Category Archives: LLatí

Un Final mitològic !!!

Ara que el Barcelonisme viu moments emocionants, moments molt humans, volia compartir amb tots vosaltres on va començar tot aquest camí i va ser : “CAP A LA FINAL DE ROMA, la champions league del 2009″

Per a tots els seguidors del FC Barcelona, el dimecres dia 18 d’Abril, va ser un dia gran: el Barça es va enfrontar en un partit de semifinals de futbol de la champions contra el Chelsea, partit d’anada , al camp de futbol de Stamford Bridge, a Londres. El Barça necessitava, després de veure el desenvolupament del partit, un gol que l’endugués a la final. Però, recordem una mica… Iniesta en el temps de descompte va fer un increïble gol que ningú esperava i axí l’equip, el Barça , es va guanyar un lloc a la final contra el Manchester United, a Roma.

En la transmissió d’aquest partit, els locutors de la cadena de radio de RAC1, en el moment del gol d’Iniesta, van fer els següents comentaris que durant aquest dies les televisions han repetit moltes vegades.

> Pot ser que estigui veient un coliseu imponent?

< Pot ser Joan Maria, pot ser.

 >Pot ser que estigui veient una font plena de monedes amb una dona banyant-se de manera seductora?

< Pot ser Joan Maria, pot ser.

 >Pot ser que estigui veient una lloba alletant a dos nens que es diuen Ròmul i Rem a la vora del riu Tíber?

Saperes, és Roma?

Com es pot veure en el diàleg dels dos locutors, mencionen els trets més importants de Roma. El més sobtat, o el que personalment em va cridar més l’atenció és el de la lloba alletant dos fills, Ròmul i Rem a la vora del riu Tíber. Ara el podem fer servir per repasar l’origen de la ciutat de Roma, l’amfiteatre i fins i tot, podem fer un itinerari fotogràfic de la ciutat ja que moltes fonts tenen motius mitològics.

Gemma Parareda Barcons.
1r Batx. Llatí
INS Miquel Martí i Pol

La Vida es Sueño i Èdip

 Bibliografia: CALDERÓN DE LA BARCA, Pedro, La Vida es Sueño, Editorial, Cátedra, Madrid 1992



 

A l’assignatura de “literatura castellana ” hem llegit el llibre La Vida es Sueño. He de dir que he tingut moltes dificultats per seguir l’argument, però de mica en mica vaig agafar el fil i aquí us deixo la meva relació amb la cultura clàssica.

La Vida es Sueño és un llibre de Calderón de la Barca. El seu protagonista és Segismundo, princep i fill del rei  Basilio, però per culpa d’un somni que va tenir el rei abans que nasqués Segismundo, va fer girar tota la història i el princep es va convertir en un presoner en una cova, perquè el rei va somniar que el seu  fill seria el futur rei i que tambè seria culpable de la seva mort i li prendria el poder; per això el  va tancar en una cova on el fill va créixer tot sol ,sense ningú…
Aquets petit resum del llibre em recorda el mite d‘Edip :  abans de néixer, els seus pares van consultar  a l’ oracle  com seria el seu fill . La resposta va ser demolidora, els va dir que el seu fill  arribaria a ser l’assassí del seu pare i espòs de sa mare; el rei en sentir això, el  primer que va fer en néixer el nadò  va ser  encarregar a un servent fidel que mátés  a la criatura,  però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya,, lligat pels peus a un arbre. D’aquí li ve a Èdip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbes, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i se’l va afillar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi. Quan va créixer i va ser un jove heroi ,van començar les seves aventures i tal com havia dit l’oracle, va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare.

Èdip, quan descobreix la veritat, es treu els ulls i queda cec.

Si alguna de vosaltres en troba  més referents, us convido a entrar…

Souad  Kouh, 1r Batx. Llatí

Draco et dracones…et fabulae…et consueta…

“Una gruesa y alta serpiente con garras y alas es quizás la descripción más fiel del Dragón. Puede ser negro, pero conviene que también sea resplandeciente, asimismo suele exigirse que exhale bocanadas de fuego y de humo. Lo anterior se refiere a su imagen actual; los griegos parecen haber aplicado su nombre a cualquier serpiente considerable. Plinio refiere que en verano el Dragón apetece la sangre del elefante, que es notablemente fría(…) También leemos que los Dragones de Etiopía, en busca de mejores pastos, suelen atravesar el Mar Rojo y emigrar a Arabia. Para ejecuatar esa hazaña, cuatro o cinco Dragones se abrazan y forman una especie de embarcación, con las cabezas fuera del agua. Otro capítulo hay dedicado a los remedios que se derivan del Dragón. ahí se lee que sus ojos, secados y batidos con miel, forman un linimento eficaz contra las pesadillas…

En el libro undécimo de la Iliada se lee que en el escudo de Agamenón había un dragón azul y tricéfalo; siglos después los piratas escandinavos pintaban Dragones en sus escudos y esculpían cabezas de Dragones en las proas de las naves. Entre los romanos, el Dragón fue insignia de la cohorte, como el águila de la legión; tal es el origen de los actuales Regimiento de Dragones

En occidente , el Dragón siempre fue concebido como malvado. Una de las hazañas clásicas de los héroes ( HérculesSigurd, San Miguel, San Jorge) era vencerlo y matarlo…

El tiempo ha desgastado notablemente el prestigio de los Dragones. Creemos en el león como realidad y como símbolo; creemos en el minotauro como símbolo, ya que no como realidad; el Dragón es acaso el más conocido, pero también el menos afortunado de los animales fantásticos. Nos parece pueril y suele contaminar de puerilidad las històrias en que figura. Conviene no olvidar, sin embargo, que se trata de un prejuicio moderno, quizá provocado por le exceso de Dragones que hay en los cuentos de Hadas.”

JORGE LUIS BORGES, El libro  de los Seres Imaginarios,

Ed.Bruguera Alfaguara, Barcelona 1979, Pàg. 95-98

En 1678 , Athanasius Kircher publicava Mundus Subterraneus, en el qual hi havia dibuixats quatre dracs, entre ells el de Suïssa i el de Rodes.

El dia 23 d’abril hi celebrem la “Diada de Sant Jordi” , la lluita del Sant contra un Drac que pretenia menjar-se una jove princesa. És el dia els enamorats i les parelles  es regalen una rosa vermella, símbol de la sang del drac , i un llibre  perquè es commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare.

És un festa popular i tradicional que omple de colors, de gresca i alegria els carrers de Catalunya. Un  dels documents més antics que  hi en tenim  és la ” Consueta de Sant Jordi”, del segle XIV i d’origen mallorqui. Es tracta d’una representació teatral on apareixen tres caçadors ( Antímaco, Andrònico i el tercer caçador ), el rei, l’algotzir, lo fadrinet , la filla i Sant Jordi. I diu així: ”

ANTÍMACO

Amichs de mi molt amats,

un poch vosvoldria dir

que anàssem a cassar

per nostra vida recrear

y aquella divertir.

(…)Are descobren lo drach.

ANTÍMACO

¿ Què és lo que veig venir

ab una ten gran furia?

ANDRÒNICO

¿ A on és, que descobrir

no u puch ab la vista mia?

TERCER CAÇADOR

¿ No veys an aquell endret

un drach, segons mon parer? (…)

Are van el rey, y diuen an el porter:

ANTÍMACO

Dieu-me, senyor porter:

¿poriem parlar ab lo rey? (…)

Are se dóna un colp el front, y diu lo rey:

REY

O male sort! ¿ Y què serà

de mi, si asó és ver?

Tot quan  és devorarà,

desminuint mon poder. (…)

Are fan la batalla y lo drach los desberate a tots

(…)Are escriuen los noms, y trauen un fadrinet, y

aporten-lo al drach (…) Are  i lígan an el pal, y lo drach ve a menjar-lo-

Y los cavallers, tornant an el cadefal, trauen la filla del rey a sort.

Y lo algutzir va devant lo rey, y diu (…)

Are aporten la filla an el pal, y anant anant

diu, “Plant”:

LA FILLA

O  cavallers de bondad !,

¿ quin desliber és aquest,

voler-me donar el drach

sabent que jo no u maresch? (…)

Are ve Sant Jordi a cavall ab un cavall blanch,

a la donzella, y diu a to de “Veni Creator”

Are ve lo drach envés la donzella, y diu en to “Vexilla”:

LA DONZELLA

Fugiu, fugiu, bon cavaller,

car lo drach me ve devorar.

Baste prou lo vostro voler:

salvau-vos, si us poreu salvar.(…)

Are sant Jordi pega la lansade an el drach,

y aprés devalle del cavall y desliga la donzella. (…)

Are sant Jordi arranque la spase y acaba de

matar lo drach. Y diu-li lo rey, en to “Almé”:

LO REY

En senyal de bona amor

vull prengau, vos ,cavaller,

ma filla ab mon tresor;

que sia vostra muller.

SANT JORDI

No vull muller, o bon rey,

ni or que puga robar;

mas, per fer a Déu servey,

quatre coses vull manar.

La  Sglésia honrereu,

venerau los capellans,

missa tots jorns oireu,

feu bé els pobres vergonyans (…)

are se’n va sant Jordi, i cavalca. Y lo rey fa fer una crida:

ALGUTZIR

Per contentar el gran Déu

façam-nos tots cristians.

Bateix-se tot hom arreu,

i cascú dó lo nom seu,

y viscam com a germans. (…)

Finis

A la mitologia grega tenim una història molt semblant a la de Sant Jordi. Us deixo unes imatges representatives de totes dues. Sabreu dir:

a) Quina imatge pertany a la llegenda de Sant Jordi i quina al mite grec?

b)  A quin mite fa referència?

A més a més, a la literatura llatina Fedre fa una faula titulada La guineu i el drac , i també explica això:   “Una guineu, mentre excavava el seu cau, va treure molta terra fent profundes galeries subterrànies. Així va arribar a la profundíssima cova d’un drac que custodiava uns tresors amagats. Quan el va veure, li va dir: (…)” Fedre acaba la faula criticant un vici humà que està representat pel drac. Feu una petita recerca i escriviu la resta de la faula, i després digueu a quin vici es refereix.

CRYFLY, de fantàstic a mitològic

Cryfly és un animal fantàstic, el mires i veus un ocell curiós: té un cos de marieta amb ales i potes d’ocell, semblant a una àliga; diuen que aquest animal pot viure durant 150 anys, però després d’aquest 150 anys, Cryfly és capaç de seguir vivint ocupant el cos d’un humà recentment nascut; si l’animal no troba cap nadó, morirà juntament amb una dona embarassada perquè representa que l’ocell havia de ser el seu fill i, a causa d’això, la dona no podrà seguir vivint.
Per aquest motiu  és acompanyat per la gran deessa Ceres, en grec Demèter, ja que ella s’encarrega de la fecunditat i l’amor maternal, de manera que sempre li intenta aconseguir un nadól i així evitar qualsevol mort . Però , a més, quan Cryfly encara té vida ,pot canviar el pas del temps, pot aturar-lo o avançar-lo ; això ho fa amb un cop de bec i així pot controlar el naixement d’un nadó.
Un dels seus mites més famosos està relacionat amb el naixement del tot poderòs Zeus:
conten que Cryfly és un dels animals més extraordinaris que existeixen, ja que va tenir un paper fonamental en el naixement de Zeus; es creu que hi va haver una època on les relacions entre els humans i els déus eren molt dolentes.Els humans van deixar de creure en la seva existència. La situació era molt catastròfica i es va crear una baralla entre tots dos bàndols: déus i humans, sobretot amb Cronos i Rea,Rea i Cronos just en el moment que Rea estava embarassada. Els humans no els invocaven, no els feien ofrenes i de mica en mica hi van deixar de creure. Davant d’aquest fet ,Cronos i Rea havien d’actuar  per a que els homes poguessin continuar confiant en ells. La situació va arribar a tal extrem que Cronos i Rea van baixar a la terra, però just en el moment que Cronos feia un discurs des del podium , Rea es va posar de part trencant aigües. Passaven les hores i el part s’anava complicant molt perquè el nadó estava lligat amb el cordill umbilical, el més probable és que Zeus morís. Però just en aquest moment tan difícil, va aparèixer Cryfly , es va ficar a sobre de la panxa de Rea i de cop i volta, Zeus va néixer sense cap problema , l’animal va morir només amb una tancada d’ ulls i amb una gran tranquil·litat. Tots els humans es van quedar sense paraules , ben bocabadats. I així és com els homes van tornar a creure de nou en l’existència dels déus i van aprovar la seva continuïtat , i  també Cryfly es va convertir en un animal mitològic.

Montse Royo Serradell, 4t ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Quod sumus

L’esclava de blau

“(…) -Me’ls regalà Tòcul – es justificà-. Sempre ha dit que gastar soles en esclaves és una despesa debades.

-Baiasca deixarà de ser esclava abans que es pongui el sol – li vaig replicar. I per algun misteriós mecanisme psicològic que renuncio a explorar, parlava amb un to d’orgull.

Des de la porta ens arribà la veu d’Alcímenes:

– És hora que marxem- ens recordà-. El pretor ens espera…”

pàg. 264-266

Heu de fer:
1) Llegiu el text que forma part de l’obra l‘Esclava de blau. Fixeu-vos en les paraules subratllades i busqueu informació  sobre elles (ha de ser una informació detallada ).
2) Aneu a Biblos( hi cliqueu) i deixeu el vostre comentari-opinió a l’article corresponent.
També aquí hi trobareu un ventall de preguntes i respostes que potser us ajudaran.

Una Curiositat!!!

No ho sabia pas, però he vist que els cotxes, que en teoria són uns invents nous, també tenen referències clàssiques.

Per exemple AUDI i VOLVO són marques de cotxes i els seus noms són en llati.

AUDI : del verb AUDIO, el seu infinitiu és AUDIRE i vol dir” escoltar, sentir” en llati. Sincerament no veig cap relació amb el cotxe, però és guai veure que un cotxe molt modern, el seu nom és en llatí i que aquesta llengua fa milions d’anys que fou parlada Potser un significat sigui que com que corre molt, no el sents, no fa soroll, i llavors és molt còmode i condueixes molt relaxat i segur.

VOLVO: vol dir “jo rodo “i  segons com ho he entés, crec que volen dir que que” jo sol, sense l’ ajuda d’una bèstia puc conduir un cotxe i puc arribar a on vulgui”.

Souad Kouhli
1r Batx. Llatí i Grec

Circus romanus semper !!!

Els romans eren molt aficionats als jocs, sobretot als espectacles de masses. Al principi es celebraven en honor d’algun déu, però després eren organitzats per a contentar el poble i allunyar-lo dels problemes polítics i econòmics  i fins i tot, com explica Virgili a l’Eneida, per commemorar la memòria d’una persona estimada.
“Amb tanta envestida, a la carrera de carros,
els cavalls es precipiten des de les cotxeres
i volen per la pista ….,
aixi, els conductors, futejant els seus cavalls,
agiten les regnes soltes i
inclinen el cos cap endavant amb el fuet preparat a la mà.
Llavors, amb el estrèpit dels aplaudiments
i les veus dels que criden animant-los , tot ressona …”

Virgili, Eneida,  5,    144-149

Aquests ludi es divideixen en carreres al circ, lluites a l’amfiteatre i representacions teatrals.
Hem estudiat els dos primers i ara amb tota la informació de la que disposeu, feu:

Imatge d’un circ romà

1. Us deixo dos vídeos que reflecteixen molt bé la carrera de carros o vehicles en diferents moments de la història: el passat i el futur.
Compareu-los i expliqueu com eren les carreres, on es feien, les parts…
2. A més ,escriviu en llatí els noms en negreta del text i expliqueu el seu significat.

3. Comenteu aquest mapa on es localitzen els circs romans existents a Europa i escriviu el topònim de la ciutat on es troben:

Animals Fantàstics / Animals Mitològics

Havent preguntat a l’alumnat sobre quina diferència hi ha entre un animal fantàstic i un animal mitològic, la majoria respon que l’animal mitològic és creat pels déus i enviat als homes com a càstig, per a pertorbar-los… la lluita contra ells reflecteix l’esforç de la humanitat per conservar l’harmonia còsmica. Però també és cert que l’home ha gaudit sempre d’una fèrtil imaginació i ha creat uns éssers fabulosos, dignes de qualsevol mite. Tot i així tothom ha coincidit en què se’ls pot considerar uns monstres i i sobretot uns éssers sobrenaturals.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, han treballat a l’assignatura de “Plàstica” els animals, el dibuix a llapis i com fer les ombres. Des del primer moment em vaig posar en contacte amb la M. Rosa Terradellas, l’excel·lent professora, per a veure si podien deixar volar la imaginació dels alumnes, i sense deixar de banda els nostres objectius, poder treballar entre totes dues els animals mitològics, a partir dels seus animals fantàstics. Em va dir que sí i van començar la feina.

Ecce imagines !!!

 

i Ara a partir del que hem estudiat responeu les següents preguntes:
1) Posar nom als vostres animals ( cada dibuix té un número) i raonar-lo.
2) Identificar els animals mitològics ( podeu consultar l’article de TERESA) del segon vídeo i explicar-los breument.
 
3) No tots els animals mitològics fan referència a la cultura clàssica. A quines altres mitologies pertanyen ?

Rocío

La Colònia d’homes gladiadors !!!

Ara, fa no res, mirant la tele, he vist un anunci que possiblement en algun moment vosaltres també l’heu vist i és la colònia de Dolce & Gabbana, “The One Sport”. Hi apareix un noi vestit només de la part de baix ,amb un xandall, ensenyant tots els seus músculs monumentals dels braços, espatlles, esquena, pectorals, etc. El cas és que el guapíssim noi es passeja per unes restes romanes que pertanyen a l’Amfiteatre de Tarragona. La relació que hi trobo entre la colònia i les restes de l’amfiteatre és que la colònia és per a homes que fan esport,homes lluitadors… per això el seu nom és: “The one Sport”. A l’amfiteatre s’hi practicaven les lluites entre gladiadors o bèsties ( venationes) i alguns cops, batalles nàutiques ( les naumàquies). En aquells temps era l’esport que feien alguns, eren les estrelles, els que morien , però també els que guanyaven molts diners, els que tenien dones atractives perquè ells eren forts i famosos, i relaciona els gladiadors de llavors amb els homes atlètics d’avui.
Aquest anunci em demostra que la cultura clàssica és arreu del món i que fins i tot , una marca de disseny com aquesta , l’utilitza i sap que el seu missatge arribarà a tothom.
També he de comentar que la imatge d’entrada de l’anunci em recorda els atlants que feien de columnes a les termes centrals de  la ciutat desapareguda de  Pompeia. Mireu i compareu, són ben bé IGUALS!!!!

Fem una mica de repàs: Quines eren les parts d’un amfiteatre?
Com es mantenien en forma els gladiadors? Com s’anomenaven els seus entrenadors? Quina era la seva frase de presentació?

Núria Lozano Martell
1r Batxillerat

INS MIQUEL MARTÍ I POL

Oleum i Afrodita

Fa temps que volia fer un article sobre la pervivència clàssica, però no tenia correo electrònic. Ara em veig amb cor de fer-ho. Aquí us deixo la meva recerca. Són dos anuncis publicitaris:
El primer anunci és sobre el restaurant Olèum,, un restaurant nou, de cuina mediterrània, on enuncia la gran qualitat i bellesa , tant en l’aparença del restaurant com en la manera de fer dela seva cuina . Per demostrar-ho ha utilitzat el terme olèum , com a nom del restaurant, per dir-nos que és un restaurant de gran qualitat, que els seus àpats són bons i sans , perquè en llatí Oleum vol dir “oli ” , però el fet d’escriure’l en llatí li dona un gran valor. A més crec que també vol dir que és un restaurant autèntic, ja que geogràficament és una zona de grans cultius d’oliveres, per tant el millor oli.
El segon és un perfum que es diu
AFRODITA i segurament li han posat aquest nom perquè atregui els clients ,perquè fa referència i ens informa que aquest perfum és bell i de gran valor, perqué com ja sabem q la deessa Afrodita era deessa de l’amor i la bellesa femenina, i si els clients saben qui era aquesta deessa, s’hi interressaran i el compraran amb mès facilitat. Tambè si ens hi fixem en l’ampolla del perfum, veurem que té com una mena de cadera i aixó també fa referència la sensualitat femenina i és una atracció més!!!!!!!!!

Souad Kouhli
1r Batx. Llatí i Grec