Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for abril, 2018
El pastor i el gos
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Vet aquí una vegada hi havia un pastor. El pastor tenia 40 anys, era alt, tenia els ulls marrons i el pel ros. Era molt tranquil i simpàtic. Es deia Marc. Vivia en una casa petita al costat d’un poble. Una mica mes enllà de casa seva hi tenia un ramat d’ovelles. Tenia dos gossos per vigilar-les.
Cada matí treia les ovelles a pasturar. L’acompanyava els seus dos gossos per vigilar les ovelles. Pasturaven pel costat del sembrat. Un dia a mig matí un dels gossos el mes Jovenet, va veure un conill i el va persseguir.
EL pastor va cridar i cridar que vingues però no li va fer cas. Quan el pastor les ovelles i el gos estaven tornant cap a casa el gosset no havia aparegut. al arribar a casa el pastor va tancar les ovelles al corral i se’n va anar a dormir preocupat per si el gos s’havia perdut. L’endema al matí ell i el gos gran que es deia Flow van sortir a buscar el gos jove. No el trovaven. El pastor cridava: Wolf Wolf.
Al fons del camí el pastor va veure en Wolf amb el conill a la boca.El pastor estava tant content que li va donar una abraçada molt força.
-Quina alegria-cridava.
Els gossos mai mes van marxar del costat del pastor.
Fi
El pescador i la balena
Vet aquí una vegada, a la ciutat de Tarragona, hi vivia un pescador de 29 anys, que es deia Joan. Vivia en una casa a la vora d’un mirador, que es podien veure les illes Balears, la casa era gran, però calia reformar-la , ell era alegre i optimista amb tot. El seu somni era trobar la balena negra, en Joan es va passar dos anys buscant-la però no la va trobar. A en Joan li agradava passejar pel mirador del mar. Treballava de pescador al port de Tarragona, el seu vaixell es deia”El diamant vermell”. Treballava de 6 del matí a 3 de la tarda.
Un dia va anar a pescar, pescava amb un company seu, que es deia Oriol. Tenia el pel castany i era molt graciós , però quan veia que li costava alguna cosa es tirava enrere però en Joan l’animava i ho aconseguia.
Aquell matí van sortir més aviat del previst perquè així podrien pescar més peixos, van sortir a les 5 del matí, van pescar lluç, rap,sardines i crancs, però res interesant.
Quan ja començava a clarejar, l’Oriol va tirar la red al mar, i va agafar un peix, però, l’Oriol no podia pujar la red:
-No puc pujar-la!
– D’acord, vaig a posar-me l’equip de busejar, per veure que es.-Va afirmar el Joan
-Vale , però vigila . i diu l’Oriol.
En Joan es va tirar a l’aigua, i va veure a la red molts peixos a dintre. En Joan va sortir a fora i li va dir a l’Oriol que tregues la red. Hi havia “La gran canya de pesca”, era realment una grua que podia agafaer un munt de peixos alhora amb una red. Van posar la red a dintre de la seva i es van emportar els peixos al port, van guanyar molt diners, amb els que havien pescar, en Joan es canviar el cotxe per un Corvette Stingray i l’Oriol es va comprar un yate de luxe per a l’estiu.
Encara que aquesta pesca els havia sortit molt bé, en Joan encara tenia un somni: trobar la balena negra. Hi havia llegendes que deien que per atreure a la balena es necessitava formatge de bola. Així que va anar al supermercat a comprar formatge de bola abans que tanquesin. Va tornar a casa , va sopar, i abans de anar-se’n a dormir es va llegir el llibre de Moby Dick per trobar algunes tecniques per trobar a la balena.
L’endemà al matí li ho va explicar tot a l’Oriol. Van agafar el formatge de bola i van anar al mar. Quan ja eren a alta mar, van agafar la canya i hi va posar el formatge al ham. En un tres i no res, l’aigua començava a tremolar i de l’aigua va sortir la balena negra, parlava i tot, i va dir:
-Hola qui sou? He olorat el formatge, mel podeu donar?
-Jo em dic Joan i ell es l’Oriol, si vols et pots menjar el formatge.-Li diu el Joan.
-Es clar que sí!-Els hi agraeix la balena.
-Adeu, jo he de tornar a buscar menjar.-Els acomiada la balena.
En Joan i l’Oriol, van tornar feliços a Tarragona, tot i no haver pescat res, havien fet una cosa: parlar amb una balena. No ho van explicar a ningú, perquè no s’ho haurien cregut.
Poemes per Sant Jordi.AM
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
TEMPS DE NADAL
Per Nadal comença a fer molt fred
i de l’armari agafo l’abriguet.
El 25 de desembre és el dia de Nadal
i a l’escola ja hem fet el festival.
El poble l’arbre de Nadal decorem
i moltes voles de colors hi posem
Els carrers plens de llums i colors
groc, vermell, rosa, blau…ens donen escalfor.
Amb els meus cosins el tió m’agrada cagar
i així molts regals ens pugui portar.
El Pare Noel arriba aquesta nit
quan jo ja estaré ben dormit.
Quan veig els regals em poso molt contenta
i despres hi jugo amb la meva cosineta.
A mi m’agraden les festes de Nadal
son unes festes com cal.
AINOA 4art
LES MEVES VACANCES A CÓRDOVA
El dilluns per la nit molt contenta estava
perquè el dimarts a Córdova marxava.
La maleta estava tota preparada,
i llesta per les vacances que esperava.
De Barcelona a les nou amb els avis amb “AVE” vam marxar
i a Córdova a les dos vam arribar.
El primer dia a la tarda ens vam instal.lar
i un passeig pel parc vam donar.
Dimecres al centre i a la perruqueria,
dijous a comprar vi a Montilla,
divendres la família ens va venir a visitar,
i dissabte al poble del meu avi (a Monturque) vam anar.
Diumenge la processó vaig anar a contemplar
i dilluns la maleta vaig, tristament, preparar.
Avui que es dimarts a Barcelona amb “AVE” he arribat
i aquest poema amb molt d’amor he realitzat.
Ainhoa Ruiz
L’ avi amb mala sort
Hi havia una vegada en un poble molt petit un avi que es deia Josep, tenia 75anys .Tenia tres fills, un nen i dues nenes.L’avi era alt i mai cridava.Tenia el pèl gris i els ulls marrons.
Vivia en una casa petita però tenia el garaig molt gran. Tenia un gos que es deia Nami.
Tot sovint sortia amb el seu gos a passejar pels voltans del poble.Un dia tots dos es van perdre.
L’avi va trucar als seus fills perquè l’ajudessin a tornar a casa.L’avi sempre portava la Nami deslligada. Els fills van agafar el cotxe i van buscar i buscar-los.
A l’avi, la Nami se li va escapar. Els fills van trobar a l’avi però no al gos.El gos va anar directe cap a casa de l’avi perquè ell tenia molta memòria.
Quan l’ avi va veure el gos a la porta de casa, es va quedar parat, el gos això mai ho havia fet.
L’avi ja sabia que sempre havia de portar el gos per si es tornava a perdre .El gos cada vegada guanyava una llaminadura i menjar i estava encantat.
Hug Tufet
LA SETMANA SANTA
Aquestes festes de Pascua m’agraden per jugar
i amb els nens córrer i disfrutar.
Amb tota la familia reunida
el dia de la mona farem una calçotada.
Amaguem els ous de Pasqua pel carrer
a veure qui els troba primer.
Tots els ous hem buscat
i tots els nens n’han trobat.
La mona hem anat a entregar
i la meva cosina molt contenta està.
M’agrada menjar-me la mona
amb els meus padrins de Vallfogona.
Les festes de Pasqua s’han acabat
i tornem a la rutina tots plegats.
A l’escola tornem a anar
i un altre cop a matinar.
Ainoa Montoliu
EL CONILL I L’OU DE XOCOLATA
Hi havia una vegada un conill. El conill era petit, tenia el pÈl gris, els ulls marrons i les orelles llargues. Vivia en un cau. El cau estava a la vora d’un camp de blat. Vivia sol. Cada matí anava a buscar pastanagues.
Un dia molt assolellat va sortir a passejar. Mentre buscava pastanagues va trobar un ou de xocolata al costat del camí. L’havia perdut un nen que portava l’ou en una bossa. Se’l va mirar. No sabia què era, fins que al final va descobrir que era un ou de xocolata.
El conill va agafar l’ou i se’l va emportar cap al seu cau. Aquell dia no va trobar pastanagues , però havia trobat l’ ou. es donava per satisfet. Va agafar blat del camp i se’l va menjar. Era de nit i va deixar l’ou de xocolata al terra vora del jaç on dormia . Al dia següent , quan es va despertar,l’ou de xocolata no hi era.
-Qui l’havia agafat?
Va sortir a buscar pastanagues. Pel camí es va trobar una tortuga i se la va mirar ben mirada per tot arreu …potser ella li havia robat l’ou. Es va adonar que la tortuga no havia agafat l’ou perquè se’ l va mirar estranyada.
Va continuar el camí i al cap d’una estoneta va trobar una guineu. La va mirar per tot arreu. La guineu no havia agafat l’ou.
Se’n va anar cap al cau a menjar del blat tendre que tenia al voltant. Era de nit i se’n va anar a dormir.
L’endemà es va despertar i va anar a buscar l’ou de xocolata. Al cap de una estona va veure un talp que treia el cap per un forat. Quan el talp va sortir del forat al conill li va semblar veure l’ou de xocolata.
El talp va marxar i el conill va aprofitar, per posar-se dins del forat. El conill va sortir del forat amb l’ou a les potes i va marxar cap al seu cau i es va menjar l’ou de xocolata. Però el conill no sabia que aquell ou era d’ un nen d’ una masia propera que tenia de pare un mestre i de mare una pagesa .
Ainoa Montoliu
La Pasqua
S’acaba el març, la Pasqua ha arribat
i la primavera ha començat.
Comencem el Diumenge de Rams,
i la nostra palma a l’església portem a les mans.
El Dijous Sant ,Jesús fa l’últim sopar
i a l’acabar uns soldats el venen a agafar.
El Divendres Sant la seva creu li obliguen a portar,
i finalment a la creu el volen clavar .
El Diumenge de Pasqua, Jesús va ressuscitar`pa,
i tothom se n’ alegrarà.
Ningú feia cas a la gent que ho deia,
encara que hi havia gent que si ho creia.
El dilluns la mona hem de preparar,
i xocolata, ous i plomes li hem de posar.
La mona molt bona l’hem preparat,
i tothom un bon tros se n’ ha menjat.
Joel Boixadera
El llop i el pastor
7 anys
Hi havia una vegada un pastor que es deia Hulk. Tenia cinquanta-dos anys i vivia en un poble de Lleida que s’ anomenava Masalcoreig . El poble tenia uns sis- cents habitants . Huck vivia en una masia i al darrere de la masia hi tenia un camp on hi volia plantar oliveres. Al costat hi havia un gran bosc on hi havia molts llops però Huck nos’ho creia perquè mai n’ havia vist cap.
Un dia en Huck va anar al seu garaig, va agafar el seu Opel Frontera i va anar al mercat a comprar petites oliveres, va tornar amb al seu cotxe a la seva casa quan era l’ hora de dinar .
Va dinar i després de dinar va anar al garaig de tractors i va agafar el seu tractor Lamborghini 660 , va agafar la plantadora i va anar al seu camp.
Va plantar totes les oliveres i després va tornar la plantadora al seu lloc i el tractor també. Va entrar a la seva masia. Al dia següent en Huck va mirar el calendari; era dia 3 i es va recordar que el dia 15 era el seu aniversari. Va revisar el seu camp des de la seva finestra i va veure que totes les plantes estaven trencades i fetes malbé. En sortir va veure unes emprentes de llop, va anar a la masia va agafar el seu Samsung S9PLUS i va trucar a un coneixedor d’ empremtes . Al cap d’una estona va arribar ,va mirar les empremtes i va confirmar que eren de llop.
Llavors va anar al garaig i va agafar el seu Lamborghini Murcielago, va anar a comprar unes altres oliveres i va tornar a la masia. Va agafar el seu Lamborghini 880, la plantadora i va anar al seu camp. L’ endemà va veure un llop al seu camp que estava a punt de tornar a destrossar -lo . Huck va agafar ràpidament l` escopeta , va apuntar al llop , va disparar i el va matar.
Adelín
El gos perdut
Hi havia una vegada un gos que vivia en un carrer de Balaguer. L’havia abandonat una senyora que tenia molts gats i el gos no s’avenia amb ells. Tenia vuit anys,era de pèl marró clar i tenia una ferida a la pota . Durant el dia passejava i demanava menjar a la gent que trobava o intentava pescar algun peix al riu . Quan era de nit dormia sota el pont dins d’una capsa de cartró .
Un dia es va perdre quan estava passejant pel costat del riu i es va trobar a dos nens. L’un es deia Marc i tenia 8 anys, era baix i tenia els cabells negres i els ulls marrons. L’altre es deia Martí era alt , tenia 8 anys, tenia els ulls grisos i els cabells rossos.
Els nens estaven berenant, el gos va anar amb ells i els nens li van donar menjar.
Els nens volien portar el gos a la gossera, però el gos no es deixava agafar i va sortir corrents. Un veí que passejava el va agafar i el va donar als nens i els nens el van portar a la gossera. Allà un senyor anomenat Josep el va comprar i ell va viure feliç tota la vida i en Josep li va posar de nom Ami.
Hug Tufet
Comentaris