DIARI DE CURS
Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Excursió a Agramunt.L’ Església i el refugi antiaeri.
El dia 2 de desembre els alumnes de l’Escola Sol Naixent de Cubells. Vam fer l’excursió a Agramunt. Vam sortir aviat de Cubells i a les 10 ja estàvem a la Plaça de l’ Església de Santa Maria d’ Agramunt per visitar en el mateix lloc l’església amb la seva bonica portalada -semblant a la de Santa Maria de Cubells- i un lloc , no visible des de l’ exterior , i pel qual s’accedeix des d’ unes escales interiors a l’ església. El lloc. conservat en molt bon estat, és el refugi antiaeri de la Guerra Civil.
Taller de Reciclatge
Aquest matí els alumnes d’ EI i de Primària de l’ Escola Sol Naixent de Cubells hem fet un taller de reciclatge. Des de la facultat de Fisioteràpia de la UDL ens van demanar si ens podien fer un taller de reciclatge , taller que hem fet aquest matí. Els nens i les nenes han après a distribuir els diferents residus en el contenidor corresponen. Hem descobert, que per exemple les copes de cristall, no les hem de posar al contenidor de vidre sinó al gris, així com algunes joguines.
2022.Any Viladot
Aquest any 2022 es celebra l’ any Viladot. Aquest any fa 100 anys que va néixer en Guillem Viladot, el farmacèutic i escriptor d’ Agramunt. Escriptor de novel·les, contes , articles i poemes. Conegut per ser el pioner a les terres de Lleida i arreu de Catalunya de l’ anomenada POESIA VISUAL.
En Viladot va experimentar, al llarg de la seva vida , però sobretot a partir dels finals dels anys 50, desestructurant el llenguatge i convertint els poemes, les paraules i les lletres en quelcom més que una simple paraula o lletra, introduint el component visual.
Així, doncs, els alumnes de l’ Escola Sol Naixent de Cubells , durant aquest mes de novembre estem treballant la POESIA VISUAL i l’ obra de l’ autor.
Acabarem el treball visitant la vila d’ Agramunt el dia 2 de desembre per veure la casa Museu, lo Pardal ,on es conserven les seves obres, també farem un taller i finalment anirem a veure les escultures que té al parc de la Riella, vora el riu Sió.
Patrimoni literari d’ en Guillem Viladot
Patrimoni literari
El riu Sió a Agramunt
Per entendre una mica més la vida i l’obra d’un autor és necessari conèixer els punts geogràfics als quals va viure, ja que aquests condicionen tant la vida com l’obra d’aquests. I de la mateixa manera que els indrets influencien, els artistes també hi deixen una petjada. Al cas de Guillem Viladot seria la seva vil·la natal, Agramunt:[13]
« Jo vaig néixer un dia de primavera sense adonar-me’n. Va ser sense avisar, com sol passar sempre. Això succeïa a Agramunt, a la Ribera del Sió, subcomarca de l’Urgell, al Ponent català. »
— Guillem Viladot
Els indrets més significatius de Guillem Viladot, així, també els trobem a Agramunt. Aquests són:
Parc de Riella: el parc rep el nom de Riella perquè és el topònim fictici que Guillem Viladot va donar a Agramunt. Inaugurat el desembre de 2012, es troba tocant el riu Sió. Hi ha cinc escultures d’acer que inspirades en el poema visual «Formes de vida», amb què l’escriptor va resumir l’existència humana a partir de cinc paraules: «nen, noi, home, món i nyac». L’última, símbol de la mort, té forma d’un taüt de pedra, a diferència de les altres quatre que tenen la forma de grans escultures metàl·liques que reprodueixen lletres. Posats de manera perifèrica hi ha instal·lats cinc faristols, també d’acer, que reprodueixen diferents textos del poeta. Les peces han estat dissenyades per Jaume Figuera, que també n’ha ideat el conjunt de l’espai; Tnumarga és l’empresa responsable del projecte i Jové-Balasch ha construït les peces d’acer.
Lo Pardal: el 1991 Guillem Viladot compra una casa a la plaça del Pare Gras per transformar-la en Lo Pardal, Casa de la Poesia Visual. Després d’ampliar el projecte amb dos edificis nous, Viladot decideix disposar-hi, creativament, tots els seus poemes visuals, objectes poètics i volumetries amb l’expectativa de convertir-se en el primer espai dedicat a aquest gènere a l’Estat espanyol. El criteri que va seguir Viladot a l’hora de disposar la seva obra dins els espais de les tres cases que formen Lo Pardal es basa en la sensibilitat: és com un recorregut iniciàtic, defugint etiquetes i cronologies, tot seguint el precepte que «el nom no fa la cosa i el concepte mata l’essència». Un cop a l’interior en qualsevol dels espais es poden llegir dues mostres de cançons de Viladot ben als antípodes de l’obra visual que es poden trobar a Lo Pardal.
Carrer de Sió, 28: En aquesta casa va néixer Guillem Viladot i és on va passar la seva infantesa i joventut. Per això, a bona part de la seva obra, l’escrita especialment, s’hi poden trobar referències. Dona peu per acompanyar-nos en un viatge en el temps per retrobar tota la vida que hi va bategar: el barber Martorell, el sabater Mir, l’estanquer Arturo, la fàbrica tèxtil de cal senyor Magí, etc. El mateix Viladot ens explica el que li suggereix al carrer de Sió mentre hi passeja, en un fragment al seu llibre Itineraris interiors, al qual parla amb la seva gosseta, Urc:
« Som al carrer de Sió, Urc, al carrer major del poble. La part més important del comerç és aquí, o gairebé. Si més no la més entranyable. Potser és la memòria que actualitza un passat que magnifica el present. Cansaladeries, drogueries, merceries, estancs i fins i tot uns telers de gèneres de punt. Per què, Urc, s’hi venien tantes espelmes i ciris en aquest carrer? També hi havia un sabater que tocava el clarinet. L’Urc no para d’ensumar les cantonades dels pilars. Deixa’m recordar com a banda i banda hi havia coberts i com hi passejaven els vilatans al capvespre. S’hi feia política, s’hi festejava, s’hi feien amics nous. Aquests coberts encara avui serven aquell fat que embruixa la gent. »
Farmàcia Viladot: La farmàcia Viladot va ser fundada el 1776, tal com indica a la façana un esgrafiat que du la data de 1933, per un tal Merigó, que la traspassà al senyor Benet, la filla del qual es casà amb el besavi de l’escriptor, Antoni Viladot i Sanuy, apotecari i humanista. Guillem Viladot en prengué possessió el 1949, després d’estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona i casar-se amb Montserrat Felip, farmacèutica com ell. Davant de l’edifici, es pot llegir un poema de Viladot entre humorístic i irònic, de to popular, dedicat a la marihuana, en què recepta herbes a les dones segons les edats.
L’ Obra de Guillem Viladot
Obra
La seva obra, independent i al marge dels cercles literaris, està impregnada d’un esperit de revolta contra qualsevol forma d’autoritat, que identifica tant amb les institucions com amb elements més personals i interioritzats, tot això des d’una perspectiva influïda per la psicoanàlisi (el pare, déu, les inhibicions sexuals i el llenguatge). Tanmateix, fa una escriptura de fort component lúdic, amb jocs de paraules, humor absurd, i amb el jo com a matèria d’indagació. El seu estil és acurat, original i amb un fort esperit de recerca creadora.
Viladot és un escriptor complet: manté les seves arrels però també forma part del conjunt universal artístic i literari de creació; és tradicional i alhora innovador. Hi ha tres Guillem Viladot: un escriptor de contes, un novel·lista, i un poeta.
La part més coneguda de la narrativa de l’autor és Temps d’estrena i la resta de narracions breus dins Memòria de Riella. Darrere aquestes obres hi ha la voluntat de recuperar l’ambient d’una infantesa idealitzada, per una banda, i mostrar els «fantasmes» d’aquesta per intentar superar-los. Així, doncs, a la tetralogia es presenten els records i els fantasmes que han ocupat Riella, geografia mítica del poble natal, Agramunt, i la joventut del mateix autor. Les narracions de Memòria de Riella estan ordenades cronològicament. El primer volum, Temps d’estrena, es basa en anècdotes familiars i escolars d’infantesa, com records de la vida rural, de malaltia i de les primeres amistats, explicats amb un to poètic. La narració acaba amb l’entrada del protagonista a un internat lleidatà per cursar el Batxillerat. Els següents volums són satírics i caricaturescos, tocant l’esperpent. Els infants de Riella és una recopilació de les descripcions de cinquanta nois i noies de l’època, com si fos una memòria generacional del seu temps d’infantesa. A La gent i el vent aquests xicots s’han fet adults, i se’ns descriuen tant les seves vides com els paisatges costumistes de Riella, amb un punt grotesc. I a L’arrel del panical, el paisatge humà pren més importància a l’època de l’onada immigratòria i la bonança econòmica dels anys 1960.
Per altra banda, Aril avall és una novel·la curta que recopila i sintetitza tot el món de Riella creat per Viladot, seguint amb l’ambient rural i pairalista, però canviant el marc geogràfic a Andorra i la Seu d’Urgell i tenyint la narració d’un to més tràgic. Aquesta novel·la suposa el primer aprofundiment en la psicologia d’un personatge i l’enriquiment del discurs per la introducció d’elements màgics i onírics.
Pel que fa a la poesia, Viladot no és gens convencional. A partir del 1957, comença a experimentar en la desconstrucció del llenguatge i fa el pas a la poesia visual, i crea un gènere propi, la «poesia concreta». Ell mateix ho explica a una entrevista de 1957
« Poesia concreta, visual, oftàlmica, icònica, guestàltica, semiòtica o digues-li el que vulguis. El nom no fa la cosa. Era una resposta a una necessitat. Jo en aquest sentit vaig ser un franctirador des d’aquí, a Agramunt. Eren els anys 1950. Després vaig saber que a Barcelona hi havia en Brossa. Només que ell partia d’una immensa informació i jo de la necessitat del desig. I això no és cap judici de valor. »
— Guillem Viladot, 1957
Guillem Viladot ( 1922-1999)
Guillem Viladot i Puig (Agramunt, 26 d’abril de 1922 – Barcelona, 19 de novembre de 1999) va ser un farmacèutic, escriptor prolífic i poeta visual català. Va ser un creador polifacètic d’una desbordant creativitat que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges artístics: el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic i el plàstic.
L’any 2022, amb motiu del centenari del seu naixement, una iniciativa ciutadana va aconseguir que el Govern de la Generalitat declarés l’Any Viladot com a digne de commemoració oficial. Entre els actes del seu centenari destaquen l’exposició itinerant «Guillem Viladot, l’experimentació incessant», comissariada per Pau Minguet, director de la Fundació Lo Pardal d’Agramunt, la instal·lació d’un poema arquitectònic a la Vinya dels Artistes de la Pobla de Cérvoles a partir del «Poema de l’Home» de Viladot, obra de Jaume Farreny,[o la presentació del capgròs de Guillem Viladot dins dels actes de la festa major d’Agramunt.[6]
Biografia Guillem Viladot i Puig neix a Agramunt el 1922, en una família d’apotecaris. Després de passar la seva infància i bona part de joventut a Agramunt, es trasllada a Barcelona per estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona. L’any 1949 es llicencia i torna a instal·lar-se al seu poble natal per treballar a la farmàcia del seu pare. El 1950 cau malalt i, convalescent, escriu Temps d’estrena, iniciant un cicle de novel·les que defineixen el seu mite de Riella, topònim fictici d’Agramunt: Els infants de Riella (1965), Aril Avall (1966), La gent i el vent (1967), L’arrel de panical (1970) i Memòria de Riella (1974).
Paral·lelament a l’obra discursiva, l’any 1959 escriu Metaplasmes i el 1960 IA-URT que inicien les seves experiències com a poeta concret, desestructurant els codis alfabètics i lingüístics. Esdevé precursor de la poesia concreta (un subgènere de la poesia visual) i el primer editor d’un llibre d’aquest tipus a l’Estat espanyol, amb l’obra Estrips que edita a Agramunt l’any 1964, seguit de Nou-plast-poemes de 1965, que motivaran tot un treball com a poeta visual que desenvolupa al llarg de la seva vida.
A finals dels anys 1970 s’interessa per la psicoanàlisi, que integra a la seva assagística amb novel·les com Ricard (1977), La llei de pedra (1979), L’amo (1982) o Discurs horitzontal (1982). Aquestes obres precedeixen el cicle de novel·les històriques de caràcter també psicològic, com Joana (1991), o Carles (1994), i els reculls de la seva poesia completa, reunida en cinc volums, així com les seves darreres novel·les: Els ulls (1999), Les vel·licositats (1999), Ruth (2000) i L’energia (2001).[7]
Va conrear un ampli ventall de manifestacions artístiques, tant literàries com plàstiques. El qüestionament de les convencions literàries el va portar sovint a les fronteres entre gèneres. Com a creador va mostrar una actitud dissident i marginal enfront de les diverses formes de poder. En són una mostra les novel·les La cendra (1970), Ricard (1976), L’amo (1980), Memorial de Na Nona (1983), Carles (1994), Autobiografia de Déu (1998), entre d’altres.
Pel que fa a la seva obra poètica, la vessant experimentalista el va portar al poema-objecte i també a la prosa poètica, sempre des d’una lectura exhaustiva de l’avantguarda. La seva va ser una obra que traspuava modernitat durant els anys difícils de la postguerra, i que va anar publicant en petites edicions d’autor fins als anys 1980, quan Edicions del Mall edita el seu celebrat Amor físic (1983). Des d’aleshores, diverses editorials -Mall, Columna, Pagès- han dut a terme la tasca de treure a la llum les seves poesies completes, que han estat reunides en cinc volums, el darrer d’ells publicat de manera pòstuma: Poesia Completa V (2004).
Va col·laborar a les revistes i diaris La Mañana, Segre, La Vanguardia, Diari de Lleida, El Observador, Avui, El Periódico, Labor, Ciudad, Destino, Sió, Oriflama i Serra d’Or. Durant els anys 1990 obre a Agramunt els edificis de Lo Pardal, una casa dedicada a la poesia visual, que des de l’any 2000 acull la Fundació Privada Guillem Viladot, un museu dedicat a preservar la seva memòria.
Va ser soci honorari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i va rebre la Creu de Sant Jordi el 1993. Viladot va morir a Barcelona el 19 de novembre de 1999.[8]
Aniversari del Lucas
Ahir dilluns , el Lucas, alumne de la Llar va fer 2 anyets Vet aquí les imatges de l’ esmorzar que vam fer per celebrar-ho.
Escacs a l’ escola
Tots els dimecres del curs de 10 del matí a 10:30, els alumnes de segon , CM i CS de l’ Escola fem sessions d’ escacs. Experimentem que els alumnes milloren el raonament en les matèries.
Buena letra
Els alumnes de primària de l’ Escola Sol Naixent de Cubells hem participat al concurs ” Buena Letra” organitzat per l’ editorial Rubio. Es tractava de copiar un escrit amb bona lletra i enviar-lo.
25 de novembre.Dia Internacional per a l’ eliminació de la violència envers les dones.
Avui hem fet activitats per conscienciar als nens i les nenes de la violència envers les dones . Per molts anys puguem eliminar aquest dia ja que voldrà dir que la nostra societat és millor !
Tardes d’ experiències
Durant aquesta segona part dels primer trimestre els alumnes de la classe dels grans , tots els dijous per la tarda els dedicarem a fer experiències. Aquest dos primers dijous hem observat diferents elements al microscopi : hem observat làmines de ceba, de suro, una ala d’ insecte i uns cristalls de sucre.
El segon dijous vam experimentar com treballa el llevat en una dissolució i com fer iogurt a partir d’ un iogurt.
Vat aquí les imatges.
Rectificar és de savis
En un bosc situat en un altiplà de la Plana de Lleida hi vivia una papallona que acabava de néixer i era molt intel·ligent .La papallona era groga i verda ; era molt bonica.
Li agradava volar pel bosc…
Al bosc hi vivien altres animals vertebrats i invertebrats.
Un dia va arribar una abella que s’havia perdut pel bosc.
Quan l’abella va arribar al bosc va trobar la papallona -i li va dir:–Hola papallona,m’he perdut al bosc,em pots ajudar a buscar un altra arna ?
La papallona li va respondre:-Si et puc ajudar a trobar-ne una ,però no se on n’hi ha d’ arnes.
L’ abella li va dir:-Si pot ser aquí en aquest bosc molt millor.
La papallona li va respondre:-Avui no puc.
L’abella es va lamentar,però recordava que havia vist una arna venint pel camí del bosc.Va anar retrocedir i va trobar aquella arna que recordava i que quan va passar no li va agradar…….. i es va quedar per sempre a l’ arna.
Un altre fi del Petit Príncep …potser ….Elisabeth
Quan l’aviador de nit va tornar a on era el Petit Príncep
el va veure allà i li va dir que havia arreglat l’avió. Tot
seguit li va preguntar si volia anar a casa seva, a França.
El Petit Príncep es va posar vermell i després li va dir que -si-…però hauria de tornar al cap d’un any al seu planeta a escurar els volcans,regar la flor i arrencar els baobabs .
El Petit Príncep i l’aviador van pujar a l’avió i se’n van anar al país de l’aviador, a França.Allà van viure a un petit poble en una
casa amb hort on cultivaven flors.
Quan va haver passat un any el noi estava trist perquè havia
de marxar però al mateix temps estava content perquè veuria la
seva flor…
Un altre final del Petit Príncep .Blau
3 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Quant l’aviador , de nit va tornar a on era el Petit Príncep se’l va trobar encara , a la sorrra estirat .Ell si va apropar i li va preguntar:
– Què hi fas aquí ?
-No t’havies d’haver preparat per marxar?
El Petit Príncep no va contestar ,i es va posar vermell. L’aviador el va abraçar .Al final el Petit Príncep va dir:
-No m’he preparat per marxar perquè em feia pena deixarte sol aquí al desert.Llavors l’aviador digué:
– Tranquil ja he arreglat l’avió .
– Podria venir al teu planeta un any .
-Es clar ,digué el Petit Príncep .
Aquella mateixa nit es van preparar per marxar.Al cap d’unes hores ja eren al planeta del Petit Príncep.
L’any següent l’aviador va tornar a la Terra , i cada uns anys el Petit Príncep l’anava a visitar i ell al Petit Príncep.
Blau 5é
Faula ” Ajuda i t’ ajudaran ” . Elisabeth
Hi havia una vegada una formiga
molt, molt petita. Les altres formigues com eren mes grans
es burlaven d’ella. Un dia la
formiga petita estava recollint menjar a prop del riu.
Se li va caure un gra de pa molt molt a la voreta del riu .
Va agafar el gra de pa i va caure al riu.
S’estava ofegant. Un ratoli que estava voltant per allà
va escoltar els seus crits i la va ajudar a sortir de l’aigua
amb la seva petita pota. La formiga li va agrair molt i li
i li va dir al ratoli que li tornaria el favor. Una setmana després
el ratolí estava fent una cursa. A’lacabar la cursa el ratolí
estava anant a casa i es va fer mal a la pota. Va demanar ajuda.
La formiga va anar a veure que passava i va veure que era el ratolí.
