perquè tingui fills.
És un sistema on el llinatge és molt important i la manera de perpetuar-lo és que les cases es casin entre elles. En aquest sentit el valor de la dona és el valor de tenir fills, i de ser l’objecte amb el qual fan els aliatges.
Això dona una perspectiva sobre la sexualitat molt diferent en homes i dones. L’atractiu físic per a un home és una cosa que li suma, perquè els ajudarà a tenir més capital eròtic com a persona que domina en aquest sistema.
En canvi, les dones, com són un objecte intercanviat, la funció l’atractiu físic és diferent ja que és una cosa inherent en elles. Si intercanvies un objecte, t’interessa que aquest sigui bonic, i com més bonic sigui, més possibilitat d’intercanviar-lo.
Això passa també amb les dones del nostre sistema: un home atractiu té això com un atribut que li suma, perquè la idea és que el valor de l’home no es basa en l’atractiu. Si el tens bé i si no també, perquè la teva funció social no a estat mai d’objecte intercanviant.
En les dones l’atractiu físic és una cosa mitjançant la qual tu les valores. Per tant, l’atractiu físic per als homes i les dones no es el mateix ni a Joc de Trons ni a la nostra societat per aquesta idea del llinatge.
De totes maneres, HBO, que és una cadena de televisió, sempre s’ha caracteritzat per mostrar pit i cuixa i sexualitzar a la dona.
A l’hora d’analitzar una pel·lícula s’ha de pensar que la forma de mostrar el sexe i la violència, és molt diferent que als llibres i això fa que tot sigui molt diferent.
Per exemple Daenerys als llibres té 13 anys i, que violin a una nena de 13 a una pel·lícula és molt més impactant. Per això a la sèrie hi ha personatges amb molta més edat que als llibres. Això va influir en com la violència cap a la Daenerys fos més accentuada.”
- Veus necessari que el director s’inventés escenes de maltracte a la dona que no surten als llibres?
“No és necessari. Hi ha escenes de violència a Joc de Trons que tenen importància, però d’altres de violència contra els dones, tampoc en tenen gaire ja que estan pensades per impactar a l’espectador i per assenyalar personatges dolents. Per exemple, l’escena de Ramsy Bolton i Sansa Stark.
Les escenes de violència a Joc de Trons, moltes, són absolutament innecessàries. Un exemple molt clar és el de Cersei quan la viola el seu germà. És una escena que, pel desenvolupament posterior de la història, no té cap mena d’impacte. En canvi, se suposa que ella ha violat al seu cosí, cosa que no hem vist en pantalla i, tot i així, aquesta acció té molt més impacte per la història, perquè és una de les coses que li diu el Gorrión Supremo. És per això s’ha de despullar i exhibir el seu cos davant de tot el poble.
Aleshores, podem veure com clarament la violència sexual a Joc de Trons és un element absolutament gratuït, perquè sí que hi ha escenes de violència sexual que tenen un impacte, però que com espectador no les hem vist. En canvi, les que llavors no passa res, sí que podem captar imatges més explícites. És aquesta la idea d’impactar molt a l’espectador”.
- Creus que Joc de Trons, al fer servir l’empoderament femení, es distingeix d’altres sèries de l’estil?
“Dins del gènere fantàstic sí que és cert que cada vegada hi ha més relat en voler donar més protagonisme a les dones i, Joc de Trons ho té.
També hem de pensar a quines dones se li dóna poder a Joc de Trons, ja que són les dones blanques de classe alta les que tenen poder. En canvi, les prostitutes i les dones racialitzades no tenen res de poder.
Per tant, quan parlem que Joc de Trons dona poder a les dones, és a quines dones. Potser des d’un punt de vista de gènere, algunes coses és una sèrie molt innovadora, però el de la idea de races que hi ha, (occident contra orient) no és gens innovador. La gent blanca segueix dominant l’est. És un clar exemple Daenerys, una dona blanca amb molt de poder que se’n va a l’Àsia a dir-li a la gent que no siguin esclaus. Les dones asiàtiques que apareixen no és que estiguin empoderades.
És una societat en que les dones en els llibres tenen molt de poder, però a les sèries estan altament sexualitzades, potser per la idea d’Orient que tenen perquè són els que estan més al sud i tenen altres costums.
Joc de Trons podria ser molt més interessant a nivell de dones si no reproduís estereotips i races o classes socials”.
- Què opines sobre aquest plantejament: tenen el mateix paper els homes que les dones?
“És un plantejament molt interessant perquè, en cercles feministes que estudien Joc de Trons, és una de les coses que es planteja. És a dir, en general, les dones quan arriben al poder, produeixen unes dinàmiques molt patriarcals.
La Cersei, per exemple és un cas clar, en pujar al poder adopta una aparença física molt masculinada. Certament, els seus vestits canvien i s’assemblen més a una armadura militar que s’inspira molten com vestia el seu pare. Fins hi tot, hi ha una escena que es podria dir que la viola el Jaime Lannister.
En el cas de la Daenerys, encara no se sap quin tipus de lideratge tindrà, si serà un més feminista o no.
De moment tampoc és una cosa gaire fantàstica. Ara ho han millorat, però abans tot el consell que tenia eren homes. Són més d’històries d’èxit de dones que arriben al poder, que no pas de dones que una vegada tenen el poder, ho transformen per fer alguna altra cosa. La Daenerys vol fer això mentre que la Cersei odia el patriarcat però se n’aprofita.
La pregunta la veig molt interessant perquè aquest és el debat que hi ha”.
- Quina conclusió trauries dels anàlisis que has fet de la dona a Joc de Trons?
“Jo ara estic investigant sobre la religió a Joc de Trons i gènere.
En el cas de les dones el cos té un paper molt important, és a dir, els canvis físics que han fet, jo parlo molt de Cersei, Melisandre i de Daenerys. En les tres dones, el cos és molt important perquè en un sistema on es controla molt el cos de les dones i es sexualitza molt, aquesta transformació i la seva emancipació també passa per al cos mateix.
Tant Daenerys com Cersei fan un viatge de l’heroïna i, en aquest sentit el seu canvi es fa mitjançant com mostren el seu cos a la gent.
Daenerys es converteix en la mare de dracs quan es despulla i entra dins d’una pira i ho mostra a tothom.
Cersei es converteix en reina després d’un procés que ha començat amb ella caminant despullada davant d’un públic.
Altres personatges com la Melisandre que utilitzen la seva sexualitat i el seu cos per aconseguir els seus objectius; la gràcia de la trama de la Melisandre és que el seu cos és la seva font de poder. És en realitat un engany perquè en el fons és una senyora d’200 anys. És molt curiós perquè l’escena en que se sap que és una dona gran, ella està sola i quan nosaltres l’hem vis, ha estat despullada quan està amb homes.
A Joc de Trons, el cos de les dones és una violència (se les viola, tortura) que s’utilitza, per exemple, en cas de les dones riques per fer tractes amb altres cases. Doncs, el cas d’Arya Stark, Brienne i Yara, són un estereotip més d’amazona en la manera que es desenvolupen, les relacions amoroses tenen i l’ambient que les acull. També Sansa Stark, com es relació del seu cos i com se’l presenta.
Jo crec que és important com relacionen el seu propi cos i, com a partir de l’aparença física i de la seva sexualitat, l’utilitzen per sobreviure en aquest sistema que és cruel amb elles o superar-lo.”