FISCAL.-Molt bé! Continuaré la meva acusació. Com havia entrat de nit el primer que va rebre va ser el pobre mestre que se’l va trobar de bon matí. He sentit a dir que de l’ espant que es va donar va caure de cul al terra. S’ hauria pogut trencar algun ós .I quan es va presentar el mestre d’ Educació Física va sortir corrent ja que pensava que s’ havia equivocat d’ escola i ja engegava el seu Skoda quan el mestre li va haver d’ explicar que no passava res…. que només havia arribat el Carnestoltes.

JUTGE.- No faci conclusions si ningú els hi ha demanat. Si més no després podem preguntar-ho al mestre però em sembla que no n’ hi ha per tant. Continuï, Continuï !

FISCAL.-Doncs molt bé ! Acuso al Carnestoltes de portar la disbauxa, a aquesta escola que com ja he dit abans tenia molta tranquil•litat. A l’ entrar els alumnes va haver-hi moments de pànic. Amb algunes alumnes de la classe dels petits fent uns crits espantosos i que semblava que s’ estès produint un terratrèmol. I no es que ho digui jo . Tinc la gravació de la secretària de l’ Ajuntament que es pensava que s’ havia acabat l’ Imperi Romà. Terrible, terrible…….terrible!!!!

JUTGE.- No exageri Sr Fiscal. Penso que no n’hi ha per tant ! Va, va, continuï…..

FISCAL.-I una altra cosa que va passar el primer dia, va ser quan va entrar la dona de la neteja. Segons la seva declaració es va pensar que havia entrat algun lladre a l’ escola . També es va pensar que era el dimoni perquè el seu color vermell ho semblava. La pobra dona , encara no ha pogut superar l’ ensurt i ara cada dia entra amb un pal en una mà. I després els missatges que va donar als alumnes. Vostè creu que és normal venir a l’ escola amb corbata en ple segle XXI . Normal, normal,…no ho és ! Vostè pensa …….
JUTGE.- Jo no penso res. No es torni a dirigir a mi. I doni raons més convincents !. A més…tothom va vestit com vol !! Va, va, vagi ràpid que he d’ agafar el tren de les 6 per tornar a dormir a casa. A Salamanca. A veure si la meva família es pensarà que em vull quedar a viure en aquest poble. Que ja m’ agradaria, ja !
FISCAL.-Molt bé ! Continuo. El segon dia va fer venir els alumnes amb ulleres .No és massa normal que en un dia de pluja faci venir els alumnes amb ulleres. I el tercer dia amb un mitjó de cada color. Pot ser es pensa el Carnestoltes que l’ escola es un lloc on els alumnes fan teatre. Aquest home n’ ha fet de molt grosses. Així doncs, aquestes són les raons per les que acuso al Carnestoltes i pel que demano que se’l cremi a la foguera !

JUTGE.- Ja n’ estic tip de que s’ exerceixi en les seves paraules. Ja ha acabat de parlar . Si el torno a sentir el faig tancar a la presó i una bona multa. PROU , PROU,PROU. Ara parli vostè Sr CARMEL . Què té a dir sobre les raons que ha donat el SR. Fiscal ?

CARNESTOLTES.- Bona tarda a tots . Espero Sr. Jutge, que hagi estat molt bé en aquest poble . Jo en aquesta escola m’ hi he trobat molt bé i no em desagradaria poder tornar un altre any si puc. He estat molt content d’ estar a la classe dels grans. He après moltes coses :anglès, suma , resta, multiplicació i divisió de nombres decimals ,……He après molt ! He vist que algun alumne que sempre donava problemes sembla que ha agafat una mica de coneixement, encara que n’ hi ha algun que no hi ha manera de millorar la lletra.