Els referents clàssics dels Jocs del Mediterrani

Com ja vam explicar a La natació més clàssica a l’Europa mediterràniades de temps remots, la mar Mediterrània representa i ha representat sempre el vincle i la unió entre tots els pobles costaners que l’envolten. Aquesta ‘mediterraneïtat’, a banda de ser un ham turístic o un recurs publicitari (vid. la transformació de la capital catalana per Barcelona 1992 o les campanyes estiuenques de certa marca de cervesa), és un concepte que ve de lluny i d’antic, i que fa que els seus habitants compartim maneres de fer i de veure la vida semblants (tindrem sempre més coses en comú amb un nord-africà que no pas amb un escandinau, per exemple).

Els fenicis i els grecs ja hi havien navegat i també hi havien tingut un cert domini però van ser els romans els únics que en van aconseguir l’hegemonia, en haver conquerit i romanitzat tot el territori que el circumdava. No ens ha de ser estrany, doncs, que l’anomenessin Mare nostrum  (“El nostre mar” o “Mar nostre”) o bé Internum mare (“Mar intern”). De fet, el mateix nom modern recull una mica aquesta idea: ‘Mar medi terraneum’  (o “medius terrae“) (“Mar enmig de la terra” o “enmig de dues terres”); és a dir, una mena de “llac privat’ (en època imperial Roma ja no tenia cap rival marítim) a través del qual es podia navegar còmodament (com sabem és un mar relativament tranquil) i fer negocis i comercialitzar tot tipus de mercaderies, cosa que va afavorir també, i especialment, l’intercanvi cultural de tota la nació.

 

Màxima extensió del territori romà (circa s. II d.C.).        Font de la imatge: Wikipèdia

 

Des de l’antiguitat, les diferents civilitzacions han sabut que qui tingués el domini i el control dels punts estratègics d’aquest espai tindria el poder comercial, econòmic i territorial de tot. Malauradament, avui dia, això no ha canviat. Milers de refugiats moren assassinats a les seves aigües a mans de màfies i gràcies a la indiferència xenòfoba i classista dels polítics europeus…

 

L’esdeveniment esportiu internacional que recull i representa aquesta idea de vincle i unió entre els països del Mare Nostrum és, sens dubte, els Jocs del Mediterrani o Jocs Mediterranis. Mohamed Taher Pacha, cap del Comitè Olímpic d’Egipte i Vice-president del COI, va presentar la proposta durant els Jocs Olímpics de Londres 1948 i, el 1951, ja se’n va dur a terme la primera edició. En homenatge al seu creador, van fer-se a la ciutat d’Alexandria, una de les potents capitals del món antic, motor de la zona mediterrània i, en època hel·lenística, a més a més, bressol cultural i filològic per excel·lència.

Cartell de la primera edició dels Jocs mediterranis (Alexandria 1951)

 

 

Igual que les Olimpíades, els Jocs mediterranis es celebren cada 4 anys i el símbol que els representa són també les anelles però, en aquest cas, només en són tres: els tres continents que banyen amb aquest mar (id est, Europa, Àfrica i Àsia). Normalment aquestes apareixen en un fons blau, que simbolitza el Mare nostrum, i són de color blanc amb la part inferior “difuminada”, ja que reprodueixen el propi reflex a l’aigua, l’element comú i unificador dels tres continents.

 

Bandera dels Jocs mediterranis

 

 

A la segona edició, que va celebrar-se a Barcelona i on encara hi participaven només els homes (era l’any 1955 i, per tant, sota la dictadura franquista), comencen a aparèixer força referents clàssics relacionats amb els jocs esportius dels antics grecs però, sobretot, amb el passat grecoromà del nostre territori. En els cartells, per exemple, surten representades àmfores (aquestes també a les medalles), branques d’olivera (un dels guardons característics dels grecs antics) i també Discòbols. A la cerimònia d’inauguració, a més, se substitueix la flama del foc olímpic per l’aigua del Mediterrani, com a símbol d’unió de tots els participants. Aquesta rajarà, de manera continuada, d’una font construïda expressament per a l’ocasió a l’Estadi de Montjuic (escenari de les cerimònies oficials i actual Estadi Olímpic Lluís Companys) fins l’últim dia de competició. Des d’aleshores, el ritual de l’aigua s’ha seguit mantenint al llarg de totes les edicions posteriors. Cal dir també que, com ja era costum entre els antics, durant l’acte d’obertura i abans de començar el campionat, els atletes continuen fent el jurament esportiu a través del qual es comprometen a seguir les normes esportives acordades i a jugar net.

Per fer-ho encara més simbòlic, l’aigua emprada va ser treta del port de la ciutat grega d’Empórion (Empúries), el primer establiment hel·lènic de la península Ibèrica i on posteriorment també s’hi van instal·lar els primers romans. Recollida en una còpia de plata d’àmfora grega, va ser transportada, en relleus, fins a Barcelona (uns 170 km) per 80 atletes. Com actualment encara es fa amb la flama olímpica,
va ser abocada, com hem dit, a la font de l’Estadi per tal que brollés fins la cloenda dels jocs.

 

 

 

El ritual de l’aigua, aquest cop amb àmfores de ceràmica, a la cerimònia d’inauguració dels Jocs de Split (1979)

 

 

Seguim trobant més exemples clàssics en els cartells i medalles de les edicions posteriors, com ara el dibuix d’un atleta en una ceràmica de figures vermelles, un altre Discòbol, una nau grega o, fins i tot, un mosaic importantíssim d’època romana i joia del país amfitrió, en el qual apareix Posidó, déu del mar i dels oceans, conduint el carro tirat per 4 Hipocamps, i acompanyat de Tritó i d’una Nereida, tots personatges marítims.

 

Com no podia ser d’una altra manera, en els jocs d’Atenes del 1991, els protagonistes van ser els déus i el mar, tant en els cartells com en les medalles i guardons. El trident de Posidó/Neptú, sortint de les aigües del Mare nostrum, o aquest mateix apareixent juntament amb Atena/Minerva, patrona de la ciutat, va ser una de les imatges recurrents i característiques d’aquesta edició.

 

 

 

 

El 2017, Tarragona havia de ser seu dels XVIII Jocs Mediterrani però aleshores això no va poder ser possible i l’esdeveniment es va haver d’ajornar un any. Finalment, aquest proper mes de juny (del 22 a l’1 de juliol) podrem gaudir d’una de les competicions multiesportives internacionals més importants, boniques i clàssiques que hi ha i que, per fi, hem tingut la sort de poder tornar a fer a casa.

 

 

A pocs mesos dels Jocs ja han començat a treure el cap a Tarragona 2018 alguns referents clàssics.  Des d’aquí us animem a tots a què ens ajudeu a caçar-los i a publicar-los al bloc i, si podeu, aneu a veure in situ alguna prova, acte, cerimònia o simplement a passejar per la gran ciutat imperial i antiga capital d’Hispania Citerior Tarraconensis.

 

QUE TINGUEU TOTS UNS MOLTS BONS JOCS MEDITERRANIS CLÀSSICS!!!

 

 

Preguntes:

T’has preguntat mai quina vida tindries si haguessis nascut a l’altra banda del Mediterrani?

Coneixies alguns d’aquests referents clàssics? Et seria fàcil reconèixer-los ara? Quins t’han agradat més? Creus que n’hi pot haver més?

Si fossis un dels organitzadors dels Jocs de Tarragona 2018 quins altres referents clàssics hi introduiries?

Veuràs alguna prova o seguiràs alguns dels esports de Tarragona 2018? Quins?

 

 

Berta Cantó Gargallo, professora de Clàssiques

 

PS: Totes les imatges dels cartells i les medalles han estat agafades de la pàgina oficial del Comité Intenacional dels Jocs del Mediterrani.

 

 

Etiquetes:, , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Comentaris: 9

  1. Margalida Capellà Soler 7 maig 2018 - 13:50 Contesta

    Moltes gràcies, Berta, per aquest apunt tan esperat i tan farcit de referències clàssiques!

    Molt bons Jocs del Mediterrani i bona compra amb referents clàssics! Amb música

    • Berta Cantó 7 maig 2018 - 14:57 Contesta

      Moltes gràcies a tu, Margalida, per deixar-m’ho compartir. A veure quines sorpreses clàssiques van apareixent aquestes dies… Quines ganes!

  2. Adria agudo 11 juny 2018 - 13:33 Contesta

    No,mai he pensat això però crec que hauria de fer-me un refugiat per sobreviure però no crec que ho aconseguís.
    No en coneixia cap però ara puc identificar-los i el que més m’ha agradat ha sigut el de Posidó no en posaria més perquè crec que són suficients
    Introduiria una corona de premi com la d’Apol·lo
    La veritat és que no en veure cap perquè estaré fent deures però potser en miro alguna per curiositat.

  3. Laura Pablo 14 juny 2018 - 11:01 Contesta

    Mai m’ho he preguntat però, crec que seria molt diferent a la vida que tinc per les guerres que hi ha i a causa de les guerres el més normal és ser un refugiat i anar-se d’un país a un altre.

    No, els coneixia però ara crec que em seria fàcil reconèixer-lo. El que més m’ha agradat ha sigut Posidó, déu del mar . Jo crec que ja hi ha molts referents clàssics.

    Si fos un dels organitzadors dels Jocs de Tarragona introduiria un altre déu com per exemple que fessin de Posidó amb un trident i que els regalessin.

    No crec que vegi el jocs de Tarragona 2018 perquè, mai he vist cap jocs, però potser miro alguna prova.

  4. Marc Bermejo 14 juny 2018 - 11:04 Contesta

    no m’ho preguntat mai però segur que seria un refugiat fugint perquè no em matessin.
    no coneixia ningú però ara puc identificar-los el que més m’ha agradat a sigut la medalla de Poseidó no faig ningun més perquè crec que no es són suficients
    intoduiria una corona de premi com la d’Apol-lo
    no veure ningun però puc tenir curiositat.

  5. Paula 14 juny 2018 - 11:10 Contesta

    No, però jo em sentiria bastant malament perquè tindria i passaria molta gana.
    No, coneixia cap dels referents següents. Jo crec que si n’hi poden haver mes perquè encara es segueixen fent jocs.
    Com a premi posaria la corona com la d’ Apol·lo.
    No perquè a mi no m’agraden molt.

  6. youyou huang 14 juny 2018 - 11:19 Contesta

    T’has preguntat mai quina vida tindries si haguessis nascut a l’altra banda del Mediterrani?
    – No ho vaig pensar , Si visc a la Mediterrània centrarà en els esports。

    Coneixies alguns d’aquests referents clàssics? Et seria fàcil reconèixer-los ara? Quins t’han agradat més? Creus que n’hi pot haver més?
    – No és fàcil reconèixer-los. M’agrada molt els Jocs Mediterranis.

    Si fossis un dels organitzadors dels Jocs de Tarragona 2018 quins altres referents clàssics hi introduiries?
    -Els opositors de la competició.

    Veuràs alguna prova o seguiràs alguns dels esports de Tarragona 2018? Quins?
    -Vist a la televisió,No participo en alguns esports a Tarragona 2018.

  7. Eduard Ferrer Flamarich 4 setembre 2018 - 16:22 Contesta

    Un profund treball de recerca per aflorir el sentit d’aquests Jocs i entendre aleshores, per exemple, perquè Portugal és un país participant del campionat si no es banyat per aquesta aigua – No existia Portugal como aleshores,,,

    Com veig aue diu en youyou huang, què n’hi ha dels opositors? Interessant coneixer’ls també

    Non stop!

    • BERTA CANTÓ GARGALLO 4 setembre 2018 - 16:34 Contesta

      El tema dels països participants sempre és motiu de comentaris. També Andorra i Sèrbia hi participen, per exemple. Serà per l’antiga unió territorial de fa anys i no “acceptació” de les fronteres que han canviat o l’amor vers el ‘Mare nostrum’ i el que representa? Qui sap…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *