Com ja és tradició, el dia destinat a la jornada de portes obertes, és un dia especial que convidem a les famílies noves i les ja existents, a conèixer i visitar l’escola.
És un bon moment per mostrar un tastet de treballs i produccions que fem durant el projecte.
Les famílies, acompanyades dels seus fills/es, passegen per les aules i gaudeixen de la guia que fan els mateixos nens i nenes on els hi expliquen les seves investigacions, les maquetes, els experiments… Ho expliquen des de la seva mirada, allò que han fet i com ho han fet.
Documentem el procés
Una part del producte final és l’àlbum on recollim tots els treballs realitzats durant aquest període de temps. Documentem el procés de treball com un diari on relatem tota l’evolució de la nostra feina; d’aquesta manera les famílies poden seguir el fil conductor de moments importants que passen a l’aula.
Xarxa de relacions
Els darrers dies del projecte vam fer una activitat que consistia en relacionar-nos entre nosaltres mateixos per les coincidències dels trets característics tant a nivell físic com de caràcter.
Dies enrere, vam parlar i llegir molt sobre la cèl·lula, l’ADN, els cromosomes, l’herència, els gens dominants, gens recessius, mutacions genètiques, etc. És un tema que ens ha interessat molt, fins i tot vam arribar a descobrir les lleis de l’herència de Mendel, amb els seus experiments.
Vam decidir quins trets destacàvem i els vam penjar en el mig del suro de passadís i les fotografies de tots els alumnes quedaven a la part superior i inferior del mateix. Per fer la xarxa, la vam elaborar amb llanes de diferents colors.
Sortida al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa
La veu dels experts sempre és important dins del treball per projectes, a cada projecte plaifiquem una sortida que està relacionada amb la temàtica de la pregunta que ens ajuda a aprofundir i ampliar els nostres coneixements.
En aquesta ocasió hem anat a visitar el Museu de la Ciència i Tècnica de Terrassa per visitar la seva exposició del cos humà i poder experimentar amb les instal·lacions relacionades amb el cos humà.
El gaudi de sortir de l’escola i compartir un dia ple d’experiències sempre és gratificant, però encara ho és més si el lloc on anem ens amplia i enriqueix tot el coneixement que ens és ja familiar i que de ben segur, recordarem com a diferent.
Malgrat que la valoració de la sortida és positiva al tancar el projecte i analitzar el procés de treball seguit i quins han estat els interessos dels nens i nenes hauríem d’haver plantejat una sortida a un laboratori d’estudi d’ADN, ja que és una de les parts del projecte que més interès ha produit entre els infants.
Les caixes de la vida
Vam pensar que seria bona idea que els nens i nenes poguessin recuperar robeta i
records de quan ells eren petits. D’aquesta manera, podien constatar els canvis en les
mides del seu cos i el que llavors necessitaven i que havia estat propi d’altres anys ja
passats.
Aquesta activitat va començar amb l’elaboració de la pròpia caixa decorada; cadascú
al seu estil i que servís per guardar tots aquests records de la infantesa.
El moment de la presentació de cadascú i dels seus records, va ser molt emotiu ja
que cada infant va poder veure’s a sí mateix reflectit en aquella robeta, xumet o
peluix. Com a activitat compartida en el grup va ser molt valorada i ha deixat una
empremta que ha fet reviure el passat i trobar coincidències i connexions grupals,
com fotografies on sortien junts i recordar fets comuns viscuts.
Dissecció
Tot el que es pugui aprendre i canalitzar a través dels sentits, considerem que
connecta de manera més significativa amb els interessos dels alumnes i fa que els
desperti més ganes i curiositat per aprendre allò que veuen, palpen i experimenten.
Mitjançant l’activitat de la dissecció d’un cor i els pulmons d’un xai, vam deixar a les
mans dels infants aquests òrgans, amb la finalitat d’observar i descobrir com estaven
formats, quines parts tenien i arribar a l’enteniment més acurat del seu funcionament.
En grups de quatre van experimentar amb molta atenció tot el que se’ls anava
proposant i com amb un tresor entre mans, van aprendre i relacionar moltes de les
coses que havien vist prèviament en llibres, imatges i textos.
Retorn constant.
A mesura que el temps del projecte avança, les investigacions dels grups d’experts també.
En aquesta investigació, on queden registrats els nous coneixements sobre els aparells del cos humà, podem trobar-hi diversos moments. En un primer moment, aquestes investigacions són més superficials, sovint amb vocabulari que no han acabat d’entendre o cercar, és en aquest moment on el paper del mestre és rellevant, fent aquest retorn constant. Aquest retorn té lloc a partir de preguntes obertes que plantegen nous reptes, noves reflexions sobre la tasca ja realitzada per tal d’anar millorant i aprofundint en el coneixement.
Ens fem experts!
Un cop tenim definits els grups de treball, cada grup s’especialitza en un sistema o
aparell del cos sobre el qual volen investigar i aprofundir.
Han de fer la cerca d’informació en diferents fonts i contrastar-la. L’aula és plena de
llibres de consulta, fulls, cartolines, portàtils i moltes sessions per endavant per
indagar i buscar la informació necessària per poder esbrinar el funcionament del cos.
Els grups es troben amb diverses situacions: el repartiment de la feina, de què
disposen, la informació que es troba és molt extensa i caldrà saber què es necessita
buscar i, què vol dir el que es cerca, si contesta al que es pregunten i com es dóna
forma a tot el que es té per poder traspassa-ho de manera entenedora, atractiva i
alhora rigorosament fidel al coneixement que ens ocupa.
Viure les sessions grupals del projecte és apassionant, les mestres observem, guiem i
acompanyem amb el suport que creu que en cada moment és necessari.
La clau de la investigació en el procés d’aquestes sessions, no és oferir tot el que el
mestre sap o sap trobar, sinó, és deixar que hi facin els alumnes per si sols i es trobin
en les vicissituds que la complexitat del projecte ens aporta i ens fa créixer.
Ens organitzem!
La forma d’organitzar-nos és variable segons l’activitat que plantegem. Podem treballar en activitats de gran grup, de petit grup i de forma individual.
Aquesta varietat d’agrupacions permet que els nens i nenes treballin molt sovint de forma cooperativa, amb grups diferents. Aquest fet afavoreix que s’estableixin nous vincles… i amb això afavorim també un bon clima d’aula.
Els grups els fem de forma lliure segons l’interès de cadascú, depenent del tipus d’activitat, aquesta agrupació és variable.
La pregunta en qüestió
El projecte l’iniciem amb el plantejament obert d’una qüestió, la pregunta que donarà títol al projecte que construirem plegats.
Es proposa a nivell grupal i amb la finalitat explícita que els infants opinin sobre què els suggereix la pregunta. La sessió esdevé oral i de reflexió, la qual cosa, fa que aquesta doni pas a que els infants es plantegin diverses respostes, comentin entre sí les seves opinions, alguns les recolzin i ampliïn amb d’altres comentaris, alguns canviïn i orientin el motiu cap a un altre front, altres donin ja explicacions de coneixements que ja tenen i així, es va creant la base i inici del projecte.
Ja ens trobem amb la necessitat d’anar donant resposta a aquestes preguntes o inquietuds que han anat sorgint. Caldrà comprovar el que plantegen, esbrinar el que suposen, contrastar, cercar… En definitiva, s’enceta el camí i per fer el treball, caldrà fer agrupacions ben diferents i anar fent el camí de la indagació del projecte.