Un regal inesperat

calentres

Li havia fet molta il·lusió aquell regal. Ja feia molt de temps que l’havia vist mentre passejava en un aparador d’una petita botiga en un carreró de Barcelona. Des de llavors, cada vegada que passava pel davant se’l quedava mirant una bona estona. Havia pensat estalviar una mica de diners, però va arribar a la conclusió que reuniria els diners més de pressa treballant. Així, va començar a treballar a la botiga de la seva tieta a les tardes. A més, la botiga era molt a prop del carreró aquell, i cada dia veia més lluny el dia en què podria reunir els diners suficients. De cop, una setmana abans del seu aniversari, va desaparèixer de l’aparador. No ho sabia, però en arribar a casa, la mare l’hi havia comprat! “Perquè puguis escriure les teves històries i pensaments, així les tindràs totes juntes i les podràs conservar”, li havia dit la mare, farta de recollir els fulls amb els esborranys de les seves històries tirats per terra.. Ara el tenia sobre el seu escriptori, un llibre de fulls blancs i gruixuts, amb tapes dures, blaves i rugoses, una mica brillants. Semblava antic, per això li havia agradat. Per això i perquè era com els que tenia el seu avi a la casa d’estiu, els que havia escrit de jove i que havia passat tantes hores fullejant. Al costat hi havia posat la ploma estilogràfica que li havia regalat el pare. Semblava que per una vegada el pare i la mare s’havien posat d’acord. Si en tens cura, segur que hi podràs escriure durant molt de temps. Com sempre donant consells. Des que li havien regalat aquella llibreta, els seus pares, la tieta, el seu avi i fins i tot els seus companys de classe, que coneixien la seva passió per l’escriptura, li demanaven diàriament que els deixés llegir alguna cosa. Però ara, davant d’aquells regals tan desitjats, no sabia per on començar. Semblava que la imaginació s’havia esvaït.

Irene Bujalance, 3r B

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *