JUDICI AL CARNESTOLTES

JUTGE : – Bona tarda, mestres, nois i noies ! . Ens hem reunit aquí a aquesta aula de l’ Escola de Cubells per fer el judici al Sr. CARMEL DEL CARME CARNÉ I CARNESTOLTES, més conegut com a Carnestoltes. No el vam poder jutjar el passat divendres degut a la tarda passada per aigua que vam haver d’ aguantar. Així doncs, sense més , passem a veure quins motius ens dóna el fiscal per acusar aquest SR.

FISCAL.- Ni senyor, ni punyetes, aquest Carnestoltes és un…….

JUTGE.- Pari, pari, pari, Senyor Fiscal. Comença molt malament faltant el respecte a aquest Sr, que de moment es comporta de forma molt més educada de la que vostè a començat. Si l’ he d’ avisar més cops potser donaré per finalitzat el judici i haurem de buscar un nou fiscal. Així doncs, comenci de forma més educada i de respecte o sinó… Comenci!!

FISCAL.-Començo. Acuso a aquest impre……vull dir a aquest senyor de portar la disbauxa a aquesta escola que vivia amb la tranquil•litat que té qualsevol escola rural situada en un poblet tant bonic com aquest, la vila de Cubells. A qui se li acudeix presentar-se de nit a una escola i entrar per la finestra que el mestre s’ havia deixat oberta. O potser el mestre ho havia fet expressament ? Ja podria ser ja… que hi ha alguns mestres que ja els agrada fer ruqueries. O potser va ser la mestra que sembla que també li agrada la disbauxa ? I…

JUTGE.-PROU,PROU,PROU,….I PROU ! Li he dit que no li deixaria dir més bestieses. Què és això d’ acusar els mestres ? Què s’ ha pensat vostè ? No jutgem la tasca dels pobres mestres. Potser els deixarem parlar després a ells, però em sembla que ja els agrada que hagi vingut el SR. CARMEL a fer-los una visita . Si més no hi ha hagut una mica d’ alegria. I em sembla que algun fins i tot a après una mica més a llegir en veu alta. Així doncs, pari de dir ruqueries i centri més el seu discurs, Sr Fiscal.