Parròquia de Sant Vicenç

Sant Vicenç d’Osca i Santa Eulàlia
L’any 985 existia una església romànica dedicada a Sant Vicenç, creada pels comtes de Barcelona. Entre les proves que certifiquen la seva existència hi ha un pergamí trobat a la British Library de Londres. 

L’any 1347 l’església romànica va quedar petita per acollir el gran nombre de feligresos i també corria el perill de ruïna. Es reedificà el temple gòtic.
D’aquesta època és l’antic retaule de l’altar major dedicat a sant Vicenç, obra de Jaume Huguet. Aquesta joia gòtica es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L’any 1781, després de sis segles, el temple era vell i es va decidir construir-ne un altre al mateix emplaçament que fos l’orgull del veïnat: L’església d’estil neoclàssic aixecada per Josep Mas, arquitecte de l’església de la Mercè de Barcelona.

El juliol del 1936 l’església va ser cremada i posteriorment l’edifici es va restaurar i es va decorar.

 

Explica la llegenda que sant Vicenç d’Osca va patir molts turments: la graella, la creu en aspa, el poltre, el fuet, els ganxos de ferro… Finalment, va ser llançat a una masmorra on va morir.

El seu cos es va abocar a un femer i els corbs van protegir-lo perquè les feres no se’l mengessin. Però no n’hi va haver prou. També  li van lligar una mola al cos i el van llençar al Túria. El cos va ser retornat a la riba i va ser enterrat  per cristians de les rodalies de la ciutat. Els corbs continuaven al seu voltant visitant la tomba amb freqüència.
La imatge de sant Vicenç d’Osca es representa sempre amb una mola lligada al coll.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *