Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
c5001436
This user hasn't shared any profile information
Articles per c5001436
Separació de mescles i dissolucions 1
Dins de la part de física de 3er i 6è aquesta última setmana hem treballat la separació de mescles i dissolucions.
Vam barrejar en una plat serradures i llimes de ferro, en un segon got oli i vinagre, en un tercer sorra i aigua i en un quart aigua amb sal .
Els alumnes havien d’ aconseguir separar els dos components de les quatre mescles i dissolucions que se’ls havia preparat.
1.- Per separar les serradures i les llimadures de ferro vam apropar un imant a la mescla i vam poder observar que les llimadures es quedaven enganxades a l’ imant i les serradures es quedaven al pla. (IMANTACIÓ).
2.-En el següent got l’ oli s’ havia quedat a sobre i el vinagre a sota. Els alumnes van vessar , poc a poc, l’ oli dins d’un altre got, mantenint el vinagre en el seu. L’ oli i el vinagre quedaven separats. (DECANTACIÓ )
3.-En el següent got hi havia la sorra barrejada amb aigua. vam agafar un paper de filtre que vam posar en un altre got i vam anant-hi tirant la dissolució. L ‘aigua queia neta dins el recipient i la sorra es quedava en el paper de filtre. (FILTRACIÓ )
4.-La quarta dissolució la teníem dins d’ un vas de precipitats ( Aquest vasos permeten posar-los a bullir al foc ). Vam posar la dissolució a bullir i després d’ una bona estona l’ aigua es va evaporar i la sal va quedar al fons del cas de precipitats . (EVAPORACIÓ)
En el proper article hi ha les imatges
Reciclem o no ?
Aquest any dins del concurs fotogràfic de la zer, treballem el tema del reciclatge, amb imatges de correctes i incorrectes accions…..
Reciclem o no ?
Aquest any en el concurs fotogràfic de la nostra zer, estem tractant el tema del reciclatge. Els alumnes aporten algunes imatges on es poden veure bones i males actituds ….
Xau, el gos nàufrag 2
NAVEGANT CANí
1.- Com ho feia el gosset per refugiar-se al bot ?
-Què feia en Xau per sostenir-se a l’ aigua ? – Què era el pitjor per l’ animal ?
-Com es va poder salvar ?
-Què va notar que necessitava quan es va fer de dia i la mar s’ encalmà ?
-Què somià el gosset quan es va adormir ?
-Com va poder menjar la primera vegada ? – I beure ?
-Com s¡ ho feia l’ animalet per no passar calor durant el dia ? – Què va menjar aquest tercer dia dins el bot ?
-Què va fer quan un gran arbre va xocar contra el bot ? – Què va fer l’ endemà en Xau ?
-Per què al gosset li semblava que anava en cotxe ?
TERRA!
-Què vol dir que : l’ arbre embarrancà ‘ – Què va fer aleshores en Xau ? – Com creus que es va sentir aleshores l’ animal ? – Per què ?
-A qui va trobar aleshores ? – Què feien ? -Per què creus que els animals van desaparèixer ? – Què feu el gosset aleshores ?
-De cop el gos va sentir que tenia set, com s’ ho va fer per Beure ?
-Finalment el gosset va endinsar-se dins la selva i va descobrir un nou aliment. Quin era ? -Dibuixa’l.
MENJAR,MENJAR !
-Què va decidir a l’ inici del Capítol5 ? – Ho aconseguí? -Per què ? – Per què els animals creus que van reaccionar així ? – Ho fan tots els animals ?
-Per què creus que dins la selva de vegades sembla que es fa de nit ? – Com es va curar la picada del centpeus ? – Per què creus que els gossos tenen dificultats per moure`s per la selva ?
-Digues al nom d’ alguns animals que no tinguin dificultats per moure-s’ hi ?
-Per què el conte diu que la selva es tant animada de dia com de nit ?
-Què va veure el Xau en aquell moment ? – Què volia fer aquest animal ?
-Per què en Xau pensa que el camaleó té una vida descansada ?
Anem a l’ hort 2.
Els alumnes d’ Infantil de l’ Escola Sol Naixent vam anar ahir a la tarda a l’ hort i vam plantar enciams. És la n ostra primera experiència aquest any. Esperem que els enciams es facin molt grans. Vet aquí algunes imatges.
Anem a l’ hort 1
Els alumnes de la classe dels grans de l’ Escola Sol Naixent de Cubells, el divendres dia 14 de maig vam fer la primera plantada de la primavera a l’ hort que tenim al costat de l’ Escola.
Vam plantar enciams, cebes i melons. Un alumne era l’ encarregat de fer els forats i els altres anaven plantant.Una vegada feta la plantada vam regar.
Faula. L’ esquirol i el pica-soques.
fa uns anys un esquirol passejava pel bosc com feia cada dia. Anava saltant de rama en rama que és el que fan normalment els esquirols. De cop va veure un pica-soques que no podia fer el seu niu dins d’ un arbre. Era un pica-soques jovenet que no tenia experiència i el seu pic encara no era massa fort.
Quan l’esquirol se’n va adonar el va ajudar. A l’acabar el pica-soques es va acomiadar de l’esquirol i se’n va anar a casa seva (un niu en un pi molt alt a uns 10 metres.)
Un dia l’esquirol va anar a avisar el pica-soques perquè es va incendiar l’arbre on vivia. El foc anava directe a casa del pica-soques perquè sortís corrents de casa i no moris cremat. El foc va continuar i l’arbre del pica-soques també es va cremar. Aquell bosc on vivien els dos animals es va salvar gràcies a dos valents bombers que van anar corrents. Els dos animalets, molt apenats van marxar del bosc i es van fer un niu en un altre bosc…….
Faula. El saltamartí i les formigues.
Hi havia una vegada una formiga que estava al seu formiguer. Un dia els seus companys li van demanar:
-Pots anar a buscar quelcom per menjar? -li van dir les formigues.
-És clar que si! -va dir la formiga. Tot d’una va sortir del formiguer i va anar a buscar menjar. Va caminar i va caminar i va trobar un camp ple d’herba. Un nen estava menant fruita i li va caure una llavor. La formiga lo va aprofitar i la va agafar. Un saltamartí que estava saltant per allà, la va veure arrossegant una llavor més gran que ella i li va dir: Ja,ja,ja! No arribaràs ni a la meitat del camí! Fins la llavor és més gran que tu!
-li va dir.
La formiga amb veu desafiant li va dir: Deixa’m estar! Estic segura de que tu no podries ni carregar-la! -És clar que si! -Sóc més fort i més gran que tu!li va dir el saltamartí.
La formiga el va ignorar i poc a poc va anar avançant amb les burles del saltamartí al costat.
Va arribar un punt que estava davant del seu formiguer i el saltamartí li va dir: -Com pot ser! Ho, ho sento molt formiga sento haver-te subestimat.-li va dir. No passa res saltamartí! Et perdono.
A partir d’aquell moment el saltamartí i la formiga van ser amics.
“Amb esforç i constáncia tot s’aconsegueix”
Rosmel 6è.
Comentaris