Archive for abril, 2018
El conill valent
Guifré Tufet
Hi havia una vegada un conill que era petit,blanc i negre , fort i molt àgil Vivia sol en un cau a la vora d’ un arbre.Una de les seves aficions era viatjar pel món buscant noves aventures.
Un dia el conill es va adonar que ja era gran i que havia de trobar un lloc on viure.Va agafar el mapa de la motxilla .El va mirar i va veure una plana per on passava un riu .La plana es trobava al darrere d’una muntanya i era ideal per viure-hi.
Però l’ única manera de d’arribar-hi era travessant una ciutat.El conill no va pensar-ho dos vegades ;va córrer cap a la ciutat.Va haver de travessar moltes carreteres , esquivar moltes obres i gent.
Una nena el va agafar i se’l va endur a casa. La nena es deia Anna i tenia deu anys . Era prima , baixeta i ràpida corrent.Tenia els cabells marrons i els ulls verds. Vivia fora de la ciutat.
Quan van arribar a la seva casa la nena va deixar el conill al seu jardí i li va donar menjar i aigua.La mena se’l va quedar i el va cuidar molt bé.
A la mateixa casa hi vivia un gat que el va ajudar a escapar.Tot i que la Anna l’havia cuidat molt bé el seu somni era arribar a la plana i amb la ajuda del gat ho va poder aconseguir.
GUIFRÉ
On són els ous ?
Ainhoa Ruíz
Era el dia de la mona en un poble molt petit de Barcelona. El poblet es deia Seret i només tenia 300 habitants .Les cases eren velles però també s’ havien construït alguns xalets. Els carrers eren estrets . Els nens d’ un carrer estaven molt contents per sortir al pati de casa seva a buscar els ous de Pasqua. Quan van arribar les 4 de la tarda els nens van sortir a buscar els ous però no en van trobar cap. Van estar una estona buscant però res de res…semblava que aquell any no hi hauria ous.
Al veure que no en trobaven cap Van anar a veure al conillet de Pasqua a la seva casa i li van preguntar què li passava. El conillet era l’encarregat de fer i amagar els ous:
-És que he perdut la recepta de com fer els ous i és massa tard per fer-ne tants.-va dir el conillet trist.
-Tranquil nosaltres t’ajudarem…Ja sé! Podem fer un ou gegant i compartir-ho entre tots els nens. Nosaltres t’ajudarem-va dir un pare.
– Sí!!! Em sembla molt bona idea som-hi-va dir el coniller.
Van desfer xocolata que tenia el conill, la van posat dins d’un globus i van esperar a que s’assequés. Van treure el globus i ja tenien l’ ou de xocolata.
Tots els nens i les nenes van menjar l’ou gegant a casa del conill. Quan se’l van acabar van notar que s’havien quedat amb gana. Llavors el conillet va tenir una brillant idea:
-Aniré al supermercat del poble i compraré un ou “KINDER” per a cadascú.
Així va ser, el conillet va comprar un ou “KINDER” per a cada nena i nen i tots van estar contents…..
Ainhoa Ruíz
Els ous de Pasqua robats
Joel Boixadera
Vet aquí una vegada un dia abans de Pasqua en un pis del barri de la Mariola a la ciutat de Lleida els conills es preparaven per a anar a amagar els ous de Pasqua per als nens. Aquest any li va tocar a en Rabbito i a en Jakywo , que era un conill de l’Índia. En Rabbito era un conill alegre i graciós, era de color gris. En Jakywo era més seriós i era de color marró.
La matinada del diumenge de Pasqua van començar a repartir els ous.
Els amagaven entre els matolls , a dintre dels testos i darrere de les cases.
Van parar a esmorzar unes maduixes que hi havia allà, però quan van voler reprendre la marxa ja no hi quedava cap ou, els havien perdut o algú els hi havia robat. Van buscar-los per tot arreu, però no els van trobar i el Rabbito va dir:
-I ara que farem?Ens els han robat i demà els nens no tindran dolços per menjar.
-Això és molt estrany, si només hem parat un moment a esmorzar.-va dir el Jakywo.
Llavors , a la llunyania, van veure un esquirol amb un sac igual que el seu. El van seguir fins a una cova i el van veure que es menjava un ou.Sense que se n’adonés van agafar el sac dels ous i van marxar corrents. Van continuar amagant els ous. Havien de recuperar el temps perdut.
Mentrestant l’esquirol estava buscant els ous que li havien tornat a robar.Cadascú dels dos conills va agafar una meitat dels ous i a cada un li tocava anar a unes ciutas i a l’altre unes altres.L’endemà a les 7 del matí ja ho havien repartit tot.
Els dos conills contents d’haver complert la seva missió van tornar nou a casa seva , al barri de la Mariola . Els hi van donar una medalla per haver solucionat el problema.
I el proper any per Pasqua tot els va sortir molt bé i van poder amagar un ou a casa de cada nen.
Joel Boixadera
Comentaris