L’art de viatjar és una herència clàssica?

Tot i que molts de nosaltres tenim el terme viatjar com un fet actual, l’acció de viatjar començà al món clàssic. Ens trobem envoltats de referents clàssics; aquests fan referència a allò que trobem a l’actualitat provinent de Grècia i Roma. Com no podia ser d’una altra manera, el terme viatjar tal i com és concebut i conegut actualment, comença a l’antiga Grècia.

Grècia
Durant el desenvolupament de la civilització grega, les motivacions i necessitats que van dur a viatjar als ciutadans grecs varen ser variades: es varen donar desplaçaments de caire comercial, religiós, diplomàtic, educacional, de salut… Les celebracions cíviques o bé esportives, com eren els Jocs Olímpics movien ciutadans en massa provinents de tot el món hel·lènic, que es desplaçaven per tal de disfrutar aquests jocs olímpics celebrats fins a l’actualitat.

Una altra manera de viatjar dels grecs eren els viatges de manera individual. En aquest tipus, el viatger l’emprenia per tal de trobar-se a a si mateix, aquest, però, generalment es donava en poques ocasions ja que eren evitats per la àmplia majoria de la població ja que es temia la pèrdua de l’individu.

L’hospitalitat grega va fer que s’ideés una nova forma de viatjar que actualment, s’ha tornat a posar de moda; allotjar-se a casa d’habitants dels pobles que es trobaven enmig del recorregut els quals tenien espai de sobres a casa. Els grecs acollien a altres ciutadans d’altres zones del món hel·lenístic facilitant així l’estància d’aquests.

Actualment es porta a terme una “innovadora” forma de viatjar impulsada per l’empresa  AIRBNB que va començar el seu camí l’any 2008 quan dos dissenyadors els quals disposaven d’espai lliure a casa, van decidir allotjar tres viatgers que buscaven lloc on residir. A partir d’això, sense saber que molts segles abans ja ho havien dut a terme els grecs, va sorgir aquesta iniciativa. Actualment, milions de viatgers que busquen un lloc on quedar-se i milions d’amfitrions que disposen d’espai a les seves respectives cases utilitzen aquesta eina tan beneficiosa per als dos costats.

Al primer petit dibuix de la imatge, s’hi representa la gent (people) al segon dibuix, observem el logo de la ubicació que ens representen els llocs, al tercer dibuix on s’hi veu un cor, ens representa l’amor cap a les dues anteriors; la gent i els llocs. Per últim trobem la lletra A que és la inicial del nom de la empresa.

Majoritàriamenta Grècia , el transport es feia per mar, les embarcacions gregues eren
impulsades per una combinació de veles i rems  (remaven els esclaus). El transport per terra, es feia amb carros. Els grecs no varen construir ponts ni camins gaire sofisticats però varen idear una mena de via semblant a la dels actuals trens, de la mida de les rodes de carro que facilitava el transport d’aquest ja que les vies sovint, es trobaven malmeses.

Roma

Viatjar a Roma va ser difícil i complicat a part de lent i perillós. Per una àmplia part de la població, el màxim que arribaven a recórrer era l’espai que podien fer entre la sortida i la posta de sol, que no eren més de 30 quilòmetres a la rodona del lloc on vivien. La població viatgera, eren principalment soldats i comerciants i altra gent benestant que podien permetre’s el luxe de veure món.

En aquella època, el preu de viatjar i veure món era passar-se mesos, quan no eren anys, allunyat de casa. Millorant la forma de circulació de Grècia, els romans es van preocupar de construir una extensa xarxa de carreteres que varen durar inclús, fins al següent mil·lenni o més. Aquestes calçades romanes, abastaven un gran recorregut des de l’Oceà Atlàntic fins al Mar Roig passant per les Illes Britàniques i el Mar Negre.
Les vies romanes, però, eren perilloses pels assaltadors de camins. Si ens situem a l’època, ens trobaríem davant de camins molt amplis que travessaven centenars de quilòmetres de bosc, prats… Qualsevol d’aquests viatgers que no anessin ben preparats quan passaven per aquestes vies, eren susceptibles víctimes de bandes d’assaltadors. Aquest fet va ser constant fins ben entrat el segle XIX. De nit, no es viatjava mai per no incrementar els assalts, i per tant, al llarg del camí es trobaven petits albergs on podien passar les nits de travessa.

A més a més de ser perillós, viatjar a l’antiga Roma era també car, especialment si ho feien per terra. Per tant, només viatjaven aquells que tenien un bon motiu per fer-ho; ja fossin negociants o militars. Un viatge llarg per terra amb carruatge costava el sou diari d’un treballador per quilòmetre. És a dir, cada quilòmetre que feien, pagaven el sou que guanyaven en un dia. Per tant, podem imaginar l’esforç econòmic que suposava això.

Avui en dia, a part de la logística de les vies romanes que ens han deixat, ha perviscut el fet d’albergs entre vies per poder descansar i no circular de nit. Pel que fa a les vies romanes, podem observar com seguim mantenint una logística de carreteres semblants i n’hem aprofitat moltes d’elles.

En aquestes dues imatges, podem observar un mapa d’Espanya amb les vies romanes de l’època clàssica i un altre mapa de les carreteres que trobem avui en dia.

 

Com podem observar, tot i que en el mapa número dos, el que denominem i situem en l’actualitat, hi ha més quantitat de carreteres que en el mapa de l’època romana clàssica. Podem observar que moltes d’elles es mantenen amb variacions gairebé invisibles. És realment admirable com tot i la quantitat d’anys que han passat de la imatge d’un mapa a l’altre, se segueixi utilitzant una logística i un sistema semblant.

En el meu viatge a Estats Units, m’allotjaré en un estil d’hotel anomenat “motel” el qual té el mateix sistema i motiu que l’alberg romà; un establiment situat a prop d’una carretera que disposa d’apartaments amb garatge per viatgers de pas o distàncies de curta duració. Aquest sistema d’hotel és molt utilitzat pels turistes que deuen a terme la ruta 66, una ruta que consisteix a viatjar pels Estats Units visitant diferents estats originalment amb moto tot i que ara, milers de viatgers la cursen amb cotxe. Per tant, aquest tipus de turistes necessiten aquesta modalitat d’hotels per tal d’allotjar-se una o dues nits per descansar entre el transcurs d’un estat a l’altre.

Viatjar obre món i portes! Soluciona, però,  els nostres problemes?

 

Aina Blanch

2n Batxillerat Humanístic IPM

1 comentari

  1. Margalida Capellà Soler 30 maig 2018 - 8:19 Contesta

    Realment, Aina, l’art de viatjar és tota una herència clàssica!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *