JUTGE.- A veure Sr CARMEL ? Hauria d’ anar una mica més de pressa o m’ hauré de quedar en aquest poble un dia més ! Vagi per feina !

CARNESTOLTES.-Perdoni…I a la classe dels petits també m’ hi he trobat molt bé ! Aquestes nenes tant boniques que hi ha les trobaré a faltar ! M’ agradaria que conti nuessin així de treballadores. M’ han agradat molt els contes del matí i les cançons que m’ heu cantat . Sr Jutge, em sembla que alguns dies a l’ any, després de l’ any que estem passant , és important que a l’ escola hi hagi alegria. L’ alegria també pot acompanyar l’ aprenentatge.

JUTGE.- Molt bé Sr Carmel ,una vegada escoltat , hauré de decidir què fer amb vostè . Hauria de donar la paraula al Fiscal ,però com que ha parlat més del compte , li dono la paraula a vostè . Què ens ha de dir per acabar ?

CARNESTOLTES.- Anteriorment ja m’ he defensat . Ara m’ agradaria acomiadar-me dels nens i de les nenes de l’ escola i també dels i de les mestres. Primer començaré per aquest alumne que m’ havien dit els antics carnestoltes que era poc treballador i feia parar ximple el pobre mestre. He vist que ha millorat força el seu comportament però continua sense provar la fruita . A veure si ens millora ! La seva companya de curs veig que és una noia molt treballadora i eixerida. Sembla que la tranquil•litat del poble de Cubells li ha anat molt bé. Encara que he detectat que tenia un problema de decimals però que l’ està solucionant. Tot seguit he de parlar de la seva germana que també és molt treballadora i de la que el mestre età molt content. També m’ ha semblat detectar problemes de divisions però va millorant…anem bé .Això sí, caldria aixecar una mica la veu. I ara passem a aquest senyor, mig mecànic, mig pagès- ara sembla que la part pagesa va a més- al que el mestre té una gran aprecia ja que és molt simpàtic , però que no hi ha manera de millorar la lletra. Em sembla que el mestre està a punt de fer-li una recepta de cal•ligrafia. I ara passem a la nena de tercer, de la qual el mestre està molt content perquè aprèn molt i a més li agrada molt la història . Em sembla, que, el mestre ja li ha de fer escriure amb bolígraf que ja toca. Em va agradar molt com anava disfressada el divendres. I que ens direm d’ aquest esmolet que es passa l’ hora del patí plegant euros i que no hi ha manera de seure. Em sembla que caldrà fer un segrest de cadira . Per altra banda……..
JUTGE.-Pari Sr Carmel!! Ho és més breu o l’ hauré de condemnar sense més. Acabi !!
CARNESTOLTES.- Perdoni Sr Jutge. Acabo. I al mestre li hauré de receptar una mica de paciència, encara que aquest curs no en necessita tant com el passat. Passo seguidament a la classe dels petits .Començaré per aquesta Les nenes d’infantil de l’altra classe veig que avui han estat força treballadores tot i que alguna nena segueix sense tastar la fruita sobretot la taronja… desitjo que algun dia almenys ho tasti… Avui m’he assabentat que totes aquestes nens han fet moltes coses aquest cap de setmana i han vingut amb molta energia! M’agradaria acomiadar-me de cadascuna de vosaltres i dir-vos a cadascuna allò que m’agrada i desitjo de vosaltres. A la senyoreta minnie que m’agrada molt aquesta disfressa dir-li que veig que li agrada molt escriure i llegir i que continuii així. A la ladybag que continuii amb la seva cal•ligrafia amb l’objectiu de millorar la seva escriptura! Això sí! Ha de millorar de no manar tant…. A la senyoreta conilleta que últimament mana molt a les seves companyes i que la fruita no li agrada tastar-la…. A veure si millora! La frozen que li costa asseure a la cadira i s’aixeca molt sovint a veure si tasta les taronges i treballa una miqueta més! I per últim a la germana de la nena de l’altra classe que no s’asseu a la cadira… he vist que li encanten les taronges i avui ha treballat força!
JUTGE.- Molt bé Sr Carmel . No ho tinc molt clar però com que he de seguir la tradició el condemno a la foguera . Va ràpid, a veure si canvio de parer i el deixo marxar cap al seu país. Un moment….si plou o fa vent el deixaré marxar o quedar-se uns dies més a l’ escola. A veure… Jo me’n vaig. Fins l’ any que ve nois i noies !

Cubells, 17 de febrer de l’ any 21 després del segon mil•lenni.