Arxiu d'etiquetes: Botànica

Begonia semperflorens

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Begonia semperflorens
Família: Begoniaceae
Nom comú: begonia en tots els idiomes
Nom de qui ha fet lafotografía: Maria Romeu
Data i lloc de la fotografía: 14 de noviembre de 2012 a casa meva
Hàbitat: Jardí
Descripció: També és coneguda com flor de sucre. Pertany a la Família Begoniaceae. Originari del Brasil. És una planta herbàcia perenne o anual o de temporada que floreix durant gairebé tot l’any. La begònia és utilitzada per a parterres, rocalles i vores o per al cultiu en test en interior i terrassa. És de clima càlid i humit. I requereix semiombra. Es dóna perfectament en llocs d’ombra. No tolera bé el fred i s’ha de resguardar dels vents i les gelades. A l’hivern ha de protegir-se de les gelades amb alguna cobertura. El reg ha de ser freqüent i moderat, evitant els embassaments perquè es podreix la base de les tiges.
http://fichas.infojardin.com/perennes-anuales/begonia-semperflorens-begonia-de-flor.htm
Relació: La Begonia semperflorens és utilitzada per arriates, rocalles i vores o per al cultiu en test en interior i terrassa.

Bougainvillea spp.

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Bougainvillea spp.
Família: Nictaginàcies
Nom comú: bugambília (en català), bugambilia (en castellà) i bougainvillea (en anglès)
Data i lloc: 09/11/2012 – A casa meva.
Hàbitat: Pot créixer sense problemes en jardineres, però són plantes d’arrels sensibles, intolerants al trasplantament, sobretot si són exemplars que tenen diversos anys. És habitual veure cases amb jardins abandonats, amb una bugambília florint espectacularment, repleta de flors.
Descripció: Existeixen diverses espècies de bugambílies, híbrids i conreessis (varietats). Les espècies més conreades són: Bougainvillea glabra, Bougainvillea spectabilis. Arbust trepador, perennifoli i espinós. Branques vigoroses que poden arribar a 8 metres i sol tenir unes fulles el·líptiques de 13 cm de longitud, amb la base estreta i l’àpex agut, floreix a la primavera, estiu i fins a principis de la tardor; pot ser de molts colors: blancs, roses, morats, groc, beix, etc.
FONTS D’INFORMACIÓ: Internet: http://www2.esliceu.com/web.divertits/divertits9.web/cataleg%20arbres/bugambilia.html
 Relació: Pot servir de planta d’interior molt lluminós, fàcil cultiu, necessita molt sol per a florir intensament, no resisteix les gelades intenses.
Altres: Abundant a l’estiu i més reduït durant el període invernal. A l’estiu, n’hi ha prou amb regar-la cada 3 dies. En qualsevol cas, és resistent a la sequera. És recomanable anar lligant les seves branques a mesura que creix perquè ho faci bé pegada al mur, o gelosia.

Oryza sativa

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Oryza sativa
Família: Gramínies
Nom comú: arròs (català), arroz (castellà), rice (anglès), riz (francès), أرز (àrab)
Nom de l’alumne: Eric Matamoros Morales
Data i lloc: Garriga del meu avi, el 14 d’octubre de 2012
Hàbitat: Cultivat com a cereal i molt rarament subespontani prop d’on es planta, als camps conreuats principalment, típica d’Espanya.
Descripció: Planta anual i erecta de fins 1,5 m d’alçada. Les tiges són folioses amb fulles llargues i auriculades de fins a 1m i 1,5 cm de grosor. La inflorescència és molt peculiar perquè es corba cap avall pel pes de la mateixa, d’uns 30 cm. Presenta una gluma d’uns 7-9 mm, amb una observació clara de 5 venes. Les espiguilles són molt compactes i tenen les lemmes cobertes de pèls apresos i també poden presentar una aresta. Les flors tenen un androceu de 6 estams.
Les llavors són dures i compactes, al microscopi es pot observar que existeixen 1-2 capes cel·lulars amb cristalls d’aleurona. I molts grans d’almidó petits i poligonals.
Fonts d’informació: (http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5793.html – http://www.salud.es/principio/arroz-oryza-sativa)
Relació: Comestible o usos alimentaris. Medicinal. (http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5793.html)

Thymus vulgaris

1r ESO, 2n ESO, , , ,

NOM CIENTIFIC: Thymus vulgaris
FAMILIA: Labiades
NOM COMÚ: thyme (anglès), tomillo (castellà) i farigola (català)
HÀBITAT: Està per tot el Mediterrani i de forma secundaria s’estèn per tota Europa
DESCRIPCIÓ: És una planta de fulla perenne aromàtica d’uns 30-40cm d’alçada. L’arrel és axomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Són fulles d’un color verd apagat per l’anvers i d’un color blanquinós pel revers ja que està cobert de pèls blancs. Mesuren com a molt 1 cm de llarg incloent el pecíol. Les flors es troben en inflorescències cimoses en glomèrol. Són hermafrodites. La corol·la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l’inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca.
RELACIÓ: És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Es pensava que l’extensió de la farigola per Europa va ser gràcies als romans, ja que l’utilitzaven per purificar els espais i per donar una sabor aromàtic al formatge i als licors. Durant l’Edat Mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar al son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d’aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es considerava que donava valor al portador. La farigola també s’utilitzava com encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè es suposava que assegurava el pas a la pròxima vida.

ENLLAÇ: http://ca.wikipedia.org/wiki/Farigola

Cycas circinalis

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Cycas circinalis
Família: Cicadàcies
Nom comú: cyca
Nom de l’alumne: Joan Maria Porres
Data i lloc: casa meva
Hàbitat: jardí
Descripció: Posseeix una tija cilíndrica que presenta un creixement apical cobert de les cicatrius que deixen les fulles que va perdent a mesura que creix. Aquestes, pinnades i de color verd brillant per l’anvers i mat pel revés, formen una cresta terminal. La medul·la de la tija, el sagú, s’utilitza per a l’alimentació a causa del seu alt contingut en hidrats de carboni.
La seva reproducció és dioica, és a dir, la planta femenina presenta en l’extrem de la tija els megasporofil·les, agrupats en cons arrodonits que contenen les macròspores. Les plantes masculines emeten una espiga lateral, els microsporofil·les, que s’agrupen formant cons que poden arribar als 60 cm d’alçada.
Relació: Si s’ingereix la cyca és extremadament verinosa tant per als éssers humans com per als animals. Els animals domèstics estan en un risc particular ja que troben la planta especialment saborosa. Els símptomes clínics es desenvolupen en les 12 hores posteriors a la ingestió i poden incloure vòmits, diarrea, debilitat, esvaïments, fallada hepàtica o toxicitat hepàtica caracteritzada per icterícia, cirrosi i ascites. Els animals domèstics poden aparèixer com abatuts, sagnar pel nas (epistaxis), tenir cabellera (sang en els excrements), hematoquecia i hemartrosi (sang en les articulacions). El Centre per al control de verins per als animals (ASPCA en les seves sigles en anglès) estima una proporció de mortalitat que es troba entre el 50 i el 75 per cent quan s’ingereix la planta. La incidència de la ingestió d’aquesta planta pels animals domèstics s’ha elevat en un 200 per cent en els últims cinc anys. Si qualsevol quantitat de la planta és ingerida, se ha de contactar amb un centre de toxicologia immediatament. Els efectes de la ingestió poden incloure danys interns permanents i la mort.
Totes les parts de la planta són tòxiques, però les llavors contenen el nivell més alt de la toxina “cicasina”. La cicasina causa irritació gastrointestinal, i en una alta dosi condueix a la fallada hepàtica. Altres toxines inclouen la “Beta-metilamino L-alanina”, un aminoàcid neurotòxic, i una toxina no identificada que s’ha comprovat que causa paràlisi en el bestiar.

Dieffenbachia sp.

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Dieffenbachia sp.
Família: Aràcies
Nom comú: diefembaquia(castellà), diffenbachia (català i anglès)
Nom de l’alumne: Arantxa Cortiella Seguí
Data i lloc: 17/10/2012 i a casa
Hàbitat: jardí
Descripció: Hi tenen flors masculines i femenines. Gènere de plantes tropicals d’Amèrica que inclou diverses espècies i nombrosos híbrids de jardineria. Són plantes robustes, que poden superar el 1 m d’alçada i van proveïdes d’una tija forta de la qual parteixen pecíols de gran longitud, de fins a 20 cm, que suporten les grans fulles. Aquestes tenen forma més o menys allargada i ampla, amb la base una mica de cor i el nervi central mi marcat. Són de color verd fosc, amb taques més clares o groguenques que són al centre i que poden arribar a ocupar gran part del limbe. El substrat ha de ser fèrtil, si és possible una barreja d’humus i torba, ja ha d’estar ben drenat. Perquè es mantingui sempre humit cal donar rigors freqüents.
La diefembàquia s’ha de situar en una habitació caldejada, ja que el fred li fa perdre les fulles, evitant, però, l’efecte de la sequedat de la calefacció ruixant amb aigua. La planta s’ha de col·locar en un lloc ben il·luminat, encara impedint que li donin directamentre els rajos solars, el que provocaria l’aparició de taques de color castany a les fulles.
Relació: La multiplicació és molt senzilla mitjançant esqueixos de tija.

Yucca elephantipes

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Yucca elephantipes
Família: Agavàcies
Nom de l’alumne: Selena Michelle Gonzales Gonzalez
Data i lloc: Dia 19/10/12 a la biblioteca
Hàbitat: El Salvador y Guatemala
Descripció: Es conrea com a planta d’interior, i els pètals i brots tendres es consumeixen com a verdura. La seva flor, l’izote, és la flor nacional del Salvador. Y. elephantipes manca d’espines, pel que és més freqüent com a planta ornamental que altres espècies.
Relació: És comestible, els seus pètals es consumeixen amb ou i tomàquet o amb llimona i els seus botons com amanida.
Fonts d’informacio: http://es.wikipedia.org

Ficus macrophylla

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Ficus macrophylla
Família: Moràcies
Nom comú: figuera de Badia Moreton (català), higuera de Bahía Moreton (castellà), Moreton Bay fig (anglès)
Nom d’alumne: Cristina Chavarria Escuin
Data i lloc: 19/10/12 Biblioteca pública d’Amposta
Hàbitat: Major par de la costa est de Austràlia
Descripció: La Figuera de Badia Moreton és un arbre sempre verd que pot aconseguir altures de 60 m. El tronc pot ser massís, amb gruixos i prominents contraforts a la base. L’escorça és grisa i rugosa. És monoic: cada arbre produeix flors funcionals masculines i femenines. Com implica el seu epítet específic, té fulles llargues, el·líptiques, vellutades i verd fosques, 15-30 cm de llarg. Les figues mesuren 2,5 cm de diàmetre, tornant-se de verd a porpra amb taques més clares acord maduren, el fruit madura en un any. Encara comestibles, són insulsos.
La característica aparença de “fosa” de la figuera de Badia Moreton es deu a l’hàbit de deixar caure les arresl aèries de les branques aconsegueixen el sòl engrossits en troncs suplementaris els quals ajuden a suportar el gran pes de la part superior.
Relació: Les figueres només són pol·linitzades per les vespes de figa, i aquestes només es poden reproduir en les flors de la figuera. No te cap contacte amb l’ésser humà.

Fam. Poaceae

1r ESO, 2n ESO, , ,

Nom científic: Gespa és el nom comú d’una desena d’espècies de poàcies
Família: Poàcies
Nom comú en català, en castellà i en anglès: gespa, césped i grass
Nom de l’alumne que ha fet la fotografía: Elisa Ortí Chacon
Data i lloc on vas prendre la imatge: 13 d’Octubre. Parc dels Xiribecs
Hàbitat: Jardí
Descripció de la planta: És una formació vegetal formada només per plantes herbàcies, o sigui, una comunitat vegetal formada només per herba.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Utilitzades com ornamentals per formar una coberta densa, curta i uniforme a prats i jardins. També és utilitzada en els estadis de futbol.