Archive for 26 febrer 2021
Miquel Strogoff
CAPÍTOL II- V
Capítol 2
-Quina edat tenia Miquel strogoff ?
-Quines característiques tenia Miquel que el feien ideal per fer de correu ?
-Qui l’ havia ensenyat a caçar de petit ?
-En Miquel només tenia una preocupació quina era ?
-Què li va donar ?
-Quin perill suposava aquesta feina ?
Capítol 3
-Quants km havia de fer ?
-Per què a l’ hivern era més ràpid fer-los ?
-Escriu per ordre quins tres mitjans de transport havia d’ utilitzar.
-A qui va trobar al tren ?
-Quants anys tenia la noia que va pujar quan el tren es va aturar ?
-Què va fer la noia quan el tren es va parar ? Per què ho creus així ?
Capítol 4
-Quin riu havien de navegar ?
-Dibuixa les muntanyes que separen Rússia Europea de Sibèria .
-Quins altres viatgers esperaven la sortida del vaixell ? – On creus que anaven ?
-Què va prohibir el governador d’ aquella ciutat ?
Capítol 5
-Per què Miquel si que podia continuar el viatge ?
-Per què Miquel va anar a trobar a la Nadia ?
-A més dels dos periodistes,a qui va sentir quan anava a dormir ?
– per què aquella nit en Miquel no va poder dormir tranquil ?
-Quina excusa li van donar a la policia ?
Judici al Carnestoltes
Aquí teniu algunes imatge del tomet pel poble, judici i crema del Carnestoltes.
<
Judici al Carnestoltes . Final
JUTGE.- A veure Sr CARMEL ? Hauria d’ anar una mica més de pressa o m’ hauré de quedar en aquest poble un dia més ! Vagi per feina !
CARNESTOLTES.-Perdoni…I a la classe dels petits també m’ hi he trobat molt bé ! Aquestes nenes tant boniques que hi ha les trobaré a faltar ! M’ agradaria que conti nuessin així de treballadores. M’ han agradat molt els contes del matí i les cançons que m’ heu cantat . Sr Jutge, em sembla que alguns dies a l’ any, després de l’ any que estem passant , és important que a l’ escola hi hagi alegria. L’ alegria també pot acompanyar l’ aprenentatge.
JUTGE.- Molt bé Sr Carmel ,una vegada escoltat , hauré de decidir què fer amb vostè . Hauria de donar la paraula al Fiscal ,però com que ha parlat més del compte , li dono la paraula a vostè . Què ens ha de dir per acabar ?
CARNESTOLTES.- Anteriorment ja m’ he defensat . Ara m’ agradaria acomiadar-me dels nens i de les nenes de l’ escola i també dels i de les mestres. Primer començaré per aquest alumne que m’ havien dit els antics carnestoltes que era poc treballador i feia parar ximple el pobre mestre. He vist que ha millorat força el seu comportament però continua sense provar la fruita . A veure si ens millora ! La seva companya de curs veig que és una noia molt treballadora i eixerida. Sembla que la tranquil•litat del poble de Cubells li ha anat molt bé. Encara que he detectat que tenia un problema de decimals però que l’ està solucionant. Tot seguit he de parlar de la seva germana que també és molt treballadora i de la que el mestre età molt content. També m’ ha semblat detectar problemes de divisions però va millorant…anem bé .Això sí, caldria aixecar una mica la veu. I ara passem a aquest senyor, mig mecànic, mig pagès- ara sembla que la part pagesa va a més- al que el mestre té una gran aprecia ja que és molt simpàtic , però que no hi ha manera de millorar la lletra. Em sembla que el mestre està a punt de fer-li una recepta de cal•ligrafia. I ara passem a la nena de tercer, de la qual el mestre està molt content perquè aprèn molt i a més li agrada molt la història . Em sembla, que, el mestre ja li ha de fer escriure amb bolígraf que ja toca. Em va agradar molt com anava disfressada el divendres. I que ens direm d’ aquest esmolet que es passa l’ hora del patí plegant euros i que no hi ha manera de seure. Em sembla que caldrà fer un segrest de cadira . Per altra banda……..
JUTGE.-Pari Sr Carmel!! Ho és més breu o l’ hauré de condemnar sense més. Acabi !!
