Tag Archives: 1r Batx.

Draco et dracones…et fabulae…et consueta…

“Una gruesa y alta serpiente con garras y alas es quizás la descripción más fiel del Dragón. Puede ser negro, pero conviene que también sea resplandeciente, asimismo suele exigirse que exhale bocanadas de fuego y de humo. Lo anterior se refiere a su imagen actual; los griegos parecen haber aplicado su nombre a cualquier serpiente considerable. Plinio refiere que en verano el Dragón apetece la sangre del elefante, que es notablemente fría(…) También leemos que los Dragones de Etiopía, en busca de mejores pastos, suelen atravesar el Mar Rojo y emigrar a Arabia. Para ejecuatar esa hazaña, cuatro o cinco Dragones se abrazan y forman una especie de embarcación, con las cabezas fuera del agua. Otro capítulo hay dedicado a los remedios que se derivan del Dragón. ahí se lee que sus ojos, secados y batidos con miel, forman un linimento eficaz contra las pesadillas…

En el libro undécimo de la Iliada se lee que en el escudo de Agamenón había un dragón azul y tricéfalo; siglos después los piratas escandinavos pintaban Dragones en sus escudos y esculpían cabezas de Dragones en las proas de las naves. Entre los romanos, el Dragón fue insignia de la cohorte, como el águila de la legión; tal es el origen de los actuales Regimiento de Dragones

En occidente , el Dragón siempre fue concebido como malvado. Una de las hazañas clásicas de los héroes ( HérculesSigurd, San Miguel, San Jorge) era vencerlo y matarlo…

El tiempo ha desgastado notablemente el prestigio de los Dragones. Creemos en el león como realidad y como símbolo; creemos en el minotauro como símbolo, ya que no como realidad; el Dragón es acaso el más conocido, pero también el menos afortunado de los animales fantásticos. Nos parece pueril y suele contaminar de puerilidad las històrias en que figura. Conviene no olvidar, sin embargo, que se trata de un prejuicio moderno, quizá provocado por le exceso de Dragones que hay en los cuentos de Hadas.”

JORGE LUIS BORGES, El libro  de los Seres Imaginarios,

Ed.Bruguera Alfaguara, Barcelona 1979, Pàg. 95-98

En 1678 , Athanasius Kircher publicava Mundus Subterraneus, en el qual hi havia dibuixats quatre dracs, entre ells el de Suïssa i el de Rodes.

El dia 23 d’abril hi celebrem la “Diada de Sant Jordi” , la lluita del Sant contra un Drac que pretenia menjar-se una jove princesa. És el dia els enamorats i les parelles  es regalen una rosa vermella, símbol de la sang del drac , i un llibre  perquè es commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare.

És un festa popular i tradicional que omple de colors, de gresca i alegria els carrers de Catalunya. Un  dels documents més antics que  hi en tenim  és la ” Consueta de Sant Jordi”, del segle XIV i d’origen mallorqui. Es tracta d’una representació teatral on apareixen tres caçadors ( Antímaco, Andrònico i el tercer caçador ), el rei, l’algotzir, lo fadrinet , la filla i Sant Jordi. I diu així: ”

ANTÍMACO

Amichs de mi molt amats,

un poch vosvoldria dir

que anàssem a cassar

per nostra vida recrear

y aquella divertir.

(…)Are descobren lo drach.

ANTÍMACO

¿ Què és lo que veig venir

ab una ten gran furia?

ANDRÒNICO

¿ A on és, que descobrir

no u puch ab la vista mia?

TERCER CAÇADOR

¿ No veys an aquell endret

un drach, segons mon parer? (…)

Are van el rey, y diuen an el porter:

ANTÍMACO

Dieu-me, senyor porter:

¿poriem parlar ab lo rey? (…)

Are se dóna un colp el front, y diu lo rey:

REY

O male sort! ¿ Y què serà

de mi, si asó és ver?

Tot quan  és devorarà,

desminuint mon poder. (…)

Are fan la batalla y lo drach los desberate a tots

(…)Are escriuen los noms, y trauen un fadrinet, y

aporten-lo al drach (…) Are  i lígan an el pal, y lo drach ve a menjar-lo-

Y los cavallers, tornant an el cadefal, trauen la filla del rey a sort.

Y lo algutzir va devant lo rey, y diu (…)

Are aporten la filla an el pal, y anant anant

diu, “Plant”:

LA FILLA

O  cavallers de bondad !,

¿ quin desliber és aquest,

voler-me donar el drach

sabent que jo no u maresch? (…)

Are ve Sant Jordi a cavall ab un cavall blanch,

a la donzella, y diu a to de “Veni Creator”

Are ve lo drach envés la donzella, y diu en to “Vexilla”:

LA DONZELLA

Fugiu, fugiu, bon cavaller,

car lo drach me ve devorar.

