Hi havia una vegada una gossa que es deia Duna , tenia uns dos anys era joveneta. Prima i alta , tenia la cara allargadeta i bonica .Ela seus ulls eren de color blau , el nas petitet i negre. Era molt boneta i juganera de caràcter .Vivia en un pis d’una ciutat molt gran.Els seus amos eren una parella jove d’uns trenta anys.

A l’estiu els amos de la Duna volien anar de vacances un mes a Tailàndia a un poblet petit . Van pensar que en farem de la Duna no ens la podem emportar.
Van comentar com que a la ciutat hi havia moltes gosseres la podien deixar al carrer perquè la recollirien i li donarien menjar. L’endemà a trenc d’alba la van deixar al carrer tota sola i sense menjar.
La Duna estava molt trista perquè s’estimava molt als seus amos . Va passar molts dies passejant-se per la ciutat buscant menjar i un lloc per dormir mentre els propietaris estaven de vacances .
Alguns veins li donaven menjar .Un dia un veí va trucar a una protectora d’animals .Els de la protectora al cap d’unes hores la van venir a buscar i se la van emportar.

Quan van arribar a la gossera els voluntaris la van posar amb d’altres gossos del mateix caràcter per no haver-hi problemes .
La Duna va fer nous amics però encara enyorava als seus amos .Feia dos mesos que estava allí .Quan una família, l’Isma el pare la Roser la mare i el Martí el fill ,van anar a buscar un gos per adoptar .De seguida es van agradar i quant van tenir els papers llestos se la van endur a casa .Totes les vacances de la seva vida les van fer junts .
Els seus antics amos quan van tornar de Tailàndia es van sentir malament.

Blau 5é