CARNESTOLTES.- Perdoni Sr Jutge. Acabo. I al mestre li hauré de receptar una mica de paciència, encara que aquest curs no en necessita tant com el passat. Passo seguidament a la classe dels petits .Començaré per aquesta Les nenes d’infantil de l’altra classe veig que avui han estat força treballadores tot i que alguna nena segueix sense tastar la fruita sobretot la taronja… desitjo que algun dia almenys ho tasti… Avui m’he assabentat que totes aquestes nens han fet moltes coses aquest cap de setmana i han vingut amb molta energia! M’agradaria acomiadar-me de cadascuna de vosaltres i dir-vos a cadascuna allò que m’agrada i desitjo de vosaltres. A la senyoreta minnie que m’agrada molt aquesta disfressa dir-li que veig que li agrada molt escriure i llegir i que continuii així. A la ladybag que continuii amb la seva cal•ligrafia amb l’objectiu de millorar la seva escriptura! Això sí! Ha de millorar de no manar tant…. A la senyoreta conilleta que últimament mana molt a les seves companyes i que la fruita no li agrada tastar-la…. A veure si millora! La frozen que li costa asseure a la cadira i s’aixeca molt sovint a veure si tasta les taronges i treballa una miqueta més! I per últim a la germana de la nena de l’altra classe que no s’asseu a la cadira… he vist que li encanten les taronges i avui ha treballat força!
JUTGE.- Molt bé Sr Carmel . No ho tinc molt clar però com que he de seguir la tradició el condemno a la foguera . Va ràpid, a veure si canvio de parer i el deixo marxar cap al seu país. Un moment….si plou o fa vent el deixaré marxar o quedar-se uns dies més a l’ escola. A veure… Jo me’n vaig. Fins l’ any que ve nois i noies !
Cubells, 17 de febrer de l’ any 21 després del segon mil•lenni.
Judici al Carnestoltes . Segona Part
FISCAL.-Molt bé! Continuaré la meva acusació. Com havia entrat de nit el primer que va rebre va ser el pobre mestre que se’l va trobar de bon matí. He sentit a dir que de l’ espant que es va donar va caure de cul al terra. S’ hauria pogut trencar algun ós .I quan es va presentar el mestre d’ Educació Física va sortir corrent ja que pensava que s’ havia equivocat d’ escola i ja engegava el seu Skoda quan el mestre li va haver d’ explicar que no passava res…. que només havia arribat el Carnestoltes.
JUTGE.- No faci conclusions si ningú els hi ha demanat. Si més no després podem preguntar-ho al mestre però em sembla que no n’ hi ha per tant. Continuï, Continuï !
FISCAL.-Doncs molt bé ! Acuso al Carnestoltes de portar la disbauxa, a aquesta escola que com ja he dit abans tenia molta tranquil•litat. A l’ entrar els alumnes va haver-hi moments de pànic. Amb algunes alumnes de la classe dels petits fent uns crits espantosos i que semblava que s’ estès produint un terratrèmol. I no es que ho digui jo . Tinc la gravació de la secretària de l’ Ajuntament que es pensava que s’ havia acabat l’ Imperi Romà. Terrible, terrible…….terrible!!!!
JUTGE.- No exageri Sr Fiscal. Penso que no n’hi ha per tant ! Va, va, continuï…..
FISCAL.-I una altra cosa que va passar el primer dia, va ser quan va entrar la dona de la neteja. Segons la seva declaració es va pensar que havia entrat algun lladre a l’ escola . També es va pensar que era el dimoni perquè el seu color vermell ho semblava. La pobra dona , encara no ha pogut superar l’ ensurt i ara cada dia entra amb un pal en una mà. I després els missatges que va donar als alumnes. Vostè creu que és normal venir a l’ escola amb corbata en ple segle XXI . Normal, normal,…no ho és ! Vostè pensa …….
JUTGE.- Jo no penso res. No es torni a dirigir a mi. I doni raons més convincents !. A més…tothom va vestit com vol !! Va, va, vagi ràpid que he d’ agafar el tren de les 6 per tornar a dormir a casa. A Salamanca. A veure si la meva família es pensarà que em vull quedar a viure en aquest poble. Que ja m’ agradaria, ja !
FISCAL.-Molt bé ! Continuo. El segon dia va fer venir els alumnes amb ulleres .No és massa normal que en un dia de pluja faci venir els alumnes amb ulleres. I el tercer dia amb un mitjó de cada color. Pot ser es pensa el Carnestoltes que l’ escola es un lloc on els alumnes fan teatre. Aquest home n’ ha fet de molt grosses. Així doncs, aquestes són les raons per les que acuso al Carnestoltes i pel que demano que se’l cremi a la foguera !
JUTGE.- Ja n’ estic tip de que s’ exerceixi en les seves paraules. Ja ha acabat de parlar . Si el torno a sentir el faig tancar a la presó i una bona multa. PROU , PROU,PROU. Ara parli vostè Sr CARMEL . Què té a dir sobre les raons que ha donat el SR. Fiscal ?
CARNESTOLTES.- Bona tarda a tots . Espero Sr. Jutge, que hagi estat molt bé en aquest poble . Jo en aquesta escola m’ hi he trobat molt bé i no em desagradaria poder tornar un altre any si puc. He estat molt content d’ estar a la classe dels grans. He après moltes coses :anglès, suma , resta, multiplicació i divisió de nombres decimals ,……He après molt ! He vist que algun alumne que sempre donava problemes sembla que ha agafat una mica de coneixement, encara que n’ hi ha algun que no hi ha manera de millorar la lletra.
Judici al Carnestoltes . Primera Part
JUDICI AL CARNESTOLTES
JUTGE : – Bona tarda, mestres, nois i noies ! . Ens hem reunit aquí a aquesta aula de l’ Escola de Cubells per fer el judici al Sr. CARMEL DEL CARME CARNÉ I CARNESTOLTES, més conegut com a Carnestoltes. No el vam poder jutjar el passat divendres degut a la tarda passada per aigua que vam haver d’ aguantar. Així doncs, sense més , passem a veure quins motius ens dóna el fiscal per acusar aquest SR.
FISCAL.- Ni senyor, ni punyetes, aquest Carnestoltes és un…….
JUTGE.- Pari, pari, pari, Senyor Fiscal. Comença molt malament faltant el respecte a aquest Sr, que de moment es comporta de forma molt més educada de la que vostè a començat. Si l’ he d’ avisar més cops potser donaré per finalitzat el judici i haurem de buscar un nou fiscal. Així doncs, comenci de forma més educada i de respecte o sinó… Comenci!!
FISCAL.-Començo. Acuso a aquest impre……vull dir a aquest senyor de portar la disbauxa a aquesta escola que vivia amb la tranquil•litat que té qualsevol escola rural situada en un poblet tant bonic com aquest, la vila de Cubells. A qui se li acudeix presentar-se de nit a una escola i entrar per la finestra que el mestre s’ havia deixat oberta. O potser el mestre ho havia fet expressament ? Ja podria ser ja… que hi ha alguns mestres que ja els agrada fer ruqueries. O potser va ser la mestra que sembla que també li agrada la disbauxa ? I…
JUTGE.-PROU,PROU,PROU,….I PROU ! Li he dit que no li deixaria dir més bestieses. Què és això d’ acusar els mestres ? Què s’ ha pensat vostè ? No jutgem la tasca dels pobres mestres. Potser els deixarem parlar després a ells, però em sembla que ja els agrada que hagi vingut el SR. CARMEL a fer-los una visita . Si més no hi ha hagut una mica d’ alegria. I em sembla que algun fins i tot a après una mica més a llegir en veu alta. Així doncs, pari de dir ruqueries i centri més el seu discurs, Sr Fiscal.
Ser nen a l’ Edat Mitjana . Hug.
Hola em dic Hug i tinc 11 anys. Tinc tres germans petits i dos germanes més grans que jo.
Vivim en una casa prop del castell de Cubells perquè els meus pares son uns serfs.
Al senyor del castell li hem de donar part de la collita si no ell no ens dona terres ni ens podem refugiar al seu castell si ens ataquen. Cada matí a les sis el meu pare ens aixeca als meus germans i a mi perquè l’anem a ajudar al que necessiti (agafar llenya, ajudar-lo a l’hort, fer tancats pels animals…)
La meva mare aixeca les meves germanes a les set per que l’ajudin per (cuinar, fer el foc a terra, cosir…)
Avui el pare ens ha demanat que l’ajudem a tapar el forat del sostre de la casa. Es important perquè l’època de pluja es a punt d’arribar i no ens volem mullar quan plogui.
Vam anar al bosc i vam carregar al ruc unes branques i alguns troncs. Quan vam arribar a casa el pare h a tapat el forat amb les branques, troncs i fang. Quan hem acabat de tapar el forat hem dinat el menjar que han fet les meves germanes i la mare. Era una truita molt bona feta amb els ous de gallines que son al corral i que cada dia van a recollir les meves germanes. A l’acabar les meves germanes han ajudat a la mare i els meus germans i jo al pare. Nosaltres hem ajudat al pare a arreglar les gàbies dels conills .Més tard les noies o nosaltres Munyirem les tres cabres que tenim per tenir llet . Ens caldrà donar menjar a les gallines.
Ara ja som tots a dormir. Tots vam acabar les nostres feines, vam anar a sopar el menjar que va fer la mare i les meves germanes i abans d’anar a dormir la mare ens ha explicat una llegenda que m’ha agradat molt. El pare mentrestant ha avivat el foc perquè el fred de l’ hivern no entri a la nostra cas. Demà serà un altre dia i ja us explicaré més coses del que anem fent .
HUG 6é
Comentaris