Baste prou lo vostro voler:

salvau-vos, si us poreu salvar.(…)

Are sant Jordi pega la lansade an el drach,

y aprés devalle del cavall y desliga la donzella. (…)

Are sant Jordi arranque la spase y acaba de

matar lo drach. Y diu-li lo rey, en to “Almé”:

LO REY

En senyal de bona amor

vull prengau, vos ,cavaller,

ma filla ab mon tresor;

que sia vostra muller.

SANT JORDI

No vull muller, o bon rey,

ni or que puga robar;

mas, per fer a Déu servey,

quatre coses vull manar.

La  Sglésia honrereu,

venerau los capellans,

missa tots jorns oireu,

feu bé els pobres vergonyans (…)

are se’n va sant Jordi, i cavalca. Y lo rey fa fer una crida:

ALGUTZIR

Per contentar el gran Déu

façam-nos tots cristians.

Bateix-se tot hom arreu,

i cascú dó lo nom seu,

y viscam com a germans. (…)

Finis

A la mitologia grega tenim una història molt semblant a la de Sant Jordi. Us deixo unes imatges representatives de totes dues. Sabreu dir:

a) Quina imatge pertany a la llegenda de Sant Jordi i quina al mite grec?

b)  A quin mite fa referència?

A més a més, a la literatura llatina Fedre fa una faula titulada La guineu i el drac , i també explica això:   “Una guineu, mentre excavava el seu cau, va treure molta terra fent profundes galeries subterrànies. Així va arribar a la profundíssima cova d’un drac que custodiava uns tresors amagats. Quan el va veure, li va dir: (…)” Fedre acaba la faula criticant un vici humà que està representat pel drac. Feu una petita recerca i escriviu la resta de la faula, i després digueu a quin vici es refereix.

L’esclava de blau

“(…) -Me’ls regalà Tòcul – es justificà-. Sempre ha dit que gastar soles en esclaves és una despesa debades.

-Baiasca deixarà de ser esclava abans que es pongui el sol – li vaig replicar. I per algun misteriós mecanisme psicològic que renuncio a explorar, parlava amb un to d’orgull.

Des de la porta ens arribà la veu d’Alcímenes:

– És hora que marxem- ens recordà-. El pretor ens espera…”

pàg. 264-266

Heu de fer:
1) Llegiu el text que forma part de l’obra l‘Esclava de blau. Fixeu-vos en les paraules subratllades i busqueu informació  sobre elles (ha de ser una informació detallada ).
2) Aneu a Biblos( hi cliqueu) i deixeu el vostre comentari-opinió a l’article corresponent.
També aquí hi trobareu un ventall de preguntes i respostes que potser us ajudaran.

Circus romanus semper !!!

Els romans eren molt aficionats als jocs, sobretot als espectacles de masses. Al principi es celebraven en honor d’algun déu, però després eren organitzats per a contentar el poble i allunyar-lo dels problemes polítics i econòmics  i fins i tot, com explica Virgili a l’Eneida, per commemorar la memòria d’una persona estimada.
“Amb tanta envestida, a la carrera de carros,
els cavalls es precipiten des de les cotxeres
i volen per la pista ….,
aixi, els conductors, futejant els seus cavalls,
agiten les regnes soltes i
inclinen el cos cap endavant amb el fuet preparat a la mà.
Llavors, amb el estrèpit dels aplaudiments
i les veus dels que criden animant-los , tot ressona …”

Virgili, Eneida,  5,    144-149

Aquests ludi es divideixen en carreres al circ, lluites a l’amfiteatre i representacions teatrals.
Hem estudiat els dos primers i ara amb tota la informació de la que disposeu, feu:

Imatge d’un circ romà

1. Us deixo dos vídeos que reflecteixen molt bé la carrera de carros o vehicles en diferents moments de la història: el passat i el futur.
Compareu-los i expliqueu com eren les carreres, on es feien, les parts…
2. A més ,escriviu en llatí els noms en negreta del text i expliqueu el seu significat.

3. Comenteu aquest mapa on es localitzen els circs romans existents a Europa i escriviu el topònim de la ciutat on es troben:

La Colònia d’homes gladiadors !!!

Ara, fa no res, mirant la tele, he vist un anunci que possiblement en algun moment vosaltres també l’heu vist i és la colònia de Dolce & Gabbana, “The One Sport”. Hi apareix un noi vestit només de la part de baix ,amb un xandall, ensenyant tots els seus músculs monumentals dels braços, espatlles, esquena, pectorals, etc. El cas és que el guapíssim noi es passeja per unes restes romanes que pertanyen a l’Amfiteatre de Tarragona. La relació que hi trobo entre la colònia i les restes de l’amfiteatre és que la colònia és per a homes que fan esport,homes lluitadors… per això el seu nom és: “The one Sport”. A l’amfiteatre s’hi practicaven les lluites entre gladiadors o bèsties ( venationes) i alguns cops, batalles nàutiques ( les naumàquies). En aquells temps era l’esport que feien alguns, eren les estrelles, els que morien , però també els que guanyaven molts diners, els que tenien dones atractives perquè ells eren forts i famosos, i relaciona els gladiadors de llavors amb els homes atlètics d’avui.
Aquest anunci em demostra que la cultura clàssica és arreu del món i que fins i tot , una marca de disseny com aquesta , l’utilitza i sap que el seu missatge arribarà a tothom.
També he de comentar que la imatge d’entrada de l’anunci em recorda els atlants que feien de columnes a les termes centrals de  la ciutat desapareguda de  Pompeia. Mireu i compareu, són ben bé IGUALS!!!!

Fem una mica de repàs: Quines eren les parts d’un amfiteatre?
Com es mantenien en forma els gladiadors? Com s’anomenaven els seus entrenadors? Quina era la seva frase de presentació?

Núria Lozano Martell
1r Batxillerat

INS MIQUEL MARTÍ I POL

Boig per tu…I la lluna !!!

Aquesta cancó de Sau l’hem cantada mil i una vegades, la música i la lletra conviden a la malenconia, a l’amor que potser vindrà, a les papallones que sents quan el recordes i no és…
Encara que molts pensen que la cancó és el lament d’un noi envers la noia estimada, jo crec que la seva enamorada és la lluna i per això espera la nit per tornar a comtemplar-la.
El referent clàssic el trobo en la història de la deessa Selene i un pastor: diuen que quan la deessa passejava pel cel amb el seu carro d’argent, va il·luminar una cova on hi descansava el pastor. El va comtemplar i es va enamorar d’ell. Llavors aquesta va baixar a fer-li un petó, ell es va despertar quan va tocar els seus llavis. Tots dos es van enamorar. Selene va demanar a Zeus que concedís un desig al seu estimat. Zeus va accedir i el pastor va demanar un son etern on només la seva estimada el pugui despertar.

A Torelló, quan arriba el carnaval hi ha sempre una carrosssa que se’n diu “Pescallunes”. La llegenda diu que un veí del poble caminava per la nit i va veure reflectida a les aigües de la riera la lluna plena, es va quedar bocabadat de la seva bellesa que brillava a la foscor de l’aigua i va decidir que la pescaria i la tindria sempre en una cove, però no aconseguia ficar-la-hi. Algú li va dir amb burla: “què voleu fer, pescar la lluna? “ Des d’aquell dia als de Torelló li diuen “PESCALLUNES”: gent que s’il·lusiona, té somnis, romàntica i amb molta empenta per a fer coses.

BOIG PER TU Sau

En la terra humida escric: “Nena estic boig per tu”
Em passo els dies esperant la nit.
Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny
Servil i acabat
Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran
Entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat, ebri d’aquesta llum,
Servil i acabat
Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Servil i acabat…. Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.
Ivette Pagès, 1r Batx. Llatí i Grec
Ins Miquel Martí i Pol
Quod sumus

Repàs de mitologia…

Aprofitant aquest vídeo, una cortina de tela molt prima amb un dibuix d’una divinitat, dibuixat i pintat a mà amb pintures de “tela”, repasarem dues divinitats, Venus i Ceres, dues deesses importants dins de la mitologia. Heu de triar, una o l’altra, dient el perquè de la vostra elecció.

a més us ajunto un enllaç on podeu ampliar les fotografies del vídeo
i l’enllac del bloc on apreixen,el rincón de las poyato
Una altra manualitat del mateix bloc, representa a una altra divinitat: mireu-la i digueu qui és i el perquè:

Feliciter, discipulae !!!!!!!!!

    Heus! Ego Andrea sum . Puella multum laeta sedecim annorum sum. Filia unica sum. In Roda de Alba cum mea familia habito, patre et matre . Nomen mei patris Lluisus Dachus est. Meus pater tignarius faber est. Nomen meae matris Núria est atque illa non laborat.

Ego Núria, puella fusca sedecim anorum , sum . Kalendis Ianuariis nata sum . In  Roda de Alba  in magna domo  cum duos fratres habito . Mihi cubicula aprica est. Parentes , Petrus et Susagna, triginta novem annos habent.

Beata esse volo!!!!!!!!!!!!!!  FELIX     NATALIS

Ego Gemma , puella sedecim annorum, sum . Ante diem sextum Kalendas Iunias nata sum . In Roda de Alba cum mea familia, patre, matre et fratre , habito . Cotidie in schola MMP studeo . Nomina meorum parentum Xavius et Rosa sunt. Meus frater magister est.

Pingere volo!!!!!!!!!!!!!!!!

Ego Iulia, puella sedecim annorum, sum. . In Roda de Alba habito. Nomen patris Iaumus Tolosus est. Ille rotas fabricat. Nomen meae matris Marta Carbonella est. Illa venditorem est. Sororem , parva puella novem annorum, habeo et suum nomem Iana est.


Ego Ana sum et etiam puella sedecim annorum sum. In vico prope Ausam cum mea matre et meo patre habito . Nomen mei patris Rogelius est et nomen meae matris Spes est. Tres fratres , Rogerium, Eduardum et Angelum , habeo.



El Tió de Nadal

Segons una llegenda germànica, Odín, el déu suprem, va crear la humanitat a partir d’un tros de fusta, concretament un fragment d’una branca que el vent va trencar i que el bosc va llençar a la mar. El déu el va agafar , en va fer dos  i els va donar vida: així fou com va crear  l’home i  la dona. D’on ve aquesta llegenda? Sembla que el llibre sagrat dels nòrdics , els  Eddas, fa menció d’aquest fet i a més,  no oblidem que els pobles del nord havien divinitzat els arbres com el roure, el freixe… i que el freixe perene Yggdrasil sosté al seu cim el Valhalla, residència dels déus de la vora del riu Rin.

A la nostra tradició nadalenca en tenin un tronc, un tibosc màgic, una soca al que donem vida  els dies abans de la “Nit de Nadal”. És el Tió, el tibosc a qui  mimem, escalfem amb una manteta  i alimentem amb galetes, fruites, verdures, garrofes… Quan arriba la tarda o  la nit senyalada, se’l posa al foc una estona abans de cagar,  perquè ha d’estar encès, i així fa regals com llaminadures, figues, torrons, figures del pessebre… És una gran alegria  !!!

Els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’Ins MMP  han fet uns tions  a partir de taps de suro d’ampolles, els han pintat els ulls , el nas, la boca i així s’han assabentat de la història. Aquí us he posat les imatges.
Ara, discipulae cerqueu d’altres mites on aparegui un tronc i expliqueu la relació amb el nostre Tió.

Ambulatio per forum romanum

Cor civitatis romanae forum erat. Ibi aedificia publica et privata , templa, basilica, curia, rostra et tabernae ,erant.
Forum Romae inter duos tumulos , Capitolium et Palatium, extendebat.


Mostra un mapa més gran
Videte,facite mentionem monumentorum fori templa, basilica, curia et rostra . A més cerqueu el Forum de Trajà . Quina diferències hi trobeu?

El Comte Arnau

Una nit de tempesta, a la vora del foc, és el moment ideal per a que els nens i no tan nens escoltin històries de por. La iaia Càndida contava la història del Comte Arnau cada dissabte, quan els seus nets van a visitar-la a Can Serra.” Nois , pel Ripollès i les comarques del voltant diuen que a les nits de pluja hi ha molta fressa a l’infern perquè és el moment que el Comte Arnau hi surt i comença a cavalcar amb el seu cavall diabòlic, li surt foc per la boca, i un seguici de gossos pels boscos. L’ombra que molts han sentit i fins i tot vist, és la seva ànima condemnada eternament a voltar per tots els que foren els seus dominis, carregat amb la monja que va ser la seva estimada.- No sentiu els lladrucs ? Nens , a dormir, són les dotze, i fins el cant del gall el tindren per ici !!!! ” Tots sortíem corrent i ens tapaven amb la vànova, cap i tot, tancàvem els ulls ben forts i esperàvem adormir-nos abans de sentir la carrera enfellonida del Comte Arnau. ” Ja més gran vaig buscar la història per saber perquè hi va ser condemnat el nostre comte i vaig trobar a questes petits versos i les versions de Joan Maragall, Josep Carner:
                                       ” A L’infer me l’han donada.

per les males llambregades,

per les males calcades.

per soldades mal pagades.”

Quins dos fets van condemnar  Hug de Mataplana, el nostre comte Arnau?

Perquè s’ha convertit en un mite?

A quin personatge mitològic s’assembla? Quins dos fets contra els déus el van condemnar eternament?

Coneixes d’altres càstigs eterns?