“Una gruesa y alta serpiente con garras y alas es quizás la descripción más fiel del Dragón. Puede ser negro, pero conviene que también sea resplandeciente, asimismo suele exigirse que exhale bocanadas de fuego y de humo. Lo anterior se refiere a su imagen actual; los griegos parecen haber aplicado su nombre a cualquier serpiente considerable. Plinio refiere que en verano el Dragón apetece la sangre del elefante, que es notablemente fría(…) También leemos que los Dragones de Etiopía, en busca de mejores pastos, suelen atravesar el Mar Rojo y emigrar a Arabia. Para ejecuatar esa hazaña, cuatro o cinco Dragones se abrazan y forman una especie de embarcación, con las cabezas fuera del agua. Otro capítulo hay dedicado a los remedios que se derivan del Dragón. ahí se lee que sus ojos, secados y batidos con miel, forman un linimento eficaz contra las pesadillas…
En el libro undécimo de la Iliada se lee que en el escudo de Agamenón había un dragón azul y tricéfalo; siglos después los piratas escandinavos pintaban Dragones en sus escudos y esculpían cabezas de Dragones en las proas de las naves. Entre los romanos, el Dragón fue insignia de la cohorte, como el águila de la legión; tal es el origen de los actuales Regimiento de Dragones…
En occidente , el Dragón siempre fue concebido como malvado. Una de las hazañas clásicas de los héroes ( Hércules, Sigurd, San Miguel, San Jorge) era vencerlo y matarlo…
El tiempo ha desgastado notablemente el prestigio de los Dragones. Creemos en el león como realidad y como símbolo; creemos en el minotauro como símbolo, ya que no como realidad; el Dragón es acaso el más conocido, pero también el menos afortunado de los animales fantásticos. Nos parece pueril y suele contaminar de puerilidad las històrias en que figura. Conviene no olvidar, sin embargo, que se trata de un prejuicio moderno, quizá provocado por le exceso de Dragones que hay en los cuentos de Hadas.”
JORGE LUIS BORGES, El libro de los Seres Imaginarios,
Ed.Bruguera Alfaguara, Barcelona 1979, Pàg. 95-98
En 1678 , Athanasius Kircher publicava Mundus Subterraneus, en el qual hi havia dibuixats quatre dracs, entre ells el de Suïssa i el de Rodes.
El dia 23 d’abril hi celebrem la “Diada de Sant Jordi” , la lluita del Sant contra un Drac que pretenia menjar-se una jove princesa. És el dia els enamorats i les parelles es regalen una rosa vermella, símbol de la sang del drac , i un llibre perquè es commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare.
És un festa popular i tradicional que omple de colors, de gresca i alegria els carrers de Catalunya. Un dels documents més antics que hi en tenim és la ” Consueta de Sant Jordi”, del segle XIV i d’origen mallorqui. Es tracta d’una representació teatral on apareixen tres caçadors ( Antímaco, Andrònico i el tercer caçador ), el rei, l’algotzir, lo fadrinet , la filla i Sant Jordi. I diu així: ”
ANTÍMACO
Amichs de mi molt amats,
un poch vosvoldria dir
que anàssem a cassar
per nostra vida recrear
y aquella divertir.
(…)Are descobren lo drach.
ANTÍMACO
¿ Què és lo que veig venir
ab una ten gran furia?
ANDRÒNICO
¿ A on és, que descobrir
no u puch ab la vista mia?
TERCER CAÇADOR
¿ No veys an aquell endret
un drach, segons mon parer? (…)
Are van el rey, y diuen an el porter:
ANTÍMACO
Dieu-me, senyor porter:
¿poriem parlar ab lo rey? (…)
Are se dóna un colp el front, y diu lo rey:
REY
O male sort! ¿ Y què serà
de mi, si asó és ver?
Tot quan és devorarà,
desminuint mon poder. (…)
Are fan la batalla y lo drach los desberate a tots
(…)Are escriuen los noms, y trauen un fadrinet, y
aporten-lo al drach (…) Are i lígan an el pal, y lo drach ve a menjar-lo-
Y los cavallers, tornant an el cadefal, trauen la filla del rey a sort.
