Tag Archives: 4t ESO

Un Final mitològic !!!

Ara que el Barcelonisme viu moments emocionants, moments molt humans, volia compartir amb tots vosaltres on va començar tot aquest camí i va ser : “CAP A LA FINAL DE ROMA, la champions league del 2009″

Per a tots els seguidors del FC Barcelona, el dimecres dia 18 d’Abril, va ser un dia gran: el Barça es va enfrontar en un partit de semifinals de futbol de la champions contra el Chelsea, partit d’anada , al camp de futbol de Stamford Bridge, a Londres. El Barça necessitava, després de veure el desenvolupament del partit, un gol que l’endugués a la final. Però, recordem una mica… Iniesta en el temps de descompte va fer un increïble gol que ningú esperava i axí l’equip, el Barça , es va guanyar un lloc a la final contra el Manchester United, a Roma.

En la transmissió d’aquest partit, els locutors de la cadena de radio de RAC1, en el moment del gol d’Iniesta, van fer els següents comentaris que durant aquest dies les televisions han repetit moltes vegades.

> Pot ser que estigui veient un coliseu imponent?

< Pot ser Joan Maria, pot ser.

 >Pot ser que estigui veient una font plena de monedes amb una dona banyant-se de manera seductora?

< Pot ser Joan Maria, pot ser.

 >Pot ser que estigui veient una lloba alletant a dos nens que es diuen Ròmul i Rem a la vora del riu Tíber?

Saperes, és Roma?

Com es pot veure en el diàleg dels dos locutors, mencionen els trets més importants de Roma. El més sobtat, o el que personalment em va cridar més l’atenció és el de la lloba alletant dos fills, Ròmul i Rem a la vora del riu Tíber. Ara el podem fer servir per repasar l’origen de la ciutat de Roma, l’amfiteatre i fins i tot, podem fer un itinerari fotogràfic de la ciutat ja que moltes fonts tenen motius mitològics.

Gemma Parareda Barcons.
1r Batx. Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Draco et dracones…et fabulae…et consueta…

“Una gruesa y alta serpiente con garras y alas es quizás la descripción más fiel del Dragón. Puede ser negro, pero conviene que también sea resplandeciente, asimismo suele exigirse que exhale bocanadas de fuego y de humo. Lo anterior se refiere a su imagen actual; los griegos parecen haber aplicado su nombre a cualquier serpiente considerable. Plinio refiere que en verano el Dragón apetece la sangre del elefante, que es notablemente fría(…) También leemos que los Dragones de Etiopía, en busca de mejores pastos, suelen atravesar el Mar Rojo y emigrar a Arabia. Para ejecuatar esa hazaña, cuatro o cinco Dragones se abrazan y forman una especie de embarcación, con las cabezas fuera del agua. Otro capítulo hay dedicado a los remedios que se derivan del Dragón. ahí se lee que sus ojos, secados y batidos con miel, forman un linimento eficaz contra las pesadillas…

En el libro undécimo de la Iliada se lee que en el escudo de Agamenón había un dragón azul y tricéfalo; siglos después los piratas escandinavos pintaban Dragones en sus escudos y esculpían cabezas de Dragones en las proas de las naves. Entre los romanos, el Dragón fue insignia de la cohorte, como el águila de la legión; tal es el origen de los actuales Regimiento de Dragones

En occidente , el Dragón siempre fue concebido como malvado. Una de las hazañas clásicas de los héroes ( HérculesSigurd, San Miguel, San Jorge) era vencerlo y matarlo…

El tiempo ha desgastado notablemente el prestigio de los Dragones. Creemos en el león como realidad y como símbolo; creemos en el minotauro como símbolo, ya que no como realidad; el Dragón es acaso el más conocido, pero también el menos afortunado de los animales fantásticos. Nos parece pueril y suele contaminar de puerilidad las històrias en que figura. Conviene no olvidar, sin embargo, que se trata de un prejuicio moderno, quizá provocado por le exceso de Dragones que hay en los cuentos de Hadas.”

JORGE LUIS BORGES, El libro  de los Seres Imaginarios,

Ed.Bruguera Alfaguara, Barcelona 1979, Pàg. 95-98

En 1678 , Athanasius Kircher publicava Mundus Subterraneus, en el qual hi havia dibuixats quatre dracs, entre ells el de Suïssa i el de Rodes.

El dia 23 d’abril hi celebrem la “Diada de Sant Jordi” , la lluita del Sant contra un Drac que pretenia menjar-se una jove princesa. És el dia els enamorats i les parelles  es regalen una rosa vermella, símbol de la sang del drac , i un llibre  perquè es commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare.

És un festa popular i tradicional que omple de colors, de gresca i alegria els carrers de Catalunya. Un  dels documents més antics que  hi en tenim  és la ” Consueta de Sant Jordi”, del segle XIV i d’origen mallorqui. Es tracta d’una representació teatral on apareixen tres caçadors ( Antímaco, Andrònico i el tercer caçador ), el rei, l’algotzir, lo fadrinet , la filla i Sant Jordi. I diu així: ”

ANTÍMACO

Amichs de mi molt amats,

un poch vosvoldria dir

que anàssem a cassar

per nostra vida recrear

y aquella divertir.

(…)Are descobren lo drach.

ANTÍMACO

¿ Què és lo que veig venir

ab una ten gran furia?

ANDRÒNICO

¿ A on és, que descobrir

no u puch ab la vista mia?

TERCER CAÇADOR

¿ No veys an aquell endret

un drach, segons mon parer? (…)

Are van el rey, y diuen an el porter:

ANTÍMACO

Dieu-me, senyor porter:

¿poriem parlar ab lo rey? (…)

Are se dóna un colp el front, y diu lo rey:

REY

O male sort! ¿ Y què serà

de mi, si asó és ver?

Tot quan  és devorarà,

desminuint mon poder. (…)

Are fan la batalla y lo drach los desberate a tots

(…)Are escriuen los noms, y trauen un fadrinet, y

aporten-lo al drach (…) Are  i lígan an el pal, y lo drach ve a menjar-lo-

Y los cavallers, tornant an el cadefal, trauen la filla del rey a sort.

Y lo algutzir va devant lo rey, y diu (…)

Are aporten la filla an el pal, y anant anant

diu, “Plant”:

LA FILLA

O  cavallers de bondad !,

¿ quin desliber és aquest,

voler-me donar el drach

sabent que jo no u maresch? (…)

Are ve Sant Jordi a cavall ab un cavall blanch,

a la donzella, y diu a to de “Veni Creator”

Are ve lo drach envés la donzella, y diu en to “Vexilla”:

LA DONZELLA

Fugiu, fugiu, bon cavaller,

car lo drach me ve devorar.

Baste prou lo vostro voler:

salvau-vos, si us poreu salvar.(…)

Are sant Jordi pega la lansade an el drach,

y aprés devalle del cavall y desliga la donzella. (…)

Are sant Jordi arranque la spase y acaba de

matar lo drach. Y diu-li lo rey, en to “Almé”:

LO REY

En senyal de bona amor

vull prengau, vos ,cavaller,

ma filla ab mon tresor;

que sia vostra muller.

SANT JORDI

No vull muller, o bon rey,

ni or que puga robar;

mas, per fer a Déu servey,

quatre coses vull manar.

La  Sglésia honrereu,

venerau los capellans,

missa tots jorns oireu,

feu bé els pobres vergonyans (…)

are se’n va sant Jordi, i cavalca. Y lo rey fa fer una crida:

ALGUTZIR

Per contentar el gran Déu

façam-nos tots cristians.

Bateix-se tot hom arreu,

i cascú dó lo nom seu,

y viscam com a germans. (…)

Finis

A la mitologia grega tenim una història molt semblant a la de Sant Jordi. Us deixo unes imatges representatives de totes dues. Sabreu dir:

a) Quina imatge pertany a la llegenda de Sant Jordi i quina al mite grec?

b)  A quin mite fa referència?