En veure que s’avia fet mal va cridar a les altres formiges.
Les altres formiges van venir i li van curar el peu i li van fer
crosses.
Valoro el Petit Príncep . Joel
TÍTOL : El Petit Príncep.
AUTOR : Antoine de Saint-Exupéry.
Editorial : Salamandra.
Primera edició : El 1964.
Edició que has llegit i any : Sisena edició de 2019.
Il·lustrador : Amb les aquarel·les del autor.
El que més m’ha agradat del llibre és quan va coneixer la guineu.
El meu personatge favorit és el Petit Príncep.
Perquè viatge per molts planetes i coneix molts amics.
Si algun dia el trobessis.Què li diries? Quins amics a conegut en tota la vida.
Què li demanaries? Què m’agradaria coneixer el seu planeta.
Què creus que et diria ell? Que si,però com sabia que tenia un planeta.
VALORS:Digues,segons tu,quins són els Valors que ens aporta el llibre i digues amb qui es produeixen? AMISTAT:Quan el Petit Príncep està amb la guineu. AMOR:Quan el Petit Príncep estima la flor. TRISTESA:Quan deixa a l’aviador. RESPONSABILITAT:Escurar els volcans,estimar la flor. Tendresa:Quan l’aviador porta al noi al coll
Valoro el Petit Príncep . Elisabeth
TÍTOL :El Petit Príncep
AUTOR: ANTONINE DE SAINT-EXUPERY
EDITORIAL :Salamandra
PRIMERA EDICIÓ ;L’any 1946
EDICIÓ QUE HAS LLEGIT I ANY :Tercera edició 2011
IL·LUSTRADOR: L’autor
EL QUE MÉS M’ HA AGRADAT DEL LLIBRE ÉS……………..Quan el Petit Príncep va començar a veure els dibuixos que havia fet l’aviador.
EL MEU PERSONATGE FAVORIT ÉS……………….PERQUÈ……El Petit Príncep. Perquè es molt llest.
SI ALGUN DIA TEL TROBARIES QUE LI DIRIES? Que quants anys te.
QUE LI DEMANARIES?Si vol ser el meu amic.
QUE CREUS QUE ET DIRIA? Que si.
VALORS. DIGUES SEGONS TU QUI SON ELS VALORS QUE APORTA AQUEST LLIBRE I DIGUES AMB QUI ELS
PRODUEIX.Aporta esperança, esforç, compromís, amor, felicitat i responsabilitat. I ho aporta als nens.
Valoro el Petit Príncep . Blau
Titol: El Petit Príncep
Autor: Antonie De Saint -Exupéry
Editorial :Salamandra
Primera edició : Al 1946
Edició que has llegit i any : Sisena edició en aquest format del 2019
Il·lustrador: Antoine de Saint-Exupery
El que més m’ha agradat del llibre és quant el Petit Príncep li explica al aviador les histories dels planetes que ha viatjat.
El meu personatge preferit : Es l’aviador perquè ajuda al Petit Príncep i el cuida.
Si algun dia el trobessis.Què li diries ?
Hola, ets el Petit Princep i li diria com em dic i qui sóc
Qué li demanaries?
Que ,expliques la historia de l’aviador i que i feia aquí una altra vegada .
Que creus que et diria ell ?
Com ha sigut que l’haiga conegut
Valors: Digues quins són els VALORS que ens aporta quest llibre i digues amb qui es produeixen ?
AMISTAT:Quan el Petit Príncep esta amb la guineu
AMOR: Quan estima a la flor
TRISTESA: Quan a l’aviador el deixa al desert
RESPONSAVILITAT: Escura els volcans ,estima a la flor
TENDRESA: Quan l’aviador porta el noi al coll
Blau 5é
Els dos germans esquirol.Blau
3 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Hi havia una vegada en un arbre d’un bosc un niu d’esquirols on hi vivien una mare i cinc cries.
Un dia,dos germans,un de molt fort i l’altre llest.Van sortir a buscar menjar ,és van trobar un gla molt bonica en un roure petit.
