Estereotips a la literatura fantàstica

QUÈ SÓN ELS ESTEREOTIPS?
Els estereotips són un conjunt d’idees, actituds i creences preestablertes que són aplicades, de manera general i indiferenciada, a determinats individus, catalogant-los i tancant-los dins de certes categories socials, ja sigui per la seva nacionalitat, ètnia, edat, sexe, orientació sexual o procedència.

Per aquesta raó, el concepte d’estereotip pot arribar a confondre’s amb els prejudicis, idees i opinions, ja que, aquests poden acabar convertir-se en etiquetes despectives que causen un impacte negatiu.

ESTEREOTIPS A LA LITERATURA FANTÀSTICA
Damisel·la en dificultats
Aquest tipus d’estereotip, el representen les dones que només saben cosir, cantar, fer tasques domèstiques i complaure als seus marits. Normalment, només aspiren a casar-se i a tenir fills. Són guapes i se les enganya amb facilitat, ja que són tot innocència i dolçor.

Aquests tipus de personatges eliminen totalment la capacitat d’actuació, de pensament i de decisió de la damisel·la. El més probable és que es vegin segrestades o amenaçades per un bruixot, drac o madrastra i hagin d’esperar a que un home vingui a alliberar-les.

Per fortuna, cada vegada és més difícil trobar aquest personatge de dona en els llibres de l’actualitat. Els autors contemporanis, ja no infravaloren tant la figura de la dona i potencien la seva intel·ligència i les seves capacitats. Poden aprendre, raonar, prendre decisions per si mateixes i actuar amb astúcia com els homes.

Un clar exemple, és el mite provinent de la mitologia grega, el d’Andròmeda. Quan la vida d’aquesta noia està en perill i es troba lligada esperant la seva mort, apareix Perseu i la salva d’aquesta desgràcia.

Aquest personatge s’ajusta molt bé amb les característiques de damisel·la en dificultats, perquè compleix a la perfecció el comportament i l’aspecte corresponent. És una dona bella i delicada que espera al seu heroi perquè aquest la salvi i visquin feliços per sempre més.

Un exemple més actual és la saga de llibres Hush Hush, on la protagonista, Nora Grey, sempre demana ajuda a Patch i mai es val per si sola.

Pintura del mite d’Andròmeda

Portada del llibre “Hush Hush”

Dona guerrera

Uns anys enrere, en els llibres de fantasia les dones només podien ser damisel·les en dificutats. Però, sempre trobem excepcions que trenquen el típic estereotip de dona, seria el cas de la dona guerrera.

Aquestes, solen ser dones de bona família rebutjades pels seus pares i comencen les seves aventures. Les guerreres només es relacionen amb homes, parlen i barallen com ells i utilitzen armadures que s’adequen al seu cos femení.

La seva personalitat és rebel i bona lluitadora. En general, es caracteritza per tenir més autoestima i independència que la resta.

Té la capacitat de reflexionar per actuar de forma responsable. El seu coeficient intel·lectual és alt i gràcies a això, té l’habilitat de resoldre problemes de la realitat que li envolten.

El seu aspecte és força descuidat i s’ajusta d’una millor manera als estàndards masculins que als que suposadament, li corresponen. És per això que es caracteritza per ser corpulenta, forta i per portar uns cabells curts gens cuidats. En cap moment, destaquen per la seva bellesa que la distingeixen.

Es donen casos on la dona guerrera és altament sexualitazada, tot portant un vestuari inapropiat per la lluita que limita els seus moviments. Compleix a la perfecció els estàndards femenins de bellesa i de vegades, aprofita el seu físic per poder així vèncer.

Un clar exemple d’aquest tipus de personatge és Katniss Everdeen de la saga de llibres Els jocs de la fam. És una dona valenta que lluita per defensar el seu districte i els seus éssers estimats. Assumeix responsabilitats familiars i no té especial interès per la moda ni per l’aspecte estètic, però tampoc està masculinitzada.

El seu paper no s’ajusta als estàndards com se suposa que han de ser les dones guerreres. No utilitza el cos per vèncer als seus enemics sino que ho fa lluitant com una veritable guerra. El seu aspecte tampoc és descuidat, corpulent ni té cabells curts.

El personatge de Katniss Everdeen

Mag savi i vell
Són persones que tenen amplis coneixements en molts aspectes de la vida. Són estrafolaris i excèntrics fins al seu propi món. Solen posseir un bàcul o una vareta que complementa amb la seva figura.

Són l’il·luminadors, preceptors i mestres. Acostumen a parlar amb endevinalles i desaparèixer en el moment en què podrien resoldre-ho tot amb un simple gir de canell. Solen ser els mentors del protagonista i semblen gaudir torturant, pel seu propi bé.

Si no hi ha un mag ancià mentor, també podem trobar aquesta figura en un cavaller de més edat que al principi es negui a aconsellar al protagonista, però que al final acabi donant la vida per ell. Utilitza el seu coneixement personal de la gent i del món per ajudar-se a explicar històries i oferir orientació, que d’una manera mística, pot impressionar a la seva audiència en mostrar qui són i en què es convertiran, actuant d’aquesta manera com un mentor.

Pot aparèixer de manera ocasional com la figura del professor de ment distreta, perdent el control del seu entorn a causa del que absort dels seus pensaments. L’ancià savi és vist sovint d’alguna manera com un estranger, és a dir, d’una altra cultura, nació, o en ocasions, d’un temps completament diferent. La funció principal és la d’assessorament.

Gandalf de El senyor dels anells és una perfecta representació d’aquest tipus de personatge. Té amplis coneixements que els utilitza per ajudar als protagonistes. L’ancià vesteix amb un abric gris i un barret punxegut i destaca per ser humil, savi i pel seu coneixement sobre el món.

A més, també aconsella al protagonista principal del llibre (Frodo) i l’ajuda i el recolza com solen actuar els mags savis i vells.

Gandalf de “El senyor dels anells”.

Fada padrina

Una fada padrina és el personatge que s’encarrega de protegir a l’heroi d’un conte. La seva comesa ve inspirat per la figura dels padrins i padrines, que tradicionalment, ajudaven als seus fillols en cas que faltin els seus pares.

La figura que trobem a les llegendes i contes, gràcies als seus poders sobrenaturals, converteix en realitat els desitjos del seu protegit, i apareix sempre quan aquest més la necessita. Amb la seva ajuda, aconseguirà vèncer els malvats i obtenir el que desitja.

La fada padrina, a diferència del comú de les fades, acostuma a estar representada per una dona gran, sàvia i independent. A les mans, porta una vareta que l’ajuda a dirigir els seus encanteris per tal d’assolir l’objectiu que desitja. Així com les fades comuns solen tenir els seus propis interessos per actuar, la fada padrina els centra en la destinació de l’ésser humà al qual protegeix.

Un clar exemple n’és Glinda, la bruixa bona del nord en El mag d’Oz. Ajuda als protagonistes a arribar al seu destí amb la seva màgia i protecció.

No s’ajusta a l’esquema típic de fada padrina ja que és una noia jove, atractiva i d’un aspecte molt cuidat. En canvi, sí que ajuda i orienta als seus fillols i apareix sempre que la necessiten.

Glinda de “El mago de Oz”.

El malvat
Un malèvol és el personatge “dolent” en una història. És, en general, el tipus d’antagonista que lluita contra l’heroi o protagonista de la història.

Serà sempre la figura d’obstacle que l’heroi haurà de superar per aconseguir la seva comesa o objectius.

Es donen situacions on el malvat, pot tenir una germana petita que sigui el seu ull dret o un amor del passat. És important que el dolent no sigui del tot malvat o no hi haurà lloc per a l’evolució. Aquests personatges inclouen roba negra bastant formal (capa, barret de copa), pèl facial i una expressió facial que transmet aires d’enuig.

Altres estereotips villanescos, inclouen el costum del «riure malvat», una veu estirada i aduladora, i un excés de confiança en si mateix que el porta a explicar innecessàriament els seus sinistres plans.

També hi ha casos on el vilà és bell, s’assembla a un heroi, però la principal diferència és que mostren una personalitat i actitud diabòlica per naturalesa.

Per exemple, Lord Voldemort de Harry Potter, és un vilà que utilitza els seus poders per fer el mal. És malvat del protagonista de la saga, Harry Potter. Al llarg de la sèrie, se li descriu constantment com un mag tenebrós obsessionat amb el poder i la immortalitat. També és característic el seu odi cap als humans mancats de màgia.

S’ajusta molt bé a la vestimenta tenebrosa tal i com l’estereotip marca. En tots els llibres, el seu nom és tan temut que molts mags es neguen a pronunciar-ho.

Lord Voldemort de “Harry Potter”

El lleial

És aquell amic que personalitza l’amistat, fidelitat i la seguretat de ser sempre un suport, passi el que passi. És una persona que, generalment sense ell, mai es podria haver aconseguit aquell objectiu prèviament plantejat.

El situaríem en un segon pla, però la seva influència és més que clara. Gràcies a la seva actuació, permet desplaçar a la resta de personatges amb una major confiança.

El personatge de Ron de Harry Potter, és l’amic lleial que dóna suport incondicionalment al protagonista, i que sense ell, no hauria arribat fins al seu destí. 

És bastant immadur i insensible, té un sentit sarcàstic i bromista.També és molt optimista i fins a cert punt despreocupat. Es mostra sarcàstic, lleial, fiable i sobretot bon amic. 

Trenca l’estereotip amb el seu temperament fort, propens a la provocació.

Ron de “Harry Potter”.

L’entabanador

L’entabanador és aquell personatge que té un alt nivell d’intel·lecte i coneixements, però en lloc d’ajudar als altres, els utilitza per beneficiar-se ell mateix.

Aprofita tota persona que li envolta, per fer que desobeeixin les regles i la forma convencional de comportar-se. D’altra banda, també persuadeix i sedueix a qui sigui per interès i, utilitza a les persones com a mitjans per als seus objectius.

Meñique, de Cançó de Gel i Foc, és un exemple molt clar. És una persona molt intel·ligent que manipula a la gent per beneficiar-se. Posseeix un gran potencial que l’utilitza a favor seu per engatusar lliurement a la gent que li envolta.

Utilitza també la seducció per al propi interès i així arribar als objectius que es proposa. Compleix molt bé les característiques de l’estereotip de l’entabanador.

Meñique de “Cançó de Gel i Foc”

L’heroi i el seu ajudant:
És el típic rol d’heroi valent, que representa tot allò que és bo i just. Tot heroi es desenvolupa en un marc textual on totes les circumstàncies són injustes, mentre que ell sempre estarà del costat del bé i la justícia i mai es deixarà temptar pel costat fosc.

El seu origen, sol ser força humil o, fins i tot, desconegut. Podem dir que fins que no té l’oportunitat de demostrar el seu do o fortalesa en algun aspecte, es manté en l’anonimat.

Es tracta d’un personatge molt intel·ligent,  atractiu, cortès, empàtic i decidit. A més, en tot moment, mostra pensaments molt positius davant qualsevol situació plantejada.

Mai dubtarà en arriscar la seva pròpia vida per salvar la dels altres de grans perills o per enfrontar-se als enemics. Sol posseir poders sobrenaturals que l’acompanyaran i ajudaran en les seves aventures. Els principals que destaquen són la visió làser, una elasticitat corporal atípica, fortalesa física desmesurada, poder volar o fins i tot, poder nadar sota l’aigua sense respirar, entre d’altres.

Acompanyat sempre del seu ajudant, qui no és gens agraciat i té menys sort que el seu company, no es tan atractiu fisicament i sol ser una mica maldestre.
Tots dos emprenen un viatge per aconseguir una missió impossible i, en el camí, es topen amb la bella damisel·la en dificultats.

Aquest tipus de personatge, és un dels grans tòpics de la literatura fantàstica i, és potser, un dels estereotips més abusats en aquest tipus de gènere.

Aquest estereotip es veu molt ben reflexat en Brienne de Tarh i Podrick de Joc de Trons, on Brienne es mostra com l’heroïna i Podrick com el seu ajudant.

Brienne és una dona guerrera que actua de forma honorable, ja  que s’encarrega de protegir a les persones més properes i importants. Podrick s’encarrega d’ajudar-la i la pren com a un model a seguir.

Brienne i el seu ajudant Podrick de “Joc de Trons”.

L’antiheroi

Aquest personatge és tot just el contrari que l’heroi.

Ens trobem davant d’un estereotip que reflecteix a un personatge que trenca les regles per assolir les metes. Està decidit a participar en tot acte necessari, causar el caos i no preocupar-se per la crueltat emprada, sempre que aconsegueix els seus objectius. El més habitual és que es rigui dels personatges més purs, però, tot i així, ens enamorem amb facilitat d’ells.

És l’ovella negra que es troba en el bàndol equivocat. Sovint és menyspreat o ridiculitzat, ja que la seva pròpia naturalesa, suposa una paradoxa o una ironia i els seus trets sovint són ridículs o contraris al que s’espera d’ell.

En la majoria dels casos, l’antiheroi és un protagonista obligat. Aquest recurs es fa servir sovint per justificar la pertinença del mateix al bàndol dels bons, ja sigui per mitjà d’un compromís, un deute o perquè es veu arrossegat pel caprici de la destinació.

Aquest personatge s’enfronta a si mateix i es col·loca en la situació de donar suport a les persones que li tenen por o l’odien.
Per exemple, Lázaro a Lazarillo de Tormes, en comptes de comportar-se com un heroi, el nen enganya per robar i subsistir, en unes condicions socials més que humils. El protagonista va arribar a fer qualsevol cosa per tal de sobreviure i que no era necessàriament justa.

Portada del llibre “Lazarillo de Tormes”