Estiu del 2022







En una conferència, un estudiant universitari va preguntar a l'antropòloga Margaret Mead, quin considerava que era el signe més antic de civilització en una cultura.
L'estudiant esperava que Mead parlés de llances, olles d'argila o pedres de moldre. 
Però no, Mead va respondre que el primer signe de civilització en una cultura antiga era un fèmur que havia estat trencat i després guarit.
Mead va explicar que al regne animal, si et trenques una cama, mors.
 No pots fugir del perill, anar al riu a beure o buscar menjar. Ets una presa fàcil per als depredadors i saquejadors. 
Cap animal no sobreviu a una cama trencada el temps suficient perquè l'os es curi.
Un fèmur trencat i curat és evidència que algú va cedir a la feina per prendre la caiguda, va prémer la ferida, el va portar a un lloc segur i va ajudar a recuperar-se. 
Mead va dir que ajudar algú necessitat és on comença la civilització de la nostra espècie.

			

Inclusió, Metodologies i Eines Digitals

DISSENY   UNIVERSAL   DE   L’APRENENTATGE

 

Els currículums iguals per tothom aixequen barreres i no tenen en compte a l’alumnat situat en els extrems superiors i inferiors. Si tenim en compte que la diversitat és la norma i no l’excepció, ens adonarem que cal oferir un currículum que contempli aquestes diferències entre l’alumnat des del principi, “oferint que presentin opcions que es puguin personalitzar, que permetin a tots els estudiants progressar des d’on ells estan i no des d’on nosaltres imaginem que estan” (Rose, Gravel i Gordon, 2014).(1)

Un currículum dissenyat universalment està generat des del principi per tractar de satisfer les necessitats educatives del major nombre d’infants i joves, fent innecessari el costós procés d’introduir canvis un cop dissenyat el currículum general.

El DUA ajuda a estar a l’altura del repte de la diversitat suggerint materials d’instrucció flexibles, tècniques i estratègies que donin poder als educadors per atendre i reconèixer aquestes múltiples necessitats.

 

Com s’aconsegueix aquesta flexibilitat?

Segons els investigadors del CAST (2011), es pot aconseguir si garantim que el disseny i els materials del currículum tinguin en compte els tres principis fonamentats  en la investigació neurocientífica del cervell. Així, aquests tres principis van permetre identificar les tres xarxes diferenciades que intervenen en els processos d’aprenentatge i guien els principis del DUA, i proporcionen el marc subjacent a les pautes del DUA: l’afectiva (per què aprenem), la del reconeixement (què aprenem) i l’estratègica (com aprenem).

Xarxes Afectives
El “perquè” de l’aprenentatge
  Xarxes de Reconeixement
El “què” de l’aprenentatge
Xarxes Estratègiques
El “com” de l’aprenentatge
Parts del cervell implicades en les emocions.

Sistema límbic

 

Parts implicades en el reconeixement d’inputs

Mesencèfal

 

 

Parts implicades amb el raonament i la planificació de conductes.

Lòbul  frontal

Com els alumnes es fan partíceps i es mantenen motivats. Com poden sentir-se engrescats, interessats o estimulats. Això són dimensions afectives. Com recollim fets i categoritzem allò que veiem, sentim i llegim. Identificar lletres, paraules o l’estil d’un autor són tasques de reconeixement. Planificar i realitzar tasques. Com organitzem i expressem les nostres idees. Escriure una redacció o resoldre un problema matemàtic són tasques estratègiques.
Estimular l’interés i la motivació per l’aprenentatge. Informació i contingut present de maneres diferents. Diferenciar les maneres que els estudiants poden expressar el que saben

Les Pautes del DUA són un conjunt d’estratègies i estan organitzades d’acord amb els tres principis fonamentals del DUA (representació, acció i expressió i implicació).

https://udlguidelines.cast.org/engagement
Decàleg  del  DUA

El principis del Disseny Universal de l’Aprenentatge,   planteja la necessitat de dissenyar, des del principi, activitats, tasques i continguts flexibles i personalitzats, segons la realitat de cada Aula.

Aquest disseny, a l’hora de planificar el dia a dia, s’hauria de fer des del paradigma competencial i en una metodologia, justificada segons les edats dels alumnes a qui vagi dirigida i que es concreta en la manera d’aprendre uns determinats continguts i habilitats, en les activitats. El context Influeix de forma essencial en el què s’aprèn.

L’aprenentatge basat en DUA és una resposta als més recents estudis sobre la neurologia aplicada a l’ensenyament-aprenentatge.

Les activitats han d’ajudar a l’adquisició de les competències, tenint en compte que

Estratègies metodològiques
Les mesures estratègiques que es proposin han de facilitar la participació activa i l’aprenentatge interactiu entre l’alumnat amb diferents nivells competencials, el que ha de suposar la millora dels aprenentatges i l’increment en el rendiment acadèmic de tot l’alumnat.
Partint del treball competencial, les estratègies metodològiques han de tenir present:

• el treball cooperatiu i les seves diferents tècniques o mètodes,
• els projectes,
• l’aprenentatge recíproc,
• l’apadrinament (exemple: l’apadrinament lector)
• el mètode trencaclosques (per crear interdependència i forçar la responsabilitat individual, on cada alumne té una peça del trencaclosca, és a dir, una part del coneixement necessària per completar l’objectiu didàctic),
• la resolució de problemes (ABP), etc
En resum, les metodologies actives propicien la interacció entre iguals, el treball cooperatiu, les activitats en grup i l’intercanvi comunicatiu que ajuden a mobilitzar els recursos cognitius dels alumnes.

En resum, les metodologies actives propicien la interacció entre iguals, el treball cooperatiu, les activitats en grup i l’intercanvi comunicatiu que ajuden a mobilitzar els recursos cognitius dels alumnes.
Aquestes estratègies metodològiques no difereixen de les que se’ns proposem en la Competència digital dels alumnes. Podeu veureu des de http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/competenciesbasiquesantic/ambitdigital/documents/metodologia_cd.pdfmetodologia_cd.pdf

 

Per tant, crec que el desenvolupament de les tecnologies digitals, les seves eines i els nombrosos recursos que creixen a nivell exponencial, ha de ser ben presents com a suport de totes les metodologies globalitzades i centrades en crear interès per aprendre i en el desenvolupament integral i també, social, com a grup classe, han de formar part del projecte d’una Línia d’Escola.

LA  TECNOLOGIA   AL   SERVEI   DE  L’APRENETATGE

La tecnologia digital pot potenciar les bones pràctiques a l’aula, però simplement per utilitzar-la no es garanteix la millora dels aprenentatges. El que sí que és cert, és que el seu ús pressuposa un replantejament de les estratègies que haurem d’adoptar per propiciar l’aprenentatge de tots els alumnes. És fonamental que les experiències d’aprenentatge s’impregnin amb la tecnologia digital, per tal que els alumnes, a l’igual de la seva vida quotidiana, tinguin accés a dispositius i a diverses aplicacions, la utilització dels quals els ha de permetre participar en la cultura digital i facilitar-los la creació i la millora de coneixement, sobretot en entorns en xarxa que permetin la construcció cooperativa.

Segons La naturalesa de l’aprenentatge, guia elaborada dins del marc del projecte Innovative Learning Environments de l’OCDE, els enfocaments centrats en l’alumne que apliquen la tecnologia a l’aprenentatge apoderen l’estudiant i fomenten experiències d’aprenentatge positives que, altrament, no serien possibles. A més, la tecnologia ofereix eines valuoses per a altres blocs de construcció en entorns d’aprenentatge eficaços que inclouen la personalització, l’aprenentatge cooperatiu, la gestió de l’avaluació formativa i molts mètodes basats en la investigació.

 

Referències

© CAST (2011). Universal Design for Learning Guidelines version 2.0. Wakefield, MA: Author. https://udlguidelines.cast.org/?utm_source=castsite&utm_medium=web&utm_campaign=none&utm_content=footer.

(1) Rose, D.H., Gravel, J.W., & Gordon, D. (2014). Universal design for learning. In L. Florian (Ed.) SAGE handbook of special education, 2nd Ed (pp. 475-491). London: SAGE. doi: https://sk.sagepub.com/reference/the-sage-handbook-of-special-education-2e/n30.i2852.xml

 

 

Com llegeix el cervell?

Rosina Uriarte

february_1471

El cervell està format per dos hemisferis simètrics. Cadascun d’ells té funcions per a les quals està més especialitzat, però tots dos participen en totes aquestes funcions, treballant conjuntament en totes i cadascuna de les nostres interpretacions i respostes.

L’hemisferi esquerre, anomenat també “simbòlic” o “lògic”, és el controlador del llenguatge i del processament seqüencial de la informació.

L’hemisferi dret, anomenat “visual”, “postural” o “holístic”, s’encarrega de processar la informació córporo-espacial, treballa amb imatges visuals i controla les funcions holístiques (relatives al tot, que «ell considera tot alhora).

L’acte de llegir, quan es realitza amb l’hemisferi dret, està basat en tècniques visio-espacials i holístiques, per exemple paraules senceres o el mètode “veure-dir”. Aquest és el mètode de lectura que fem servir a la Estimulació Primerenca i que pot començar a les  primeres etapes de la vida.

El nen petit és capaç de reconèixer paraules completes i poc a poc va associant la grafia d’aquestes paraules als seus sons de manera que li serà molt fàcil aprendre a llegir paraules noves per si mateix.

La lectura amb l’hemisferi esquerre implica decodificar  símbols individuals, construir paraules a partir de lletres i estructures basades en la fonètica. Aquesta és la forma tradicional d’aprendre a llegir, en la que el nen va interpretant lletres de manera individual que van combinant per reproduir els diferents fonemes que formen les paraules.

Hi ha un moment en el procés d’aprendre a llegir en que l’equilibri del cervell passa de dreta a esquerra, aproximadament a l’edat de 6 o 7 anys.

A aquesta edat, quan comença l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura a l’escola, el nen necessita comptar amb unes coordenades ben definides i estables i un punt de partida per poder organitzar la informació sobre el paper, per no confondre “la” amb “a”, les unitats i les desenes o els conceptes anterior i posterior, afegir o treure, etc.

Quan fallen aquestes coordenades, es produeix una tendència al desordre. Aquí és on pot aparèixer la dislèxia.

Les persones dislèxiques sembla que prefereixen mètodes d’aprenentatge de l’hemisferi dret. Quan escriuen o llegeixen tenen dificultat per aplicar tècniques de l’hemisferi esquerre.

Una dada curiosa recollit en el llibre de Sally Goddard “Reflexos, aprenentatge i comportament”:

 

 

coloresleer

En el llunyà orient, on el llenguatge escrit es basa en pictogrames, la dislèxia rarament existeix. Gran part de la filosofia d’orient està basada també en el pensament de l’hemisferi dret, per exemple, la capacitat que el futur, el present i el passat coexisteixen simultàniament. Quan somiem fem això, de manera que successos lògicament desconnectats es poden observar junts, a través d’una representació holística i visio-espacial.

En aquesta prova cal dir els colors sense llegir la paraula (que correspon a un color diferent). Per realitzar aquesta prova, hem d´inhibir la lectura que realitza l’hemisferi esquerre per dir el color de la paraula.

L’hemisferi esquerre analitza les lletres i llegeix, el dret veu el conjunt, la imatge i distingeix el color.

Aquest és un exemple de com competeixen els dos hemisferis i com especialment l’hemisferi dominant (l’esquerre, el que interpreta les lletres) intenta imposar-se sobre la tasca de l’hemisferi subdominant (el dret, la comesa és en aquest cas, reconèixer el color).

En els nens amb problemes de lateralitat, en els quals les dominàncies no estan clares, tots dos hemisferis competeixen,  en lloc de col·laborar, de manera que, amb aquesta prova podem fer-nos una idea de l’esforç que han de realitzar aquests nens per poder dur a terme activitats que són molt més senzilles per a la majoria dels seus companys.

EL ODREN NO IPMOTRA

SGEUN UN ETSDUIO D’UNA UIVENRSDIAD IGNLSEA, NO IPMOTRA EL ODREN AL QUE LES LTEARS ETSAN ERSCIATS, L’UICNA CSOA IPORMTNATE ÉS QUE LA PMRIREA I l’útlima LTERA ESETN ECSRITAS A LA PSIOCION COCRRTEA. EL RSTEO PEUDEN ETSAR TTAOLMNTEE MAL I FINS I TOT A SI PORDAS LERELO SENSE POBRLEAMS. ETSO ÉS PQUORE NO LEMEOS CADA LTERA PER SI MSIMA, SNIO LA PAALBRA EN UN TDOO.
PRESNOAMELNTE ME PREACE ICRNEILBE.
TNATOS AOÑS D’COLGEIO A AL BSAURA?

En aquest text veiem una prova de com col·laboren els dos hemisferis a l’hora de llegir en el cas d’un bon lector sense problemes de lateralitat i amb un cos Callós ben desenvolupat (recordem que és aquest el que realitza el transvasament d’informació d’un hemisferi a  l’altre). En la lectura d’aquestes paraules desordenades, l’hemisferi esquerre interpreta les lletres i llegeix pròpiament dit, però el dret reconeix les paraules com un tot, com una imatge, de manera que impedeix que el desordre en les lletres destorbi  la lectura.

FONTS:asesoramiento

Diumenge 22 d’abril: Dia Mundial de la Síndrome 22q

22q al Zoo!
Dia de la consciència mundial
22 d’abril al Zoo de Barcelona
http://sites.google.com/site/associaciocatalunya22q/

INVITACIÓ CATALÀ 22 ABRIL (1)

La Síndrome de Supressió del Cromosoma 22q11.2
Què és la síndrome de supressió del cromosoma 22q11.2?
La síndrome de supressió del cromosoma 22q11.2 significa que a un nen li falta una petita part del cromosoma 22. De vegades se l’anomena síndrome de DiGeorge o síndrome velocardiofacial.
Els cromosomes, que es troben dins de les cèl · lules del cos, són petites estructures filamentoses on s’allotgen les nostres característiques genètiques. Gairebé totes les cèl · lules del cos tenen 46 cromosomes. Es produeixen en parells, amb un total de 23 parells. Un membre de cada parell prové de la mare i el
altre, del pare. Els 23 parells de cromosomes s’enumeren des del més gran fins al més petit, d’1
a 22. El 23 º parell de cromosomes constitueix els cromosomes sexuals, que determinen si som homes o
dones. Els cromosomes es divideixen en dues parts anomenades braços. La meitat superior del cromosoma és el
braç més curt o “p” i la meitat inferior és el braç més llarg o “q”.
La síndrome de supressió del cromosoma 22q11.2 ocorre quan falta (es suprimeix) una petita part de
una còpia del cromosoma 22. L’expressió “q11.2” indica als metges que la part que falta està en un determinat punt del braç “q”. Quan falta una part d’un cromosoma, el nen té només una còpia
de cada un dels gens dins d’aquesta part en lloc de les dues còpies típiques.
Quins tipus de problemes causa la síndrome de supressió del cromosoma 22q11.2?
Els nens amb la síndrome de supressió del cromosoma 22q11.2 poden tenir una àmplia gamma de problemes físics i del desenvolupament. Entre aquests problemes cal esmentar defectes cardíacs, esquerda del paladar, problemes d’alimentació, poca resistència a la infecció, problemes del creixement, dificultats d’aprenentatge i malaltia psiquiàtrica. No totes les persones amb aquesta síndrome tenen els mateixos problemes

Informació

BLOC D’INTERÈS

Dia Mundial de l’Hemofília, 17 d’abril

La Hemofília

Què és la Hemofília?

Causes, tipus, símptomes clínics i transmissió hereditària

Antonio Liras
Departament de Fisiologia. Facultat de Biologia. Universitat Complutense de Madrid

La Hemofília és una malaltia que afecta la coagulació de la sang ja que es caracteritza per un defecte en algun dels elements, anomenats factors, que es necessiten perquè la sang coaguli. Així la Hemofília A es produeix perquè no és del tot funcional el factor VIII i la Hemofília B quan no ho és el factor IX. Això pot ser perquè no hi ha res de factor o bé perquè el que hi ha no funciona adequadament.

La freqüència d’aquesta malaltia és baixa pel que fa a la Hemofília se la coneix com malaltia rara ja que, per exemple, la Hemofília A es produeix en 1 de cada 6.000 nounats vius i la Hemofília B en 1 de cada 30.000.

La coagulació de la sang és, per fer-nos una idea més gràfica, com una filera, una fila de fitxes de dòmino que situem una darrere l’altra i que com quan érem petits empenyíem la primera i aquesta feia caure successivament a totes les altres.

Si això ho haguéssim fet dins d’un tub en el que hi hagués un orifici que fos tapat per l’última fitxa hauríem aconseguit que el líquid que passés per aquest tub no es perdés.

La Hemofília seria aquesta situació en què una de les fitxes intermèdies és més curta, defectuosa, que no és capaç d’empènyer al seu següent a la fila amb el que l’orifici no es tapa i la sang es perd.

Això explicat d’aquesta manera tan senzilla és la cascada de la coagulació en què les fitxes són els factors i en què l’última fitxa és el coàgul de fibrina.

Existeixen dos tipus principals d’Hemofília que es caracteritzen ambdues per presentar manifestacions d’episodis hemorràgics i dany articular, però que es diferencien en la fitxa que és defectuosa.

Així hi ha pacients que presenten un fenotip lleu (malalts lleus) que significa que presenten entre un 5 i un 40% de factor si es compara amb una persona sana, altres presenten un fenotip moderat (malalts moderats) ja que els seus nivells de factor estan entre l’1 i el 5% del normal i, finalment, hi ha els pacients greus que presenten menys de l’1% del nivell normal o fins i tot i, no és tan estrany, un zero (res)% de factor.

La Hemofília és una malaltia que no s’adquireix o es contreu com la grip o qualsevol altra infecció o malaltia per un accident traumàtic.

Es tracta d’una malaltia que s’hereta, es transmet de pares a fills i successives generacions.

És, per tant, una malaltia hereditària el defecte es troba en el cromosoma X, és a dir, el cromosoma que es relaciona amb el sexe pel que és una malaltia hereditària però a més lligada al sexe el que significa que en el cas concret de la Hemofília( la transmeten les dones portadores) i la pateixen els homes a causa de la dotació de dos cromosomes X (XX) de la dona i una dotació XY en l’home.

La transmissió de la Hemofília es diu que és recessiva i no dominant ja que pot ser que no aparegui en una generació següent (salt de generació) per la simple raó que es donin portadores sanes o homes sans, i sí aparegui en una altra generació posterior.

 

FONT: FEDHEMO

Calendari d’Advent i de Nadal

 

 

L’ADVENT MARCA EL COMENÇAMENT de la temporada de Nadal . Començaria el Diumenge més proper al 30 de
novembre,en  aquest  cas  avui, 27  de novembre i   abasta quatre Diumenges. Com que el dia en què
comença canvia cada any, així també canvia la durada de la temporada d’
Advent . L’any 2011, Advent
comença el 27  de novembre i dura 29 dies. ” Encara  que  enguany molt  confós,  doncs  el  diumenge  27  no  sabria  si incloure’l o no. Com  que ha d e  durar  4  diumenges, i  aquest  últim és la  vesprada  de Nadal….

En  aquest  calendari  estan  representats:  en  blau els  dies  d’advent (cada  dia porta  una sorpresa, clicant damunt  del nombre)  i  després, en magenta  totes les festes nadalenques, al  nostre  país.

Ja  sabeu: Heu de clicar a  sobre  de  cada  data, mentre duri l’advent.

Dilluns___

Dimarts__

Dimecres_

Dijous___

Divendres

Dissabte

Diumenge

28

29

30

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

1

2

3

4

5

6

7

Taula Periòdica dels Elements

http://www.flickr.com/photos/periodicvideos/5915143448/sizes/l/in/photostream/

La fotografia només  és  una  mostra. Si  cliqueu  l’enllaç i veieu la  taula  en temany  original (es  pot  triar) i  s’escaneja un  element qualsevol amb  el mòbil (Android , Iphone o Ipod,  que  tingui  decodificador QR) us mostrarà un video amb  molta  informació  sobre  l’element  triat.

Avui fa 190 que va nàixer Gregor Mendel

…..I  així  ho  celebren  a  

Va  néixer  a el  20 de juliol  de  1821  a  Heinzendorf (antic  Imperi  Austrohongarès) i  mor el  6  juny    de 1884 a Brno (actualment Txèquia).

Gregor Mendel, fou un religiós agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l’escola primària  de  Brno, que va realitzar experiments d’hibridació (barreja  de  diferents  espècies per  donar-ne  una  altra  de nova)  cultivant pèsols, fent encreuaments per pol.linització   artificial.

Tot això ho va publicar en la seva obra de  1865“Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d’hibridació en plantes”) on descrigué la transmissió de caràcters d’una generació a una altra en algunes espècies i varietats de pesoleres.

Més  endavant  s’anomenàren  les  Lleis de Mendel:

Mendel usa termes com híbrids, i introdueix i crea la idea de caràcters dominants i caràcters recessius. Mendel escull deliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.

  • Primera llei o “Llei de la uniformitat de la primera generació”: En encreuar dos individus purs un amb caràcter dominant i l’altre amb un caràcter recessiu tots el descendents són del tipus dominant.
  • Segona llei o “Llei de segregació independent”: En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Una altre aspecte apuntat per Mendel és l’absència d’individus amb caràcters intermedis.

 

  • Tercera llei: “Llei de l’herència independent de caràcters”: Quan es controlen dos caràcters diferents i s’hibriden individus els dos caràcters es comporten, es transmeten, de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d’homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids, obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de car+àcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.

Convé  aclarir que Mendel no tenia els coneixements actuals sobre la presència de parells d’al·lels en els éssers vius i sobre el mecanisme de transmissió dels cromosomes.

 

 

Una Introducció musical a l’estructura de les proteïnes.

Les  proteïnes  es  composen  de  sub-unitats  anomenades aminoàcids.

Els aminoàcids  tenen  una estructura  química  general (C: carboni; H: higrògen; O2: Oxígen; N: nitrògen).

Aquests  àtoms  s’agrupen  en grups  funcionals: Els aminoàcids.

Dos  d’aquests  grups s’acoplen  a la molècula  de l’aminoàcid   a l’esquerra (-NH2) el grup amino i el grup  carboxilo a la dreta.

aminoacid

Existeixen 20  grups  d’aminoàcids que  s’incorporen a les  proteïnes. Tots  els aminoàcids

tenen la mateixa estrutura general, però cadascun té diferent -R. El grup  de  carboni que es connecta  a la -R  s’anomena grup alfa (α).

Els a minoàcids  es connecten  per  formar  les  proteïnes  en  una  reacció  química en la  qual  s’extreu  una  molècula d’aigua, deixant  dos  residus aminoàcids (que  és  el  que  queda  quan l’aigua  es  retira) connectats  per un  enllaç  peptídic. La  connexió  d’uns  quants  aminoàcids  d’aquesta manera  produeix un polipèptid.

anipèptid

Es perd un enllaç -HO de la molècula blava i un -H de la molècula  vermella  per  formar aquest polipètid.

Aquesta reacció  deixa el C del grup carboxil directament vinculat  a l’enllaç N  del  grup amino. Aquest  grup d’àtoms  vinculats (CONH) es  denomina  enllaç peptídic.

Els polipèptids  es  poden  considerar com  una  caena  d’enllaços α alternats  amb  enllaços  peptídics.

Com a cada C (α)s’uneix a un grup -R, un polipèptide  determinat es  caracteritza per la seqüència dels  seus  grups -R.

A les  bases de dades de proteïnes, cada -R grup està representat  per una única lletra  de l’alfabet anglès:
aminoacids-r-grups1

A la vegada es  poden  dividir en quatre  famílies:insoluble  en aigua (hidrofòbica), soluble en aigua (hidrofílic), amb càrrega  positiva i amb  càrrega  negativa (molt hidrolífics).
El  petit  dels  aminoàcids  la  glicina,  és  un  cas  especial, ja  que  no té  cap  grup -R.

proscale4-1proteincodonscale

http://whozoo.org/mac/Music/Primer/ProteinCodonScale.mp3

Cliqueu sobre els audios mp3 per  escoltar l’escala musical  assignada als 20 aminoàcids.

Un joc  pot  ser  clicar successivament  els  tres  àudios  i  s’escoltarà una  simfonia amb  els  ecos.