Els dos germans en un obri i tancar d’ulls eren a sota del roure .El primer germà va dir:
-Ja l’agafaré jo sóc el més fort!
-Pujo escalant segur que l’agafaré !
Ho va intentar,però no li va sortir. L’altre germà va dir:
-Si pensem alguna cosa ho aconseguirem.
Ell tossut,ho va intentar moltíssimes vegades i no ho va aconseguir.
Mentrestant el germà llest se li va ocórrer un pla,sacsejar l’arbre .Així ho van fer i van omplir el cistell.El germà fort va aprendre que els músculs només no serveixen de res,també es necessita el cervell.
“Val més pensar que tenir força”
Blau
Valorem El Petit Príncep
TÍTOL :
AUTOR:
EDITORIAL :
PRIMERA EDICIÓ ;
EDICIÓ QUE HAS LLEGIT I ANY :
IL·LUSTRADOR:
EL QUE MÉS M’ HA AGRADAT DEL LLIBRE ÉS……………..
EL MEU PERSONATGE FAVORIT ÉS……………….PERQUÈ……
SI ALGUN DIA EL TROBESSIS .QUÈ LI DIRIES?
QUÈ LI DEMANARIES ?
QUÈ CREUS QUE ET DIRIA ELL ?
VALORS : Digues, segons tu, quins són els VALORS que ens aporta el llibre i digues amb qui es produeixen ?
Ara farem una activitat d’ imaginació. Ja saps que el petit Príncep torna al seu planeta. Has d’ escriure un final diferent a partir de quan l’ autor torna d’ arreglar el seu avió.
Pot començar així:
Quan l’ aviador , de nit va tornar a on era el Petit Príncep…….
EL PETIT PRÍNCEP Capitol 26 i 27
EL PETIT PRÍNCEP 26
1.-Amb qui parlava el Petit Príncep quan va tornar l’ aviador d’ arreglar l’avió ? -Què pretenia l’ animal ?
-Per què el Petit Príncep es sentia trist ? -Per què precisament era aquest el dia de la seva marxa ?-Per què creus que havia de marxar ?
2.-Què farà cada nit l’ aviador per recordar el noiet ? – Per què li recomana que no l’ acompanyi a l’ hora de la marxa ?
-Com acaba el capítol. ?- Què creus que ha passat ?
CAPÍTOL 27
1.-Per què l’ aviador creu que l Petit Príncep va tornar al seu planeta ? -Què s’ havia descuidat de dibuixar ? -Quins són ara els seus dos pensaments ?
-Què creus que ha passat al planeta del Petit Príncep ?
-Creus que el Petit Príncep tornarà ? – Per què ?
El collage
Durant aquestes últimes setmanes hem treballat la tècnica del collage. Vet aquí les nostres creacions.
Sortida pel poble
El divendres 28 d’ octubre, aprofitant aquests dies de tardor vam sortir a donar una volteta pel poble . Hi vam anar amb tots els alumnes. Els més petits de la llar els vam pujar motoritzats. Vam veure els canvis de la tardor . Vam esmorzar davant la magnífica portalada de Santa Maria del Castell. Després de córrer una mica per la plaça del davant vam escoltar alguns contes de la nostra mestra de Religió i valors, la senyoreta Anna.
Celebrem la Castanyada
La tarda del dijous dia 27 d’ octubre hem celebrat la Castanyada. Hem ballat cançons, alguns i algunes, i ens hem menjat els panellets del matí i les castanyes. Aquí en teniu un petit carrusel ….
Fem panellets
El dijous dia 27 d’ octubre , després del parí, vam fer els panellets. Aquest any hem de donar les gràcies al Restaurant la Llosa perquè ens han donat algun ingredient i hi hem portat a coure els panellets i les castanyes.
Vet aquí algunes imatges.
El Petit Príncep 25
CAPÍTOL 25
1.- Què tenia d’ estrany el pou que havien trobat ?
-Què creus que vol explicar l’ autor amb aquest fet ?
-Què tenia de diferent l’ aigua del pou ?
-Què vol dir el Petit Príncep quan diu : Els homes del teu país conreen cent mil roses en un sol jardí i no troben el que cerquen ” ?
-Com ho podrien trobar ?
-Què vol dir El Petit Príncep quan diu : “Els ulls son cecs. Cal cercar amb el cor ” ? Sabries explicar-ho amb algun exemple del dia a dia ?
2.-Què havia dibuixat al bloc l’ aviador ? -Finalment què va dibuixar ?
-Què li confessa finalment el Petit Príncep a l’ aviador ?
-Per què l’ aviador al final del capítol diu ” Tinc por…” ?
-Cap a on va al final l’aviador ?
El Petit Príncep 24
CAPÍTOL 24
1.- De cop el vuitè dia sorgeix un problema greu. S’ acaba l’ aigua .Per què creus que el Petit Príncep , no s’adona inicialment del problema ?
-Quina solució dona el noi per solucionar el problema ?
-A pesar de la set què tenen el noi continua veient bellesa. Què li agrada ?
-Què el fa bell el desert segons el Petit Príncep ? -Tu què en penses ?
2.- L’ aviador recorda que a seva casa hi havia un secret. Quin era aquest secret ?
-Finalment l’ aviador s’ adona que la guineu tenia raó i el que feia bonic els estels, el desert, les coses era…………….
-Com creus que es sent el Petit Príncep que l’ aviador ha comprès ?
-Finalment el noi s’ adorm de cansament. Què fa l’ aviador ? -Com ho fa ? – Per què ?
–Què vol dir ” trencar el dia ” ? -Quina hora seria ?
-Què passa en aquest moment ?
Faula. Joel
En un bosc situat en un altiplà de la Plana de Lleida hi vivia una guineu.La guineu era vella i intel·ligent.
Al bosc hi vivien altres animals:Serps,granotes,lloros,esquirols,rates,sargantanes,ocells de tota mena i insectes de tota mena.
Un dia va arribar al bosc un gos que havia abandonat una família perquè el gos s’havia fet vell.
Quan el gos va arribar al bosc va trobar la guineu -i li va dir:Hola guineu,m’han abandonat i estic mort de gana saps un hi ha menjar?
La guineu li va respondre:Que es penses que es un restaurant aquest bosc?Que saps fer?
El gos li va dir:No em penso que es un restaurant.Se lladra i vigilar.
La guineu li va respondre: Carai,ha nosaltres fa temps que ens molesten dos gossos salvatges i se’ns mengen el menjar.Tu podries vigilar el bosc i no et mancar menjar.
El gos li va dir:Estic d’acord. Vigilaré el bosc i podré menjar.
Apartir d’aquell dia el gossos salvatges no van tornar i tots el animals del bosc van fer una festa perquè havien guanyat un company.
“Si un ajuda a un altre,l’altre ajuda a l’un”.
Faula. Elisabeth
LA GUINEU I LA SERP
Hi havia una vegada una guineu que vivia en un camp prop d’un
riu. La guineu era gran, de color marró i tenia una taca blanca al
pit.
Era una guineu que no feia cas a ningú. Fins i tot no es va creure
quan li van dir que el seu pare s’estava morint.
Un dia una serp que havia viatjat molt va dir que havien anunciat un sunna-mi perquè
hi havia hagut un terratrèmol submarí però la guineu no ho va creure
L’endemà va tremolar molt la terra i la serp va dir que havien de
marxar tothom d ‘allà . Tots els animals van agafar les seves coses més valuoses
i se’n van anar però la guineu no ho va creure. El sunna-mi i desprès
d’uns minuts la guineu ja va començar a veure l’aigua.
Va anar cap al seu cau a preparar les seves coses però quan ja havia acabar es va quedar atrapada i l’aigua va començar a entrar a casa seva fins que la guineu es va ofegar.
<>
Comentaris