La Seu Nova

La Seu Nova

La Catedral Nova de LleidaSeu Nova és l’actual seu del Bisbat de Lleida.

Quan la ciutat de Lleida fou conquerida per les tropes de Felip V (1707), les tropes borbòniques convertiren la Seu Vella en caserna militar i l’activitat litúrgica s’hagué de traslladar a l’església de Sant Llorenç. Sota el regnat de Ferran VI s’intentà infructuosament recuperar les funcions eclesiàstiques de la seu i el bisbat es va veure obligat a construir una nova seu.

Carles III d’Espanya concedí el permís i part del finançament per construir una nova catedral, sota la condició d’abandonar definitivament les intencions de recuperar la Seu Vella per a l’Església lleidatana.

Les obres s’iniciaren el 1761 i finalitzaren amb la consagració de la nova catedral, el 1781.

Mirant el campanar de la Seu Nova,  Lleida, als ulls de les barcelonines, va esdevenir bucòlica.Vam veure força nius de cigonyes blanques, l’espècie paradigmàtica de la ciutat i les vam sentir saludar-se entre elles amb el claqueig característic.

Ens vam assabentar que la cigonya està molt controlada a la ciutat des de fa molts anys.  Alguns  lleidatans diuen que se’ls hi ha fet mobbing.
El cert és  que el departament de Medi Ambient i els voluntaris de l’Associació Trenca del Centre de Recuperació de Fauna de Lleida van iniciar a principis d’aquest segle,  un procés per intentar convèncer les cigonyes que el millor per elles és  marxar de la ciutat. Es pretén que aquestes aus vagin a viure a espais naturals vora els rius Segre i Noguera Ribagorçana i treure pressió al centre urbà  on s’han instal·lat.

Aquestes aus provoquen maldecaps als propietaris dels edificis on viuen, per la grandària dels nius i la brutícia que generen. A la catedral de Lleida on hi ha instal·lats diversos nius, cada any s’hi han de fer treballs de neteja i manteniment que consisteixen a reduir els nius i retirar els excrements, cosa que obliga els voluntaris de Trenca a penjar-se amb cordes a les torres i la coberta del temple. No obstant, el 85 per cent de les restes que retiren els voluntaris són de coloms.  També fan els seus nius moltes orenetes.

A Catalunya hi ha en aquests moments una colònia d’unes 250 parelles de cigonyes blanques; 185 són a Lleida, una zona adient per a aquestes aus perquè hi predomina el clima càlid i té nombroses zones humides gràcies als rius i a les terres de regadiu.  En general, cada niu té una productivitat mitjana de més de dues cries.

A la Seu Vella es dóna un fenomen a la inversa, en referència a una altra au impressionant:  el falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei). El mes de maig del 2003 s’instal·len en un niu artificial 3 exemplars, amb la pretensió que facin una bona aclimatació i incorporar-los així a la vida de la ciutat.
El falcó pelegrí és l’animal més veloç del planeta, capaç de superar els 300 quilòmetres per hora en vol picat. S’alimenta exclusivament d’ocells capturats en vol, molts durant les  rutes migratòries. També aprofita les concentracions d’estornells per trobar aliment fàcil.

S’encetà aleshores el programa de reintroducció d’aquesta rapaç a la capital del Segrià. Amb l’adhesió de Lleida, les quatre capitals catalanes treballen juntes en el mateix projecte: els falcons són aclimatats mitjançant la tècnica del hacking.
El hacking consisteix a construir una caixa niu, on s’instal·len els ocells, s’alimenten diàriament i poden veure l’exterior sense poder-hi sortir. Un cop els polls han crescut i poden volar, se’ls obre la caixa niu per tal que es comencin a adaptar al nou hàbitat.
El falcó constitueix  un factor de control sobre la dinàmica de poblacions de coloms i augmenta la diversitat biològica en un àmbit urbà, tal com s’ha pogut constatar en altres ciutats catalanes  com ara Barcelona, Tarragona i Girona. Aquestes ciutats han estat pioneres a Europa en la reintroducció d’aquesta au, després de l’èxit de programes similars duts a terme als Estats Units.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *