Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 13 abril 2018
El miner i el seu gos
Vet aqui una vegada hi havia un miner que vivia a Manresa.treballava en una mina de carbó . El miner es deia Josep, tenia 42 anys, era alt i prim. En Josep era molt valent.
A la seva casa hi vivia el seu fill que es deia Marc, també hi vivia la dona del Josep que es deia Dolors. Tenien un gos que era molt gran i fort i es deia Hug.
Començava a treballar a les 06:00 del matí i a la una sortia de la mina. Dinava allà i després tornava a treballar a les 2. A la tarda a les 8 tornava a casa seva.
Un dia de treball en Josep es va aixecar a les 5 del matí , es va beure el cafè i després va anar al garaig, va agafar el seu toyota Celica però no li va arrancar:
-Bah… trastre vell!!!! de l’ any 2000-va dir en Josep.
Després va agafar el seu Opel Frontera. Va arribar al treball i va agafar el pic, i va entrar a la mina .
I un amic del Josep que treballava allà amb ell li va dir que el volia acompanyar. Van cavar molt fondo i al cap d’una estona estaven a 600m de la superficie. De cop i volta va caure una pedra molt gran i va tapar el forat. Llavors van trucar a la dona del Josep i li va dir que portes l’ Hug (el gos) a la mina. Quan va arribar el gos va cavar amb les seves potes i va arribar a on estaven ells. Pero no podien pujar perquè estaven cansats per la manca d’ aire, la dona del Josep va trucar els bombers.
Al cap d’una estona van arribar els bombers. Un bomber hi va baixar amb una corda i la va lligar a en Josep i al seu amic i els va pujar. Estaven molt contents perquè havien pogut sortir gràcies a l’ Hug.
fi
ADELIN.BORZA.SEBASTIAN 4RT 10 ANYS
El pescador i el tauró.
Vet aquí una vegada hi havia un pescador que vivia al costat e la platja: El pescador tenia 50 anys, tenia el cabell curt blanc i gris, la barba llarga i els ulls marrons. Era grassonet i alt. Era un home treballador i alegre que quan pescava es posava a cantar.Vivia sol a una caseta de fusta al costat de la platja on sempre anava a pescar.
Cada dia anava al poble que estava a 15 minuts de la seva casa i portava peix a la peixateria, tenia 2 barques una que es deia “Tauró Daurat” i un altra que es deia “Somnis” i era blava.
Un dia com qualsevol altre el pescador va sortir de casa seva aviat, va agafar la barca del “Tauró Daurat” que es deia així perquè de petit en va veure un i des de llavors era el seu somni pescar-lo.
A l’arribar a uns 3 quilòmetres de la costa el pescador va tirar la xarxa i es va posar a cantar. Al cap d’una estona va sentir com si l’aigua es mogués molt,va mirar i li va semblar veure un tauró!! El pescador va pensar que era impossible ja que al Mar Mediterrani no n’hi ha. El tauró va saltar al costat de la barca i el pescador va poder veure que era un tauró daurat.El pescador es va quedar de pedra, mai ho hagués imaginat!!!
El tauró va començar a donar cops a la barca i la va bolcar.
El pescador va caure al mar . Estava espantat. Va sentir com si algú l’agafés i quan va obrir els ulls va veure que estava al llom del tauró i llavors es va posar a cantar. El tauró va nedar més ràpid i el pescador va pensar que al tauró, li agradava com cantava. El tauró va deixar al pecador al costat de la barca i van tornat junts al port. El tauró va viure al port perquè era prou fons per amb ell.
El pastor i el gos
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Vet aquí una vegada hi havia un pastor. El pastor tenia 40 anys, era alt, tenia els ulls marrons i el pel ros. Era molt tranquil i simpàtic. Es deia Marc. Vivia en una casa petita al costat d’un poble. Una mica mes enllà de casa seva hi tenia un ramat d’ovelles. Tenia dos gossos per vigilar-les.
Cada matí treia les ovelles a pasturar. L’acompanyava els seus dos gossos per vigilar les ovelles. Pasturaven pel costat del sembrat. Un dia a mig matí un dels gossos el mes Jovenet, va veure un conill i el va persseguir.
EL pastor va cridar i cridar que vingues però no li va fer cas. Quan el pastor les ovelles i el gos estaven tornant cap a casa el gosset no havia aparegut. al arribar a casa el pastor va tancar les ovelles al corral i se’n va anar a dormir preocupat per si el gos s’havia perdut. L’endema al matí ell i el gos gran que es deia Flow van sortir a buscar el gos jove. No el trovaven. El pastor cridava: Wolf Wolf.
Al fons del camí el pastor va veure en Wolf amb el conill a la boca.El pastor estava tant content que li va donar una abraçada molt força.
-Quina alegria-cridava.
Els gossos mai mes van marxar del costat del pastor.
Fi
El pescador i la balena
Vet aquí una vegada, a la ciutat de Tarragona, hi vivia un pescador de 29 anys, que es deia Joan. Vivia en una casa a la vora d’un mirador, que es podien veure les illes Balears, la casa era gran, però calia reformar-la , ell era alegre i optimista amb tot. El seu somni era trobar la balena negra, en Joan es va passar dos anys buscant-la però no la va trobar. A en Joan li agradava passejar pel mirador del mar. Treballava de pescador al port de Tarragona, el seu vaixell es deia”El diamant vermell”. Treballava de 6 del matí a 3 de la tarda.
Un dia va anar a pescar, pescava amb un company seu, que es deia Oriol. Tenia el pel castany i era molt graciós , però quan veia que li costava alguna cosa es tirava enrere però en Joan l’animava i ho aconseguia.
Aquell matí van sortir més aviat del previst perquè així podrien pescar més peixos, van sortir a les 5 del matí, van pescar lluç, rap,sardines i crancs, però res interesant.
Quan ja començava a clarejar, l’Oriol va tirar la red al mar, i va agafar un peix, però, l’Oriol no podia pujar la red:
-No puc pujar-la!
– D’acord, vaig a posar-me l’equip de busejar, per veure que es.-Va afirmar el Joan
-Vale , però vigila . i diu l’Oriol.
En Joan es va tirar a l’aigua, i va veure a la red molts peixos a dintre. En Joan va sortir a fora i li va dir a l’Oriol que tregues la red. Hi havia “La gran canya de pesca”, era realment una grua que podia agafaer un munt de peixos alhora amb una red. Van posar la red a dintre de la seva i es van emportar els peixos al port, van guanyar molt diners, amb els que havien pescar, en Joan es canviar el cotxe per un Corvette Stingray i l’Oriol es va comprar un yate de luxe per a l’estiu.
Encara que aquesta pesca els havia sortit molt bé, en Joan encara tenia un somni: trobar la balena negra. Hi havia llegendes que deien que per atreure a la balena es necessitava formatge de bola. Així que va anar al supermercat a comprar formatge de bola abans que tanquesin. Va tornar a casa , va sopar, i abans de anar-se’n a dormir es va llegir el llibre de Moby Dick per trobar algunes tecniques per trobar a la balena.
L’endemà al matí li ho va explicar tot a l’Oriol. Van agafar el formatge de bola i van anar al mar. Quan ja eren a alta mar, van agafar la canya i hi va posar el formatge al ham. En un tres i no res, l’aigua començava a tremolar i de l’aigua va sortir la balena negra, parlava i tot, i va dir:
-Hola qui sou? He olorat el formatge, mel podeu donar?
-Jo em dic Joan i ell es l’Oriol, si vols et pots menjar el formatge.-Li diu el Joan.
-Es clar que sí!-Els hi agraeix la balena.
-Adeu, jo he de tornar a buscar menjar.-Els acomiada la balena.
En Joan i l’Oriol, van tornar feliços a Tarragona, tot i no haver pescat res, havien fet una cosa: parlar amb una balena. No ho van explicar a ningú, perquè no s’ho haurien cregut.
Comentaris