Donem importància a l’escrit, donem importància a cada paraula i cada detall. Encara que l’escriure fa referència a pensaments que tinguem, el canal, l’eina amb la qual es fa possible el sentiment d’escriure, ha de ser per nosaltres un objecte important, o si més no, un objecte valuós que ens permeti escriure ni que sigui una simple lletra, amb línies definides, un traç lineal i complex, amb el propòsit de poder complaure les paraules.
Un text quasi indesxifrable. Un punt que separa dues pàgines cau de forma uniforme enmig del full, és un fil negre, de textura rugosa, al final del seu recorregut es desfila. És com si la ploma, les pàgines, el punt i l’autor guardessin un petit secret, un secret que només ells saben.
Aquesta sensació de compartir un mateix llenguatge, aquesta sensació de plasmar idees o sentiments en un diari, en un full qualsevol, en una llibreta, és una cosa que fem sovint sense donar-li cap importància, sense adonar-nos que cada text és com la pròpia vida, un conjunt de paraules que almenys tenen una relació entre elles. El sentit de l’expressió ens farà lliures.
Anna Aparicio, 3r C