A més a més, a la literatura llatina Fedre fa una faula titulada La guineu i el drac , i també explica això:   “Una guineu, mentre excavava el seu cau, va treure molta terra fent profundes galeries subterrànies. Així va arribar a la profundíssima cova d’un drac que custodiava uns tresors amagats. Quan el va veure, li va dir: (…)” Fedre acaba la faula criticant un vici humà que està representat pel drac. Feu una petita recerca i escriviu la resta de la faula, i després digueu a quin vici es refereix.

El Naixement d’Afrodita : La Molla i els Obels

Les llegendes diuen i diuen,   expliquen, pinten i representen el mateix mite d’Afrodita. Però com molt bé  diuen, sempre hi ha un dia que tot canvia, doncs avui, el mite d’Afrodita està a punt de ser capgirat.

Gaia ,mare dels Titans, de les Titànides, dels Cíclops, dels Hecatonquirs i esposa d’Urà, creia que la seva vida no podia ser millor. Havia tingut molts i molts fills, havia satisfet al seu marit i no havia de fer esforços, ja que, quan necessitava ajuda, aplaudia dos cops i ja tenia al seu costat algun dels seus fills per fer-li suport. Però, per a Gaia el paradís va durar poc. Una nit, preocupada perquè el seu marit no tornava d’una visita al món dels humans, una d’aquelles visites programades per omplir l’agenda, va sortir a buscar-lo .  A l’hora de sortir,  va aplaudir, com era el seu costum, i a l’ instant  va tenir els seus fills   allà mateix; bé,  tots no, ràpidament es va adonar que faltava la gran de les Titànides, Febe, la necessitava, era la que havia anat més vegades al món dels vius i sense ella estava perduda. Va deixar els altres fills en un racó  envoltats de núvols nous, recent nascuts,  i la va anar a buscar.  Quan va entrar a la seva’habitació , l’infern va envair el seu paradís: la Titànida hi era, però no sola,  Urà també, estaven junts, l’enganyaven !!!  Gaia va embogir.

Gaia es va llençar a sobre d’Urà i li va arrencar els genitals per assegurar-se que no ho tornaria a fer mai més. Després, es va treure la vida, però abans va tirar els genitals al món dels vius per a què Urà no els pogués recuperar.  Els genitals van caure directament a la mar. A l’instant, la mar va començar a fer unes erupcions mai vistes, onades , remolins…Al cap de vuit dies la mar es va tranquil·litzar i en va sortir una dona preciosa. Aquella màgica sortida de l’aigua no la podran oblidar ni déus, ni semidéus, ni monstres, ni humans, ni ningú. Afrodita (nom de la bella dona) va sortir cavalcant d’una enorme Molla i envoltada de petitíssims Obels. Tot el món va parar per un instant. La MOLLA tenia ales de mosca, cos i cap de llagosta i les potes dels dos animals,  però el més impressionant  eren els petits ocellets que l’acompanyaven,  els OBELS. La Molla era bonica, impactant, però els Obels eren…màgics: tenien cos d’ocell i ales de libèl·lula, un animals fantàstics, de somni, de vol agradable, expressava tristesa i a la vegada tendresa, i el seu cant era preciós,hitnotitzador.

 

 Envoltaven a Afrodita i piulaven mentre la Molla avançava cap a la sorra; quan Afrodita hi va baixar , la va fer tornar mar endins i els Obels, amb un obrir i tancar d’ulls, van desaparèixer; després, tothom va reaccionar, déus, semidéus, monstres i humans van afanyar-se a buscar a Afrodita per fer-la seva.

Quan la deessa els va veure córrer cap a ella, es va espantar, no entenia què feia tota aquella gent, monstres, déus i semidéus , comportant-se d’aquella manera; al principi   es va quedar immòbil, el cervell no pensava, el cos no es movia, la boca no parlava, què estava passant? Al final ,va reaccionar i va cridar a la Molla mentre corria  cap a l’aigua. Aquesta va aparèixer i se la va endur mar endins per protegir-la d’aquella ramada.

 Afrodita no va tornar   a terra ferma i tots els que l’havien anar a buscar, s’hi  van quedar amb la seva mirada fixa a l’horitzó, esperant poder tornar a veure aquella bellesa. Mai més hi va sortir el Sol en aquell racó, mai més la mar va estar serena, i  aquell nombre infinit d’humans van morir de tristesa. 

Diuen que les nits de lluna plena es veuen unes llumetes com unes estrelles molt petites, al voltant de l’aigua,  i que la mar és pura nata, dolça i es torna riallera. Diuen que és Afrodita, que hi  baixa per fer el seu bany, i que les llumetes són les ales dels Obels que l’acompanyen…

Violeta Casadesús 4t d’ESO B, Llatí

INS Miquel Martí i Pol

CRYFLY, de fantàstic a mitològic

Cryfly és un animal fantàstic, el mires i veus un ocell curiós: té un cos de marieta amb ales i potes d’ocell, semblant a una àliga; diuen que aquest animal pot viure durant 150 anys, però després d’aquest 150 anys, Cryfly és capaç de seguir vivint ocupant el cos d’un humà recentment nascut; si l’animal no troba cap nadó, morirà juntament amb una dona embarassada perquè representa que l’ocell havia de ser el seu fill i, a causa d’això, la dona no podrà seguir vivint.
Per aquest motiu  és acompanyat per la gran deessa Ceres, en grec Demèter, ja que ella s’encarrega de la fecunditat i l’amor maternal, de manera que sempre li intenta aconseguir un nadól i així evitar qualsevol mort . Però , a més, quan Cryfly encara té vida ,pot canviar el pas del temps, pot aturar-lo o avançar-lo ; això ho fa amb un cop de bec i així pot controlar el naixement d’un nadó.
Un dels seus mites més famosos està relacionat amb el naixement del tot poderòs Zeus:
conten que Cryfly és un dels animals més extraordinaris que existeixen, ja que va tenir un paper fonamental en el naixement de Zeus; es creu que hi va haver una època on les relacions entre els humans i els déus eren molt dolentes.Els humans van deixar de creure en la seva existència. La situació era molt catastròfica i es va crear una baralla entre tots dos bàndols: déus i humans, sobretot amb Cronos i Rea,Rea i Cronos just en el moment que Rea estava embarassada. Els humans no els invocaven, no els feien ofrenes i de mica en mica hi van deixar de creure. Davant d’aquest fet ,Cronos i Rea havien d’actuar  per a que els homes poguessin continuar confiant en ells. La situació va arribar a tal extrem que Cronos i Rea van baixar a la terra, però just en el moment que Cronos feia un discurs des del podium , Rea es va posar de part trencant aigües. Passaven les hores i el part s’anava complicant molt perquè el nadó estava lligat amb el cordill umbilical, el més probable és que Zeus morís. Però just en aquest moment tan difícil, va aparèixer Cryfly , es va ficar a sobre de la panxa de Rea i de cop i volta, Zeus va néixer sense cap problema , l’animal va morir només amb una tancada d’ ulls i amb una gran tranquil·litat. Tots els humans es van quedar sense paraules , ben bocabadats. I així és com els homes van tornar a creure de nou en l’existència dels déus i van aprovar la seva continuïtat , i  també Cryfly es va convertir en un animal mitològic.

Montse Royo Serradell, 4t ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Quod sumus

Una Curiositat!!!

No ho sabia pas, però he vist que els cotxes, que en teoria són uns invents nous, també tenen referències clàssiques.

Per exemple AUDI i VOLVO són marques de cotxes i els seus noms són en llati.

AUDI : del verb AUDIO, el seu infinitiu és AUDIRE i vol dir” escoltar, sentir” en llati. Sincerament no veig cap relació amb el cotxe, però és guai veure que un cotxe molt modern, el seu nom és en llatí i que aquesta llengua fa milions d’anys que fou parlada Potser un significat sigui que com que corre molt, no el sents, no fa soroll, i llavors és molt còmode i condueixes molt relaxat i segur.

VOLVO: vol dir “jo rodo “i  segons com ho he entés, crec que volen dir que que” jo sol, sense l’ ajuda d’una bèstia puc conduir un cotxe i puc arribar a on vulgui”.

Souad Kouhli
1r Batx. Llatí i Grec

Animals Fantàstics / Animals Mitològics

Havent preguntat a l’alumnat sobre quina diferència hi ha entre un animal fantàstic i un animal mitològic, la majoria respon que l’animal mitològic és creat pels déus i enviat als homes com a càstig, per a pertorbar-los… la lluita contra ells reflecteix l’esforç de la humanitat per conservar l’harmonia còsmica. Però també és cert que l’home ha gaudit sempre d’una fèrtil imaginació i ha creat uns éssers fabulosos, dignes de qualsevol mite. Tot i així tothom ha coincidit en què se’ls pot considerar uns monstres i i sobretot uns éssers sobrenaturals.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, han treballat a l’assignatura de “Plàstica” els animals, el dibuix a llapis i com fer les ombres. Des del primer moment em vaig posar en contacte amb la M. Rosa Terradellas, l’excel·lent professora, per a veure si podien deixar volar la imaginació dels alumnes, i sense deixar de banda els nostres objectius, poder treballar entre totes dues els animals mitològics, a partir dels seus animals fantàstics. Em va dir que sí i van començar la feina.

Ecce imagines !!!

 

i Ara a partir del que hem estudiat responeu les següents preguntes:
1) Posar nom als vostres animals ( cada dibuix té un número) i raonar-lo.
2) Identificar els animals mitològics ( podeu consultar l’article de TERESA) del segon vídeo i explicar-los breument.
 
3) No tots els animals mitològics fan referència a la cultura clàssica. A quines altres mitologies pertanyen ?

Rocío

La Colònia d’homes gladiadors !!!

Ara, fa no res, mirant la tele, he vist un anunci que possiblement en algun moment vosaltres també l’heu vist i és la colònia de Dolce & Gabbana, “The One Sport”. Hi apareix un noi vestit només de la part de baix ,amb un xandall, ensenyant tots els seus músculs monumentals dels braços, espatlles, esquena, pectorals, etc. El cas és que el guapíssim noi es passeja per unes restes romanes que pertanyen a l’Amfiteatre de Tarragona. La relació que hi trobo entre la colònia i les restes de l’amfiteatre és que la colònia és per a homes que fan esport,homes lluitadors… per això el seu nom és: “The one Sport”. A l’amfiteatre s’hi practicaven les lluites entre gladiadors o bèsties ( venationes) i alguns cops, batalles nàutiques ( les naumàquies). En aquells temps era l’esport que feien alguns, eren les estrelles, els que morien , però també els que guanyaven molts diners, els que tenien dones atractives perquè ells eren forts i famosos, i relaciona els gladiadors de llavors amb els homes atlètics d’avui.
Aquest anunci em demostra que la cultura clàssica és arreu del món i que fins i tot , una marca de disseny com aquesta , l’utilitza i sap que el seu missatge arribarà a tothom.
També he de comentar que la imatge d’entrada de l’anunci em recorda els atlants que feien de columnes a les termes centrals de  la ciutat desapareguda de  Pompeia. Mireu i compareu, són ben bé IGUALS!!!!

Fem una mica de repàs: Quines eren les parts d’un amfiteatre?
Com es mantenien en forma els gladiadors? Com s’anomenaven els seus entrenadors? Quina era la seva frase de presentació?

Núria Lozano Martell
1r Batxillerat

INS MIQUEL MARTÍ I POL

Còmic mitològic

Aquesta imatge presenta una tira còmica que, a darrera de la part divertida, presenta un fons mitològic que val la pena esmentar: això fa referència al mite de Dèdal i al laberint del Minotaure. El personatge que insisteix a fer un laberint podria ser Dèdal, un famós i docte arquitecte de Grècia, i l’altre podria ser Minos, rei de Creta pel que treballava l’arquitecte. En el mite hi han moltes coses diferents, però sintetitzant, Minos encarrega a Dèdal fer un laberint per tancar el minotaure, una criatura fruit d’una relació de la seva dona Pasifae amb Zeus convertit en toro.

 
A Vilanova i la Geltrú, a la vora de la platja, he trobat aquesta escultura.

Quins altres personatges apareixen al mite?
Coneixes altres laberints?
Perquè Pasifae va sentir un amor passional per un brau?
Creus que l’escultura reflecteix plenament el mite de Pasifae?
Quins altres animals mitològics en coneixes?
Minos va donar nom a una civilització. Quina? Explica breument les seves característiques.
Ana Dierksheide Molina
1r Batx.

Les lliçons de Demèter

Hi havia una vegada un déu anomenat Hades que era el déu del reialme dels morts. Un dia Hades es va enamorar de Persèfone ,que més tard es va convertir en la deessa de la mort i la renovació . Hades volia reptar-la quan recollia  flors; quan la va veure i anava per agafar-la, es va adonar que era Demèter, la mare de Persèfone. Hades es va quedar paralitzat en veure que no era la jove. Demèter li va demanar el motiu de la seva visita i Hades  improvitzant va dir-li que volia aprendre tot el possible sobre el creixement de les plantes , ja que Demèter era la deessa de la fertilitat. Durant nou dies i nou nits Demèter li va explicar tots els seus coneixements sobre els vegetals . Aquest, cada dia estava més avorrit i més cansat de les llargues explicacions de Demèter, però no sabia com dir-li que no en volia saber res més sobre aquelles malaïdes plantes. Al final, al vuitè dia, quan Hades ja no podia més ,li va dir la veritat: que no li agradaven les plantes i que no l’interessaven per res tots aquells coneixements. En veure la primera reacció de Demèter, Hades es va espantar, però després Demèter va canviar radicalment la cara i li va dir que no es preocupès, que tingut molt  mèrit que aguantès tants dies d’explicació simplement per no ferir-li els sentiments,  i que li estava agraïda per haver-li dit la veritat. Hades , content de com havia acabat la història , va tornar ben content al món subterrani. Però quan hi va arribar, es va adonar que totes les plantes estaven mortes i que tot el seu reialme s’havia tornat un desert. Desesperat pel paissatge  descobert, de seguida va saber qui era la responsable, però com que estava tan enfadat, es va esperar a tranquil·litzar-se per planejar una bona venjança. Va rumiar i rumiar  durant uns quatre dies sense menjar, dormir i tancat a la seva habitació , i finalment tenia el pla perfecte. Reptaria la filla de Demèter (Persèfone), ja que per una mare el més important són els fills, li faria menjar aliments del món dels morts (un cop menjaves qualsevol aliment del món dels morts ja no podies surtir-ne) i la faria la seva esposa per tal que no poguès tornar al món dels vius. Així decidit a enfonsar Demèter , va tornar al món dels vius i va reptar a Persèfone, la va portar al món subterrani i va seguir el seu pla fil per randa.Persèfone ,innocent com un àngel, no se n’ adonava de res i va acabar convertint-se amb la seva esposa i per això tranformant-se en la deessa de la mort i de la renovació.

Demèter en adonar-se’n no sabia què fer ja que tenia prohibida l’entrada al món subterrani, i  l’únic que se li va acudir va ser anar a visitar a Zeus, explicar-li el que havia passat i que aquest l’ajudès , però l’únic que va treure de Zeus va ser: No reperteixis maldats,  si no vols rebre’n.

Demèter va viure escarmentada la resta de la seva vida i mai més va tornar a fer una cosa així.

Violeta Casadesús Cabral

 

4tB

Nous relats mitològics!!!!

Els alumnes de 4t d’Eso de llatí han començat una nova activitat: es tracta de fer un llibre de relats mitològics. Això està molt vist,veritat ?? , però és que ells en faran uns una mica diferents, mireu:  dels mites i fets ja estudiats, només mantindran els personatges, i  a partir  d’aquí en faran noves narracions, imaginaran noves situacions, canviaran
situacions, personatges d’un mite apareixeran en d’altres…de les seves narracions  en farem una audició ( serà com quan sentien el conte de la  Caputxeta Vermella de la veu de la nostra mare o la nostra àvia), però encara  hi ha més…de cada narració, en faran un dibuix que també publicarem…i si  tot va sobre rodes, per Sant Jordi sortirà al públic el nostre libre de relats. La portada, és clar, la faran entre la Gina, l’Elisabhet, la Judit i la
Cristina, que fan l’assignatura de Visual i Plàstica.

Ara us deixo el primer relat titulat PARIS, DAFNE i EROS: un triangle ambiciós

Tot va començar amb la mítica boda de Tetis y Peleo, una gran celebració a la que hi estaven convidats déus i mortals. Però Eris, la deessa de la discòrdia no va rebre la invitació de l’event, així que va jurar venjar-se, i de quina manera millor que escampant la discòrdia entre tots els convidats. Dit i fet, es va presentar a la festa amb una polsera de plata, marca Pandora, la millor de les joieries i la més cara,  que duia una inscripció que hi posava “Per a la més bella”; la va llençar sobre la taula on estaven tots els déus i va marxar. Atena, Afrodita y Hera es van barallar  per disputar-se-la entre elles. Veient el descontrol de les joves, l’entrebanc de peus i braços,  Zeus va intervenir dient que la polsera seria de qui guanyès el premi a “Mis Olimp”. El jurat i l’elecció la duria a terme  un mortal: Paris, heroi guapo i valent, membre destacat de la monarquia troiana i assidu a les revistes del cor ,  Paris, el fill del rei de Troia.Cada deessa havia de fer-li una promesa a Paris, així que ell havia d’escollir la dona més bella segons la promesa més apetitosa que li fessin. Hera li va oferir tot el poder que pugues desitjar i el títol d’Emperador de tots els emperadors; Atena li oferí la saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i per últim Afrodita li va prometre l’amor de la dona més bella del món. El jove ,sense dubtar, va proclamar guanyadora a Hera ja que podia aconseguir fàcilment tot el que desitgés, incloent el que li prometeren les altres dos candidates a la polsera.

París era un noi molt espavilat, així que va demanar a Hera que li concedís el poder de fer les coses realitat: pensar una cosa que desitges molt i aquesta apareixeria i<em>pso facto</em>. Va decidir provar el nou poder i s’imaginà una plata plena de fruita fresca i en obrir els ulls ,ja la tenia davant seu !!!. Continuà imaginant… aquest cop amb un cavall alt, gros i molt fort, i … en qüestió de segons, ja el tenia !!!. Cada dia n’aconseguia més i més sense haver-se de moure. Com era d’esperar, va pensar en la noia més bella del món i se li aparegué allí una jove donzella de pell blanca i melena dorada. Veient el descontrol de París desitjant coses, Zeus va decidir actuar, va ordenar a Eros que llancés una fletxa d’amor no correspost al príncep i la seva nova amada.

París boig per l’enamorament cap a Dafne, la més bella de les mortals, començà a perseguir-la, però ella desesperada per escapar ,corrè perquè no l’atrapés. Paris no enten que ella no el vulgui, acostumat a tenir-lo tot. Però és que el seu poder només converteix les coses imaginàries a la realitat material i l’amor no té res de material.

Ella cansada d’amagar-se suplicà a Zeus que ja que ella no ha fet res per merèixer això, que l’ajudi de qualsevol manera ,però no vol tornar a escapar, està cansada d’anar d’un loc a un altre, sense parar. Així que, quan Paris la perseguia pels  jardins del palau de Versailles , quan ell la tocà, a l’instant ella es converteix en un bell i florit roser.  Paris es desesperà i agafant  una llarga i dura espina ,se la clavà al cor: Allà mateix ell quedà  estés al terra,  mort. Els seus últims pensaments van ser  què hauria passat   si hagués escollit a Afrodita  i a la noia més bella del món.

Gina Miearelli
4t ESO
Ins Miquel Martí i Pol
JUDICI DE PARIS (Nabil)