Clementina Arderiu

Em dic Clementina i quan era petita, era un xic temorega, perquè el nom m’era llarg igual que una queixa i em punyia el cor, quan les amigues per fer-me enutjar me’l retreien, dient que era bonic, però no m’esqueia perquè és nom de princesa, i moltes em deien que el nom era molt estrany, i jo al fons de tot sentia l’enveja dels seus noms tan clars de Maria o Pepa.

Però un any se’n fuig i un altre se’n governa. Aquell nom que abans era la causa de la meva timidesa, ara era un honor, sobretot quan el meu estimat me’l deia a l’orella. El nom que abans m’avergonyia, ara em lluïa.

Saúl González, 3r B

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *