DISSENY UNIVERSAL DE L’APRENENTATGE
Els currículums iguals per tothom aixequen barreres i no tenen en compte a l’alumnat situat en els extrems superiors i inferiors. Si tenim en compte que la diversitat és la norma i no l’excepció, ens adonarem que cal oferir un currículum que contempli aquestes diferències entre l’alumnat des del principi, “oferint que presentin opcions que es puguin personalitzar, que permetin a tots els estudiants progressar des d’on ells estan i no des d’on nosaltres imaginem que estan” (Rose, Gravel i Gordon, 2014).(1)
Un currículum dissenyat universalment està generat des del principi per tractar de satisfer les necessitats educatives del major nombre d’infants i joves, fent innecessari el costós procés d’introduir canvis un cop dissenyat el currículum general.
El DUA ajuda a estar a l’altura del repte de la diversitat suggerint materials d’instrucció flexibles, tècniques i estratègies que donin poder als educadors per atendre i reconèixer aquestes múltiples necessitats.
Com s’aconsegueix aquesta flexibilitat?
Segons els investigadors del CAST (2011), es pot aconseguir si garantim que el disseny i els materials del currículum tinguin en compte els tres principis fonamentats en la investigació neurocientífica del cervell. Així, aquests tres principis van permetre identificar les tres xarxes diferenciades que intervenen en els processos d’aprenentatge i guien els principis del DUA, i proporcionen el marc subjacent a les pautes del DUA: l’afectiva (per què aprenem), la del reconeixement (què aprenem) i l’estratègica (com aprenem).
Xarxes Afectives
El “perquè” de l’aprenentatge |
Xarxes de Reconeixement
El “què” de l’aprenentatge |
Xarxes Estratègiques
El “com” de l’aprenentatge |
| Parts del cervell implicades en les emocions.
Sistema límbic
|
Parts implicades en el reconeixement d’inputs
Mesencèfal
|
Parts implicades amb el raonament i la planificació de conductes.
Lòbul frontal
|
| Com els alumnes es fan partíceps i es mantenen motivats. Com poden sentir-se engrescats, interessats o estimulats. Això són dimensions afectives. |
Com recollim fets i categoritzem allò que veiem, sentim i llegim. Identificar lletres, paraules o l’estil d’un autor són tasques de reconeixement. |
Planificar i realitzar tasques. Com organitzem i expressem les nostres idees. Escriure una redacció o resoldre un problema matemàtic són tasques estratègiques. |
| Estimular l’interés i la motivació per l’aprenentatge. |
Informació i contingut present de maneres diferents. |
Diferenciar les maneres que els estudiants poden expressar el que saben |
Les Pautes del DUA són un conjunt d’estratègies i estan organitzades d’acord amb els tres principis fonamentals del DUA (representació, acció i expressió i implicació).
https://udlguidelines.cast.org/engagement
Decàleg del DUA
El principis del Disseny Universal de l’Aprenentatge, 
planteja la necessitat de dissenyar, des del principi, activitats, tasques i continguts flexibles i personalitzats, segons la realitat de cada Aula.
Aquest disseny, a l’hora de planificar el dia a dia, s’hauria de fer des del paradigma competencial i en una metodologia, justificada segons les edats dels alumnes a qui vagi dirigida i que es concreta en la manera d’aprendre uns determinats continguts i habilitats, en les activitats. El context Influeix de forma essencial en el què s’aprèn.
L’aprenentatge basat en DUA és una resposta als més recents estudis sobre la neurologia aplicada a l’ensenyament-aprenentatge.
Les activitats han d’ajudar a l’adquisició de les competències, tenint en compte que
Estratègies metodològiques
Les mesures estratègiques que es proposin han de facilitar la participació activa i l’aprenentatge interactiu entre l’alumnat amb diferents nivells competencials, el que ha de suposar la millora dels aprenentatges i l’increment en el rendiment acadèmic de tot l’alumnat.
Partint del treball competencial, les estratègies metodològiques han de tenir present:
• el treball cooperatiu i les seves diferents tècniques o mètodes,
• els projectes,
• l’aprenentatge recíproc,
• l’apadrinament (exemple: l’apadrinament lector)
• el mètode trencaclosques (per crear interdependència i forçar la responsabilitat individual, on cada alumne té una peça del trencaclosca, és a dir, una part del coneixement necessària per completar l’objectiu didàctic),
• la resolució de problemes (ABP), etc
En resum, les metodologies actives propicien la interacció entre iguals, el treball cooperatiu, les activitats en grup i l’intercanvi comunicatiu que ajuden a mobilitzar els recursos cognitius dels alumnes.
En resum, les metodologies actives propicien la interacció entre iguals, el treball cooperatiu, les activitats en grup i l’intercanvi comunicatiu que ajuden a mobilitzar els recursos cognitius dels alumnes.
Aquestes estratègies metodològiques no difereixen de les que se’ns proposem en la Competència digital dels alumnes. Podeu veureu des de http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/competenciesbasiquesantic/ambitdigital/documents/metodologia_cd.pdfmetodologia_cd.pdf
Per tant, crec que el desenvolupament de les tecnologies digitals, les seves eines i els nombrosos recursos que creixen a nivell exponencial, ha de ser ben presents com a suport de totes les metodologies globalitzades i centrades en crear interès per aprendre i en el desenvolupament integral i també, social, com a grup classe, han de formar part del projecte d’una Línia d’Escola.
LA TECNOLOGIA AL SERVEI DE L’APRENETATGE
La tecnologia digital pot potenciar les bones pràctiques a l’aula, però simplement per utilitzar-la no es garanteix la millora dels aprenentatges. El que sí que és cert, és que el seu ús pressuposa un replantejament de les estratègies que haurem d’adoptar per propiciar l’aprenentatge de tots els alumnes. És fonamental que les experiències d’aprenentatge s’impregnin amb la tecnologia digital, per tal que els alumnes, a l’igual de la seva vida quotidiana, tinguin accés a dispositius i a diverses aplicacions, la utilització dels quals els ha de permetre participar en la cultura digital i facilitar-los la creació i la millora de coneixement, sobretot en entorns en xarxa que permetin la construcció cooperativa.
Segons La naturalesa de l’aprenentatge, guia elaborada dins del marc del projecte Innovative Learning Environments de l’OCDE, els enfocaments centrats en l’alumne que apliquen la tecnologia a l’aprenentatge apoderen l’estudiant i fomenten experiències d’aprenentatge positives que, altrament, no serien possibles. A més, la tecnologia ofereix eines valuoses per a altres blocs de construcció en entorns d’aprenentatge eficaços que inclouen la personalització, l’aprenentatge cooperatiu, la gestió de l’avaluació formativa i molts mètodes basats en la investigació.
Referències
© CAST (2011). Universal Design for Learning Guidelines version 2.0. Wakefield, MA: Author. https://udlguidelines.cast.org/?utm_source=castsite&utm_medium=web&utm_campaign=none&utm_content=footer.
(1) Rose, D.H., Gravel, J.W., & Gordon, D. (2014). Universal design for learning. In L. Florian (Ed.) SAGE handbook of special education, 2nd Ed (pp. 475-491). London: SAGE. doi: https://sk.sagepub.com/reference/the-sage-handbook-of-special-education-2e/n30.i2852.xml
En una conferència, un estudiant universitari va preguntar a l'antropòloga Margaret Mead, quin considerava que era el signe més antic de civilització en una cultura.
L'estudiant esperava que Mead parlés de llances, olles d'argila o pedres de moldre.
Però no, Mead va respondre que el primer signe de civilització en una cultura antiga era un fèmur que havia estat trencat i després guarit.
Mead va explicar que al regne animal, si et trenques una cama, mors.
No pots fugir del perill, anar al riu a beure o buscar menjar. Ets una presa fàcil per als depredadors i saquejadors.
Cap animal no sobreviu a una cama trencada el temps suficient perquè l'os es curi.
Un fèmur trencat i curat és evidència que algú va cedir a la feina per prendre la caiguda, va prémer la ferida, el va portar a un lloc segur i va ajudar a recuperar-se.
Mead va dir que ajudar algú necessitat és on comença la civilització de la nostra espècie.
