Doncs sí, el medi aquàtic de competició també compta amb diversos referents clàssics (que us pensàveu!). En aquest apunt us presentaré algunes de les mostres grecoromanes més clares i importants que hi ha hagut o que actualment podem trobar dins la natació d’elit europea. Abans, però, us faré cinc cèntims d’aquest món natatori i de les seves competicions internacionals més atractives, ja que per la majoria de vosaltres és desconegut.
El mes de juny és el mes de la natació internacional i d’alt nivell a l’Europa mediterrània. Tot va començar l’any 1992, quan el club francès Canet 66 Natation, per tal de crear un circuit competitiu de renom, va proposar a la Federació Catalana de Natació i a la ciutat de Barcelona combinar les dues competicions internacionals que fins aquell moment es disputaven a les respectives ciutats. El circuit es diria: Grand Prix Méditérranéen. Un parell d’anys més tard, el Principat de Mònaco va demanar formar part d’aquest projecte i esdevenir-ne seu d’una tercera etapa. D’aquesta d’unió en va sortir el Mare Nostrum, el primer circuit que reunia les tres grans competicions internacionals més importants d’Europa en piscina olímpica de 50 metres. D’aleshores ençà, el campionat s’ha convertit no només en una sèrie de mítings d’alt nivell sinó també en el circuit més prestigiós d’Europa. Una trobada única en la qual, al llarg de tres etapes (que roten anualment) i 8 dies de competició, els millors nedadors d’arreu del món es posen a prova en un escenari immillorable. El Mare Nostrum d’enguany s’ha celebrat el 10 i 11 a Mònaco, 13 i 14 Barcelona i el 17 i 18 a Canet en Roussillon.
Ara que ja hem entrat en matèria, passem a analitzar-ne els referents clàssics. Comencem pel nom de la competició: Mare Nostrum. Un nom que no és casual, ja que les tres etapes i seus del circuit són ciutats costaneres que toquen amb el mar Mediterrani. Com ja hem vist, els dos primers anys, el trofeu s’anomenava Grand Prix Méditérranéen, un nom que ja anava enfocat cap a una concepció mediterrània, i que posteriorment, amb la incorporació de l’etapa de Mònaco i la transformació d’aquest a Mare Nostrum, la idea i essència clàssica de l’època romana agafaria pes i en sortiria reforçada. Com sabem, “El nostre mar” representava la unió de les ciutats i pobles de tota la costa mediterrània i, en definitiva, de tot el territori conquerit pels romans. Malauradament i des de fa uns anys aquest ha passat a anomenar-se també per l’imaginari col·lectiu Mare mortum, a causa de ser protagonista i escenari tràgic de milers de morts de refugiats que, de camí a Europa, cada dia perden la vida dins les seves aigües.
El color principal i oficial del circuit és el blau, el color del mar, que freqüentment apareix combinat amb el blanc; el logotip consta, a més, d’una Corona triumphalis, la corona de llorer que sovint apareix en esdeveniments i clubs esportius o, fins i tot, com a guardó de certàmens.

Font: perfil oficial de Twitter de l’organització @MareNostrumswim
L’edició de 2015 va tenir un altre referent clàssic important. El premi dels guanyadors de l’etapa de Barcelona recreava la forma d’una àmfora grecoitàlica, rèplica d’una de les ceràmiques conservades al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
A l’any 2000, Roma, que ja gaudia d’un trofeu internacional, el Sette Colli, demana l’adhesió al Mare Nostrum. Així doncs, el circuit passava a tenir una quarta etapa que casava perfectament amb l’ideari de l’organització (una competició internacionalment potent en una localització mediterrània) que, a més a més, tenia l’excel·lència de celebrar-se a Roma, un plus que la feia encara més atractiva. Desgraciadament, la incorporació de la Ciutat Eterna dins la sèrie de competicions va durar només 5 anys i el 2005 la comissió organitzadora del Sette Colli va decidir abandonar l’associació. Continuaria però celebrant el trofeu pel seu compte, normalment la segona quinzena de juny, per facilitar que els nedadors estrangers que haguessin participat dies abans en les tres etapes del Mare Nostrum poguessin assistir també al trofeu romà.
Tant el Sette Colli com les instal·lacions on aquest se celebra, l’Stadio del Nuoto, evoquen a la història de la ciutat i concretament al seu passat antic més gloriós. El referent clàssic més clar torna a ser el nom de la competició: Sette Colli (“Set turons”), fent referència als 7 turons tradicionals de Roma. A banda del fet que la ciutat i el seu prestigi clàssic aparegui lligat a l’esport, la tria del nom de l’esdeveniment esportiu es deu a que a l’any 1963, any de la fundació, les proves individuals olímpiques de natació que hi havia aleshores eren només 7 (actualment en són 13), el mateix número de turons que tradicionalment s’atribueixen a la ciutat. D’aquesta manera, cada una de les 7 proves representava un turó: els 100 metres lliures era el Palatí; els 400 metres el Capitoli; els 1500 metres el Quirinal; els 100 metres esquena el Celi; els 200 metres braça el Viminal; els 200 metres papallona l’Esquilí i els 400 metres estils l’Aventí. Cal destacar també que durant els primers anys només podien participar-hi els homes.
Pel que fa a l’Stadio del Nuoto (“Estadi de la natació”), les instal·lacions són famoses perquè van ser seu dels esports aquàtics dels XVII Jocs Olímpics que se celebrarien a Roma el 1960. Situades a la vora del Tíber, l’actual Tevere, les piscines formen part del complex esportiu Foro Italico (abans anomenat Foro Mussolini), en el qual també s’hi integren, entre d’altres, l’Stadio Olimpico (conegut sobretot perquè és el camp on juguen la Roma i la Lazio, els dos equips de futbol més importants de la ciutat) o l’Stadio dei marmi (l’“Estadi dels marbres”), cèlebre per les estàtues d’estil clàssic de marbre blanc de Carrara, les quals representen atletes duent a terme diverses disciplines esportives. No ens ha de passar per alt que els dos mots (i l’adjectiu) que designen els diferents edificis del complex siguin: Stadio (del llatí stadĭum i aquest del grec στάδιον) i Foro (del llatí forum), així com l’adjectiu Olimpico (del grec ᾿Ολυμπικός). Els tres d’etimologia clarament clàssica i que estem acostumats a veure arreu.
Les instal·lacions, igual que gran part de re-modelització de la ciutat, van ser concebudes durant el període feixista de Mussolini i, per tant, segueixen l’estil característic de l’arquitectura feixista italiana, la qual sovint té com a base referents clàssics a causa de la pròpia ideologia. En el cas concret de l’Stadi del Nuoto, l’exemple més clar de referents clàssics el trobem a la piscina coberta de 50m, amb les parets pintades d’atletes exercitant-se i el terra ornamentat amb mosaics que recorden a l’opus tessellatum clàssic.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nNHJJDOT_80[/youtube]
- Piscina coberta de 50m de l’Stadio del Nuoto
- Murals de les parets de la piscina coberta de 50m de l’Stadio del Nuoto.
- Murals de les parets de la piscina coberta de 50m de l’Stadio del Nuoto.
- Murals de les parets de la piscina coberta de 50m de l’Stadio del Nuoto.
- Murals de les parets de la piscina coberta de 50m de l’Stadio del Nuoto.
- Murals de les parets de la piscina coberta de 50m de l’Stadio del Nuoto.
- Murals de les parets de la piscina coberta de 50m de l’Stadio del Nuoto.
- Mosaics del terra de la piscina coberta 50m de l’Stadio del Nuoto.
- Mosaics del terra de la piscina coberta 50m de l’Stadio del Nuoto.
Com a temple natatori de la ciutat i del país també va ser seu del Mundial de Natació de 2009, recordat per l’alt nombre de rècords mundials que van caure (43!) gràcies als polèmics banyadors “voladors” de poliuretà. Per aquell gran esdeveniment d’àmbit internacional, l’organització va apostar per mostrar-se al món a través de referents clàssics de la Roma antiga com a potent marca i símbol de prestigi.

Cartell del Mundial de natació Roma 2009

Banners oficials del mundial amb “adaptacions” d’estàtues clàssiques
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6OuQ90ky5UU[/youtube]
La banda sonora del campionat també vas ser clàssica. Els nedadors (i la resta d’atletes de les altres disciplines aquàtiques) accedien a les sèries finals acompanyants de fons de cançons de la cantant Enya de la famosa pel·lícula Gladiator (2000).
[youtube]https://youtu.be/qKsbCtVOuk4[/youtube]
Fins aquí alguns dels referents clàssics més evidents de la natació de competició d’elit. Però encara n’hi ha molts més! Qui s’anima a trobar-los i a fer-ne un apunt?
Berta Cantó Gargallo
Professora de Clàssiques i nedadora del Centre Natació Mataró
Etiquetes:Competició, Mare Nostrum, Mosaic, Natació, Roma, Set turons, Sette Colli, StadioDelNuoto
Moltes gràcies, Berta, per il·lustrar-nos amb tants referents clàssics del camp de la natació! Em fa molta il·lusió aquest apunt i espero que aquest sigui només el principi d’una llarga col·laboració! Molt bon estiu i forta abraçada.
Moltes gràcies a tu Margalida. Ja saps que per mi ha estat (i serà sempre) un plaer!
Em va costar animar-me a escriure perquè no trobava el tema adequat per estrenar-me… però, de fet, sempre l’havia tingut a dins i no ho veia. Amb 15 anys ja reconeixia aquests referents quan entrava a les piscines i els sabia apreciar. Segurament perquè, entre d’altres coses, vaig cursar les optatives de Mitologia, Civilització grecoromana, Cultura Clàssica i Iniciació al llatí.
És una llàstima que la majoria de mortals (inclosos docents de la branca d’humanitats) no valorin els clàssics i els vulguin exterminar. Però ells s’ho perden. Nosaltres no defallirem!
Visca la natació (també molt menystinguda a tots els nivell) i visca els clàssics!
Que passis un molt bon estiu i FORÇA!
Muchas gracias, Berta, por un artículo tan completo.
¡Gracias a ti, Ana! Celebro que te guste. 🙂
A ver si coincidimos por el mundo clásico (o, si te animas, por las piscinas…), que hace tiempo que te sigo y me gustaría conocerte en persona.
Que tengas unas muy buenas vacaciones y un mejor inicio de curso.
Molt bon article Berta!! Super interessant!! Espero poder llegir-ne més, aviat.
Moltes gràcies, Judith! <3
Per les paraules i per haver-te atrevit a deixar un comentari al bloc. La més valenta de l'equip! 😉
Quin article mes “xulo”, moltes d’aquestes referències ja les coneixia, el meu germà Jordi va guanyar els 100 lliures del “Sette Colli” de l’any 1972 o 73 i el trofeu portava el nom d’una de les colines de Roma, probablement el Palatí com tu dius, però documentar i enllaçar una història tant bonica te molt de mèrit, felicitats, crec que soc un dels entrenadors que ha anat a mes edicions del “Mare Nostrum” i m’ha emocionat
Moltes gràcies, Toni! Continuarem estirant del fil a veure on ens porta… segur que trobarem més coses clàssiques i d’altres de molt interessants també.
A Terrassa comencem a moure fitxa 😉
Hola Berta, molt xulo i i teressant, desconeixia varies coses. Li pasare a la meva germana, a veure si amb dades que ella tingui puguis treure nes refer3nts. Ets una crack.
Moltes gràcies, Marta!
Segur que la Sílvia ens pot ajudar. Podríem entrevistar-la també! Entre totes les etapes de Barcelona que deu haver nedat (i a la Sant Jordi, que encara té més mèrit!), les piscines estrangeres que ha estat i Barcelona 92′ de primer mà, segur que hi té moltes coses a dir. 🙂
Bellissimo!! E’ la prima volta che leggo un articolo così interessante sulla mia passione… ma soprattutto sulla piscina che più di tutte porto nel cuore..il foro italico <3 Grazie Berta… nonostante mi sia allenata per anni in questa piscina, sapevo poco e niente della sua storia… grazie perchè hai creato in me tanta curiosità e sarò ben felice di farti da Cicerone a Roma quando vorrai essere mia ospite 🙂 (investigatrice in azione!!!)
Per quanto riguarda il 7 colli… la gara che più di tutte noi romani/italiani amiamo… per l'atmosfera che si crea ogni volta… perchè anche noi nuotatori "comuni mortali" avevamo l occasione di sentirci per qualche istante più "grandi" in mezzo ai veri mostri sacri del nuoto (non dimenticherò mai l emozione di stare seduta accanto a IAN THORPE agli addetti ai concorrenti… avevo 16/17 anni.. quindi 2000/2001)….. Davvero un enorme peccato che abbiano deciso di togliere il 7 colli dal circuito Mare nostrum… ringraziando al cielo anche i big amano Roma e quindi abbiano continuato ad avere ospiti celebri anche dopo il 2005 (sapevi che lo stadio del nuoto è la piscina preferita dalla Kromowidjojo? L'adoro <3 )
Ora che non sono più nuotatrice agonista, quando posso cerco di andare anche un solo pomeriggio di finali… e l'emozione è sempre la stessa
Aspetto presto un approfondimento sul tema <3 felice di esserti di aiuto se mai ti servisse
Oddìo, D, che commento más profundo has escrito! GRAZIE DI CUORE! (C’è solo una capitana!) <3
Me encanta la ROMANIDAD que tenéis los romanos. Realmente lo lleváis en el ADN. Roma siempre será eterna, quindi non ti preoccupa'. Tendréis cracks hasta el fin de los días. 🙂
En la etapa de Barcelona del Mare nostrum se siente lo mismo. Ves a los mejores de cerca, puedes hablar y sacarte fotos con ellos, ver cómo entrenan y tirarte en su calle… es un lujo. Y si ya tienes la suerte de compartir cámara de salida y/o serie con ellos es lo más. Cuando te toca al lado de Pedersen, Efimova o gente así es…
Tengo más "compiti" para ti y, sí, tendrás que hacerme de cicerona. Investigaremos tu "ex zona" y faremo degli scatti un po' particolari… 😉 será divertido (y "friki" a la vez). DAJE!
Deu n’hi do! En la sintonia d’un dels teus comentaris, Berta, sempre ho he/hem tingut a prop i no ens n’hem adonat. La cultura, de fet, és quelcom que es porta a dins, unes ulleres posades de les quals no ens som conscients i no és fins que ens en sortim d’aquesta cultura, que veiem amb més claretat i apreciem aquest trets amb més conciència. Afegim-hi a això, el fet de viure en una societat capitalista on el que preval el continu consum i la producció, conceptes oposats al d’aturar-se a preguntar dos segons a preguntar-te per què? No és a Espanya on es vol eliminar la filosofia a Batxillerat i les carreres universitàries de lletres i humanitats han rebut un bon pal? – Com bé saps, la realitat ibèrica em queda una mica lluny.
Lluny de fer-se un text farregós, m’ha semblat una lectura ràpida i entretinguda – una mica amb la cosa de ‘i què més, i què més? Digues-me’n un altre!’ L’estil del redactat ha estat excel·lent.
M’he quedat, però, amb alguns detalls com la corona de llorer. Doncs, segons em consta a Grècia es liurava la mateixa corona però amb fulles d’olivera. Si t’ho proposes, segur que podria ser matèria per elaborar un altre text encara que seria més genèric, l’esport i no només la natació.
També, referent a la àmfora lliurada a l’edició del 2015, em preguntava el perquè d’una amfora. És a dir, perquè era important aleshores i perquè una amfora com a trofeu (no hi han altres utensilis identificatius amb l’època?). I, a més a més, perquè el 2015? Si s’ha seguit amb l’amfora després i sino, què dones a dia d’avui. Sí, això requereix una tasca més pròpia de periodisme d’investigació haha La curiositat no té límits quan es desperta!
By last but not least, m’ha fascinat el marqueting emprat en el Campionat del Món del 2009, la imatge de sincronitzada, així com, sobretot, la de natació, la claven del tot! És que es pose de nedador! hahaha La música de les finals es també un ‘puntassu’. Molt ben conduit el “centre d’interés” – tal i com es coneix en el món del lleure – per part de la organització del Campionat.
En resum, un molt bon i curiós article que, de ben segur, ha deixat amb la boca oberta a cada lector – sobretot, si prové del món de la natació. Com a apunt personal i per tancar el comentari, tornant a l’assumpte de la cultura, diré que com a pròpia experiència d’estar vivint a Austràlia, taaan lluny del Mediterrani, un té més simpatia per trobar-se amb italians que pas amb danesos, alemanys o qualsevol cultura nord europea, per exemple. Diria que estem en la mateixa sintonia. És fan més palpable les similituds entre mediterranis i les diferències entre les cultures del nord d’Europa i les del sud.
Moltes gràcies, Edu! Ja saps que sempre he estat molt fan dels teus comentaris. 🙂 #atleta
Com que t’has quedat amb ganes de més, et recomano que facis una ullada al bloc: “Citius, Altius, Fortius. Els jocs olímpics de l’antiguitat i la seva pervivència actual”: http://blocs.xtec.cat/jocsolimpicspervivencia/ hi ha molta informació sobre l’esport i els jocs olímpics a l’antiguitat clàssica. T’encantarà!
Pel que fa als guardons del Ciutat de Barcelona, desconec el motiu pel qual el 2015 van triar el referent clàssic i si anteriorment ja s’havia fet. Les següents edicions i els últims 15 anys segur que no perquè tu i jo hi érem i no ens sona. S’hauria d’investigar. A veure si amb en Toni Comas podem fer cerques a alguna arxiu familiar o el de la FCN. Si vols, quan vinguis a l’octubre pots ajudar-nos… 😉
Tots els nedadors i els aficionats a l’esport tenim la imatge gravada d’en Phelps, la Inge de Bruin i companyia coronats amb el κότινος (https://en.wikipedia.org/wiki/Olive_wreath) damunt dels podis d’Atenes 2004. Allò sí que va ser un bon màrqueting clàssic! Segurament molta gent ho va veure i conèixer per primera vegada aleshores!
Personalment també noto aquesta sintonia amb la gent mediterrània. Sempre tindrem més connexió i més coses en comú amb ells que no pas amb els centre o nord europeus. Sobre el concepte ‘mediterrànietat’ (els últims anys absolutament contaminat a causa de la falsa imatge projectada per certa marca de cervesa) mira’t això:
http://www.nuvol.com/opinio/mediterroniament-i-la-construccio-dun-imaginari/
http://www.nuvol.com/ebooks/mediterroniament/
Si encara vols més discurs publicitari i enfocat en clau de ‘catalanitat’ puc passar-te també la meva tesina del màster. Té fotos i és entretinguda XD
Estigues a l’aguait i investiga si per les piscines australianes hi ha més referents. Sovint la gent de fora els acostuma a apreciar més…