Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 9 desembre 2021
LA COMPARACIÓ I LA METÀFORA
AmB la COMPARACIÓ es relacionen elements que s’ assemblen .
Les sargantanes
Arran de camí
dues sargantanes
el sol comparteixen
com bones germanes.
JOANA RASPALL
La METÀFORA és el recurs literari en el qual s’ identifiquen dos elements amb algun tret comú entre ells.
L’esquirol
Sóc un coixí amb cent agulles
Coixí, coixinet,
no em punxaràs el peuet.
OLGA XIRINACS
L’ eriçó és un coixí amb cent agulles. es a dir, s’ hi assemblen perquè tots són rodons i amb punxes.
A diferència de la COMPARACIÓ, la metàfora no utilitza partícules ( com, semblen ), per relacionar els dos elements que s’ assemblen.
LA RIMA
LA RIMA
Els versos RIMEN quan acaben amb els mateixos sons després de la darrera vocal tònica.
En ma terra del VallÈS
tres turons fan una sERRA
quatre pins, un bosc espÈS
cinc quateres, massa tERRA.
“Com el Vallès no hi ha rES “.
PERE QUART
Hi ha dos tipus de rima : CONSONANT : Quan es repeteixen tots els sons des de l’última vocal tònica. És la rima de l’ anterior estrofa.
I rima ASSONANT, quan es repeteixen només les VOCALS des de l’ última vocal tònica.
Estic content i canto,
feliç, a la vesprAdA.
Ara he vist la guineu
en el mirall de plAtA.
JOAN PERUCHO
DESEMBRE:RODOLINS I POEMES
La nostra escola ha decidit dedicar aquest mes de desembre a la POESIA. Aprofitant que els alumnes , en el festival de Nadal, reciten un poemes d’ autors destacats de les lletres catalanes com Jacint Verdaguer, Miquel Martí i Pol, Joan Maragall , J.V Foix, Joana Raspall…..pensem que és una bona oportunitat per treballar la poesia.
Treballarem la diferència entre la poesia i el text, els diferents elements d’ un poema com el vers, l’ estrofa, la rima…
També aprendrem a comptar les síl·labes d’ un vers i els diferents elements que fan que la poesia sigui quelcom diferent com les comparacions, les repeticions, les metàfores, les personificacions…..
No diguis blat………..Faula. Elisabeth
NO DIGUIS BLAT
Hi havia una vegada un conill que vivia en camp. Tenia el cau en un forat de la paret.
Uns metres més enllà hi havia un formiguer amb moltes formigues.
Un dia el conill va veure una formiga que transportava un gran de blat i li va dir que si
el volia compartir el seu cau.
La formiga li va dir que si, que tindria molt espai. La formiga va anar al cau del conill.
Mentre anava pel camí va començar a nevar. El camí va anar desapareixent I la formiga es va perdre.
Al cap d’una estona la formiga va morir de fred. Abans de morir va pensar que no hauria d’haver fet cas
al conill.
NOM:ELISABETH
DATA:10/12/2021
CURS:3r
L’ unicorn i la lluna . Lismel
L’ UNICRN I LA LLUNA
En l’època dels nostres avis la lluna brillava molt durant la primavera. Sempre era lluna plena. Tenia un color taronja molt bonic.
En una muntanya hi havia un poble on hi vivia molt poca gent. A la gent li agradava molt quan brillava la lluna.
A la vall hi havia un poble amb més gent ,però la gent no veia la lluna perquè hi havia molts arbres. Tenia molta enveja del poble de la muntanya.
Un dia el poble de la vall va decidir talar tots els arbres per poder veure la lluna però el poble de la muntanya no estava d’acord perquè aquells arbres feia molts anys que eren allà i tothom se’ ls estimava molt.
Al poble de la vall no li va importar l’ opinió de l’altre poble, i després van tramar un pla: el pla era talar tots els arbres quan l’altre poble estava dormint i així ho van fer.
L’unicorn màgic del poble es va adonar de lo que havia fet malament el poble de la vall.
Al dia següent l’unicorn va castigar al poble de la vall deixant-los sense nom. Tota la gent de la vall es van arrepentir i li van demanar perdó a l’unicorn màgic . Li van demanar que els tornés els noms i l’unicorn va dir que si però amb una condició que demanessin perdó a l’altre poble . Així va ser i es van perdonar i van ser amics pe sempre.
El poble de la vall va judar al poble de la muntanya a replantar el bosc .
FI
NOM:LISMEL
CURS:6è
10/12/2021
Les rates i el pernil.Blau. Faula
LES RATES I EL PERNIL
Hi havia una vegada una rata que es va trobar un tros de pernil en unes taules . Al cap d’ una mica es va trobar una altra rata que buscava menjar ,li va dir que si li podia donar un tros de pernil perquè era molt petita i no la volien el seu grup i no li deixaven menjar .Van començar a discutir .
Els va sentir un noi que no tenia el pernil al banc on havia deixat el seu entrepà de pernil i l’estava buscant. Quan es va aplanar al sentir soroll va trobar a les dos rates discutint ,va anar cap allà corrent . Les rates al veure’l van deixar ela pernil i van fugir molt depressa .
Quan van arribar al seu cau es van adonar que les dos hi havien perdut.
“Val més una mica que res”
Blau Patiño Papell 4t
El ratolí i la mala sort. faula. Adrià.
Hi havia una vegada una colla de ratolins que vivien a la masia d’un pagès.
Tots tenien un tros de formatge al seu cau excepte un que tenia el tros de formatge més gran de la masia.
Un ratolí que no tenia menjar perquè sempre arribava l’últim i ningú no li’n donava.
Un dia va anar a veure al ratolí que tenia el tros més gran de formatge.
Li va preguntar si li podia donar una mica del seu formatge.
El ratolí li va donar una mica de formatge, i el seu company es va posar molt content.
El proper dia que hi havia formatge a la despensa ,abans que es despertessin els seus companys,el ratolí que sempre era l’ últim va ser el primer a agafar el formatge. El va agafar tot i se’l va emportar cap al seu cau.
El ratolí va aprendre que quan hi hagués formatge hi havia d’anar primer.
“El que pugis fer avui no ho deixis per demà ”
Adria Trepat Pena
Faula. Lismel.La llebre i l’ànec.
LA LLEBRE I L’ ÀNEC
Hi havia una vegada en un prat al costat d’un riu una llebre i un ànec i altres animals.
La llebre era marró amb la cua blanca era burleta i molt tossuda. L’ànec era marró, petit i coneixia molt bé el riu.
Un dia l’ànec va dir que hauria una riuada en deu dies i que fessin un refugi per protegir-se de la riuada.
L’ànec i tots els animals a partir d’aquell dia anaven construint el refugi, per si la riuada venia abans.
La llebre estava estirada al prat sense fer res. L’ànec li va dir a la llebre que es posi a fer el seu refugi que la riuada vindria aviat. La llebre li va dir que ho faria l’endemà i uns quants dies va dir el mateix. Quan faltava un dia per que arribés la riuada la llebre es va posar a fer el seu refugi però per sorpresa la riuada va arribar aquella mateixa tarda. Tots els altres animals van anar corrents al seu refugi mentre la llebre fugia ràpidament corrent tot el que podia però el riu la va enxampar i al final la llebre es va ofegar i els altres animals es van salvar.
“EL QUE PUGUIS FER AVUI NO HO FACIS DEMÀ ”
NOM:LISMEL
CURS:6é
Comentaris