DIARI DE CURS
Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
En Jordi…..
En Jordi és un nen força espavilat, però hi ha coses que li costen de fer: per exemple, treure’s la son de les orelles cada matí.
Ho ha provat tot: rentar-se bé la cara amb aigua freda, obrir la finestra per deixar entrar aire fresc al matí…
Res no el desvetlla i ja està tip que la família li digui dormilega.
Un dissabte l ’àvia del Jordi va arribar a casa seva per passar una temporadeta i de seguida va notar que en aquella casa hi havia dos contenidors i un golf aparcat al carrer . Va veure que en Jordi cada dia es ficava en un contenidor i es dedicava a classificar les escombraries
Un dia va quedar adormit a dins del contenidor amb la porta tancada i el camió de les escombreries se’l va emportar i la padrina ho va veure des de la finestra. Va avisar als pares que estaven dormint.
·Els pares van agafar la moto i van empaitar el camió de les escombraries. el camió va parar i van buscar per dins del contenidor i van trobar el nen despert per la pudor que hi havia allà dintre.
El van portar cap a casa i li van dir que no ho tornés a fer mai més.
A partir d’ aquell dia en Jordi s’ aixecava el primer i despertava els pares i l’àvia.
Esteve
El grill…
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó s’hi va acostar i el grill va fugir del lleó ràpidament. Després d’una bona estona buscan al grill.Un soroll es va sentir de darrere del lleó.
Era un hipopotam que s’acostava silenciosament. L’ hipopòtam va espantar al lleó i el lleó se’n va anar corrents.
Resulta que l’ hipopòtam i el grill eren amics. El grill va sortir del seun amagatall i li va donar les gràcies.
El grill va pujar damunt l’hipopòtam i se’nn van anar a fer un passeig amb el grill , com feien cada dia.
El lleó estava molt cansat i va anar a la seva cova i li va dir a la seva manada que estava molt cansat i que anessin a per l’hipopotam i el grill i aixi ho van fer.
Com que l’ hipopòtam tenia un olfacte mot bo, va olorar als lleons.L’hipopòtam va anar a la seva cova on hi havia era la seva manada i els va dir que uns lleons els volien fer mal.
El grill tot espantat es va amagar entre els arbustos.
Els hipopòtams van venir i els lleons també i va començar la baralla.Uns minuts després ja quedaven pocs lleons masegats.
Els hipopòtams van guanyar.Els lleons estaven ferits i enfedats i tots els hipopòtams van ser feliços.
Marc
El mosquit i el ratolí
6 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Fa molts anys hi havia un mosquit.El mosquit era petit de color gris. Vivia en un cau minuscul al terra. Vivia amb els seus amics mosquits. Els seus amics eren amables i generosos.
Un dia el mosquit va decidir fer una volta amb un dels seus amics. Van anar al bosc a buscar menjar, per picar: restes d’animals… Al cap d’una estona volant el mosquit es va separar d’ell sens voler i es va perdre. El seu amic intentant buscar-lo encara es va allunyar molt. El seu amic va haver de cridar els amics del mosquit per anar a buscar-lo. Van passar dies i mes dies i no el trobaven. El mosquit tenia por i estava preoucupat per si no tornava a veure els seus amics mai mes. Un dia amb la esperança de tornar amb els seus amics es va trobar un ratoli. El ratoli el va perseguir. El mosquit intentant que no se’l menges volant volant tornava a ser al seu cau el ratoli no el deixava de de perseguir. El mosquit va cridar els seus amics i van començar a picar el ratoli. Al final el ratoli se’n va anar i no va tornar mai mes i els mosquits van viure feliços.
ADRIA ZIEGLER ESCULIES
El grill……
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó s’hi va acostar i va intentar xafar-lo i el grill es va escapar cap a casa seva.
El lleó va esperar a la porta de casa del grill a la nit quan el lleo estava dormin el grill va sortir i va marxar a cantar aun alttre lloc. El lleo li va trencar la casa del grill. Quan el gril va tornar i va veure la casa destruida es va ficar trist. El grill no podia cantar de lo tris que estava. Déspres va construir el niu i va tornar a cantar. El lleó va anar on estave el grill molt enfadat. Li va dir que cantes lluny per cantar.
Al final, el grill va marxar i li va dir al lleó que no tornaria mai mes. I el lleó sorpres es va sentir sol.
Esteve
Ens visiten els mossos !
Ahir dia 21 de maig ens van visitar els mossos de Balaguer. Ens van venir a fer una xerrada i a explicar-nos la seva feina. Després de la xerradeta amb tots els alumnes de l’ escola en la que ens van explicar el seu orígen , ara fa 300 anys. Ens van explicar la seva feina de forma amena perquè tots els alumnes ho poguéssim entendre . Després als més grans els van explicar , una mica, els perills si abusen de les xarxes socials.
Tot seguit vam sortir tots al patí i ens van explicar el funcionament del seu equipatge i de les eines que fan servir : escut, armilla….. Finalment en grups de quatre alumnes ens van donar una volta pel pati amb el seu cotxe. Vam passar un bon matí !!!!
El drac dels quatre caps (7)
Aquest era el drac Botó-Ungla-Tigre-Sopes, que tenia quatre noms perquè tenia quatre caps.
El drac vivia al bosc del que podia; però si agafava un niu, i al niu només hi havia tres ous, el cap que es quedava sense s’ enrabiava i mossegava els altres caps, i, al capdavall, qui patia era el pobre drac.
Un dia li va arribar l’ hora de tallar-se els cabells, perquè eren caps amb cabells, i el drac se`n va anar a cal barber.Els quatre caps es van quedar en fila i el perruquer els va anar pentinant cada un com cada un volia.
En acabar, el drac
El drac dels quatre caps (6)
Aquest era el drac Botó-Ungla-Tigre-Sopes, que tenia quatre noms perquè tenia quatre caps.
El drac vivia al bosc del que podia; però si agafava un niu, i al niu només hi havia tres ous, el cap que es quedava sense s’ enrabiava i mossegava els altres caps, i, al capdavall, qui patia era el pobre drac.
Un dia li va arribar l’ hora de tallar-se els cabells, perquè eren caps amb cabells, i el drac se`n va anar a cal barber.Els quatre caps es van quedar en fila i el perruquer els va anar pentinant cada un com cada un volia.
En acabar, el drac
El drac dels quatre caps (5)
Aquest era el drac Botó-Ungla-Tigre-Sopes, que tenia quatre noms perquè tenia quatre caps.
El drac vivia al bosc del que podia; però si agafava un niu, i al niu només hi havia tres ous, el cap que es quedava sense s’ enrabiava i mossegava els altres caps, i, al capdavall, qui patia era el pobre drac.
Un dia li va arribar l’ hora de tallar-se els cabells, perquè eren caps amb cabells, i el drac se`n va anar a cal barber.Els quatre caps es van quedar en fila i el perruquer els va anar pentinant cada un com cada un volia.
En acabar, el drac va veure que els capsels havien pentinat diferent. S’ insultaven i es pegaven dient lleig,…. A ningú li agradava el pentinat de l’ altre .
Els dracs mentre s’insultaven van veure un porc que estave al seu coral. El porc li va diir al voito que li agra dava mol com li quedava el pentinat. Llavors tots es van fer el mateix pentinat. Estaven tots contens. Els dracs un dia que anaven caminan sense voler van xafar un cavall que no es va apartar-se. Rapida ment va sortir un cavaller enfadat l’espasa l’escut i larmadura. els i va dir em xafat meu cavall preferit i us matare. Va agafar la espasa i els i va tallar el cap als quatre pero cada vegada que els i talla va el cap en surtien dos. Els i va tallar els caps fins que nomes van ser una vola de caps i es van morir de gana.
GUIFRÉ
El drac dels quatre caps (4)
Aquest era el drac Botó-Ungla-Tigre-Sopes, que tenia quatre noms perquè tenia quatre caps.
El drac vivia al bosc del que podia; però si agafava un niu, i al niu només hi havia tres ous, el cap que es quedava sense s’ enrabiava i mossegava els altres caps, i, al capdavall, qui patia era el pobre drac.
Un dia li va arribar l’ hora de tallar-se els cabells, perquè eren caps amb cabells, i el drac se`n va anar a cal barber.Els quatre caps es van quedar en fila i el perruquer els va anar pentinant cada un com cada un volia.
En acabat, el drac se’n va anar. A l’arribar a casa es van mirar al mirall i a cap cap no li agradava com li havien tallat el pèl.Ells van intentar trobar una solució pel tema del menjar. Li van demanar consell ala perruquer i ell va escoltar el que li deien.
La solució era que si un es quedava sense menjar, un dels que havia menjat l0 anterior cop, no menjaria exepte si hi ha menjar per tots els caps
Hi aixi ho van fer.
Així que els problemes van acabar (cap cap no mossegava a cap cap).
des d0 aquell moment els quatre caps no es van tornar a barallar mai més .
Hug 4rt
El drac dels quatre caps (3)
Aquest era el drac Botó-Ungla-Tigre-Sopes, que tenia quatre noms perquè tenia quatre caps.
El drac vivia al bosc del que podia; però si agafava un niu, i al niu només hi havia tres ous, el cap que es quedava sense s’ enrabiava i mossegava els altres caps, i, al capdavall, qui patia era el pobre drac.
Un dia li va arribar l’ hora de tallar-se els cabells, perquè eren caps amb cabells, i el drac se`n va anar a cal barber.Els quatre caps es van quedar en fila i el perruquer els va anar pentinant cada un com cada un volia.
En acabar, el drac va anar a casa a descansar perquè el dia següent tenia un concurs de dracs.El concurs tractava de que el drac que tingues mes caps guanyaria molts diners.
El dia següent va guanyar ell, però al poble hi havia un drac que no eren amics i li volia robar els diners que havia guanyat.
Els quatre caps vigilaven per torns.Aquell drac dolent va marxar a viure a un altre poble.
Amb aquells diners que van guanyar es compraven un ou si en faltava o no en menjava ningú.
Però es van acabar els diners.
Els dracs no van poder menjar . Van passar uns dies i va aparèixer un ramat d’ovelles lliures.
Les van matar i les van guardar.
Ja podien menjar.
Però el menjar es va acabar.
Un dia van arribar a un poble i va anar a parlar amb l’alcalde,
van decidir que el menjar que sobres al poble li donessin al drac.El drac a canvi els protegiria i ajudaria a la gent.
Adrià Trepat.
El drac dels quatre caps (2)
Aquest era el drac Botó-Ungla-Tigre-Sopes, que tenia quatre noms perquè tenia quatre caps.
El drac vivia al bosc del que podia; però si agafava un niu, i al niu només hi havia tres ous, el cap que es quedava sense s’ enrabiava i mossegava els altres caps, i, al capdavall, qui patia era el pobre drac.
Un dia li va arribar l’ hora de tallar-se els cabells, perquè eren caps amb cabells, i el drac se`n va anar a cal barber.Els quatre caps es van quedar en fila i el perruquer els va anar pentinant cada un com cada un volia.
En acabar, el drac se’n va anar cap a casa seva però a mig camí es va trobar un altre drac amb dos caps.Es van fer molt amics però en realitat l’altre drac era de mentida, l’havia fabricat un inventor.
El de mentida tenia només dos caps. Però el drac de veritat no li va inportar .
Va continuar pensant en com podia fer perquè tots els caps `poguessin menjar. Cada dia el drac de dos caps l’anava a buscar per jugar però el drac dels quatre caps mai l’accaptava perquè estava molt preoucupat. El drac dels dos caps li volia dir que ell tenia dos caps i que li sobrava sempre un ou. Al final el drac dels quatre caps el va acceptar per pesat.Li va explicar i es va alegrar molt. A partir d’aquell dia anaven a mejar junts i quan sobrava l’ou se’l menjava el cap que no tenia l’ou.
ADRIA ZIEGLER ESCULIES
El drac…..Mateix inici tots
Aquest era el drac Botó-Ungla-Tigre-Sopes, que tenia quatre noms perquè tenia quatre caps.
El drac vivia al bosc del que podia; però si agafava un niu, i al niu només hi havia tres ous, el cap que es quedava sense s’ enrabiava i mossegava els altres caps
i, al capdavall, qui patia era el pobre Un dia li va arribar l’ hora de tallar-se els cabells, perquè eren caps amb cabells, i el drac se`n va anar a cal barber.Els quatre caps es van quedar en fila i el perruquer els va anar pentinant com cada un volia.
En acabar, el drac va sortir de Cal Barber. En Botò tenia el cabell arrissat, l’Ungla el tenia llis, el Tigre el tenia en forma de cresta i el Sopes el tenia acabat en punxa. Qui controlava els moviments del drac era el Sopes. El Sopes no podia més, els altres caps no paraven d’empipar-se entre ells i de molestar-lo.
Un mag el va veure caminant pel poble on vivia amb els tres caps emprenyant-lo i el va voler ajudar.Va anar a casa del drac i li va dir que s’havia de beure una poció per desfer-se dels altres caps, però ho havia de fer al capdamunt d’un volcà i quan acabés de beure’s la poció que llencés el recipient al volcà.
L’endemà va sortir ràpidament de casa amb la poció amagada al paladar del Sopes. Va arribar a dalt del volcà, es va beure la poció i va llençar el recipient al crater del volcà. Quasi instantàniament els tres caps van desaparèixer i només va quedar el Sopes.
Joel
El grill…..
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó s’hi va acostar i va saltar damunt del grill. El grill ho va veure a temps i va sortir corrents d’allà amb les seves sis potes. Quan el lleó ho va veure va començar a córrer a darrere del grill. Va amagar-se en uns matolls i per sort el lleó no el va veure. El grill estava tant acostumat a cantar, que va començar a cantar. De seguida es va tapar la boca, però ja era massa tard, el lleó l’havia sentit i quan el va veure el va tornar a perseguir.
El lleó va continuar perseguint al grill unes hores més. Van arribar a un riu. El grill va passar per una branca molt prima que travessava el riu. El lleó va passar corrents per la branca i la branca no va poder resistir el pes del lleó i es va trencar. El lleó va caure al riu i va cridar:
-Ajuda’m si us plau ajuda’m!
-Em promets que d’ara en endavant et portaràs millor i no seràs envejós?-Va preguntar-li el grill
-Si, si, ho prometo!-va dir el lleó.
El grill va anar a buscar un tronc perquè el lleó pugés per ell. El lleó va sortir del riu i li va donar les gràcies al grill.
Es van fer amics.
Joel
En Jordi i la seva àvia
En Jordi és un nen força espavilat, però hi ha coses que li costen de fer: per exemple, treure’s la son de les orelles cada matí.
Ho ha provat tot: rentar-se bé la cara amb aigua freda, obrir la finestra per deixar entrar aire fresc al matí…
Res no el desvetlla i ja està tip que la família li digui dormilega.
Un dissabte l’àvia del Jordi va arribar a casa seva per passar una temporadeta i de seguida va notar que hi havia un gat negre que sempre entrava a l’ habitació del Jordi.
Un dia en Jordi estava tant adormit que quan el gat negre el va intentar despertar el nen va cridar tant que el gat negre el va esgarrapar.
El problema continuava. Ni el gat el podia despertar.
El gat aborrit va decidir anar a un altra casa.
En Jordi continuava adormit cada mati,el problema era que a les nits tenia malsons i no dormia.
S’adormia a les 6 del matí.
A les nits en Jordi somiava que l’atacava el gat i l’esgarrapava.
Tenia molta por! L’avia el sentia cridar . no entenia que li passava i L’avia el va intentar despertar.El Jordi li va explicar a la seva avia el seu problema, que tenia malsons.Llavors L’avia ho va entendre tot.A partir d’ara en Jordi dormiria amb la seva avia fins que li marxes la por.Mes andevant sre li va treure la por i a partir d’aquell dia va dormir alo seu llit,ara ell es desperta el primer.
Marc
El grill….
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó se li va acostar i el grill va sortir corrent perquè ell pensava que ell el volia matar perquè o cantes més. El lleó
ó se’l volia menjar però el grill era massa ràpid. El grill es va amagar entre l’herba. El lleó no el va trobar i se’n va anar.El grill seguia cantant però també vigilant el lleó a tal distancia perquè el lleó no el pogués agafar. Però de cop i volta el temps va canviar i va començar a ploure, amb molts trons i llamps.El grill es va fer un sostre d’herba per no mullar-se. El dia següent quan el grill es va despertar va parar de ploure.
El grill va anar a buscar el lleó per empipar-lo. Pel camí el grill va pensar que era millor ser amics que no pas ser enemics. Intentarien fer un pacte:el tracte es que el grill només cantes quan el lleó estigués despert i el lleó que no intentés matar-lo.
Hug 4rt
El grill……
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó se li va acostar i el va atrapar. El grill va parar de cantar. El grill li va preguntar perquè l’atrapava si la seva música era molt bonica. El lleó va dir que ja n’estava cansat de la seva música, perquè feia almenys 2 anys que no parava de cantar. El grill va protestar però el lleó no li va fer cas.
El lleó el va portar a la seva cova. Quan va arribar va lligar el grill i també li va dir se’l menjaria. El grill estava lligat a una paret de la cova, el lleó se n’havia anat a caçar.El grill va pensar escapar-se.Quan el lleó estava allà el grill es va posar a cantar i el lleó el va intentar mossegar-lo però va mossegar la corda i el grill se’n va poder anar a un lloc molt llunyà i no va tornar mai més.Conte contat ja s’ha acabat.
ADRIÀ Z
El grill….
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’ alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’ estava cantant damunt d’ un terròs, el lleó se li va acostar i el va intentar xafar però va fallar. El grill era molt espavilat i va pensar que si enfadava al lleó no faria res. El grill va pensar que fer per a fer marxar el lleó. Va provar mil coses : dir-li que marxes,fer-li un camí de menjar fins a un parany ….però res…
Un dia es va cansar i va decidir guardar menjar i menjar. Es va passar tot l’hivern cantant i pensant que fer amb el lleó.
Després de tot l’hivern pensant va decidir posar-li un parany nou. El grill es va ficar a cantar fort i el lleó va sortir a perseguir- lo. El grill va portar al lleó fins on hi havien uns caçadors furtius. Els caçadors furtius es van endur al lleó en una gàbia El grill va poder continuant cantant tranquil·lament i infinitament.
GUIFRÉ
El grill….
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’ alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’ estava cantant damunt d’ un terròs, el lleó se li va acostar i se’l va empassar.
La panxa del lleó estava una mica humida.Quan el lleó va badallar va poder sortir de la panxa.
Es va amagar entre un ramat d’ovelles que menjaven herba.Va poder escapar del lleó, el va despistar.
El grill es va banyar en una bassa.
Es va trobar en que estava acorralat per mes lleons.
Va passar per sota d’un lleó però el lleó,molt més ràpid, el va agafar.
El lleó el va agafar i quan el va deixar es va adonar que li faltava una pota.Aquell lleó el va deixar anar perquè no era amic de el altre lleó.Va deixar de cantar per sempre perquè el lleó no el sentis i no se’l mengés. Mentrestant el lleó va buscar noves preses per menjar.
Amb qui m’ agradaria trobar-me?
Un dia d’ estiu vaig anar de vacances a Castelldefels. Mentre anava a casa d’ un amic em vaig trobar l’ Enzo Ferrari- Ell va crear el cotxe esportiu Ferrari.L’ Enzo és d’una alçada normal i prim. té els ulls marrons i el cabell negre. És amable i molt intel·ligent. Té 74 anys.I jo li vaig preguntar:
-On vas néixer?Per què no vas crear cotxes normals i no esportius?
-Jo vaig néixer a Itàlia i vaig fer cotxes esportius perquè pensava que es vendrien més.Va dir ell
– Jo anava a casa d’un amic.Vols venir?
-Si.- va dir ell. -Però que farem?
-Parlarem, et farem preguntes, perquè en Marc te’n voldrà fer segur.
Quan vam arribar en Marc es va quedar sorprès. Vam xerrar i xerrar i al cap de dues hores l’ Enzo va marxar. Jo i l’Enzo quedem sovint, a vegades amb el Marc a Cstelldefels quan jo vaig de vacances.
La serp i L’oreneta.
Ahir a la tarda una oreneta es trlobava al seu niu.Era negra i blanca i feia uns dies que havia tornat d3 l’ Àfrica.
Havia fet el niu sota un teulat de casa la meva padrina.
Cada dia anava a buscar menjar per per les seves cries.
Entrava a cal Puspau a a buscar menjar.Un dia agafava trossets de pomes que algú havia deixat sobre la taula, un altre dia agafava molles de pa, un altre dia trossets de tomàquet…
L’Anna ,els seus germans i els seus pares els agradava molt que l’oreneta vingués a casa a menjar.
Un dia el meu padrí va descobrir un cau de serp a les parets del jardí .El padrí volia destruir el cau. Quan va posar la mà la serp el va picar . La seva dona va trucar a emergències.
No era verinosa. El meu padrí va anar a l’hospital i allà ,a l’hospital, li van fer un anàlisi de sang i van veure que la sang del meu padrí estava be. Va agafar un taxi i va tornar a casa.
L’endemà de bon matí va anar a buscar la serp però l’ animal ja no hi era.
La serp, avisada per l’oreneta s’havia refugiat al niu de l’oreneta .Va passar la nit allà i l’endemà , com que tenia molta gana es va menjar els ous de l’oreneta. L’oreneta quan va arribar la va fer fora i es van barallar.La serp va caure al terra i el meu padrí la va veure i la va agafar i la va portar al zoo.
L’oreneta va marxar perquè va arribar l’hivern.
Adrià Trepat
En Jordi..
En Jordi és un nen força espavilat, però hi ha coses que li costen de fer: per exemple, treure´s la son de les orelles cada matí.
Ho ha provat tot: rentar-se bé la cara amb aigua freda, obrir la finestra per deixar entrar aire fresc al matí….
Res no el desvetlla i ja està tip que la família li digui dormilega.
Un dissabte l’àvia del Jordi va arribar a casa seva per passar una temporadeta i de seguida va notar que el Jordi es passava la major part del dia jugant a videojocs i que no estudiava mai. També treia molt males notes. L’àvia del Jordi va parlar amb els seus pares i van decidir que li requisarien la play station fins que tregués millors notes. Però no la trobaven. Van buscar per tot arreu. Li van dir a en Jordi que els hi donès la play station. En Jordi li va donar la play al seu pare. A partir d’aquell dia el Jodi va estudiar més i va descobrir la solució per als matíns: despertar-se una hora abans del que es despertava normalment. El seu pare li va tornar la play station, però es passava més temps estudiant que amb la play. A partir d’aquells dies al Jordi no li deien “Jordi el dormilega” sinó “Jordi el treballador”.
Havia après la lliçó!
Joel
Poema: l’ esquirol
L’ esquirol és molt bonic,
de color roig té el pit.
La cua llargueta la té
i molt roja també.
Al pi el cau es va muntar
i es va quedar a viure allà.
Branques i herbes va utilitzar
i algunes pinyes va guardar.
Surt a menjar cada matí
pinyes d’un petit pi.
A la tarda surt pels arbres a passejar
i a la nit torna a descansar.
A mi m’agrada l’esquirol
tant com el mussol.
M’agrada quan treballa sol
i penso amb ell quan dormo al llençol.
ADRIÀ ZIEGLER ESCULIES
Amb qui m’ agradaria trobar-me ?
M’ agardaria trobar-me amb el meu amic Hug d’ aquí a 20 anys en una cafeteria de Barcelona.Jo tindria 28 anys.Li preguntaria què hi fa per Barcelona, com li va tot , si podríem quedar de tant en tant, quin temps fa a Cubells….
Ell em diria que viu a Barcelona amb la seva família i que puja a Cubells cada cap de setmana amb la seva familia.Li preguntaria de que treballa. Ell em diria que fa de futbolista i que és molt bo. Li diria si em dóna el seu telèfon i jo li dfonaria tambñé el meu.
Marc Sobero
Que vull ser quan sigui gran ?
Em dic Marc i tinc 28 anys,Sóc força alt i prim. Tinc la cara rodona, els cabells rossos i els ulls blaus . Els meus braços i les meves cames són llargues.Visc a Barcelona i en una casa gran. Sóc transportista.
Porto trailers molt grans.La majoria de viatjes els faig a Lleida a tarragona…Cada mati. em desperto a les sis del mati,esmorzo i vaig amb el meu audi R8 cada dia a Lleida perque els meus companys emb carreguin certes cosesplantes patates exetera. Agafo el camio i m’embaixo a fer el viatge.
Arrivo quan ja es de nit i acostumo a estar cansat,sopo i m’embaig a dormir.
M’agrada la feina que faig i sobretot els viatges.
Marc
Comentaris