Cartas de amor. Angelica Gerih, http://bibliocolors.blogspot.com.es/search/label/cartes  29/12/14

Be my Scribe

Contextualització

Nivell: Intermediate — Upper-intermediate

Material: Cap

Temps: 20-40 minuts

Focus d’atenció: writing, speaking

Perquè qualsevol producte escrit sigui significatiu, i per tant motivador, per al seu autor, necessita un lector. És probable que si l’escriptor té un lector en concret en ment, allò que ell / ella escriu que tingui més força i claredat. En aquest exercici, el destinatari de la carta està absent, però es proporcionem un “lector real” demanant a l’estudiant que escrigui en nom d’algú present, la qual cosa fa que l’escriptor esdevingui un lector molt motivat i, per tant, motivador. Aquesta autenticitat acostuma a ser un factor més eficaç que no pas el demanar als estudiants que imaginin destinataris de les cartes.

Procediment:

1) En primer lloc, demana als estudiants que pensin en una persona, especialment en algú que ocupi un lloc de responsabilitat o de confiança (per exemple, advocat, policia, assistent de vendes i, fins i tot, la professora), i que en una ocasió determinada, els enganyà, decebé, molestà o ofengué. Demana als estudiants que intentin recordar en detall les ocasions en qüestió.

2) Tot seguit, demana als alumnes que es posin per parelles i digues-los que el primer membre de cada parella ha de parlar durant un màxim d’un minut amb el seu company, com si aquest fos la persona en què estava pensant en el Pas 1. Ha d’explicar clarament el que va passar i com es va sentir al respecte. Mentrestant, l’altre company ha d’escoltar amb atenció sense respondre ni interrompre.

3) Quan el primer membre ha acabat, el segon membre pot fer qualsevol pregunta per aclarir la situació i llavors, de manera acurada i objectiva, ha de repetir el que ha entès. Podrà recórrer a la traducció en una nova etapa d’interrogatori i clarificació si s’escau.

4) Repeteix els passos 2 i 3, amb el segon membre de cada parella com “protagonista” i el segon com oient.

5) A continuació, demana als alumnes que pensin per un moment en la situació que han descrit i decideixin per ells mateixos el que els agradaria que la persona implicada (veure pas 1) fes per tal de posar remei a la situació, ja sigui fent les paus, disculpant-se, pagant diners, renunciant al seu treball, etc..

6) Cada alumne deuria dir al company allò que ha decidit a l’apartat 5.

7) Cada estudiant, ara com ‘escrivà’, redacta una carta (80-150 paraules) per a que la seva parella la signi i l’enviï a la persona que els havia agreujat. Inclourà les referències necessàries als fets i indicarà clarament el resultat que se n’espera.

8) Les parelles discuteixen cada carta i decideixen les versions finals. L’última paraula en cada carta la tindrà, evidentment, la persona que signi.

Raons:

Sovint demanem als alumnes que treballin en col·laboració o de forma cooperativa en grups petits, però de vegades ignorem els aspectes negatius d’aquesta col·laboració. Per una banda, quan se’ls fa fer un esforç conjunt, el producte final sorgeix del compromís, fins al punt que no tots o cap dels participants està completament satisfet amb el resultat. En aquesta activitat, encara que el treball és, sens dubte cooperatiu, el producte final, per definició, ha de satisfer un únic component de la parella, el protagonista, no l’escrivà. D’aquesta manera, la tasca es pot entendre com un acte de servei d’un company a d’altre.

Una part important de l’escriptura és el procés de redacció i revisió. Això pot ser una part feixuga i difícil per a molts escriptors d’acceptar. Uns desitgen passar directament de les idees inicials a l’acabat perfecte. A d’altres simplement no els agrada la feina que comporta la revisió, o l’esborrany ple de guixots i taques. En aquesta activitat el procés de redacció i revisió està integrat pels següents punts:

– la repetició oral per part del company

– el primer esborrany escrit, que incorpora el que s’ha establert en el pas 1, i

– el retorn o comentaris més l’aprovació/revisió de la carta de l’escrivà pel protagonista/signatari

Adaptació de The Standby Book, Seth Lindstromberg, 1997, Cambridge.