Y lo algutzir va devant lo rey, y diu (…)
Are aporten la filla an el pal, y anant anant
diu, “Plant”:
LA FILLA
O cavallers de bondad !,
¿ quin desliber és aquest,
voler-me donar el drach
sabent que jo no u maresch? (…)
Are ve Sant Jordi a cavall ab un cavall blanch,
a la donzella, y diu a to de “Veni Creator”
Are ve lo drach envés la donzella, y diu en to “Vexilla”:
LA DONZELLA
Fugiu, fugiu, bon cavaller,
car lo drach me ve devorar.
Baste prou lo vostro voler:
salvau-vos, si us poreu salvar.(…)
Are sant Jordi pega la lansade an el drach,
y aprés devalle del cavall y desliga la donzella. (…)
Are sant Jordi arranque la spase y acaba de
matar lo drach. Y diu-li lo rey, en to “Almé”:
LO REY
En senyal de bona amor
vull prengau, vos ,cavaller,
ma filla ab mon tresor;
que sia vostra muller.
SANT JORDI
No vull muller, o bon rey,
ni or que puga robar;
mas, per fer a Déu servey,
quatre coses vull manar.
La Sglésia honrereu,
venerau los capellans,
missa tots jorns oireu,
feu bé els pobres vergonyans (…)
are se’n va sant Jordi, i cavalca. Y lo rey fa fer una crida:
ALGUTZIR
Per contentar el gran Déu
façam-nos tots cristians.
Bateix-se tot hom arreu,
i cascú dó lo nom seu,
y viscam com a germans. (…)
Finis
A la mitologia grega tenim una història molt semblant a la de Sant Jordi. Us deixo unes imatges representatives de totes dues. Sabreu dir:
a) Quina imatge pertany a la llegenda de Sant Jordi i quina al mite grec?
b) A quin mite fa referència?
”
A més a més, a la literatura llatina Fedre fa una faula titulada La guineu i el drac , i també explica això: “Una guineu, mentre excavava el seu cau, va treure molta terra fent profundes galeries subterrànies. Així va arribar a la profundíssima cova d’un drac que custodiava uns tresors amagats. Quan el va veure, li va dir: (…)” Fedre acaba la faula criticant un vici humà que està representat pel drac. Feu una petita recerca i escriviu la resta de la faula, i després digueu a quin vici es refereix.
a) Mite grec: primera imatge.
Llegenda sant jordi: segona foto.
b)Mite grec:Andròmeda era filla de Cefeo i de Casiopea, reis de
Etiopía.Després de presumir tant de la seva bellesa, va
provocar la fúria de Poseidó, que va enviar una inundació sobre
la terra i un monstre marí.Sabent per l’oracul d’Amón no
podrien trobar una solució fins casar a la seva filla Andròmeda
amb el monstre, el rei Cefeo la va deixar lligada a una roca,
despollada i li va deixar totes les joies.
a) Mite grec: primera foto
Llegenda de Sant Jordi: segona foto
b) MITE D’ANDRÒMEDA:
A la mitologia grega, Andròmeda era la filla de Cassiopea i Cefeu, el rei d’Etiòpia. Cassiopea i la seva filla es van declarar les noies més precioses de totes, Posidó va agafar això com una gran ofensa per les altres dones. Va amenaçar-les d’enviar al seu regne una inundació i un monstre marí, Cetus.
La única manera de calma a Posidó. era encadenar Andròmeda a unes roques perquè el monstre se la pogués cruspir. Els seus pares ho van fer així, encara que van prometre que qui pogués salvar la noia, es podria casar amb ella. Els crits d’Andròmeda van arribar a Perseu que estava sobrevolant la zona amb Pegàs després d’haver vençut a Medusa. Perseu va acostar-se a ells, li va ensenyar el cap tallat de Medusa i amb ell el va convertir en pedra. El monstre va caure a les profunditats del mar. Perseu va baixar a deslligar-la i es van enamorar, no van complir la promesa de que qui salvés la seva filla es casaria am ella. Perseu es va enfadar, els va convertir en pedra als seus pares i Zeus els va enviar al cel com a constel.lacions.
Andròmeda i Perseu es van casar. Atena els va posar al cel juntament amb pegàs amb forma de constel.lacions.
a) La primera imatge té una dona despullada, per tant és de la mitologia grega, en canvi la segona imatge de la dona del vestit blanc pertany a la llegenda de Sant Jordi.
b) Fa referència al mite de Andròmeda i l’altre al mite de Sant Jordi. La llegendes són semblants perquè Andròmeda també té el seu príncep; Andròmeda va ser encadenada perquè un monstre marí se la mengés com passa igual a la princesa de sant Jordi que ha de ser sacrificada pel drac. En el cas d’ Andròmeda va arribar Perseu i va arribar amb un cavall alat i la va alliberar igual que amb el drac; Sant Jordi va arribar amb el seu cavall blanc i el seu escut i va matar el drac alliberant a la princesa del seu sacrifici.
A) la primera imatge pertany al mite i la segona a la llegenda de sant Jordi (és la princesa).
B) la primera imatge pertany al mite de Andromeda:
En la mitologia grega, Andromeda era la filla de Cassiopea i Cefeu, el rei d’Etiòpia.
Cassiopea va declarar un dia que tant ella com la seva filla eren tan boniques, que fins i tot superaven a les nereides.Aquestes enfadades es van anar a queixar a Posidó que es va agafar això com una gran ofensa i les va amenaçar-les d’enviar al seu regne una inundació i un drac, CETUS.
La família va consultar l’Oracle d’Amó i aquest va declarar que l’única manera de calmar la ira de Posidó encadenar a Andromeda a unes roques perquè el monstre s’ha la pogués menjar. Els seus pares ho van fer així i van fer saber que l’home que la salves tindria la seva mà.
Andromeda espantada cridava desesperadament ajuda mentre estava lligada per sort els crits van arribar a les orelles de Perseu que estava sobrevolant la zona amb Pegàs després d’haver vençut a la temible Medusa….
A. la primera imatge pertany al mite d’Andromeda, la imatge dos és la que pertany a la llegenda de St.Jordi ( la princesa)
B. Mite de Perseo i Andròmeda
En la mitologia grega, Andròmeda era la preciosa filla del rei Cepheus i la reina Casiopea d’Etipoía.
Un dia la reina Casiopea presumint de la bellesa de la seva filla, va dir que la seva filla era millor que les nereides.Les nereides ofeses van anar a queixar-se a Neptú, el seu pare i ell ofés per l’actitud orgullosa dels humans els va ameneçar amb inundar les ciutats del seu regne i en enviar un drac marí que es menjava a la gent.
L’oracle de Zeus li va dir al rei Cepheus que l’única manera de calmar el rei Neptú era oferint la seva filla al montstre marí, així que va ordenar que la lliguessin a les pedres del mar.
Andròmeda molt espantada, va començar a cridar, amb la sort que Perseo pasava per allà després d’haver derrotat la temible Medusa, va veure la preciosa princesa lligada a les roques i se’n va enamorar de cop, tot i que en aquells moments Andròmeda estava promesa amb el seu cosí Phineus però ell no es va atrevir a salvar la seva promesa, així que Perseo li va proposar al rei que si salvava a la seva filla es podria casar amb ella. Cepheus i Casiopea van estar d’acord, així que se’n va tornar a les roques. Després d’una llarga baralla, el jove heroi va derrotar a la bèstia amb una espasa de diamant, amb la que també va trencar les cadenes que lligaven a la princesa.
Quan el regne va estar tranquil, el rei va dubtar en complir el pacte, però Perseo es va oposar, així que el dia del casament, Phineas i tots els admiradors de Andròmeda van invadir la sala per tan de cridar l’ atenció de la princesa. Perseo es va enfadar molt i després d’una forta batalla, va treure el cap de Medusa i va pedrificar tots els pretendens de la seva nova esposa.
Perseo i Andrómeda van estar junts tota la vida, van tenir sis fills i segons l’historiador grec Hereódoto, els reis de Percia decendien del seu primer fill:Perses.
A la mort de la parella, la deessa Atenea els i va donar un lloc al firmament, com constel·lacions, al costat dels seus pares i el montre marí, Cetus.
Montse, està molt bé la teva relació entre les dues llegendes, però estaria millor si expliques com va matar Perseu al monstre.
Molt bé Eli, però qui era Medusa?
Molt bé, Cristina. Cuida els accents, si us plau.
Aroa, has de completar la teva resposta:
Qui va presumir de la seva bellesa?
El final no és aquest, hauries de tornar a fer-lo.