Parlant amb Ignasi Parra

Avui dia 7 de desembre de 2013 a les 19:11h. ens ha contestat per Gmail Ignasi Parra, professor de clàssiques de l’Institut Samuel Gili i Gaya. Després d’haver fet diferents càrrecs directius i d’haver estat fent durant deu anys de tècnic en gestió de formació a l’ICE de la Universitat de Lleida, enguany ha tornat a les aules i s’ha retrobat amb la seva vocació. Volem agrair l’amabilitat amb què ens ha respost a les preguntes, aquí teniu les seves respostes:

1. Es fixa en els referents clàssics que hi ha pel carrer?

Sí, és clar! Sóc professor de clàssiques!

2. En veu molts per Lleida? Hi ha deixat petjada Juli Cèsar?

Més dels que ens pensem i menys dels que voldria! Tanmateix, no us en podré fer una relació. Per concretar, noms de botigues (pompeu VI, sedere (de cadires), bars (Calígula, Sibil·la, ..), restaurants (edulis, ambrosia, Roma, …) empreses (Grup Gamma, Betula alba, òptica lux, …), entitats (Calidoscopi, Arborètum,…)

Sí, però no és especialment coneguda; per sort, fa uns anys l’hi van dedicar una escultura al marge del riu i ara és més tangible el seu pas per “Ilerda”.

3. On n’ha vist més?

Doncs no us ho sabria concretar, en tot cas en tenim un de molt evident és el nom d’un club molt conegut a Lleida, el Sícoris i alhora molt poc reconegut, en tant que molt gent no sap que és el nom del nostre riu, el Segre, en llatí.

4. Li agrada viure envoltat de referents o li és indiferent?

M’agrada, evidentment, forma part del que som, del nostre patrimoni i de la nostra història!

5. Per què creu que encara s’utilitzen referents clàssics?

Precisament, perquè encara som romans i forma part de la nostra cultura. Qualsevol referència cultural dóna més valor al que puguem dir.

6. De quin àmbit n’ha vist més?

No sé si acabo d’entendre la vostra pregunta, en tot cas, et diré que lingüístiques i molts són noms de botigues. Suposo que alhora de posar el nom a un negoci, hom li vol afegir un valor cultural.

7. Pensa que la gent s’interessa pels referents clàssics o els hi passen desapercebuts?

Sempre hi ha hagut persones interessades per la cultura i persones desinteressades. De vegades el que ens cal és fer formació, publicitat i transmetre aquest coneixement per despertar aquest interès. Allò que desconeixem no ens pot arribar a interessar, en canvi, allò que coneixem, ho podem arribar a entendre, valorar i respectar. Això és extensible no tan sols a la cultura clàssica, ho és a qualsevol cultura.

8 . D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

Bé, crec que primer va ser la vocació, volia ser professor i posteriorment em vaig decantar pel món de les clàssiques pel qual hi tenia certa debilitat. Segurament hi van influenciar el meu pare que sempre en feia referències – tot i ser arquitecte tècnic- i el meu professor, a qui escoltava embadalit.

9. Fa col·lecció de quelcom amb referents clàssics?

A part de les paraules diria que no!

10. Amb aquest blog d’ètims virtuals que té, que per cert ens ha agradat molt, demostrem que les arrels clàssiques estan a tot arreu, va ser per això que el va crear o va ser per una altra raó?

Gràcies! me n’alegro que us agradi i em fa molt feliç que m’ho digueu! Tot va començar un dia que vaig anar al despatx d’una unitat en què hi havia informàtics (docència virtual) i els vaig explicar una etimologia; poc a poc em van animar a que els en expliqués més i amb aquell auditori tan agraït no m’hi podia resistir. Després em van animar a que confeccionés el blog i amb l’ajuda d’un company m’hi vaig posar. D’aquí el seu nom, ètims virtuals, perquè eren etimologies adreçades a la unitat de docència virtual i no en penjava mai cap fins que no els l’havia explicat personalment!

11. A l’ICE de la Universitat de Lleida, teníeu en compte la formació del professorat de clàssiques, de socials, de Llengües… en l’actualització del món grecoromà avui? Quins cursets heu fet o teniu previst de fer? Com els acull el professorat?

Sí, evidentment, miràvem d’atendre les necessitats de qualsevol col·lectiu i, estant-hi jo, no podia oblidar-me del meu!

Hem promocionat la formació i activitats sobre la didàctica, concretament, fins l’any passat teníem un grup de treball en què hi compartíem i elaboràvem material per a les classes. També fèiem de tant en tant alguna sortida a restes arqueològiques del voltant, bàsicament a les vil·les romanes.

Érem poc professorat, però molt fidels! Val a dir que a Lleida, tot plegat, som poc professorat de clàssiques i de Balaguer cap a munt, han de fer un llarg trajecte per a poder assistir a les activitats de formació. Per exemple una persona de Pont de Suert, s’hi estaria més estona per venir a Lleida que si vingués de Barcelona.

12. Què opina la gent del carrer dels referents clàssics, en general, i dels ètims en particular?

Dels referents clàssics hi trobo diversitat de reaccions, per bé que la majoria de persones hi mostren força interès; pel que fa als ítems, m’agrada molt la reacció de les persones a qui ho explico perquè és un tema que sedueix força tant a persones amb formació de lletres com de ciències. Ah! i que consti que odio la dicotomia ciències-lletres!

13. L’ajuden les etimologies i els referents en la seva tasca de formador docent?

Ara, com a professor, qualsevol dia em crearan fins i tot algun problema perquè el meu alumnat, que és encantador, em verbalitzen amb facilitat com els agrada el que els explico i com que sóc de llàgrima fàcil, (la mare que els va ….) qualsevol dia em faran plorar.

A part de d’això, tinc clar que si coneixem el significat i la història de les nostres paraules, les sabrem utilitzar de manera més encertada i li donarem un valor afegit a tot allò que volem comunicar, expressar, transmetre,….

14. Anteriorment, quan feia docència a l’aula, va fer amb els seus alumnes alguna activitat relacionada amb els referents?

Concretament no, però les referències són inevitables si volem que el nostre alumnat hi trobi un mínim interès, els hem de fer veure com n’és de propera la cultura clàssica i com n’estem d’envoltats d’aquests referents.

15. Si hagués de proposar una activitat als alumnes per tal de conèixer més referents o endinsar-se de fons en aquest món, què proposaria? i als professors?

Uf! cada cop em costa més de contestar-vos! Bé, com a professor t’he de dir que la millor activitat és no amuntegar informació i despertar la curiositat per poder descobrir aquests referents, però això cal fer-ho a partir de sentir una passió extrema per la cultura clàssica i per ensenyar. Si sóc capaç de transmetre aquesta passió i curiositat, tinc el convenciment que aconseguiré que recordin algun dels referents que els he pogut transmetre i el que és més important, incentivar la curiositat per a que els descobreixin per ells mateixos. Si els puc encendre la flama de la curiositat, les activitats ja se les buscaran ells mateixos.

Recordo que a Tremp fèiem un cine-fòrum entre professorat, poquet, és clar i tenia molt d’èxit! Era una activitat interessant per promoure el que fem tots. També podem guanyar molts adeptes amb activitats relacionades amb l’etimologia i amb la mitologia.

Crec que són temes molt suggerents activitats com el cine-fòrum i activitats relacionades amb l’etimologia i amb la mitologia.

16. Si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per a una botiga, quin triaria?

Bé, ara us hauré de confessar que sóc navegant, que vaig començar ajudant companys i companyes a treure’s els títols nàutics i que ja fa uns 12 anys que tinc a Lleida una escola nàutica que es diu Argos. Per tant, ara us capgiraré la truita i us faré jo la pregunta: Us sembla prou adient el nom de l’escola?

Encara us en diré una altra, en una ocasió un company que té una empresa d’animals domèstics em va demanar ajuda per posar el nom a un producte per a furons, es tractava d’una mena de llaminadura i no sabia quin nom posar-li. Com que insistia en què era un dolça i desprès de debatre-ho amb un tercer company, ens va semblar encertat posar-li dolç en llatí, però per tal d’afegir-li la dolçor dels petons i d’ampliar-ne el seu camp semàntic, es va quedar en: dulkiss!