Archive for abril, 2011

La desforestació

15 anys
per a ciències de la terra, ecologia

Objectius

  1. Observar les conseqüències de la desforestació respecte a l’erosió
  2. Adonar-se de la importància de la preservació dels ecosistemes

Nivell a qui s’adreça

Cicle Superior

Material

  • 4 caixes amb un lateral de tela mosquitera
  • grava
  • terra bona
  • terra seca
  • fullaraca i molsa
  • planter
  • plantes mortes
  • branquetes
  • 2 regadores
  • gespa

Com ho fem?

Creació de dos escenaris: un bosc i el mateix bosc desforestat. A continuació es simularà que plou al primer escenari, i s’observaran les conseqüències. Es faran hipòtesis de què pot passar a l’altre escenari. A continuació simularem la pluja a l’altre escenari i s’observarà què succeix. Després es revisaran les hipòtesis plantejades.

Al final de la pràctica es posarà en comú què s’ha observat i se n’extreuran els conceptes claus: desforestació, ecosistema, erosió….

Què observem?

Les conseqüències de la desforestació respecte a l’erosió.

Els conceptes científics

  • Desforestació: la desforestació és la destrucció a gran escala dels boscos, conseqüència de l’acció humana.
  • Desertització: és el procés pel qual una terra fèrtil esdevè un desert. Una de les principals causes és la desforestació.
  • Ecosistema: és un sistema natural format per un conjunt d’organismes vius i el medi físic on es relacionen.

Descriptors

Desforestació, erosió

Centre educatiu / entitat

Facultat d’Educació i Psicologia, Universitat Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

  • Maite Rodriguez
  • Natxa Miserachs
  • Carla Juvanteny
  • Belén Ibañez
  • Anna Missé

El vaixell a reacció

15 anys
per a General

Objectius

  1. Conèixer una reacció química i observar-ne directament el resultats
  2. Introduir el concepte de propulsió a raig

Nivell a qui s’adreça

Cicle superior

Material

Aigua, piscina de plàstic, recipient de plàstic (pot de cacau en pols), recipient més petit, unes pinces, una barrina (o objecte punxegut), vinagre, bicarbonat sòdic, un tros de marbre i una llimona.

Precaucions

Evitar tot contacte dels reactius amb la pell, els ulls o les membranes de les mucoses.

Com ho fem?

En primer lloc, farem un forat amb una barrina al mig del tap d’un recipient de plàstic. Seguidament omplirem una quarta part del recipient amb vinagre. A part, omplirem de bicarbonat un pot més petit el qual introduirem dins el pot amb vinagre de manera que floti, i procurant que no es tombi. Un cop tinguem el bicarbonat dins el recipient amb vinagre, taparem al pot. Amb el dit índex taponarem el forat del tap que prèviament hem fet. Amb molta cura sacsejarem el pot mentre l’inclinem, l’aproparem cap a una de les parets del dipòsit i treure’m el dit. A l’interior del recipient es produirà la reacció (vinagre i bicarbonat) deixant escapar el diòxid de carboni pel forat i posant en moviment el “vaixell”.

Què observem?

Observem que a partir de la reacció química de dues substàncies (que es troben en estats sòlid i líquid ) n’obtenim una tercera de nova, en forma de gas.

Observem que el raig que surt del recipient l’impulsa en sentit contrari i produeix el moviment.

Els conceptes científics

Reaccions àcid-base: amb aquesta experiència podem observar que al combinar dos materials, bicarbonat sòdic (base) i vinagre, dissolució d’àcid acètic, (àcid), obtenim una reacció química que alliberarà suficient energia com per moure una petita simulació d’una barca. La reacció d’aquestes dues substàncies ens donarà com a resultat una sal, aigua i diòxid de carboni. La reacció que es produirà és la següent:

NaHCO3  + CH3COOH —–> CH3COONa +H20 +CO2

La propulsió a raig (en castellà, “a chorro”) es basa en la 3a llei de Newton, el principid’acció i reacció, i ens ve a dir que si donem una empenta a un cos nosaltres també rebrem la mateixa empenta però en sentit contrari. Aleshores si es llença un raig de fluid cap avall, per exemple, pel fet d’haver de fer una força sobre el fluid cap avall, el contenidor del fluid rep una forçacap amunt.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Estudiants de Grau en Mestre Educació Primària (2n curs): Ivet Farrés, Laura Masó, Andreu Megias, Anna Niell, Clara Nogué, Gerard Rodríguez, Maria Romans i Josep Sánchez.

