Avui dia 9 de desembre de 2013 a les 16:39h. ens ha contestat per Gmail Francesca Mestre, professora de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, ara mateix és la Directora del Departament de Filologia Grega. També ha traduït diversos autors al català o al castellà: Llucià, Filòstrat, Dió de Prusa, etc. Volem agrair-li el seu preuat temps, per a nosaltres és un plaer que ens hagi contestat, una llàstima no haver pogut parlar amb ella en persona. Aquí podeu veure les seves respostes:

1. S’hi fixa molt quan veu referents clàssics pel carrer? Per què?

Sí, m’hi fixo, però no en tots de la mateixa manera. Per exemple, no sóc conscient de molts referents en escultura arquitectònica que hi ha a Barcelona, perquè sovint formen part de conjunts massa tòpics. Tanmateix, els referents clàssics no només es poden veure pel carrer: n’hi ha als diaris, per exemple, al cinema, etc.

2. En veu molts per Barcelona?

A Barcelona, com deia a l’anterior pregunta, n’hi ha molts d’aquest tipus: decoració de façanes de cases amb Atlas aguantant algun pes, i altres recursos arquitectònics d’aquesta mena. A part d’aquest, però, anant pel carrer, no en veig molts d’un altre tipus.

3. De quin àmbit n’hi ha més?

Mitologia.

4. Amb quina finalitat ho fa?

Són recursos tradicionals de la decoració de façanes, i sempre solen ser molt repetits.

5. Per què creu que s’utilitzen tants referents clàssics encara?

La majoria són de la mateixa època, és a dir, cases de l’Eixample, que responen d’uns cànons estètics i gairebé normatius similars, per això crec que es feien servir més com formant part d’un cànon que no pas per coneixement del mite.

6. Per què creu que s’han d’utilitzar?

Crec que si s’utilitzen, val més que sigui coneixent la història que hi ha al darrera més que no pas com un recurs convencional.

7. Creu que estan ben triats?

No sempre.

8. Pensa que la gent n’és conscient de tots els referents que ens envolten?

En general no.

9. Què aporta trobar referents clàssics arreu?

Si fossin explicats, i es palesés què signifiquen, seria una manera d’eixamplar el coneixement de l’antiguitat, i també d’entendre els valors d’allò clàssic.

10. Què solen haver-hi més, mots d’origen grec o d’origen llatí?

Sovint estan barrejats, tot i que, en general, hi ha tendència a prendre el referent romà.

11. D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

M’agradaven molt les llengües clàssiques, tal com les vaig estudiar al Batxillerat, tant el grec com el llatí. Per això vaig triar de fer Clàssiques.

12. Si no hagués estudiat clàssiques, buscaria referents arreu?

Segurament no de la mateixa manera.

13. Fa o ha fet cap col·lecció d’objectes clàssics o relacionats amb el món clàssic?

No. Tinc objectes i imatges de moltes coses del món clàssic, però no faig cap col·lecció que tingui a veure amb el món clàssic.

14. L’ajuden els referents en la seva tasca de professora?

Sí, i tant.

15. Els utilitza en les seves publicacions, en les seves col·laboracions, en els seus escrits…?

No sempre, de vegades.

16. Fa alguna activitat de recerca de referents clàssics amb els estudiants? Quina?

No, no en faig cap. Les assignatures que imparteixo no són d’aquesta mena. Tanmateix, com que sóc la tutora del treball de final de Grau, els estudiants solen triar de fer treballs sobre el referents clàssics en èpoques posteriors, en la pintura, l’escultura, la literatura, etc. I en aquest cas, evidentment, els assessoro.

17. Als seus alumnes els ha agradat aquesta activitat? Als seus alumnes els hi interessen els referents clàssics o els hi passen desapercebuts?

Sí, als alumnes en general els agrada molt detectar referents clàssics en el món posterior (començant pel Renaixement), fins als nostres dies.

18. Com a coordinadora de les proves de Grec de les PAU Catalunya durant tants anys, quin pes creu que tenen els referents clàssics en aquests exàmens?

En la prova de grec la veritat és que els referents clàssics només tenen pes en dos dels exercicis, però no són referents visuals. L’exercici d’etimologia és, en realitat, un exercici sobre els referents de la llengua grega en la nostra llengua. L’exercici de cultura inclou, de vegades, alguna pregunta sobre l’estada dels grecs a Catalunya i, per tant, pregunta alguna cosa sobre Empúries i l’Empordà: en aquest sentit, i com que molts estudiants coneixen aquests indrets, aquestes preguntes poden entendre’s com relacionades amb els referents clàssics.

19. Als alumnes ens agrada molt fer actual el grec i el món clàssic per tal d’entendre’l millor i copsar-ne la seva vigència, però agrada als professors? Quins inconvenients hi veu?

Sí, als professors també ens agrada fer-ho, però cal ser molt prudent: cada època utilitza els referents d’una manera determinada i, per tant, la utilització del mateix referent clàssic pot no tenir el mateix sentit o el mateix ressò o el mateix significat al segle XVIII, per exemple, que als nostres dies.

19. Si hagués de proposar una activitat als alumnes per tal de conèixer més referents o endinsar-se de fons en aquest món, què proposaria?

Els proposaria, per exemple, que cerquessin referents clàssics al cinema o a la literatura, però en pel·lícules o obres que no representin el món clàssic.

20. Si hagués de buscar un nom de botiga amb referent clàssic, quin triaria?

Ui, n’hi ha molts! Depèn de què fos la botiga. Per exemple, per una botiga de menjar posaria DEIPNA, o per una botiga d’esports OLÍMPIA.

Etiquetes:Barcelona, Converses, Francesca Mestre, Referents clàssics, UB