Aquesta setmana començarem a treballar El campanar , un altre poema  de Joan Vinyolí . Primer copiarem el poema . Tot seguit buscarem les paraules desconegudes , les buscarem al diccionari i intentarem explicar el poema , finalment en aquesta primera sessió il·lustrarem el poema .

El poeta compara la seva tristesa amb les dificultats que té  pujar l’ escala d’ un campanar en runes  a  l’ alba, encara  amb poca llum  . És una primera estrofa trista( fosca , runes , fatiga , tenebra ) .  La segona estrofa es contraposa a la primera ja que  els tocs de les   campanes alegren l’ inici del dia ( clara , alegre , festa ) . Els camps esperen el pagesos que van a treballar . Aquesta segona estrofa la compara amb l’ alegria que sent , en alguns moments , en aquest camí de dificultats .

Els alumnes han entès el poema però sense veure la comparació ,   també els ha costat de veure la metàfora .

EL CAMPANAR 
Sovint, sovint, com per la dreta escala
d’ un campanar, fosca i en runes
pujo cercant la inaccessible llum
ple de fatiga dono voltes
palpant els murs en la tenebra
graó rera graó .

Però de temps en temps
sento la veu de les campanes
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà a l’ altura
i veig per la finestra en el silenci
de l’ alba els camps estesos esperant .
                                                           Joan Vinyolí