c5001436

c5001436

This user hasn't shared any profile information

Articles per c5001436

Arròs a la cubana

INGREDIENTS per a 4 persones
-Dues dents d’ all-
-700 grams d’ arròs.
– 4 ous
-Tomàquet fregit.

PREPARACIÓ :
-Posem mitja olla d´aigua a bullir i hi afegim dues dents d’ all , sal i oli .
-El deixem bullir durant 25 minuts a foc mitjà .
-Ho colem .
-Fem els ous ferrats .
-Posem en un plat l’arròs blanc , el tomàquet a sobre i al costat l’ ou ferrat .

Hug 3er

El rissoto de bolets

INGREDIENTS per a 3 persones
-400 grams
-Bolets
-Mig litre de brou de pollastre
-Mantega
-Oli
-Ceba
-Vas de vi blanc
-200 grams de parmesà

PREPARACIÓ
1-Fiques la mantega en una paella i afegeixes la ceba i l’oli.
2-Fas un sofregit i hi afegeixes els bolets i l’arròs.
3-Fiques el vas de vi blanc i anem afegint el brou de pollastre fins que cobreixi l’arròs.
4-Deixes que l’arròs creixi i agafi tot el brou. Li posem el parmesà.
5-El barregem tot amb el parmesà.
6-Llest per servir i menjar!!!

AINOA 4art

L’ amanida d’ arròs

INGREDIENTS per a 5 persones
750 grams d’arròs, oli, sal, 200 grams de palets de cranc, 3 llaunes tonyina, 100 grams de gambetes , 5 ous i enciam.

PREPARACIÓ:
1.-Posem aigua en una cassola i la posem al foc, hi posem oli i sal. Quan comenci a bullir hi tirarem l’arròs .El deixarem 10 minuts . Quan estigui cuit el traurem del foc, el passem en una escorredora i hi posem més aigua.

2.-Agafem un pot amb aigua i el posem al foc, hi ficarem els ous. Quan estiguin cuits els traiem del foc i els posem en aigua freda i els pelem.

3.-Agafem un bol, en el qual hi posarem: enciam, palets de cranc, tonyina, les gambetes i els ous. Tots els ingredients els tallarem molt petits.

4.-Agafem l’arròs i el posem en el bol, que havien posat els altres ingredients i ho barregem bé tot. Hi posarem maionesa.

5.-Es posa en plats plans i ja estem preparats. Bon profit!

Avui a cuinar ! ( Ainhoa)

Aquesta es la història d’en Pau, un noi que va néixer a un poble del Delta del Ebre. En Pau era alt, prim, tenia el cabell curt negre i els ulls blaus. Tenia 25 anys. Aquell dia de primavera acabava de muda-se a la seva nova casa a Tortosa.
Quan va acabar d’organitzar la casa era mig dia i volia dinar. El problema era que no tenia res per cuinar i no en sabia. Va anar a comprar ala supermercat. Va comprar arròs, tomàquet fregit,ous, sal i pa, per fer un plat que segons els seus pares era molt fàcil. Va tornar a casa seva i va intentar preparar-ho:
-Va agafar una paella, hi va posar l’arròs i la va posar al foc.
Mentre cuinava va sentir una veu que sortia del paquet d’arròs:
-Hola, soc l’Aidi, he vingut a ajudar-te.
El noi molt sorprès va veure un granet d’arròs que li parlava:
-Va, comencem:
1-En una cassola posa un grapat d’arròs amb aigua bullint.
2-Prova l’arròs i quan estigui tou, treus l’aigua i passes l’arròs per un escorredor.Hi poses un plat a sobre per que no es rofredi.
3-Ara posa una paella amb oli al foc i quan estigui calent hi poses l’ou. Vigila no cremar-te amb l’oli.
4-Quan l’ou ja estigui fet amb una espàtula el treus vigilant que no et caigui. Ah!! Hi li pots posar sal si vols.
5-Posses l’ou al plat i l’arròs també, Hi poses la tomata fregida i ja tens un arròs al a cubana! Bé, jo ara marxo, adéu, Bon Profit!!-Va dir l’Aidi.
-NO, Quedat amb mi, siusplau, et faré una caseta mini. I m’explicaràs que cuinar cada dia. “Vale”?
-“Vale” però fins que aprenguis a cuinar.
Així que l’Aidi i el noi van conviure molt bé. Estaven molt contents tots dos…
Ainhoa

Trobada pedagògica

Aquest anys hem celebrat la 17ena Trobada Pedagògica.
L’ hem fet a Montgai . Com cada any ha vingut l’ autora del llibres que han llegit els nens, aquest any , l’ Eulàlia Canal. Conjuntament també hem disfrutat d’ un taller musical .
Després de dinar hem realitzat jocs al pati .


Uns grans d’ arròs robats (Joel )

Vet aquí una vegada hi havia un gra d’arròs , anomenat Ponti. Era fill d’ en Monti. Tenia la pell blanca , diferent a qualsevol gra d’arròs del Delta del Ebre. Vivia en una planta d’arròs amb altres grans en un camp al Montsià. Cada dia venia el pagès del camp a recollir-ne ,els acariciava per veure si eren madurs , els feia pessigolles i ell sempre era molt simpàtic.
Un dia va venir una persona que ningú no havia vist per aquells camps. Va agafar els grans d’arròs molt brutalment i se’ls va emportar tots. Els va posar en una caixa ben tancada. L’endemà, el pagès va anar a mirar l’arròs com cada matí i es va quedar parat , no quedava ni un sol . Es va recordar d’una discussió que havia tingut amb en Victor, que li volia comprar l’arròs a un preu molt baix. Aleshores va agafar el cotxe i va anar cap a casa de en Victor. Allà va veure una sala tancada amb clau i i va preguntar:
-Què hi ha en aquesta sala?
-No és cosa teva el que hi hagi o no en aquella sala!.-va dir enfurismat el Victor.-I esfumat d’una vegada si no vols que et faci el mateix que les aligues els fan a les guineus.-
El pagès, que es deia Joan, va marxar pensarós, sabia que li amagava alguna cosa. Així que va anar a la policia i va denunciar que li havien robat l’arròs . També va dir que en Victor podria ser un sospitós .
La policia va anar a casa d’en Victor amb una ordre de registre. Van obrir la sala tancada i hi havia moltes caixes tancades. Quan les van obrir …. van veure quilos i quilos d’arròs.
En Victor va agafar el seu Ferrari i va marxar com un coet. La policia, el perseguia però no podien atrapar-lo perquè el seu cotxe era un model de cotxe amb un motor molt potent.
En Joan ho va veure i es va parar al mig de la carretera amb el seu R 4 i en Victor es va veure obligat a parar. La policia es va emportar el Victor a la comissaria.
A en Joan, com a recompensa li van regalar el Ferrari d’en Victor. El pagès va portar el seu arròs a la fàbrica i en Monti , en Ponti i els altres granets d’arròs, ho van agrair.
Gràcies a en Joan els granets d’arròs van servir per fer bons plats d’arròs .En Monti va servir per fer una paella d’una família de Cubells i en Ponti per fer una amanida d’arròs.

Joel Boixadera

El pagès amoïnat (Guifré)

Hi havia una vegada un pagès alt i prim que vivia en una casa a la vora del riu Ebre. El pagès cada dia anava a veure el seu camp d’arròs.
Un dia va veure que les plantes d’arròs estaven caigudes. Va pensar que algú les havia aixafat. Llavors, li va preguntar a un altre pagès si li havien aixafat el seu arròs i ell li va dir que havien estat els musclos tigre. El pagès va decidir comprar un pesticida per matar el musclo que atacava el seu camp d’arròs. Però havia de vigilar perquè si en ficava massa les plantes podien morir. Es va passar tota la nit posant el pesticida.
L’endemà al matí va veure que havia funcionat a la perfecció. Havia aconseguit salvar el seu camp.
Aquell any va fer una de les seves millors collites.

Entrevista a l’ Eulàlia Canal

Ahir vam gaudir d’ una activitat lectora amb l’ Eulàlia Canal . Després de l’ activitat loi vam fer unes preguntes.

1.- Quant vas trigar a escriure “Un somni dins d’un mitjó”?
9 mesos, una mica més que els altres.
2-Quants llibres has escrit?
Més de 20.
3-Quants anys té la senyoreta Paciència?
25 anys.
4-Per què l’avi de la Naima no hi és?
Per que es mort.
5-Quin es el teu personatge preferit del llibre?
El Timmi i l’avia.
6-On vius?
A Granollers.
7-Quin es el llibre que més a agradat als teus filla?
Ada-Un petó de mandarina Nil-Un cargol fantàstic Ona-La pluja als llavis.
8-Per què el nom dels teus fills te tres lletres?
Per que el meu nom es molts llarg i volia noms curts.
9-D’on vas agafar la idea del conte?
Quan els meus fills eren petits no tenia temps per res.
10-Amb quants anys vas començar a escriure?
Amb més de 30 anys per que tenia moltes idees i vaig voler provar.
11-Per què el conte es diu “Un somni dins d’un mitjó” si el mitjó surt poc?
Com que guardava els mitjons desemparellats en un calaix intentava buscar un utilitat.
12-Em podries explicar que he de fer per què m’agradi escriure?
Llegint i escrivint.

El camp del pagès ( Ainoa)

Hi havia una vegada un pagès que vivia a la comarca del Montsia. El pagès era alt, prim, tenia els ulls marrons i el cabell ros. Tenia un fill i una filla i vivia amb la seva dona. Vivia davant del seu camp. El camp estava sembrat d’arròs. Havia plantat l’arròs però, no creixia. El pages va investigar i investigar però no va trobar res. Un matí va agafar el tractor i va tornar a sembrar. Era de nit i va anar a dormir. Una nit el pagès va sentir sorollets. Quan ja feia un temps que l’havia sembrat i les plantes ja tenien força arròs. Va sortit al carrer per veure que era aquell soroll però no va veure res. Se’n va tornar a dormir. L’endemà al matí va veure que faltava molt arròs a les plantes.
-Com pot ser?-es va dir-.
A la nit es va quedar a virgular el camp amb una llanterna. Eren les tres del matí. Va tornar a sentir els sorollets de la nit anterior. Aixi que va agafar la llanterna i va veure un gran nombre de formigues que s’emportaven l’arròs.
-Demà arrancaré aquest arròs d’aqui i el posare en un altre camp.-es va dir-
l’endema va començar a traslladar l’arròs a l’altre camp. Ja no li van robar mes l’arròs. Va passar una setmana i l’arròs va creixer.
-Visca!-va cridar-.
Quan va ser temps de recollir-lo el va posar en sacs i el va portar a la fabrica d’arròs Montsia.
Cada any plantava l’arròs al segon camp mentre que el primer el va vendre.

FI

Un pagès amb mala sort ( Adelín )

Hi havia una vegada un pagès que es deia Marc. En Marc vivia en una cabana de palla a Africa, vora un petit riu. En Marc era moreno, baixet, tenia els ulls marrons. Tenia 33 anys. La cabana on vivia era feta de fang, era una vivenda petita. Marc vivia amb la seva dona i els seus 6 fills. De primavera calia plantar arròs per alimentar-los.
Un dia en Marc es va despertar molt aviat al mati i va anar al seu camp que estava una mica lluny de la seva casa. Quan va arribar al seu camp va començar a fer els canals perquè passes l’aigua, però el riu portava poca aigua. Després va començar a sembrar llavors d’arròs. Quan va acabar de sembrar va anar a la seva cabana perquè ja era de nit. Al dia següent l’arròs havia desaparegut, el Marc es va ficar molt trist. Al mateix dia el Marc va tornar a plantar-lo . Ja no li quedava mes arròs per plantar i si aquell no creixia el proper estiu, potser havia de marxar d’aquell lloc. En Marc aquella mateixa nit va agafar l’arròs que li quedava i el va plantar. Al cap d’una estona en Marc va anar al seu camp, Quan en Marc va arribar al seu camp el seu arròs havia crescut. Va ploure durant uns dies i l’arròs va arrelar. Ja podien estar contents! Per fi havia tingut sort….. gràcies a la pluja!!!!

ADELIN

c5001436's RSS Feed
Go to Top