Ens fem experts!

Un cop tenim definits els grups de treball, cada grup s’especialitza en un sistema o
aparell del cos sobre el qual volen investigar i aprofundir.
Han de fer la cerca d’informació en diferents fonts i contrastar-la. L’aula és plena de
llibres de consulta, fulls, cartolines, portàtils i moltes sessions per endavant per
indagar i buscar la informació necessària per poder esbrinar el funcionament del cos.
Els grups es troben amb diverses situacions: el repartiment de la feina, de què
disposen, la informació que es troba és molt extensa i caldrà saber què es necessita
buscar i, què vol dir el que es cerca, si contesta al que es pregunten i com es dóna
forma a tot el que es té per poder traspassa-ho de manera entenedora, atractiva i
alhora rigorosament fidel al coneixement que ens ocupa.
Viure les sessions grupals del projecte és apassionant, les mestres observem, guiem i
acompanyem amb el suport que creu que en cada moment és necessari.

La clau de la investigació en el procés d’aquestes sessions, no és oferir tot el que el
mestre sap o sap trobar, sinó, és deixar que hi facin els alumnes per si sols i es trobin
en les vicissituds que la complexitat del projecte ens aporta i ens fa créixer.

Ens organitzem!

La forma d’organitzar-nos és variable segons l’activitat que plantegem. Podem treballar en activitats de gran grup, de petit grup i de forma individual.
Aquesta varietat d’agrupacions permet que els nens i nenes treballin molt sovint de forma cooperativa, amb grups diferents. Aquest fet afavoreix que s’estableixin nous vincles… i amb això afavorim també un bon clima d’aula.
Els grups els fem de forma lliure segons l’interès de cadascú, depenent del tipus d’activitat, aquesta agrupació és variable.

La pregunta en qüestió

El projecte l’iniciem amb el plantejament obert d’una qüestió, la pregunta que donarà títol al projecte que construirem plegats.

Es proposa a nivell grupal i amb la finalitat explícita que els infants opinin sobre què els suggereix la pregunta. La sessió esdevé oral i de reflexió, la qual cosa, fa que aquesta doni pas a que els infants es plantegin diverses respostes, comentin entre sí les seves opinions, alguns les recolzin i ampliïn amb d’altres comentaris, alguns canviïn i orientin el motiu cap a un altre front, altres donin ja explicacions de coneixements que ja tenen i així, es va creant la base i inici del projecte.

Ja ens trobem amb la necessitat d’anar donant resposta a aquestes preguntes o inquietuds que han anat sorgint. Caldrà comprovar el que plantegen, esbrinar el que suposen, contrastar, cercar… En definitiva, s’enceta el camí i per fer el treball, caldrà fer agrupacions ben diferents i anar fent el camí de la indagació del projecte.

La importància de les preguntes

Els projectes a la nostra escola sempre parteixen d’una pregunta, però aquestes preguntes han anat canviant a partir de la reflexió conjunta del claustre.
Partim d’una pregunta prou oberta – que no es pugui respondre amb un sí o amb un no- que tingui molts camins oberts per poder tenir un projecte amb àmplies possibilitats, que suggereixi el títol del projecte, que tingui un caire reflexiu, que convidi a la investigació…
A partir de la creació de la pregunta, en aquest cas Per què la roba de l’hivern passat m’ha quedat petita? Ens convida a iniciar un camí de treball per reflexionar sobre com som, com érem i com serem, una reflexió sobre el moment de creixement en el qual estem i sobretot els canvis físics i psíquics de l’adolescència.
A partir de la pregunta fem un quadre/esquema on pensem tot de possibles camins que pot tenir el projecte, quins són els continguts clau que volem treballar, com els agrupem…d’aquesta manera guanyem en seguretat tot i que hem de vigilar que no cagui en el fet de ser una planificació tancada.

El nostre ADN.

Som un grup de 5 mestres d’educació primària. Des de fa cinc cursos vàrem iniciar un canvi metodològic a partir del cicle inicial de primària que s’ha anat estenent com un acordió cap al cicle dels petits i dels grans. L’escola va néixer l’any 2003, com a un centre petit i familiar i el creixement ha estat ràpid i exponencial. Actualment som dues línies complertes. La nostra experiència personal és rica, variada i diversa. Des de l’inici hem tingut bones expectatives al canvi i l’evolució fins al dia d’avui és positiva.

Estem en el cicle que finalitza l’etapa i un moment de canvis i autoconeixement. Una de les nostres preocupacions és que entenguin el funcionament holístic i global del cos humà.

Els projectes els treballem de manera conjunta tot l’equip de mestres i compartim en cicle idees, reflexions, dubtes, recursos.

Diari docent dels projectes

En aquest bloc podreu seguir en directe l’evolució de diferents projectes que desenvolupen les escoles i els instituts del CRP de l’Anoia que participen a la Xarxa de Competències Bàsiques durant el curs 2017-2018.