Bufa, bufa que mouràs

15 anys
per a física

Objectius

  1. Comprovar l’existència de l’aire
  2. Conèixer la diversitat d’objectes i materials
  3. Estudiar com un corrent d’aire afecta diferents objectes en funció del material, la forma i el volum.

Nivell a qui s’adreça

Cicle inicial

Material

Globus, palletes, fil nylon (de pescar), pilotes de ping-pong (o de porexpan), boles de fusta o plàstic… compressor/ ventilador… tubs de pvc, cinta adhesiva

Precaucions

No farem servir materials perillosos

Com ho fem?

Sobre una taula farem un circuit que hauran de superar una sèrie de boles empeses per l’aire . Generarem el corrent d’aire amb un compressor. Ho provarem amb boles de diferents materials.

En una altra taula farem carreres de palletes impulsades per l’aire contingut a dins d’un globus.

Què observem?

Observarem la resistència a l’aire que ofereixen els diferents materials i les diferents formes dels objectes. Veurem  com aquestes variables afecten a la velocitat.

Introduirem el principi de la propulsió dels coets.

Els conceptes científics

L’aire és matèria i, com a tal, té unes propietats mesurables. Per exemple, interacciona amb altres objectes quan està en moviment i pot provocar que aquests també es desplacin.

Centre educatiu / entitat

UdG

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Raul Miranda,  Javier Monío, Helena Moreno, Christian Muñoz, Marta Rabat, Jordi Ramió i Anna Solé

Densitat i colors

15 anys
per a densitat, disolució, física, química

Nivell a qui s’adreça
Cicle infantil, cicle mitjà, cicle superior i ESO
Materialcolorsdensitat-framed

  • Vasos
  • Balança
  • Culleres
  • Comptagotes
  • Tubs d’assaig
  • Vareta de vidre
  • Aigua
  • Sucre (300 g)
  • Colorants alimentaris

Com ho fem?
Es preparen dissolucions de sucre en aigua de concentracions del 50%, 40%, 30%, 20% i 10% en massa. Les quantitats per 200 g de dissolució són:

  • 50%: 100 g d’aigua + 100 g de sucre
  • 40%: 120 g d’aigua + 80 g de sucre
  • 30%: 140 g d’aigua + 60 g de sucre
  • 20%: 160 g d’aigua + 40 g de sucre
  • 10%: 180 g d’aigua + 20 g de sucre

El millor mètode consisteix en posar el vas a la balança i afegir aigua fins a tenir la massa necessària. Després afegir el sucre al vas amb aigua fins que la balança ens marqui els 200 g de dissolució. Cada dissolució es conserva en un vas que s’etiqueta o es marca amb retolador.
Ara, amb molta cura, amb un comptagotes es diposita la dissolució més concentrada en el tub, fins a una altura d’uns dos centímetres. S’acoloreix amb un dels colorants que tenim. Per fer-ho es recomana mullar la punta de la vareta dins el colorant i tocar la dissolució. Si cal es repeteix més d’una vegada l’operació fins a tenir la intensitat de color que interessi.
A continuació, amb el comptagotes es diposita amb molta cura la següent dissolució per ordre decreixent de concentració. Si es vol que quedi acolorida, es fa la mateixa operació descrita abans amb un altre colorant de diferent color.
Es procedeix així successivament, de manera que podem arribar a tenir 5 capes de diferents colors, o amb alternança de colors si en deixem alguna sense colorants. Una sisena capa es pot fer amb aigua destil•lada i una setena, també treballant amb cura, amb etanol.
Què observem?
Dins un mateix tub d’assaig podem tenir capes de diferent colors (són estables durant dies, però els colorants es difonen i un parell de dies més tard, els colors s’han difuminat força).
Els conceptes científics
La densitat d’una dissolució relaciona la seva massa amb el volum que ocupa. Com major és la massa per unitat de volum, major és la densitat. Podem mantenir dissolucions de diferent densitat sense mesclar-se dins un tub si les col•loquem per ordre decreixent de densitat.
Descriptors
Aigua, sucre, colorant, tub d’assaig
Centre educatiu / entitat
Institut Montilivi
Responsable
Departament de Ciències de l’Institut Montilivi
Alumnat
Alumnes de 1r de Batxillerat

Colors de l’aigua

15 anys
per a química, reacció química

En aquesta pràctica es pot observar com l’aigua d’una ampolla completament tancada canvia sense causa aparent de transparent a blau i al contrari.colorsaigua-framed
Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà, cicle superior i ESO
Material

  • Ampolla amb tap
  • Vasos de precipitats
  • Proveta
  • Balança
  • Glucosa
  • Hidròxid de sodi
  • Blau de metilè
  • Aigua

Com ho fem?

  1. Preparem dues dissolucions:
  2. Dissolució A: 2g de glucosa en 100 ml d’aigua
  3. Dissolució B: 2 g d’hidròxid de sodi en 100 ml d’aigua
  4. Barregem les dues dissolucions dins una ampolla i hi afegim unes gotes de blau de metilè. Tapem i agitem, en aquest moment la dissolució tindrà un color blau. Si deixem reposar, al cap d’una estona, veiem que el líquid de l’interior de l’ampolla es decolora tot quedant transparent, no obstant això es pot tornar a recuperar el color blau si agitem un altre cop.
  5. Deixant reposar la dissolució es torna a decolorar, de manera que podem repetir el procés vàries vegades.

Què observem?
La glucosa és una substància que s’oxida fàcilment en un medi alcalí.
Per observar la reacció utilitzem un indicador, el blau de metilè, que es presenta en dues formes, quan hi ha oxigen present en la dissolució, pren el color blau (forma oxidada). Quan agitem el que fem és dissoldre l’oxigen de l’aire en la dissolució que tenim dins l’ampolla, però si l’oxigen s’esgota la dissolució es decolora perquè el blau de metilè es transforma en la seva forma reduïda. En deixar en repòs l’oxigen dissolt reacciona amb la glucosa.
Els conceptes científics
Una reacció química és una transformació en què a partir d’unes substàncies anomenades reactius, obtenim altres de diferents anomenades productes de la reacció.  A vegades aquesta transformació va associada a canvis de color que podem observar fàcilment.
En aquest experiment treballem amb un indicador àcid-base que es decolora, de blau a transparent, però que torna al color inicial en algunes condicions.
Per saber-ne més…
Los colores del agua. Una reacción de ida y vuelta. A. Cañamero. El rincón de la ciencia
Descriptors
Color, indicador, reacció química
Centre educatiu / entitat
Institut Montilivi
Responsable
Professors del departament de ciències de l’institut montilivi
Alumnat
Alumnes de 1r de batxillerat
Infraestructura necessària
Aigua, contenidor de rebuig

Escriure missatges amb tinta invisible

15 anys
per a química, reacció química

Nivell a qui s’adreçatintainvisible-framed
Infantil, cicle inicial, cicle mitjà, cicle superior, ESO
Material

  • Paper
  • Pinzells (3)
  • Dissolució de nitrat de plom (II) [també es poden utilitzar sals de plata o coure]
  • Dissolució de sulfur de sodi
  • Suspensió de carbó actiu en etanol
  • Guants de vinil.

Precaucions
La dissolució de sulfur de sodi desprèn sulfur de sodi que és un gas tòxic, cal una bona ventilació.
Com ho fem?
Primer s’escriu el missatge invisible amb el nitrat de plom, a sobre d’aquest escrivim un missatge visible amb la dissolució de carbó. A continuació es pinta (amb pinzell gruixut o cotó, en aquest cas es necessiten guants) per sobre del missatge amb sulfur de sodi.
Què observem?
Al pintar amb el sulfur de sodi la tinta visible desapareix i la tinta invisible apareix.
Els conceptes científics
La sal de plom és soluble i incolora, en canvi el sulfur de plom és insoluble i de color fosc. Al pintar amb el sulfur de sodi, el sofre reacciona amb el plom i forma el sulfur de plom insoluble i alhora s’emporta les partícules de carbó del paper.
Per saber-ne més…
Tinta invisible, l’adaptació. Josep Duran. Recerca en acció
Descriptors
Missatge secret, tinta invisible
Centre educatiu / entitat
Institut Montilivi
Responsable
Lucía Ortega
Alumnat
Alumnes de 1r de batxillerat
Infraestructura necessària
Contenidor per rebuig

Go to Top