La princesa de Zaidin

ZAIDIN
Una vegada en un poble hi vivía una nena petita que es va criar amb els seus pares. La nena es deia Zaida. Quan els seus pares van morir va pasar a ser la princesa del poble. Temps despres va coneixer a un noi que es deia Valenti, en castellà Valentín . Mes endevant es van casar i es van convertir en reis. Des d’aquell precis momento el poble es diu Zaidin. El Castell estava envoltat pel poble on hi vivien els pagesos i els artesants. Tot el poble estvba envoltat de muralles, hi havia 7 portals. Per sota el poble hi havia un passadis secret per escapar-se en cas de guerra. Aquest passadís donava a les afores de les muralles . Des del Castell vigilaven el riu Cinca.

Adrià Trepat
4art

La llegenda del Pont de Camarasa

EL PONT ROMÀ DE CAMARASA

L’any 218aC Aníbal Barca , general cartaginès, deixa al seu germà Asdrúbal el comandament d’ Hispània. Ell marxa cap a Itàlia. Va ser llavors quan es diu que Aníbal i part del seu exercit va passar pel pont romà de Camarasa per anar cap als Pirineus. Al seu exercit, a part de la infantería i els genets a cavall, també hi duia elefants de guerra.
Les restes del pont que hi ha a Camarasa són de l’ Edat Mitjana, pot ser que abans n’hi hagués hagut un de romà i segons les dates enlloc d’ Aníbal hi passés Asdrúbal, o cap dels dos.
Als camarasins ens agrada pensar que els elefants dels cartaginesos creuessin el pont del nostre poble.

Blau Patiño Papell
Dimarts, 16 de juny de 2020

Isop, l’ orígen de la faula.

Després de treballar al llarg del curs un nombre important de faules, hem pensat que calia conèixer aquest personatge. Vet aquí què hem trobat

ISOP
Fabulista grec que va viure al segle VI a. c. Segons una tradició molt difosa va néixer a Frígia, encara que n’hi ha d’altres que el situen a Tràcia, Samos, Egipte o Sardes.

Diuen que fou l’esclau de Jadmó o Janto de Samos, amb el qual va viatjar molt i que aquest acabà donant-li la llibertat. També diuen (entre altres coses dispars) que era lleig, geperut i que quequejava.

Isop tenia gran reputació, se sap que al s. IV a. c. les seves narracions eren llibre de text a Atenes, de fet es creu que Sòcrates se les sabia totes de memòria. Fins i tot el va cridar Creso a la seva cort per satisfer-lo de favors. El va enviar a Delfos per oferir recompenses a l’oracle i als habitants de la ciutat, però Isop es va limitar a l’oracle, ja que els habitants de Delfos eren traïdors i molt cobdiciosos.

Les seves faules van ser reunides per Demetri de Falero cap al 300 a. c. Es tracta de narracions breus protagonitzades per animals. Són al•legories i amb contingut moral que han influenciat molt en la literatura des de l’edat mitjana fins als nostres dies, aconsellant-nos a l’hora d’afrontar la vida.

Les faules d’Isop han estat adaptades per La Fontaine i per F. Mª Samaniego.
QUÈ ÉS UNA FAULA

Les faules són petites narracions al•legòriques, en vers o en prosa, de fets meravellosos amb profit moral de transmissió oral.

Són una recopilació de saviesa quotidiana i popular, on els personatges que hi surten moltes vegades són representats per animals que imiten conductes humanes, i els pocs humans que apareixen entre les seves línies són persones normals i corrents, sense cap pretensió de construir un personatge carismàtic.

Les faules isòpiques són (al menys en el seu temps era així) l’expressió d’una màxima de conducta exemplificada amb una breu història; una moralitat , sempre breu i quasi innecessària, es desprèn al llarg de la narració i queda plàsticament representada en ella. Així Isop orientava les seves composicions a dos objectius pedagògics emparentats: ridiculitzar els vicis i proposar virtuts .

Blau Patiño Papell

2on Curs

El cabirol i el gat

EL CABIROL I EL GAT

Un cabirol tenia una peixateria on hi anaven moltíssims clients. Com que tenia molta feina va haver de llogar un ajudant. De tots els que hi van anar ,va agafar un gat. Al cap d’unes setmanes el cabirol es va adonar que li faltaven diners. Llavors va instal.lar unes càmares de seguretat molt amagades. Així va poder veure com el gat li robava peix.
-Gat, has agafat peix?-va preguntar el cabirol.
-No, això no ho faria mai !- va dir el gat.
-Doncs mira aquests videos que he gravat.
El cabirol es va quedar trist perquè el gat l’ havia enganyat i ja no confiava en ell i el va despatxar.

2- No mosseguis la mà , a qui et dona de menjar.
3-Abans s’ agafa al mentider que al coix.

Blau Patiño
2n
Divendres, 5 de juny de 2020

El gos

FAULA

Hi havia una vegada un gos que vivía en una masia a Boada. El gos portava dos dies sense menjar, perque el seu amo estava estudiant per aconseguir treball.
El gos, que tenia molta gana, va pujar a l’habitacio del seu amo i li va mossegar la ma per señalar-li que tenia molta gana. Ell va fer fora. Per casualitat el carter va trucar al timbre, el gos hi va anar , va agafar les cartes i les va portar al seu amo que continuava estudiant sense parar i no s’ havia adonat de que algú havia trucat al timbre.
QuanlL’amo va anar a lavaboo . el gos va aprofitar i es va amagar a l’habitacio.
Quan va tornar el seu amo, l ‘ animal va sortir de l’amagatall i li va donar les cartes. Per fi el seu amo li va donar menjar i el gos com a agraiment no el va tornar a molestar, perque pogues estudiar tranquil.lament. L’amo li va posar menjar tots els dies i va aprvbar. Tots van ser felicos

No hi ha res com l’ agraïment.

Adrià