Avui dia 7 de desembre de 2013 a les 14:17 ens ha contestat per Gmail Carme Llitjós Pascual, professora de Llengües clàssiques jubilada de l‘Institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat. Coordinadora i responsable general del grup de teatre d’aquest darrer institut, ELA-ελαTeatre. També ha traduït Les fenícies d’Eurípides i Plutos d’Aristòfanes. Aquí podeu veure el que amablement ens ha contestat:
1. Tot i estar jubilada, s’hi fixa si veu referents clàssics pel carrer?
Tot i estar jubilada, em segueixo fixant en els referents clàssics del carrer.
2. En veu molts per l’Hospitalet? Per Barcelona?
La veritat és que no en veig molts de nous. Més aviat segueixo observant els que ja des de fa molts anys vaig veient, tant a Barcelona com a l’Hospitalet.
3. De quin àmbit n’hi ha més?
Se’n veuen força a la publicitat de determinades marques. Quan arriba Nadal, hi ha un anunci d’una colònia “Eau d’Issey” que em sorprèn pel joc fonètic (Odissé). M’agrada quan els publicistes fan treballar una mica el cervell del públic. A l’Hospitalet, com a emblema d’algunes institucions, apareix la Medusa, imatge de la resta arqueològica romana trobada a la nostra ciutat.
4. Per què creu que s’utilitzen tants referents clàssics encara?
Els referents clàssics tenen una gran capacitat informativa: són paraules i imatges carregades de simbolisme i, per tant, ens diuen molt més que un nom estricte.
5. Per què és important que se n’utilitzin tants?
L’ús dels referents clàssics és una crida a un passat comú; estableixen una relació suggerent, que sempre és més efectiva que no la imatge concreta del que es vol dir.
6. Pensa que la gent n’és conscient de tots els referents que ens envolten?
No crec que la gent sigui conscient dels referents que ens envolten. Per això de vegades el seu valor informatiu es perd per desconeixement del públic en general. Què vull dir? Doncs per exemple, posem per cas que algú es passeja per la plaça Catalunya i veu, al cap de munt d’un edifici, una estàtua d’un senyor que fa equilibris, amb ales al barret i a les sandàlies. Si sap que aquest senyor és el déu Hermes, protector del comerç, tindrà indicis de l’activitat que en algun moment es realitzava en aquell edifici.
Per mantenir aquest conjunt de senyals és important conservar el coneixement de la llengua i la cultura clàssica.
7. Què solen haver més, mots d’origen grec o d’origen llatí?
Crec que ens envolten més mots de procedència grega que llatina, potser pel pes d’aquesta llengua al vocabulari mèdic.
Una anècdota recent :
No fa massa vaig anar al metge perquè se m’havia inflat la parpella de l’ull dret. Arribo al metge i li dic : “Doctor, tinc la parpella inflada”. I ell em contesta : “Senyora, vostè té una blefaritis”. Jo vaig haver d’aguantar-me el riure i vaig pensar: “ Si no em diu res més…”. Blefaritis és un terme format pel grec βλέφαρον (parpella)i el sufix –itis, que indica sempre “inflamació”. La diferència rau en que l’expressió “ Tinc la parpella inflada” era una simple constatació meva i en canvi, el terme mèdic, amb la rel grega, vol dir : “El senyor metge pot controlar aquest mal perquè la Medicina el té ben classificat”. Aquesta és la càrrega informativa de l’ús dels termes mèdics, majoritàriament formats a partir de mots grecs.
8. D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?
La dèria per allò clàssic em ve de joveneta. Vaig començar a tenir consciència que les llengües en general m’agradaven al voltant dels dotze anys. Com a alumna de les Escoles franceses de Barcelona, tenia un cert domini del francès, a banda del castellà, i del català com a llengua materna. Si tenia alguna estona “ buida” buscava el mètode d’anglès amb què estudiava el meu pare, treballador al ram de l’hosteleria, i aprenia el “I am, you are…” pel meu compte. També hi fa molt el professorat que introdueix el jovent en aquestes llengües . Jo vaig tenir sort i la meva professora de llatí em va fer interessar per les llengües clàssiques en general. Aquest gust convivia amb curiositat per l’arqueologia. Cap als catorze anys vaig començar a fer petites feines i amb uns primers diners em vaig comprar un llibre que encara ara recomano “ Dioses, tumbas y sabios” de W. Ceram. En aquell temps només existia en castellà.
Vaig estudiar Llengües clàssiques perquè em semblava que eren les llengües “totals”: ni filologia francesa, ni hispànica, ni germànica (havia començat a estudiar alemany), sinó la base de tot, les llengües clàssiques.
9. Si no hagués estudiat clàssiques, buscaria referents arreu?
Crec que en buscaria referents encara que no hagués estudiat clàssiques perquè la cultura de l’Antiguitat m’ha interessat des de sempre, com ja he explicat.
10. Al grup de teatre que porta, Ela-ελαTeatre, els hi agrada trobar referents clàssics? Com va sortir la idea de fer un grup de teatre clàssic amb els seus alumnes?
ELA-ελαTeatre va néixer l’any 2000 com a “Grup de Teatre grecollatí”. El teatre de l’Antiguitat clàssica va ser el motiu de creació del grup. Ens hem definit durant aquests catorze anys d’activitat com a tal. Alguna vegada hem preparat obres d’altres èpoques per circumstàncies especials (50 è aniversari de l’Institut de santa Eulàlia, etc). Val a dir que a molts joves els interessa més la tragèdia que la comèdia perquè els sentiments tràgics són molt més forts i tots sabem que per a la gent jove les emocions estan a flor de pell.
La idea del grup va sorgir d’uns nois i noies, alumnes de clàssiques al batxillerat nocturn, el curs 1999/2000. M’ho van demanar amb insistència, amb ganes, i finalment vàrem trobar la manera de poder organitzar-ho. Segurament tot sortia de la tradició a les nostres classes de fer lectura dramatitzada d’algun fragment, ja fos tragèdia o comèdia. Recordo lectures col·lectives de versos del cor, després d’haver-ne treballat el contingut. Fer “ teatre” m’ha semblat des de gairebé sempre una manera de fer viure el món antic als joves. En cursos anteriors havíem representat petites coses com els Diàlegs dels déus de Llucià o havíem organitzat visites turístiques per domus romanes, tot decorant alguna classe i ensenyant-ho a alumnes d’altres classes.
11. Els hi agrada representar obres amb origen clàssic o els hi és indiferent?
Tot noi o noia que s’apunta al grup sap quin és l’historial : Electra de Sòfocles, Plutos i Ocells d’Aristòfanes, Fenícies d’Eurípides, Helena de creació col·lectiva sobre el personatge mitològic, i el Miles gloriosus de Plaute. Per això no se li acut a ningú discutir el que toca fer, que d’altra banda, decidim de manera assembleària, a triar entre un parell o tres d’obres que proposem entre el director teatral, Attis Angelopoulos, i jo.
12.Quines creuen que són més difícils de representar?
Considero que les més difícils són les comèdies gregues, Aristòfanes per ser més concreta. Les al·lusions a fets polítics i socials de l’època són tan específics que és molt difícil fer-ho entenedor a un públic general d’avui dia. Si no és com una classe d’història antiga, no té sentit d’emprar uns recursos humorístics que no diuen res al personal actual. L’altra possibilitat és fer-ne una versió, adaptant el text a situacions d’ara.
13. El curs passat, els nostres companys varen anar a Girona a veure ‘Miles gloriosus’ i els va encantar. Aquest curs hi anirem nosaltres, però al teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat. Ens pot avançar alguna anècdota? Ens pot fer alguna recomanació abans d’anar-la a veure?
Pel que fa al muntatge del Miles gloriosus, és la tercera temporada que la fem. És divertida i el nostre director dóna molta llibertat als nois i noies perquè construeixin els personatges amb referents actuals. Els agrada fixar-se en les sèries televisives o pel·lícules. Per exemple, la noia que fa de Palestrió diu que a ella li recorda el “ Satur” d’Águila roja, de TV1. Jo, en canvi, trobo que s’assembla al “Palomino” de TV3. Vosaltres direu què us sembla un cop l’hàgiu vist.
Jo us recomano que us feu la vostra idea pròpia de cada personatge per poder confrontar-la amb la del nostre grup. Se suposa que haureu llegit el text i, per tant, pot ser fins i tot divertit fer aquest exercici.
14.Els referents clàssics a partir del teatre o arreu, la van ajudar en la seva tasca de professora?
Mentre vaig exercir de professora vaig intentar fer molt present la permanència clàssica del nostre voltant, sobretot a la publicitat. Recordo molt com vàrem treballar, fa molts anys, la comparació arcaica d’Homer amb un anunci de la casa Renault, a dues planes : un pare jove agombolava entre els seus braços un nadó. A la pàgina següent, es mostrava un nou model de la marca (potser un Laguna?) i un text curt feia les lloances de la carrosseria del cotxe, que implícitament, ens deia que protegia els ocupants del vehicle igual que aquell pare amorós ho feia amb el seu fillet.
15. Va fer alguna activitat a la recerca de referents amb els alumnes? Quina? Als seus alumnes els hi ha va agradar aquesta activitat?
Sempre vaig intentar que els nois i noies de les meves classes“recerquessin”. Les recerques que recordo com a més llunyanes eren les excursions per Barcelona, a buscar referents clàssics. Baixant per la Rambla, a mà esquerra, hi havia una agència de Viatges Marsans, ja desapareguda. El pom per obrir la porta tenia una imatge d’Hermes, per motius obvis.I tants d’altres : una botiga al c/ Ferran que es diu (encara existeix) Ítaca, etc. Al mateix institut hem fet recerca d’ambientació per allò que ja he explicat de recrear en una classe l’estil grec o romà : mobiliari, aixovar, pintures parietals, etc. I moltes altres coses : vestuari, orfebreria…
16. És admirable que després de la jubilació, hagi professors que continueu tan vinculats al món educatiu. Ens podria dir per què?
Aristòtil defineix l’home com un ζῶον πολιτικόν. Som “polítics” perquè formem part de la pólis, no perquè ens dediquem professionalment a la política. Com a dona, a més, visc l’amenaça de ser reclosa a les tasques domèstiques si obviem aquesta participació “política”.
Molts companys i companyes de professió es dediquen d’una manera o altra a la tasca docent. Cadascú hem de trobar el nostre lloc a cada moment. Jo m’ho he passat molt bé ensenyant durant aquests 40 anys. No concebeixo la meva vida esborrant-ne aquesta activitat. Per això, quan la direcció del centre em va proposar de seguir fent-me càrrec del grup de teatre després de la jubilació, em va alleugerir molt de pensar que potser tot s’havia acabat. Els joves transmeteu vitalitat i això ajuda molt la gent gran.
17. Si hagués de proposar ara una activitat als alumnes per tal de conèixer més referents o endinsar-se de fons en aquest món, què proposaria?
Les activitats possibles per endinsar-se al món antic són infinites : és un món i com a tal inclou tots els aspectes de la vida humana. Per tant, cada alumne/a hauria de trobar el camp en el qual vol aprofundir. Puc fer un llistat, sobretot d’interdisciplinarietats :
-A Tecnologia podrien fer un taller d’orfebreria antiga, després d’anar a un museu, o amb paper mâché fer els animals atributs dels déus ? (Jo tinc un mussol fet per una aluman preciós)
– A Dibuix es podrien encarregar de l’escenografia d’una representació mitològica per a la festa de final de trimestre ?
– A Llengua catalana es podria fer creació literària versionant mites antics, com, per exemple, el conte de Quim Monzó sobre el cavall de Troia? Tots els mites que inclouen un mostre s’hi presten molt, per les possibles interpretacions de monstres actuals. Nosaltres havíem treballat moltes vegades el de Teseu, observant a l’hora aquella sèrie de litografies de Picasso en que el monstre, vist de prop, no és tan temible. André Gide té també una narració en aquest sentit.
A banda d’aquests suggeriments, crec que la força de l’originalitat del professorat està en vosaltres, quan transmeteu les ganes de fer coses, igual que els meus alumnes de nocturn van insistir en fer un grup de teatre. Us diria que heu de ser valents i somniadors, i els adults hem d’ajudar a encarrilar aquest interès vostre.
18. Si hagués de buscar un nom de botiga amb referent clàssic, quin seria?
Si hagués de posar el nom a una botiga, m’agradaria posar-li Cassandra. És el nom d’un personatge incomprès i darrerament estic llegint unes quantes coses sobre ella molt interessants. Però he vist a Internet que ja n’existeixen un munt, de botigues amb aquest nom. Potser recuperaria una marca de cosmètica que em sembla que ja ha desaparegut. Es deia : TOKALON. No sé quantes senyores sabien, quan compraven aquestes cremes, que TOKALON volia dir “El que és bell”. I tots sabem que, el que és bell, de vegades però només de vegades, és difícil.
Etiquetes:Barcelona, Carme Llitjós, Converses, Hospitalet, Referents clàssics, Teatre
[…] de Prósopon i als de Catalunya, i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i Carme Llitjós per apropar als joves com nosaltres el teatre clàssic fet per alumnes de la nostra […]
Ens va agradar molt conèixer Carme Llitjós a la presentació de les obres Hipsípila i el Miles Gloriosus al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat el 25 de març del 2014
[…] directors, als organitzadors de Prósopon i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon […]