Parlant amb Emilio Canales

El passat dia 2 de desembre de 2013 a les 21h. vam tenir el plaer de parlar amb Emilio Canales, professor de llatí. Doctorat en Filologia Clàssica i adaptador del mètode Ørberg a l’espanyol. També ha fet diverses conferències sobre didàctica de les llengües clàssiques. La vam fer per Skype i aquí teniu el que amablement ens va contestar:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=PpS_a0MazDk[/youtube]

En aquesta xerrada, Emilio Canales ens comença explicant que fixar-se en els referents clàssics que arreu hi ha és una deformació professional, igual que un professor de química s’ha de fixar de què estan compostes les coses que veu, ens diu que sempre li agrada transmetre als seus alumnes les coses que veu perquè vegin la realitat des del seu punt de vista. Ens comenta que a Granada, els referents clàssics estan més ocults que en altres ciutats degut a la dinastia musulmana que va dominar el territori durant els segles XIII, XIV i XV, els referents que trobem a Granada són de l’època del Renaixement, ens dóna a conèixer un referent molt pronunciat a Granada, aquest és el Palau de Carles V on es va fer ús de molts elements renaixentistes, i on podem veure una clara influència clàssica. Ens explica que no se sap molt de la Granada romana perquè gran part està encara per descobrir, no se sap on està ubicada exactament la Granada romana. Ens explica que des que va sorgir el gust per allò clàssic, a partir del re-descobriment dels autors clàssics, pels volts del segle XV, XVI, totes les ciutats es van omplir d’una arquitectura que marcava clarament com a referent el món romà, també casi tota la simbologia que utilitzen els emperadors espanyols es basa en la simbologia que tenien els antics emperadors romans, com per exemple l’àguila, com a símbol de poder, doncs és el símbol de Zeus, el màxim déu de l’Olimp. És important que hi hagi referents clàssics per poder explicar a la gent el perquè d’aquests referents, per poder ensenyar-los que el món clàssic és molt més present en la nostra quotidianitat del que pensem. En una ciutat imperial com Granada, l’àmbit dominant en els referents clàssics és l’arquitectònic, per Granada passaren els reis Catòlics, on van finalitzar la reconquesta, i com ens ha explicat anteriorment, l’emperador Carles V va fer construir un palau per viure-hi, un palau que recorda un amfiteatre. Ens diu que hi ha grans biblioteques arreu, biblioteques que tenen gran part dels seus llibres escrits en llatí, no només llibres de l’època romana, sinó llibres del segle XV, XVI, XVII… això significa que gran part de la saviesa de l’ésser humà està escrita en llatí, aquesta part de les biblioteques és inaccessible per qui no sap llatí, qui en sap, pot agafar un llibre que hagi escrit algú fa uns tres-cents anys, no cal que sigui de fa dos mil·lennis, i contactar directament amb una persona que ens ha volgut transmetre quelcom fa molts anys. Per fixar-se en els referents clàssics primer de tot s’ha de saber què són aquests referents, si a un no li han ensenyat què són aquests referents, no s’hi fixarà quan en tingui algun a prop, per exemple, si algú qui no ha estudiat mai referents clàssics veu una àguila en un escut, veurà una àguila com a animal, mentre que qui hagi estudiat clàssiques sabrà que l’àguila és l’ocell que s’identifica amb la figura de Zeus, i llavors l’àguila passa a ser símbol de poder, ja que Zeus era el déu de déus, i aquí entren en jocs els professors, els qui han de mostrar als alumnes el món d’una altra manera. Respecte si hi ha més referents d’origen grec o llatí ens comenta que és molt difícil separar-ho, ja que Roma va ser el que va ser degut a que va absorbir tot el coneixement de l’antiga Grècia, la ciència, l’arquitectura i més, llavors podem dir que Roma va expandir els coneixements de Grècia per tot Europa. Llavors ens explica que, el problema dels grecs, era que, per exemple, quan miraven un riu pensaven, “això és un riu, no està sempre igual, mentre el mirem ja ha passat l’aigua del riu, ja ha canviat”, mentre que els romans quan veien un riu pensaven, “volem passar el riu, hem de fer un pont, un pont de pedra amb uns arcs resistents i ens hi posem ara mateix començant clavant les primeres pedres”, què significa això?, que els romans eren pràctics, per això van crear l’ordre i una organització de camins revolucionària, mentre que els grecs van estar discutint entre ells molts anys, els romans no filosofaven tant i feien camins, ponts, que els servien per fer-se cada cop més grans. Poc després Emilio ens confessa que en un principi era de ciències, el que el va fer canviar a clàssiques va ser la influència d’un professor, un professor que diu ser magnífic, increïble, meravellós, cada cosa que comentava feia que Emilio es quedés bocabadat, llavors pensava que volia ser com ell si algun dia arribava a ser professor. Es va llegir l’Eneida de Virgili pel seu compte, llibre que li marcà la vida. Ell estava convençut que el que fallava del llatí no era el llatí, sinó la manera d’explicar-lo, per exemple, actualment no es poden donar classes de llatí tal i com es feia en el segle XVI, doncs molta gent es centra en l’anàlisi sintàctic, la gramàtica… i no es pot explicar el llatí així, llavors va decidir juntament amb un company, Antonio González, adaptar el mètode Ørberg, perquè és un mètode atractiu pels alumnes, una alternativa als mètodes tradicionals d’estudiar llatí, també ha adaptat un mètode per estudiar grec, un mètode que diu ser molt eficaç per aprendre grec, el mètode Athenaze. Ens comenta que els referents clàssics l’ajuden a les seves classes fins al punt de que quan els alumnes ja tenen confiança amb l’Emilio, són ells mateixos els qui comencen a treure coses que tenien i que no sabien que eren referents, quan més referents clàssics li ensenyes a un alumne, més s’aprova amb interès a coses que tenia a la vida quotidiana i que ni tan sols havia observat. Ens explica que fa poc, en un institut d’Almeria, es va convocar un concurs de cultura clàssica, convocat per una Universitat, doncs van formar part d’aquest concurs fins al punt de guanyar-lo tres anys seguits, en una edició van fer una maqueta de l’estadi d’Olímpia, en un altre edició van fer un mapa d’Europa on van anar col·locant amb plastilina les meravelles del món antic i altres arquitectures importants, també ens comenta haver fet un concurs multi centre. I finalment si hagués de posar un nom a una botiga l’anomenaria “Fatum“, el destí, perquè molta gent li preguntaria el perquè d’aquest nom i això seria una oportunitat per vendre.