Arran de la informació que ens arriba des de la sonda Curiosity, que ha ficat de nou d’actualitat l’exploració espacial, tornem a sentir veus que es fan una pregunta que, per altra banda, és lògica: per què gastar tants recursos econòmics en la investigació d’altres móns, quant tenim tantes urgències que resoldre al nostre? Aquesta és una qüestió tan vella com el programa espacial i que, malgrat els avenços d’aquest, continua vigent. Potser no s’han sabut publicitar suficientment els beneficis d’aquesta investigació, que podríem resumir en els següents punts: desenvolupament de la ciència i la tecnologia, amb un major coneixement de la natura i les conseqüents aplicacions pràctiques, no sols en els viatges interestelars, sinó també a la nostra vida diària i, no menys important, la col·laboració necessària entre nacions que podria substituir a la guerra com a motor de la innovació científica i tecnològica.

Però molt millor explicat està en la carta que Ernst Stuhlinger, directiu científic de la NASA en 1970, va escriure en resposta a la germana Mary Jucunda, una monja que des des Zàmbia li va escriure per demanar-li com es podien dedicar tants diners en viatjar a Mart quan a la Terra hi ha xiquets que moren de fam. La carta, traduïda fa unes setmanes a Amazings, és llarga, però val la pena dedicar-li uns minuts:

Estimada Germana Mary Jucunda,

La seua carta ha estat una de tantes que m’arriben cada dia, però m’ha commogut més profundament que totes les altres perquè ve d’una ment inquieta i un cor compassiu. Intentaré respondre a la seua pregunta el millor que puga.

Primer, però, m’agradaria expressar la gran admiració que sento per vostè i per les seues valentes germanes, perquè esteu dedicant la vostra vida a la més noble causa de l’ésser humà: ajudar als seus semblants necessitats.

Pregunta en la seua carta com puc suggerir que es gasten milers de milions de dòlars en un viatge a Mart, en un moment en què molts xiquets moren de fam a la Terra.

Sé que no espera vostè una resposta com “Oh, no sabia que hi havia xiquets morint-se de fam, però des d’ara deixarem d’explorar l’espai fins que la humanitat haja resolt aquest problema!”. En realitat, sé de l’existència de xiquets famolencs molt abans de saber que un viatge al planeta Mart és tècnicament possible. No obstant això, com molts altres, crec que viatjar a la Lluna, i després a Mart i altres planetes, és una aventura que hem d’emprendre ara, i fins i tot crec que aquest projecte, a la llarga, contribuirà més a la solució d’aquests greus problemes que tenim aquí a la Terra que molts altres potencials projectes d’ajuda que s’estan debatent i discutint any rere any, i que són tan lents a l’hora de proporcionar ajuda tangible.

Continua la lectura de Per què explorar l’espai? →