Monthly Archives: febrer 2012

Nous relats mitològics!!!!

Els alumnes de 4t d’Eso de llatí han començat una nova activitat: es tracta de fer un llibre de relats mitològics. Això està molt vist,veritat ?? , però és que ells en faran uns una mica diferents, mireu:  dels mites i fets ja estudiats, només mantindran els personatges, i  a partir  d’aquí en faran noves narracions, imaginaran noves situacions, canviaran
situacions, personatges d’un mite apareixeran en d’altres…de les seves narracions  en farem una audició ( serà com quan sentien el conte de la  Caputxeta Vermella de la veu de la nostra mare o la nostra àvia), però encara  hi ha més…de cada narració, en faran un dibuix que també publicarem…i si  tot va sobre rodes, per Sant Jordi sortirà al públic el nostre libre de relats. La portada, és clar, la faran entre la Gina, l’Elisabhet, la Judit i la
Cristina, que fan l’assignatura de Visual i Plàstica.

Ara us deixo el primer relat titulat PARIS, DAFNE i EROS: un triangle ambiciós

Tot va començar amb la mítica boda de Tetis y Peleo, una gran celebració a la que hi estaven convidats déus i mortals. Però Eris, la deessa de la discòrdia no va rebre la invitació de l’event, així que va jurar venjar-se, i de quina manera millor que escampant la discòrdia entre tots els convidats. Dit i fet, es va presentar a la festa amb una polsera de plata, marca Pandora, la millor de les joieries i la més cara,  que duia una inscripció que hi posava “Per a la més bella”; la va llençar sobre la taula on estaven tots els déus i va marxar. Atena, Afrodita y Hera es van barallar  per disputar-se-la entre elles. Veient el descontrol de les joves, l’entrebanc de peus i braços,  Zeus va intervenir dient que la polsera seria de qui guanyès el premi a “Mis Olimp”. El jurat i l’elecció la duria a terme  un mortal: Paris, heroi guapo i valent, membre destacat de la monarquia troiana i assidu a les revistes del cor ,  Paris, el fill del rei de Troia.Cada deessa havia de fer-li una promesa a Paris, així que ell havia d’escollir la dona més bella segons la promesa més apetitosa que li fessin. Hera li va oferir tot el poder que pugues desitjar i el títol d’Emperador de tots els emperadors; Atena li oferí la saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i per últim Afrodita li va prometre l’amor de la dona més bella del món. El jove ,sense dubtar, va proclamar guanyadora a Hera ja que podia aconseguir fàcilment tot el que desitgés, incloent el que li prometeren les altres dos candidates a la polsera.

París era un noi molt espavilat, així que va demanar a Hera que li concedís el poder de fer les coses realitat: pensar una cosa que desitges molt i aquesta apareixeria i<em>pso facto</em>. Va decidir provar el nou poder i s’imaginà una plata plena de fruita fresca i en obrir els ulls ,ja la tenia davant seu !!!. Continuà imaginant… aquest cop amb un cavall alt, gros i molt fort, i … en qüestió de segons, ja el tenia !!!. Cada dia n’aconseguia més i més sense haver-se de moure. Com era d’esperar, va pensar en la noia més bella del món i se li aparegué allí una jove donzella de pell blanca i melena dorada. Veient el descontrol de París desitjant coses, Zeus va decidir actuar, va ordenar a Eros que llancés una fletxa d’amor no correspost al príncep i la seva nova amada.

París boig per l’enamorament cap a Dafne, la més bella de les mortals, començà a perseguir-la, però ella desesperada per escapar ,corrè perquè no l’atrapés. Paris no enten que ella no el vulgui, acostumat a tenir-lo tot. Però és que el seu poder només converteix les coses imaginàries a la realitat material i l’amor no té res de material.

Ella cansada d’amagar-se suplicà a Zeus que ja que ella no ha fet res per merèixer això, que l’ajudi de qualsevol manera ,però no vol tornar a escapar, està cansada d’anar d’un loc a un altre, sense parar. Així que, quan Paris la perseguia pels  jardins del palau de Versailles , quan ell la tocà, a l’instant ella es converteix en un bell i florit roser.  Paris es desesperà i agafant  una llarga i dura espina ,se la clavà al cor: Allà mateix ell quedà  estés al terra,  mort. Els seus últims pensaments van ser  què hauria passat   si hagués escollit a Afrodita  i a la noia més bella del món.

Gina Miearelli
4t ESO
Ins Miquel Martí i Pol
JUDICI DE PARIS (Nabil)

Boig per tu…I la lluna !!!

Aquesta cancó de Sau l’hem cantada mil i una vegades, la música i la lletra conviden a la malenconia, a l’amor que potser vindrà, a les papallones que sents quan el recordes i no és…
Encara que molts pensen que la cancó és el lament d’un noi envers la noia estimada, jo crec que la seva enamorada és la lluna i per això espera la nit per tornar a comtemplar-la.
El referent clàssic el trobo en la història de la deessa Selene i un pastor: diuen que quan la deessa passejava pel cel amb el seu carro d’argent, va il·luminar una cova on hi descansava el pastor. El va comtemplar i es va enamorar d’ell. Llavors aquesta va baixar a fer-li un petó, ell es va despertar quan va tocar els seus llavis. Tots dos es van enamorar. Selene va demanar a Zeus que concedís un desig al seu estimat. Zeus va accedir i el pastor va demanar un son etern on només la seva estimada el pugui despertar.

A Torelló, quan arriba el carnaval hi ha sempre una carrosssa que se’n diu “Pescallunes”. La llegenda diu que un veí del poble caminava per la nit i va veure reflectida a les aigües de la riera la lluna plena, es va quedar bocabadat de la seva bellesa que brillava a la foscor de l’aigua i va decidir que la pescaria i la tindria sempre en una cove, però no aconseguia ficar-la-hi. Algú li va dir amb burla: “què voleu fer, pescar la lluna? “ Des d’aquell dia als de Torelló li diuen “PESCALLUNES”: gent que s’il·lusiona, té somnis, romàntica i amb molta empenta per a fer coses.

BOIG PER TU Sau

En la terra humida escric: “Nena estic boig per tu”
Em passo els dies esperant la nit.
Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny
Servil i acabat
Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran
Entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat, ebri d’aquesta llum,
Servil i acabat
Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Servil i acabat…. Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.
Ivette Pagès, 1r Batx. Llatí i Grec
Ins Miquel Martí i Pol
Quod sumus

Repàs de mitologia…

Aprofitant aquest vídeo, una cortina de tela molt prima amb un dibuix d’una divinitat, dibuixat i pintat a mà amb pintures de “tela”, repasarem dues divinitats, Venus i Ceres, dues deesses importants dins de la mitologia. Heu de triar, una o l’altra, dient el perquè de la vostra elecció.

a més us ajunto un enllaç on podeu ampliar les fotografies del vídeo
i l’enllac del bloc on apreixen,el rincón de las poyato
Una altra manualitat del mateix bloc, representa a una altra divinitat: mireu-la i digueu qui és i el perquè: