Un historiador amb encant en un teatre encantador

Quan vam sortir de la plaça de Sant Gaietà vam enfilar el carrer Pare Miquel de Sarrià que duïa al carrer Major de Sarrià. No havíem fet tres passes que ens vam trobar amb el Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià. Feia molta calor i vam pensar que allà podríem beure alguna cosa fresqueta i … “fer un pipí”.

La primera sorpresa: el bar estava tancat.
La segona sorpresa: la Glòria coneixia la senyora que estava al despatx de recepció! Ens vam presentar i li vam explicar la nostra història de “seduïdes per Barcelona”. Ella ens va presentar el Llorenç Codern, fill de Sarrià, historiador i molt vinculat al Centre. Tot  providencial!

El Llorenç Codern ens va portar a un pati interior on ens esperava la tercera sorpresa: hi havia un teatre de color de rosa, petit i encantador lluint, a la seva façana, emblemes musicals.

Les preguntes van ploure  sobre l’historiador que ens va explicar, amb tota clase de detalls, les vicissituds per les quals han passat els sarrianencs, socis del Centre,  des del 1896 per aconseguir que aquesta petita joia continuï actualment amb la seva activitat.

Podeu veure fotografies i accedir a la programació de les activitats a través del web   http://www.centredesarria.cat/ca/

Mur amb la imatge de Sant Josep

El Centre Parroquial té els seus orígens a l’Acadèmia Josefina, fundada pel rector mossèn Arseni Sacases l’any 1896, com a centre de formació i esbarjo dels laics de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. Es posà l’entitat sota l’advocació de Sant Josep.
El local tenia un gran jardí i un petit bar, però com que no tenia condicions per organitzar-hi representacions teatrals, es traslladà en diverses ocasions fins arribar, l’any 1905, al local cedit per la família Mumbrú al carrer Catalunya núm. 19 –actualment Major de Sarrià 117– on encara segueix.
El corral que hi havia al pati de la casa es reformà i es convertí en teatre per a continuar les representacions pròpies de l’entitat. 

L’any 1907, l’Acadèmia Josefina es transformà en l’Institut de Sant Josep i, amb aquest nom, representarà, al seu teatre, l’obra més significativa de l’entitat: L’Estel de Natzaret (Els Pastorets).

La lira en la façana

Per diversos motius econòmics, la potent entitat teatral es va convertir en la Fundació de l’Orfeó Sarrianenc l’any 1917. La creixent activitat va fer petit l’antic teatre i per això l’any 1927 s’enderrocà i se’n construí un de nou, l’actual, amb un escenari a la italiana, imitació del Teatre Romea de Barcelona. El mestre d’obres fou Jacint Torner i a la façana es col·locà l’emblema de l’Orfeó, la lira, on encara llueix. 

En començar la Guerra Civil l’any 1936, els locals foren confiscats, es va cremar l’arxiu de l’Institut de Sant Josep i de l’Orfeó Sarrianenc i les seves activitats cessaren.
L’any 1939, finalitzat el conflicte, l’entitat del nou règim, Educación y Descanso, intentà apoderar-se del local i del patrimoni de l’Orfeó, però la intervenció dels sarrianencs davant del governador civil de Barcelona va permetre aturar l’espoli. Primer amb la recuperació de l’antic Institut de Sant Josep, l’any 1939, i després amb la constitució del Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià el 20 de novembre del 1943.

El prosceni

Gràcies a disposar d’un terreny adjunt i del bescanvi d’alguna propietat i, essent rector de la parròquia mossèn Felip Casañas, l’any 1991  es van poder realitzar obres d’ampliació del Centre i dotar-lo d’una nova entrada pel carrer Pare Miquel de Sarrià núm.  11. 

L’any 2007 se celebrà el centenari de les representacions de L’Estel de Natzaret a Sarrià.

Actualment, la Parròquia col·labora en les despeses de les obres de restauració de la caixa escènica per tal que compleixi les condicions requerides per la normativa vigent i que respongui al nivell d’exigència de les obres que es representen, tant de teatre com d’òpera.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *