Un llibre pot tenir informació extremadament detallada sobre la història o d’un personatge en concret. En canvi, quan passa al seu equivalent a la gran pantalla, es pot perdre l’essència que ens transmet l’autor del llibre. Hi ha pel·lícules que fins i tot ens fan oblidar que han sigut una adaptació d’un llibre i presenten una versió satisfactòria i complaent sobre els personatges i les seves històries. Un clar exemple és El Padrino, pel·lícula basada en la novel·la del 1969.
El llenguatge, l’estructura i la forma cinematogràfica mai seguiran els mateixos patrons que la literatura porta en si mateixa. Si bé el desenvolupament narratiu i de personatges és de gran importància en tots dos àmbits, la forma d’escriptura entre un i l’altre són ben diferents ja que no segueixen les mateixes regles.
Entre escriptors i cineastes, sempre hi ha hagut un petit debat sobre les adaptacions. El pas de les novel·les al món audiovisual, els planteja una disputa entre la fidelitat i “traïció”.
Una claqueta de cinema junt a un llibre.