El balcó del serraller

El balcó del serraller

A l’antiga plaça de la Carnisseria, després d’admirar la Casa Sauces i l’escala del palau de la Diputació, escoltem la llegenda que ens narra la Maite segons el text de Joan Bellmunt i Figueres.

“Després de viure cruentes i destructives guerres, Lleida volia refer-se, redreçar-se, tirar endavant… La gent de Lleida, estalviadora i soferta, treballava de sol a sol. Les corrues de someres i ruquets portant hortalisses i queviures vers la ciutat, convertien els camins de l’horta en una mena de serps bellugadisses que donava bo de veure.
Mentre això succeïa al defora, dintre de la ciutat prenia embranzida el treball artesà. Els serrallers cada vegada eren més nombrosos i el seu bon fer els donava un prestigi més que ben guanyat.
En un anomenat taller de forja hi treballava un jove manyà, ben plantat, i molt destre en l’ofici. Amb poc temps de treballar-hi ja s’havia guanyat el reconeixement dels altres companys de feina, de l’amo,  i… de la filla de l’amo.
L’Adrià –que així es deia el jove– també s’havia fixat en la boniquesa i la bondat d’aquesta noia: la Maria. La veritat és que no gosava ni aixecar els ulls quan ella passava pel taller entrant o sortint de casa seva, ja que era filla de l’amo i, per tant, d’una situació social superior a la seva.
Com que l’amor veritable no es regeix per normes o estructures,  tant en el cor d’ell com en el d’ella, cada vegada que es veien –ni que fos de passada–  afloraven nobles sentiments. Uns sentiments que van anar arrelant i creixent, fins al punt que els dos joves enamorats  buscaven qualsevol excusa per sortir de casa amb la finalitat de poder-se veure, ni que fos un breu moment.

Amb el consentiment de la seva estimada, un dia el jove Adrià va plantejar al seu amo el sentiment i l’estima que sentia per la seva filla, per la qual cosa li demanava el seu consentiment per  casar-s’hi.  L’amo mirà l’Adrià i li contestà que ell pertanyia a una nissaga de bons serrallers  i que aquest ofici havia de continuar endavant a casa seva, per la qual cosa la seva filla només es casaria amb qui demostrés ser un bon serraller.
Davant aquesta resposta, l’Adrià decidí  iniciar d’amagat i fora d’hores de treball, el que era capaç de fer  per amor a la Maria. Va començar a freqüentar una vella casa que tenien els seus pares on no hi vivia ningú. Els veïns el veien entrar molts dies quan la fosca abraçava la ciutat i, després de sentir misteriosos sorolls dintre de la casa, comprovaven que en sortia ben entrada la nit.  Això es repetia un dia i un altre dia.
El jove entrava portant un sac carregat a coll i quan sortia no duia res. Això despertà la intriga d’aquells qui el veien entrar. Les murmuracions començaren a fer-se habituals i molts ja sospitaven que l’Adrià amagava, dintre d’aquella casa, el famós bandoler Carrasclet,  a qui li portava menjar dintre del sac.
Això va fer que els veïns denunciessin l’Adrià a l’autoritat, aquesta arribà per entrar a la casa i tots els veïns s’arremolinaren a l’entrada per veure la captura d’en Carrasclet.
La Maria s’assabentà de l’aldarull, com també el seu pare. Van córrer vers aquell indret on van arribar just en el moment que l’autoritat feia obrir la porta a l’Adrià.  Davant de tots els ulls, en lloc d’en Carrasclet, va aparèixer un magnífic balcó de forja realitzat pel jove Adrià per amor a la Maria. El balcó deixà tothom embadalit de tan meravellós com era. Mai s’havia vist una obra semblant.
El pare de la noia manifestà que ni ell no hauria fet mai una obra així. Allí mateix, va concedir l’autorització a la seva filla Maria perquè es casés amb l’Adrià, ja que havia demostrat ser el millor serraller de la ciutat.
La Maria i l’Adrià van poder fer realitat el seu amor gràcies al balcó. Un balcó que, encara avui, es conserva a la ciutat com a testimoni d’una història d’amor que van viure dos joves lleidatans al segle XVIII.  És conegut popularment com el Balcó del Serraller i està col·locat a la façana del Palau de la Diputació que dóna al carrer del Carme.”

 

12 thoughts on “El balcó del serraller

  1. JOSEP MARIA GODIA SOLE

    En quin any es va posar a la Diputació aquest balcó, i d’on venia la seva procedència, se sap ?. Tinc curiositat.

    Reply
    1. churipaaananasna

      y que mas te da, bro solo quiero saber en que edificio es i me sale esta mierda, pos suspendere el examen de selectividadd por tu puta culpa asi que callate la puta boca

      Reply
      1. sicologadeamores

        Para el matrimonio, hay que tener unos requisitos. En primer lugar lo estan incumpliendo, hacer el favor de pediros perdon.

        Reply
        1. Dolores Delano

          callate la boca que me quede embarazada a los 12 por culpa de mi novio osea no tiene ni puta gracia vale y tube 20 hijos y eres una sicologa de mierda.

          Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *