Ahir dia 9 de desembre de 2013 a la nit ens va contestar per Gmail Francesc Nadal, professor d’Economia, FOL i AGE a l‘Institut Illa de Rodes, Roses i membre de la Junta Ampliada de l’Associació Espiral, educació i tecnologia. A més de promotor de illARgonauta. Volem agrair l’amabilitat amb què ens ha respost i donar-li també les gràcies per haver-nos endinsat en aquest món de la Realitat augmentada. Aquí podeu veure les seves respostes:
1. Es fixa en els referents clàssics que hi ha pel carrer?
En la meva vessant d’economista sempre he sentit curiositat pel procés de creació de les marques, els noms comercials, la publicitat i el seu arrelament a la tradició clàssica i d’altres referents universals. Aquest curs a illARgonauta hem creat un taulell de Pinterest col·laboratiu on compartim fotos d’establiments i marques amb referència clàssica que anem descobrint. És obert a qui s’hi vulgui apuntar-se per col·laborar-hi. Va ser una iniciativa per recopilar idees per escriure articles al nostre blog i ens hi ajuden molt des d’altres instituts: Castellar del Vallès, València, Múrcia… L’estructura de xarxa social de Pinterest és ideal. En tres mesos ja tenim més de 300 pins i n’estem molt agraïts.
2. En veu molts per Girona?
La majoria dels que recopilem són més de Roses, la nostra ciutat, o Figueres, la capital de la comarca de l’Alt Empordà. Però sempre que ens desplacem a Girona o d’altres ciutats s’improvisa una mena de cacera de clàssics molt divertida. De vegades són al lloc més insospitat o et passen per davant. Recordo, per exemple, anar conduint per Roses i avançar-me un cotxe d’una clínica veterinària francesa que es deia CANEM.
3. On n’ha vist més?
Per dimensió del seu teixit comercial, sens dubte, a Barcelona. Tanmateix, a Madrid, València, Girona o d’altres ciutats tampoc n’hi falten. Només ens hi hem de fixar.
4. Li agrada viure envoltat de referents o li és indiferent?
De vegades tinc la mateixa sensació que quan em van ensenyar a distingir algunes constel·lacions. Mai més m’he pogut mirar el cel sense provar de trobar-ne o descobrir-ne alguna de nova. És com obrir un llibre abans o després de saber llegir el que hi ha escrit. Penso que és una oportunitat de descobrir una gran riquesa humanística i cultural a partir del que tenim al nostre abast.
5. Per què creu que encara s’utilitzen referents clàssics?
Perquè els clàssics són intemporals, proporcionen una certa imatge de prestigi cultural i han perviscut fins avui gràcies a la literatura, el món del cinema i la docència de fantàstics professors com el que em va tocar a mi, el Sr. Luis Inclán. Moltes històries de les pel·lícules que s’estrenen avui dia beuen de fonts clàssiques gregues i llatines.
6. De quin àmbit n’ha vist més?
N’hi ha de tots tipus, de referències a personatges o fets mitològics, d’ús de la llengua llatina o grega… Observo moltíssims casos, per exemple, de noms de vins amb arrel profundament clàssica.
7. Pensa que la gent s’interessa pels referents clàssics o els hi passen desapercebuts?
Malauradament, en la major part dels casos passen desaparcebuts. Igual que, per exemple, hi ha persones que viuen al carrer Balmes o hi passen tota la seva vida sense saber qui va ser Jaume Balmes, la persona que dóna nom al seu carrer… Ei, i són feliços, no us penseu!
8. Fa col·lecció de quelcom amb referents clàssics?
Ara mateix tinc dos fills petits i no em queda gaire temps lliure.
9. Quina relació té el món clàssic amb el màrqueting?
Una de les regles d’or del màrqueting és trobar un nom per al producte que sigui pronunciable (o no sigui malsonant) en diversos idiomes. Es busca una universalitat. A més, si el nom triat evoca o transmet una imatge, una qualitat o un referent que ens interessa potenciar per al nostre producte o empresa, millor que millor. El grec i el llatí solen funcionar molt bé a nivell lèxic, donen prestigi. A més, quant a la publicitat, es busquen sovint referents identificables en diverses cultures. Per això se sol recórrer al món del cinema o a la tradició clàssica. Si us hi fixeu, la majoria dels noms sonen anglosaxons, llatins o grecs.
10. Com va sorgir la idea de fer aquest blog? Quina finalitat té?
Fa dos anys, la professora de Clàssiques de l’Institut Illa de Rodes, Jenny Triviño, va organitzar una exposició de Clàssiques i màrqueting per la jornada de portes obertes. Era una recopilació de retalls enganxats en un pòster. La vaig trobar molt interessant i li vaig proposar que treballéssim junts en un nou projecte des d’Economia i Clàssiques amb ajuda de la tecnologia: realitat augmentada, xarxes socials…
El nostre projecte vol posar de manifest, difondre, comunicar i compartir la relació de les clàssiques amb el món del màrqueting.
11. Per què el nom illARgonauta?
M’interessava que en el nom del projecte hi aparegués AR, l’acrònim anglès de Augmented Reality o RA de Realitat Augmentada. A principi del curs passat vàrem estar intercanviant-nos whatsapps amb alternatives: ElectRA, ARacne, PandoRA, ARiadna… i finalment, ens va seduir el mite dels ARgonautes per la idea d’un viatge incert. Definia prou bé l’aventura que anàvem a emprendre. El nom argonauta estava agafat a blogger i el vàrem fusionar amb el nom del nostre institut, l’Illa de Rodes, de Roses, com també l’alumnat és una fusió de matèries sovint enfrontades perquè es disputen el mateix públic a batxillerat.
12. Quines activitats heu fet en ell?
Fins ara hem creat diversos articles que contenen vídeos amb realitat augmentada relacionant aspectes del món clàssic i el món empresarial. També hem gravat recentment un programa de televisió per a Empordà TV i la xarxa de televisions locals de Catalunya i estem enllestint una exposició i un llibre amb marcadors de realitat augmentada. Tot plegat volem que ens ajudi a guanyar notorietat i trencar les parets de l’aula per difondre més i millor el projecte.
13. Com vareu descobrir la Realitat Augmentada? Quins avantatges li veu en difondre els referents clàssics? Té inconvenients? Quins?
Vaig descobrir la realitat augmentada a finals de l’any 2011 en un acte TEDxRamblas a Barcelona per mitjà del projecte Espira de l’Associació Espiral, educació i tecnologia. Pel que he experimentat fins ara, crec que es tracta d’una revolució tecnològica amb un potencial de creixement que només es pot comparar al que va representar fa uns anys l’aparició d’internet.
Quant a la seva aplicació per difondre els referents clàssics, penso que el seu principal avantatge és l’estímul a la creativitat, el poder de comunicació dels vídeos en 3D i el grau de diversió que proporciona. El principal inconvenient és que fa una mica de “por” per aquella mena d’inseguretat que sentim quan no dominem una tecnologia. En el món de l’educació és un camí molt nou, emergent.
14. Als alumnes de Clàssiques els hi agrada treballar amb la Realitat Augmentada? Els agrada més als d’Economia i Organització d’empresa? Per què?
Un cop passat un període d’aprenentatge bàsic i curt, qualsevol alumne és capaç de jugar amb aquesta tecnologia. Per això al blog hi ha diversos tutorials. Crec que acaba agradant a tothom perquè proporciona una molt bona oportunitat de ser creatius, treballar en equip, resoldre problemes i aprendre quelcom nou. No a tothom li agrada estudiar, però a tothom li agrada aprendre.
Podeu trobar més informació al respecte al vídeo, que forma part del programa de TV sobre illARgonauta que s’ha emès a principi d’aquest mes de desembre (també us agrairem si el voleu difondre ;).
15. Ens dóna permís per enllaçar la seva recerca i la dels seus alumnes de referents al Pinterest al nostre blog?
Cap problema. Tot el material que recopilem o creem té llicència Creative Commons. Se’n pot disposar sempre que es faci referència a la font, s’usi per a finalitats no comercials i es comparteixi de la mateixa manera.
16. Hi ha més notícies en el vostre blog de referents o notícies en general?
Cap en particular. Només difonem si participem en alguna jornada o presentem el projecte en algun àmbit.
17. Als alumnes els hi ha agrada treballar en aquest blog? Creu que els comercials han d’apostar per la realitat augmentada i la difusió dels seus productes a la xarxa?
Per les enquestes que tinc i els comentaris i sensacions que he anat recollint a l’aula, crec que s’ho passen molt i molt bé. La realitat augmentada és molt engrescadora. A banda, illARgonauta també serveix per veure la importància d’una bona comunicació per mitjà de les xarxes socials i internet. No crec que una empresa al segle XXI es pugui plantejar sobreviure d’esquena a aquest fenomen.
18. En les seves classes d’economia, fa servir els referents al món clàssic? Com?
El principal combustible de les meves classes d’economia són les notícies i el que passa fora de l’aula en el món econòmic i empresarial. Al món real, quan ens cal enfrontar-nos a un problema o decisió, no existeix la parcel·lació que tenim a l’escola entre matèries. Em sembla completament absurda. Només serveixen per fer horaris. En qualsevol cas, l’Economia és una ciència social amb nombrosos punts de trobada amb moltes matèries. Per exemple, sovint em trobo amb cites llatines que provenen del món del dret: in dubio pro reo, mortis causa, iuris et de iure, dura lex sed lex… ceteris paribus… homo homini lupus… ars longa vita brevis… Si ens hi esforcem, sempre trobarem alguna connexió entre matèries. El problema és l’actitud d’aquell jardiner que només vol regar una planta, la seva, mentre la resta del jardí s’està assecant.
19. Té alumnes que facin economia i no clàssiques? Què opinen sobre que utilitzi referents? Els hi agrada?
Més o menys la meitat són alumnes només d’Economia de l’empresa. Crec que el projecte illARgonauta ajuda que no perdin la visió clàssica, així com també proporciona a l’alumnat de clàssiques l’oportunitat de conèixer aspectes del món empresarial i de la tecnologia.
20. Si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per una botiga, quin triaria? Com seria en realitat augmentada?
Dependria del tipus de negoci. Per una botiga de matalassos, per exemple, triaria Morfeu… Per un servei d’organització de festes triaria Bacus… Per un celler, In vino veritas… Per un gabinet de psicologia, Nosce te ipsum… Per un laboratori, Eureka… Per una farmàcia, Atena… Per una agència matrimonial, Eros o Cupido… Per una agència de viatges, Jason, Ulisses o Odisseu… Per un gimnàs, Hèrcules o Atlas… Per una fleca, Dèmeter… Per un centre d’estètica, Venus o Afrodita… Per una empresa de missatgeria, Hermes o Mercuri…
En realitat augmentada caldria crear guies virtuals (personatges clàssics?) per aconsellar-los en la compra d’algun producte o servei per mitjà dels seus mòbils. En algun cas també intentaria que poguessin veure com els quedaria el producte abans d’emprovar-se’l. D’aquí a poc temps tot això serà habitual.
Etiquetes:Converses, Francesc Nadal, Girona, Referents clàssics
Moltes gràcies, Elisa i F. Xavier. Un plaer llegir tota la informació que esteu recopilant. Bravo també per haver-vos atrevit amb la realitat augmentada amb Alter Ego. Us fa res que recollim el vídeo que heu creat i us enllacem el blog a illARgonauta?
M’ha agradat molt l’entrevista i les respostes d’en Francesc. I no perquè em citi (gràcies per l’elogi immerescut, Francesc), sinò per procedir d’una persona que no és de clàssiques, tot i que de cor sí que ho és.
Gràcies també a l’Elisa i el F. Xavier per posar-nos a l’abast tantes opinions interesants, Espero que el treball sigui convenientment recompensat amb una nota excel·lent.
Moltíssimes gràcies Francesc, per a nosaltres ha estat un plaer poder realitzar l’activitat de realitat augmentada. Podeu agafar el vídeo i enllaçar-ho sense cap problema, és més, gràcies per la difusió.
Gràcies a tu també Lluís per col·laborar amb aquesta recopilació que estem fent d’opinions i referents.
[…] […]
[…] divendres 28, ens ha visitat Francesc Nadal, professor d’Economia, FOL i AGE a l‘Institut Illa de Rodes, Roses i promotor de illARgonauta, […]
[…] d’un article que va fer fa poc a Aracne fila i fila Francesc Nadal, professor d’Economia, FOL i AGE a l‘Institut Illa de Rodes, Roses i promotor […]