Carrers i places amb encant

Font modernista

Comencem aquesta passejada que té per títol “carrers i places amb encant” en una plaça de Sant Gervasi que no és una plaça encantadora, ans al contrari, és una plaça abandonada tant pels veïns com pel districte.

Em refereixo a la plaça Adrià. Neta i cuidada seria molt interessant ja que ens permet admirar una font modernista amb una escultura “encantadora”, valorar l’art públic interactiu i augmentar els coneixements de la nostra història pròxima en el temps.

La plaça Adrià va ser triada  per ubicar el Memorial dedicat a Manuel Carrasco i Formiguera (mireu la pàgina 1 d’aquesta passejada). El 17 d’agost del 1938, poc després d’haver estat afusellat, l’aleshores conseller de Governació va posar la primera pedra i un tub de vidre amb un pergamí on van signar totes les autoritats que es trobaven en aquells moments a Barcelona; fins i tot el govern d’Euskadi refugiat a la ciutat.

El 21 d’abril del 2001, amb motiu del trasllat de les despulles de Carrasco i Formiguera del cementiri parroquial de Sant Genís dels Agudells al de Montjuïc, l’ajuntament de Barcelona va decidir portar a terme les intencions que es van fer paleses l’any 1938.

La font roman en aquesta plaça des de l’any 1959. Pren el nom de l’escultura que hi ha sobre  el pedestal: “La lliçó”.

Com es pot veure, al fons hi ha situats permanentment tots els contenidors d’escombraries de la plaça. Per tant, quan entres des del carrer Muntaner, el primer pensament que et ve al cap és que  l’Art i la Història no importen gens als responsables del manteniment de la plaça.

Les vores de la font cauen a trossos.

Les persones grans no seuen als bancs de la plaça perquè tot està brut. Només apareixen a l’hora de baixar les escombraries.

L’escultura de les nenes de pedra està fastigosa, plena d’excrements de coloms que regalimen per les seves cares fins a caure damunt del llibre.

La lliçó

Tant la font com l’escultura són obra de Silvestre de Edeta (Llíria 1909). 

L’escultor representa tota una institució de l’art valencià.

Entre les seves obres destaca la font que presideix la plaça de la Verge, davant de la catedral de València, coneguda com “El riu Túria”.

 

 

 

A l’extrem oposat a la font trobem el memorial a Carrasco i Formiguera. El monument es va encarregar  l’any 2001 a l’escultor i dissenyador industrial gironí Pep Admetlla (Girona 1962). L’artista va treballar durant dos anys en l’elaboració del projecte que es va inaugurar l’any 2003.

El monument, “Die Raum” (“L’espai” en alemany), consisteix en la reproducció d’un cub d’acer amb unes plaques del mateix material encastades a terra. Les paraules que hi ha gravades han estat extretes de diverses cartes que va escriure  Carrasco i Formiguera a la seva família des de la presó de Burgos. Els números corresponen a les mateixes cartes; les numerava totes. Si ens hi entretenim, podem confegir una frase seva.

El cub, de l’alçada d’una persona, està col·locat  amb una inclinació de tres graus respecte al terra. Segons explica l’artista, això, en donar-li sensació de moviment, humanitza el volum geomètric.

La presència d’aquests elements que conformen el conjunt escultòric respon a la voluntat d’Admetlla de crear l’al·legoria d’un espai de reflexió i de pervivència de les idees.

És un espai interactiu on es posen en joc la memòria, la intuïció, la sensibilitat, l’experiència ….

Die Raum

Admetlla situa l’escultura en línia recta amb la font. En el cub hi ha diversos orificis. El costat on n’hi ha dos, hauria d’estar il·luminat gràcies a la fibra òptica permetent que l’espectador pugui mirar amb els dos ulls. Aleshores s’hauria de veure un arbre amb un estany al darrera.
Pel forat únic que hi ha en un altre costat, l’ull esquerre hauria de veure el firmament.
La idea de l’artista era crear la il·lusió d’un espai confús entre aigua, terra i cel. 

Doncs bé, la realitat és que tot el perímetre del cub que toca a terra està tacat de pixums. Quan mirem amb els dos ulls no veiem l’arbre perquè hauria d’estar plantat entre la font i el cub i ha desaparegut. I tampoc no s’il·lumina res.

Per tots els motius negatius que s’han exposat, aquesta plaça hauria de portar el sobrenom de “Plaça de la frustració”

 

Hem escrit un mail al districte de Sarrià-Sant Gervasi denunciant l’estat de la pobre plaça Adrià.

 

 






One thought on “Carrers i places amb encant

  1. Montse

    Realment, quina vergonya! Sembla mentida que en un barri tan “pijo” de la ciutat, tinguin una plaça tan deixada i tan “cutre”.
    Crec que heu fet molt bé de denunciar això a l’Ajuntament. A veure si fan alguna cosa!
    Però els veïns tenen molta part de culpa de l’estat deplorable de la plaça.

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *