Parlant amb Carlos Cabanillas

El passat dia 29 de novembre de 2013 a les 17h. vam tenir el plaer de parlar amb Carlos Cabanillas, professor de llatí de l’IES Santiago Apóstol, d’Almendralejo, Badajoz, i també president de Chiron. Aquesta es va fer des de l’Skype i podeu veure aquí com va anar la xerrada que tan amablement ens va concedir:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EoeYrwhnhX4[/youtube]

En aquesta xerrada, Carlos Cabanillas comença dient-nos que a cada pas que fem hi ha referents clàssics i és inevitable fixar-s’hi. En el lloc on ell treballa, Almendralejo a uns vint-i-cinc quilòmetres de Mèrida, veu molts referents clàssics en comerços com bodegues i empreses, diu que tothom que vol donar-li un toc de distinció al seu negoci utilitza un nom clàssic que sembla que soni millor, ens posa l’exemple de la seva ciutat on hi ha llocs com un gimnàs anomenat “Atos“, una immobiliària anomenada “Domus”, els noms d’empreses de seguretat, la línia d’autobús anomenada “Leda”… Ens explica que Mèrida és romana i hi ha molts més referents que a Almendralejo, i que allà totes les botigues de caràcter turístic tenen noms clàssics, com “Diana”… Mèrida és, per excel·lència, la ciutat més turística a Extremadura. A Mèrida ha realitzat activitats amb els alumnes com gimcanes fotogràfiques, però ens comenta que no en pot fer més per falta d’una assignatura dedicada a aquests afers, com l’assignatura que s’imparteix només a la Comunitat Valenciana de “Referents clàssics”. No sabria dir-nos quin lloc que ha visitat hi ha més referents clàssics, doncs, n’hi ha a tot arreu on anem -ens diu. Ens explica que a la wiki de Chiron no hi ha una entrada definint “referent clàssic” perquè altres grans blocs com “Los secretos de Argos” i demés ja tenen ben treballat aquest contingut. I com ens ha dit abans, creu que es segueixen utilitzant referents en botigues per tal de donar un cert grau de prestigi o de serietat. Sovint si veu algun referent pel carrer el penja al Twitter, aquests referents que penja són d’àmbit comercial, del sector serveis. Ens comenta que els referents que hi ha arreu passen desapercebuts per la gent del carrer per culpa del seu desconeixement cap aquest món, i que estudiant aquest món coneixem el que hi ha darrere d’un referent clàssic, és a dir, el seu origen, doncs conèixer-ho és interessant i és anar més enllà del perquè han posat aquest nom a aquesta botiga… La seva estima per allò clàssic li ve ja de naixement, diu que des de sempre li ha agradat allò que té més de mil anys d’antiguitat, des de petit li atrau més el passat que el futur i el present, a l’institut li van anar bé les clàssiques i ja va seguir endavant en la facultat, apart de que el seu pare era catedràtic de llatí. Ens comenta haver fet amb els alumnes una activitat relacionada amb els referents clàssics en la música actual, un tema que creu interessant però que no va resultar tal i com volia. Per fer que els alumnes s’endinsin en el món dels clàssics realitzaria l’activitat de cercar aquesta tradició clàssica en literatura, música, cine, escultura, pintura… dividint aquests apartats en grups d’alumnes, també rastrejar el pas dels tòpics llatins per tota la tradició clàssica. I finalment si hagués de posar un nom a una botiga, tot i no saber que vendre-hi, li posaria “Miser, Catulle” o més aviat “Tempora nubila“.