Un dia ala sortir de l’escola, l’Alba i en Pau, van
quedar per fer una excursió aquell cap de setmana.
-Hola Pau, vols anar aquest cap de setmana d’excursió amb mi?
-Si hi tant!
-Doncs així quedem. -D acord adéu.
-Adéu.
Després d’una setmana llarga d’espera per fi va arriba el dia
de la excursió.
-Vinga Alba i Pau! Pugeu al cotxe! -va dir la mare.
-Si! Ja estem preparats!
Van pujar al cotxe i van anar a la muntanya, on havien llogat una
cabanya. -Mare! Podem anar a explorar el pau i jo?- va dir l’Alba.
-Si però aneu amb compte.-va dir la mare.
En Pau i l’Alba van anar i van collir fruits boníssims. En Pau va quedar
agafat en un esbarzer de mores.
-Pau aniré a buscar unes tisores. -va dir l’Alba.
-D’acord, però no triguis molt.
La nena va anar tan ràpid com va poder, va agafar les
tisores de la caixeta de cosir i va tornar. A l’ arribar va deslliurar la nena dels esbarzers.
-Gràcies- va dir en Pau.
-Estàs bé? -va dir l’Alba.
-Si he trobat un llangardaix per aquí!
-Ens l’emportem? -va dir l’Alba.
Quan van arribar a casa li van explicar a la mare i li van ensenyar.-Aaaaaaaa!
-Només el tindrem de mascota!
-Vale! però no me l’ ha acosteu mai més!!!
-D’acord.

ROSMEL 6è