Repressió i revolta

La inscripció –placa de marbre a la dreta de la fotografia– que recorda els afusellats de la Vila de Gràcia és excepcional pels esdeveniments que recorda i per la violència i dolor que transmet. També ho és perquè, tot i ser un monument de caire col·lectiu, identifica el nom de cada un dels homes del poble a qui ret homenatge.

 

Els afusellats de la vila de Gràcia, 1856

A la memoria de los que fueron fusilados en la villa de Gracia el 28 de julio y el 4 de agosto de 1856 

Baltasar Amorós
Juan Sué
Vicente Martí
Juan Blasco
Julian Payesa
Jaime Casanellas
Ramon Pujadas
Jacinto Cortés
Juan Zaragoza
Ignacio Inglés
Jaime Vallés
José Soler
Ramon Estevan
Jaime Urpí
Facundo Calaf
Antonio Coll
Galó Burrell

Víctima de un funesto error tiránico

Jaime Puig
E.P.D.

El 22 de noviembre de 1868, la villa de Gracia les dedica este recuerdo.

El juliol del 1856, la vila de Gràcia, de tradició obrera i republicana, juntament  amb nombroses ciutats i pobles de Catalunya, s’alçà en defensa del govern progressista de Madrid, que es veia amenaçat per les forces conservadores.

Per reprimir la revolta arribà a Gràcia el coronel Ravell amb la seva tropa. El coronel era molt impopular entre els obrers catalans perquè havia format part del consell de guerra que condemnà a mort el líder sindical Josep Barceló.

Immediatament, els graciencs li feren front i, per un seguit d’errors estratègics, el coronel i sis oficials es van veure acorralats i van haver de rendir-se.

Un cop a les mans dels treballadors i dins de la confusió i violència del moment, el coronel Ravell i els sis oficials van ser assassinats.

L’autoria dels assassinats no va ser mai establerta clarament. Això no impedí que el general Zapatero, decidís venjar les morts dels seus companys d’armes.
Un grup de treballadors de Gràcia, que havien fugit de la repressió de la seva vila i continuaven la revolta política pels voltants de Sallent, van ser detinguts el 28 de juliol. Aquell mateix dia van ser conduïts a Barcelona i, per ordre sumaríssima del general Zapatero, van ser afusellats sense tràmits ni judici ni possibilitat d’apel·lacions.

Uns dies després, el general Zapatero va fer detenir un jove de vint-i-dos  anys i geperut, en Jaime Puig. Es deia que havia participat en l’assassinat dels militars. De nou sense cap tipus de procediment legal, el jove va ser afusellat el dia següent de la seva detenció.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *