Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
2022-2023
La casa que vull. Blau
La casa que vull,
que les muntanyes pugui veure
i una neu blanca a l’hivern
que m’he la decori .
Tant petita que és
l’escalfor del foc a terra
arriba a tota arreu en un tres i no res
i molt bé s’hi estarà.
Prop de pistes viuria
ni agafar el cotxe em caldria
i a esquiar jo aniria
fins que acabes el dia.
A uns amics convidaria
i una xocolata desfeta els faria.
Una excursió amb raquetes farem
i molt bé ens ho passarem.
Blau 5é
La casa que vull.1
LA CASA QUE VULL és un poema de Joan Salvat- Papasseit , al que ha posat música Lluís Llac. Amb els alumnes de CM i CS hem llegit el poema i hem intentat dibuixar la casa que vol el poeta. Després cada alumne ha intentat fer un poema de com ells voldrien la seva casa.
Vet aquí alguns dels dibuixos dels alumnes.
LA CASA QUE VULL
La casa que vull
que la mar la vegi
i uns arbres en fruit
que me la festegin
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen
çPer si emcal repòs
que la lluna hi vingui;ç
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que el temps de l’ estiu
niui l’ oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror ç
de la marinada.
.
En malaltia i presó , coneixeràs ton companyó. Joel
Hi havia una vegada dos amics, en Joel i en Dani que anaven sempre junts al col·legi. Tenien onze anys.
Un dia quan en Joel jugava futbol va caure al terra i es va fer molt mal a la panxa.Va haver d’anar al hospital per què s’havia trencat una costella.
Anaven passant els dies.Molts amics seus van anar a l’hospital a visitar-lo però en Dani ni hi va anar.
Al cap de quatre mesos ja estava recuperat i va anar a comprar galetes.
Desprès de comprar en Joel va anar a casa del Dani.
Quan va arribar a casa del Dani va tocar al timbre i el Dani va sortir.
El Joel li va dir:-Perquè no vas vindre ha fer-me companyia al hospital o saludar-me?-
En Dani li respon:-No me’n vaig recordar-.
En Joel li va dir:-Ja se qui són els meus amics ,però tu has demostrat que no ho ets.
Joel Castillo Martínez
5e
En malaltia i presó, coneixeràs ton companyó. Elisabeth
Hi havia na vegada, dos amics que estaven pescant en una barca.
De sobte va començar a posar-se els núvols grisos i a ploure molt.
Allò es va convertir en una tempesta. La barca es va bolcar. Un dels amics
no sabia nedar. El que si sabia nedar se’n va anar i el va deixar
allí sol.
Per sort va aparèixer un surfista que el va anar a salvar-lo.
Quan van arribar a la platja es va trobar amb el suposat amic.
El noi li va dir que gràcies a Déu estava viu. L’altre noi li
va dir que creia que ell era un bon amic però que en veritat només
era un interessat.
NOM:Elisabeth
DATA:9/03/2023
CURS:4rt
En malaltia i presó coneixeràs ton companyó. Blau
Fa uns vint anys dos amigues , la Sofia i la Laura, anaven sempre juntes . Anaven a la universitat , sortien de festa, vivien al mateix pis , anaven al teatre.
Un dia la Sofia es trobava molt malament i va anar al metge .Ell li va dir que tenia una malaltia i que s’hauria de quedar allí a l’hospital durant un temps.
Quan ho va saber la Laura es va dir”Si m hi apropo m’ho podria apegar , llavors jo també estaré malalta”.
A la Sofia , cada dia que passava , l’anaven a veure familiars i amics, però la Laura no va aparèixer . La Sofia estava molt trista perquè la seva millor amiga no l’anava a veure.
Al cap d’uns mesos quan la Sofia estava curada , es va trobar a la Laura quan anava a comprar .La Laura li va dir per quedar aquella nit.La Sofia va dir:
-No m’has vingut a veure quan estava malalta a l’hospital, van ser els moments que més et necessitava.
L’estada a l’hospital m’ha fet veure qui són els meus amics de veritat. Adéu Laura!
Blau 5é
Faula. Els viatgers i l’ ós
Aquesta setmana hem treballat la faula DELS VIATGERS I L’ ´0S. En aquesta faula dos amics viatgen per un bosc. En un moment determinat senten un soroll i un d’ ells puja a un arbre, mentre que l’ altre s’ ajeu a terra perquè el seu company no l’ ajuda a pujar a l’ arbre,
Arriba l’ ós i ensuma el que està estirat. L’ òs sembla que li diu alguna cosa i se’ n va. El de l’ arbre baixa i abraça al seu company. Li diu que li ha semblat que l’ós li deia alguna cosa.
El seu company li comenta que si que li ha dit una cosa, que es busqui un n ou company que aquell no és un bon amic.
En malaltia i en presó coneixeràs ton companyó.
A partir de l’ ensenyament de la faula cada alumne farà la seva faula.
Judici i crema del Carnestoltes
El senyor Carnestoltes cansat de que el seu judici s’ anés endarrerint va decidir marxar de nit per la finestra. Ens va deixar el barret i la bufanda. A veure si un altre any els mestres i els alumnes espavilen a fer el judici o tal dia farà un any.Au !!!!
Dia del Càncer Infantil
La passada setmana, el dia 15 de febrer, vam realitzar algunes activitats per recordar i conèixer el càncer infantil . Vam realitzar un mural amb dibuixos i hi vam estampar les nostres mans pintades de color groc.
Missatge de la Carnestoltes 6
Bona tarda nens i nenes,
Quin temps fa avui! Sembla Sibèria! Brr Quin fred!! Com es nota
que la muntanya del Pirineu és a prop!! Igual avui m’animo i vaig
a esquiar! Ohh poder millor, que us sembla si hem quedo aquí
sempre?
Ui, no,no, no puc fer-ho això… se que estaríeu encantades i
encantats però… aviat tocaré el dos…
Avui he vist que les grans i els petits estan esverats… com el
temps! Visca! Mare de Déu! Haurem de fer relaxació! Inspirar, i
respirar… ejem! Achuuuuus! Aii! M’he refredat… com per aquí
algun nen que no para de mocar-se tota l’estona… aii! Potser un
dia a casa descansant no li aniria malament! Acabarem tots amb
el moc al nas! Vigileu eh!
Els grans ja podeu fer divisions amb decimals, perquè… alguns
errors de vegades teniu… i ja sabeu que no es el mateix si et toca
la loteria i guanyes 191919 euros que si guanyes 19,191919 o
1.191919!!
Les petites avui heu treballat força i estic a l’espera de que
pinteu aquelles lletres que us vaig veure que fèieu ahir… Casi que
avui us demano que…. Aquelles que no m’heu fet un dibuix
podríeu fer-me’n un per ficar-lo a l’àlbum, de deures eh, grans i
petits!
Bé, ja ni ha prou d’escriure, ja em canso… estic cansat ehh, soc
vella ja… uns 90 anys fa que rodo pel món… No veieu que ja tinc
arrugues que se’m cauen les mans i tot! Vaa…. Us demano una
coseta més, demà tots HEU DE PORTAR UNA DISFRESSA
DIFERENT A LA DEL ALTRE DIA O IGUAL QUE SIGUI MOLT BONICA
I QUE M’ACOMPANYEU DURANT EL JUDICI! EL MESTRE VALENT I
LES MESTRES TAMBÉ HAN DE DISFRASSAR-SE! QUE AHIR DE
PICACHU ESTAVEN ESTUPENDUUUSS! AHH DIEU-LI A L’ANNA
TAMBÉ! LA VULL DISFRASSADA! Bé, sense res més a dir, jo
m’acomiado i us envio una abraçada i un petó amb sabor a xocolata.
Comentaris